Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pere el Catòlic і Ramon Berenguer II

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Pere el Catòlic і Ramon Berenguer II

Pere el Catòlic vs. Ramon Berenguer II

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Similituds entre Pere el Catòlic і Ramon Berenguer II

Pere el Catòlic і Ramon Berenguer II tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Almodis, Barcelona, Casal de Barcelona, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Cort Comtal, Fidel Fita i Colomer, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Mafalda de Pulla-Calàbria, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Usatges de Barcelona.

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Almodis і Pere el Catòlic · Almodis і Ramon Berenguer II · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Pere el Catòlic · Barcelona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Casal de Barcelona і Pere el Catòlic · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Comtat d'Osona і Pere el Catòlic · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Comtat d'Urgell і Pere el Catòlic · Comtat d'Urgell і Ramon Berenguer II · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Comtat de Barcelona і Pere el Catòlic · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Comtat de Girona і Pere el Catòlic · Comtat de Girona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Comtat de Manresa і Pere el Catòlic · Comtat de Manresa і Ramon Berenguer II · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Cort Comtal і Pere el Catòlic · Cort Comtal і Ramon Berenguer II · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Fidel Fita i Colomer і Pere el Catòlic · Fidel Fita i Colomer і Ramon Berenguer II · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Lleida і Pere el Catòlic · Lleida і Ramon Berenguer II · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Llista de comtes de Barcelona і Pere el Catòlic · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Mafalda de Pulla-Calàbria і Pere el Catòlic · Mafalda de Pulla-Calàbria і Ramon Berenguer II · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Pere el Catòlic і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Pere el Catòlic і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Pere el Catòlic і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Pere el Catòlic і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer II і Usatges de Barcelona · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Pere el Catòlic і Ramon Berenguer II

Pere el Catòlic té 133 relacions, mentre que Ramon Berenguer II té 105. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 7.14% = 17 / (133 + 105).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Pere el Catòlic і Ramon Berenguer II. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »