Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Pere el Gran і Violant d'Hongria

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Pere el Gran і Violant d'Hongria

Pere el Gran vs. Violant d'Hongria

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial. Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Similituds entre Pere el Gran і Violant d'Hongria

Pere el Gran і Violant d'Hongria tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Agnès d'Antioquia, Alfons X de Castella, Andreu II d'Hongria, Béla III d'Hongria, Catedral de Barcelona, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Felip III de França, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Llatí, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de València, Regne de València, Senyera reial, Tractat d'Almizra, València, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes.

Agnès d'Antioquia

Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.

Agnès d'Antioquia і Pere el Gran · Agnès d'Antioquia і Violant d'Hongria · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Alfons X de Castella і Pere el Gran · Alfons X de Castella і Violant d'Hongria · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Andreu II d'Hongria і Pere el Gran · Andreu II d'Hongria і Violant d'Hongria · Veure més »

Béla III d'Hongria

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.

Béla III d'Hongria і Pere el Gran · Béla III d'Hongria і Violant d'Hongria · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Catedral de Barcelona і Pere el Gran · Catedral de Barcelona і Violant d'Hongria · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Pere el Gran · Corona d'Aragó і Violant d'Hongria · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Corona de Castella i Lleó і Pere el Gran · Corona de Castella i Lleó і Violant d'Hongria · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Felip III de França і Pere el Gran · Felip III de França і Violant d'Hongria · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Violant d'Hongria · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Jaume II de Mallorca і Pere el Gran · Jaume II de Mallorca і Violant d'Hongria · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Llatí і Pere el Gran · Llatí і Violant d'Hongria · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Llista de comtes de Barcelona і Pere el Gran · Llista de comtes de Barcelona і Violant d'Hongria · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Llista de reis d'Aragó і Pere el Gran · Llista de reis d'Aragó і Violant d'Hongria · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Llista de reis de València і Pere el Gran · Llista de reis de València і Violant d'Hongria · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Pere el Gran і Regne de València · Regne de València і Violant d'Hongria · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Pere el Gran і Senyera reial · Senyera reial і Violant d'Hongria · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Pere el Gran і Tractat d'Almizra · Tractat d'Almizra і Violant d'Hongria · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Pere el Gran і València · València і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Pere el Gran і Violant d'Aragó i d'Hongria · Violant d'Aragó i d'Hongria і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Courtenay

Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.

Pere el Gran і Violant de Courtenay · Violant d'Hongria і Violant de Courtenay · Veure més »

Violant de Flandes

Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.

Pere el Gran і Violant de Flandes · Violant d'Hongria і Violant de Flandes · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Pere el Gran і Violant d'Hongria

Pere el Gran té 321 relacions, mentre que Violant d'Hongria té 91. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 5.10% = 21 / (321 + 91).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Pere el Gran і Violant d'Hongria. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: