Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Pere el Cerimoniós і Senyera reial
Pere el Cerimoniós і Senyera reial tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Beatriu I de Provença, Blanca de Nàpols, Cancelleria Reial, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Català, Catalunya, Comtat de Barcelona, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Elionor d'Aragó i de Sicília, Frederic III de Sicília, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan I de Castella, Jutjat d'Arborea, ..., Les quatre grans Cròniques, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Manfred I de Sicília, Maria de Sicília, Marià IV d'Arborea, Martí l'Humà, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Papa, Pere el Gran, Pere II de Sicília, Ramon Berenguer I, Regne d'Aragó, Senyera reial, Sibil·la de Fortià, València, Vassallatge, Violant d'Hongria, 1 d'abril. Ampliar l'índex (20 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Pere el Cerimoniós · Alfons el Benigne і Senyera reial ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós · Alfons el Franc і Senyera reial ·
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Beatriu I de Provença і Pere el Cerimoniós · Beatriu I de Provença і Senyera reial ·
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Blanca de Nàpols і Pere el Cerimoniós · Blanca de Nàpols і Senyera reial ·
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Cancelleria Reial і Pere el Cerimoniós · Cancelleria Reial і Senyera reial ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós · Carles I d'Anjou і Senyera reial ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles II d'Anjou і Pere el Cerimoniós · Carles II d'Anjou і Senyera reial ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Casa reial d'Aragó і Senyera reial ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Casal de Barcelona і Senyera reial ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Pere el Cerimoniós · Català і Senyera reial ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Pere el Cerimoniós · Catalunya і Senyera reial ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Comtat de Barcelona і Senyera reial ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Constança de Sicília і Pere el Cerimoniós · Constança de Sicília і Senyera reial ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Crònica de Pere el Cerimoniós і Pere el Cerimoniós · Crònica de Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Creu d'Aïnsa і Pere el Cerimoniós · Creu d'Aïnsa і Senyera reial ·
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Creu d'Alcoraç і Pere el Cerimoniós · Creu d'Alcoraç і Senyera reial ·
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Elionor d'Aragó i de Sicília і Pere el Cerimoniós · Elionor d'Aragó i de Sicília і Senyera reial ·
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Frederic III de Sicília і Pere el Cerimoniós · Frederic III de Sicília і Senyera reial ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Jaume el Conqueridor і Senyera reial ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Jaume el Just і Pere el Cerimoniós · Jaume el Just і Senyera reial ·
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Jaume I d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Jaume I d'Urgell і Senyera reial ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Jaume II d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Jaume II d'Urgell і Senyera reial ·
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Jaume III de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Jaume III de Mallorca і Senyera reial ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós · Joan el Caçador і Senyera reial ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Joan el Sense Fe і Pere el Cerimoniós · Joan el Sense Fe і Senyera reial ·
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Joan I d'Empúries і Pere el Cerimoniós · Joan I d'Empúries і Senyera reial ·
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Joan I de Castella і Pere el Cerimoniós · Joan I de Castella і Senyera reial ·
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Jutjat d'Arborea і Pere el Cerimoniós · Jutjat d'Arborea і Senyera reial ·
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Les quatre grans Cròniques і Pere el Cerimoniós · Les quatre grans Cròniques і Senyera reial ·
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Llibre dels fets і Pere el Cerimoniós · Llibre dels fets і Senyera reial ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Llista de comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Llista de reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Llista de reis d'Aragó і Senyera reial ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Manfred I de Sicília і Pere el Cerimoniós · Manfred I de Sicília і Senyera reial ·
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Maria de Sicília і Pere el Cerimoniós · Maria de Sicília і Senyera reial ·
Marià IV d'Arborea
Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.
Marià IV d'Arborea і Pere el Cerimoniós · Marià IV d'Arborea і Senyera reial ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós · Martí l'Humà і Senyera reial ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Pere el Cerimoniós · Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Papa і Pere el Cerimoniós · Papa і Senyera reial ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Pere el Gran і Senyera reial ·
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Pere II de Sicília і Pere el Cerimoniós · Pere II de Sicília і Senyera reial ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Pere el Cerimoniós і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Senyera reial ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Senyera reial ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Pere el Cerimoniós і Senyera reial · Senyera reial і Senyera reial ·
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià · Senyera reial і Sibil·la de Fortià ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Pere el Cerimoniós і València · Senyera reial і València ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Pere el Cerimoniós і Vassallatge · Senyera reial і Vassallatge ·
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Pere el Cerimoniós і Violant d'Hongria · Senyera reial і Violant d'Hongria ·
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
1 d'abril і Pere el Cerimoniós · 1 d'abril і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Pere el Cerimoniós і Senyera reial
- Què tenen en comú Pere el Cerimoniós і Senyera reial
- Semblances entre Pere el Cerimoniós і Senyera reial
Comparació entre Pere el Cerimoniós і Senyera reial
Pere el Cerimoniós té 282 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 6.83% = 50 / (282 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Pere el Cerimoniós і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
