Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca
Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Barcelona, Casal de Barcelona, Comtat d'Urgell, Comtat del Rosselló, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Elisabet de Mallorca, Felip IV de França, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Mallorca, Pere el Gran, Tractat d'Argelers, Tractat de Perpinyà (1279).
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós · Alfons el Franc і Regne de Mallorca ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Pere el Cerimoniós · Barcelona і Regne de Mallorca ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Casal de Barcelona і Regne de Mallorca ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Comtat d'Urgell і Regne de Mallorca ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat del Rosselló і Pere el Cerimoniós · Comtat del Rosselló і Regne de Mallorca ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Corona d'Aragó і Regne de Mallorca ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós · Corts Catalanes і Regne de Mallorca ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Pere el Cerimoniós · Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca ·
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Elisabet de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Elisabet de Mallorca і Regne de Mallorca ·
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Felip IV de França і Pere el Cerimoniós · Felip IV de França і Regne de Mallorca ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Jaume el Just і Pere el Cerimoniós · Jaume el Just і Regne de Mallorca ·
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Jaume III de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Jaume III de Mallorca і Regne de Mallorca ·
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Jaume IV de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Jaume IV de Mallorca і Regne de Mallorca ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Mallorca і Pere el Cerimoniós · Mallorca і Regne de Mallorca ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Pere el Gran і Regne de Mallorca ·
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Pere el Cerimoniós і Tractat d'Argelers · Regne de Mallorca і Tractat d'Argelers ·
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Pere el Cerimoniós і Tractat de Perpinyà (1279) · Regne de Mallorca і Tractat de Perpinyà (1279) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca
- Què tenen en comú Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca
- Semblances entre Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca
Comparació entre Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca
Pere el Cerimoniós té 282 relacions, mentre que Regne de Mallorca té 81. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 4.96% = 18 / (282 + 81).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
