Similituds entre Pere el Catòlic і Regne d'Aragó
Pere el Catòlic і Regne d'Aragó tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Agnès de Peitieu, Alfons el Cast, Aragonès, Casal de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Corona d'Aragó, Llista de comtes de Barcelona, Orde militar, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne de Castella, Regne de Navarra, Roma, Sanç Ramires, Urraca I de Lleó.
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Agnès de Peitieu і Pere el Catòlic · Agnès de Peitieu і Regne d'Aragó ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Pere el Catòlic · Alfons el Cast і Regne d'Aragó ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Pere el Catòlic · Aragonès і Regne d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Pere el Catòlic · Casal de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Pere el Catòlic · Comtat de Ribagorça і Regne d'Aragó ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Comtat de Sobrarb і Pere el Catòlic · Comtat de Sobrarb і Regne d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Pere el Catòlic · Corona d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Llista de comtes de Barcelona і Pere el Catòlic · Llista de comtes de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Orde militar і Pere el Catòlic · Orde militar і Regne d'Aragó ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Pere el Catòlic і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Pere el Catòlic і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Pere el Catòlic і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Regne d'Aragó ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Pere el Catòlic і Regne de Castella · Regne d'Aragó і Regne de Castella ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Pere el Catòlic і Regne de Navarra · Regne d'Aragó і Regne de Navarra ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Pere el Catòlic і Roma · Regne d'Aragó і Roma ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Pere el Catòlic і Sanç Ramires · Regne d'Aragó і Sanç Ramires ·
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Pere el Catòlic і Urraca I de Lleó · Regne d'Aragó і Urraca I de Lleó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Pere el Catòlic і Regne d'Aragó
- Què tenen en comú Pere el Catòlic і Regne d'Aragó
- Semblances entre Pere el Catòlic і Regne d'Aragó
Comparació entre Pere el Catòlic і Regne d'Aragó
Pere el Catòlic té 133 relacions, mentre que Regne d'Aragó té 99. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 7.33% = 17 / (133 + 99).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Pere el Catòlic і Regne d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: