Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Castella, Comtat de Barcelona, Jaume el Just, Joan el Sense Fe, Mallorca, Martí l'Humà, Montpeller, Pere el Gran, Regne de Sardenya, Rosselló, Senyera reial, València.
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Pere el Cerimoniós · Castella і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Comtat de Barcelona і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Jaume el Just і Pere el Cerimoniós · Jaume el Just і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Joan el Sense Fe і Pere el Cerimoniós · Joan el Sense Fe і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Mallorca і Pere el Cerimoniós · Mallorca і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós · Martí l'Humà і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Montpeller і Pere el Cerimoniós · Montpeller і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Pere el Gran і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Pere el Cerimoniós і Regne de Sardenya · Regne de Sardenya і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Pere el Cerimoniós і Rosselló · Rosselló і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Pere el Cerimoniós і Senyera reial · Senyera reial і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Pere el Cerimoniós і València · Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
- Què tenen en comú Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
- Semblances entre Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Comparació entre Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Pere el Cerimoniós té 282 relacions, mentre que Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats té 69. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 3.42% = 12 / (282 + 69).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Pere el Cerimoniós і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
