Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós
Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Beatriu I de Provença, Carles II d'Anjou, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Gènova, Mallorca, Manfred I de Sicília, Maria Arpad d'Hongria, Papa, Pere el Gran, República de Venècia, Roma, Rosselló, Saragossa, Usatges de Barcelona, 27 d'agost, 5 d'octubre, 5 de setembre.
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Carles I d'Anjou · Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós ·
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Beatriu I de Provença і Carles I d'Anjou · Beatriu I de Provença і Pere el Cerimoniós ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Carles II d'Anjou і Pere el Cerimoniós ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Pere el Cerimoniós ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Carles I d'Anjou і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Carles I d'Anjou і Gènova · Gènova і Pere el Cerimoniós ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Carles I d'Anjou і Mallorca · Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Carles I d'Anjou і Manfred I de Sicília · Manfred I de Sicília і Pere el Cerimoniós ·
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Carles I d'Anjou і Maria Arpad d'Hongria · Maria Arpad d'Hongria і Pere el Cerimoniós ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carles I d'Anjou і Papa · Papa і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Carles I d'Anjou і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Carles I d'Anjou і República de Venècia · Pere el Cerimoniós і República de Venècia ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Carles I d'Anjou і Roma · Pere el Cerimoniós і Roma ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Carles I d'Anjou і Rosselló · Pere el Cerimoniós і Rosselló ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Carles I d'Anjou і Saragossa · Pere el Cerimoniós і Saragossa ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Carles I d'Anjou і Usatges de Barcelona · Pere el Cerimoniós і Usatges de Barcelona ·
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
27 d'agost і Carles I d'Anjou · 27 d'agost і Pere el Cerimoniós ·
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
5 d'octubre і Carles I d'Anjou · 5 d'octubre і Pere el Cerimoniós ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Carles I d'Anjou · 5 de setembre і Pere el Cerimoniós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós
Carles I d'Anjou té 295 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 3.29% = 19 / (295 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles I d'Anjou і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
