Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Peralada

Índex Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

152 les relacions: Agricultura, Almogàver, Alt Empordà, Alta edat mitjana, Antiga Roma, Arquitectura gòtica, Art romànic, Artur Balot i Bigues, Baixa edat mitjana, Berenguer d'Empúries, Bernat Desclot, Cabanes (Alt Empordà), Califat de Còrdova, Carlemany, Castell de Peralada, Castell de Requesens, Castelló d'Empúries, Cava (beguda), Cereal, Cinca, Cobla La Principal de Peralada, Comarca, Compositor, Comtat d'Aragó, Comtat d'Empúries, Comtat de Besalú, Comtat de Peralada, Comtat de Sobrarb, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Comte, Construcció, Convent del Carme de Peralada, Corona d'Aragó, Crònica de Ramon Muntaner, Dacsa, Dalmau III de Rocabertí, David Bigas Vargas, Diplomàtic, Enric Morera i Viura, Estació de Peralada, Farratge, Felip III de França, Festival de Peralada, Figueres, Garriguella, Gòtia, Guerra dels Segadors, Historiador, Hug I d'Empúries, ..., Hug II d'Empúries, Ibers, Imperi Carolingi, Indústria, Jaume Cervera i Marquès, Jaume el Conqueridor, Joan el Sense Fe, Joan Tomàs de Rocabertí, Joaquim Serra i Corominas, Jofre I de Rocabertí, Jordi Canal i Morell, Josep Blanch i Reynalt, Josep Cervera i Bret, Josep Ramon de Camps i Avinyó, Josep Serra i Bonal, L'Albera (subcomarca), L'heroïna de Peralada, Lió, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de topònims de Peralada, Llobregat d'Empordà, Londres, Marca Hispànica, Maria de Rocabertí i Safortesa, Masarac, Músic, Melcior de Ferrer i de Manresa, Mercadera (heroïna), Militar, Miquel Massot, Miquel Serra i Bonal, Mollet de Peralada, Montpedrós (Masarac), Muga, Municipi, Na Palomera, Napoleó Bonaparte, Navata, Orfeó Català, Organista, Orlina, Pagus, París, Pedret i Marzà, Pere d'Avinyó i Mateu, Pere el Gran, Polític, Ponç I d'Empúries, Primera Guerra Mundial, Rafael Ferrer i Fitó, Ramaderia, Ramon Muntaner, Regne de Navarra, Rocabertí (llinatge), Sant Domènec de Peralada, Sant Martí de Peralada, Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga, Sardana, Sector primari, Sector secundari, Sector terciari, Segle XI, Segle XV, Segle XVIII, Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí, Tomàs Sanmartín i Ramon, Tramuntana, Turisme, Urbanització Club de Golf Peralada, Vallgornera, Vescomtat de Rocabertí, Vila-sacra, Vilabertran, Vilanova de la Muga, Vinya, 1078, 1249, 1285, 1293, 1472, 1867, 1874, 1875, 1877, 1878, 1888, 1890, 1894, 1907, 1911, 1914, 1915, 1922, 1930, 1936, 1949, 1952, 1954, 1957, 1988. Ampliar l'índex (102 més) »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Peralada і Agricultura · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Peralada і Almogàver · Veure més »

Alt Empordà

LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Peralada і Alt Empordà · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Peralada і Alta edat mitjana · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Peralada і Antiga Roma · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Peralada і Arquitectura gòtica · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Peralada і Art romànic · Veure més »

Artur Balot i Bigues

Artur Balot i Bigues (Peralada, 1879 - Barcelona, 1959) actor, corrector i professor de català.

Nou!!: Peralada і Artur Balot i Bigues · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Peralada і Baixa edat mitjana · Veure més »

Berenguer d'Empúries

Berenguer d'Empúries (?, ? - ?, v. 1098) va ser vescomte de Peralada i de Rocabertí (1078-1098).

Nou!!: Peralada і Berenguer d'Empúries · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Peralada і Bernat Desclot · Veure més »

Cabanes (Alt Empordà)

Cabanes és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Peralada і Cabanes (Alt Empordà) · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Peralada і Califat de Còrdova · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Peralada і Carlemany · Veure més »

Castell de Peralada

El castell de Peralada és un edifici del municipi de Peralada (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Peralada і Castell de Peralada · Veure més »

Castell de Requesens

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.

Nou!!: Peralada і Castell de Requesens · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Peralada і Castelló d'Empúries · Veure més »

Cava (beguda)

El Cava (o xampany) és el vi escumós català elaborat segons el mètode tradicional, també conegut com a méthode champenoise, i està emparat per la Denominació d'Origen Protegida Cava.

Nou!!: Peralada і Cava (beguda) · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Peralada і Cereal · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Peralada і Cinca · Veure més »

Cobla La Principal de Peralada

La cobla La Principal de Peralada fou una cobla fundada el 1890 pels germans Josep i en Miquel Serra i que va arribar a tenir molt de prestigi.

Nou!!: Peralada і Cobla La Principal de Peralada · Veure més »

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Nou!!: Peralada і Comarca · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: Peralada і Compositor · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Peralada і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Peralada і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Peralada і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Peralada

El comtat de Peralada és un títol nobiliari concedit el 1599 pel rei Felip III de Castella a favor de Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí i senyor de Requesens.

Nou!!: Peralada і Comtat de Peralada · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Peralada і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Peralada і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Peralada і Comtats catalans · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Peralada і Comte · Veure més »

Construcció

València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

Nou!!: Peralada і Construcció · Veure més »

Convent del Carme de Peralada

Convent del Carme de Peralada és una església gòtica del municipi de Peralada (Alt Empordà).

Nou!!: Peralada і Convent del Carme de Peralada · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Peralada і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Peralada і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Peralada і Dacsa · Veure més »

Dalmau III de Rocabertí

Dalmau III de Rocabertí o de Carmençó fou vescomte de Rocabertí entre 1099 i 1137.

Nou!!: Peralada і Dalmau III de Rocabertí · Veure més »

David Bigas Vargas

és un futbolista català que exerceix com a lateral esquerre a la UE Llagostera.

Nou!!: Peralada і David Bigas Vargas · Veure més »

Diplomàtic

El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.

Nou!!: Peralada і Diplomàtic · Veure més »

Enric Morera i Viura

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.

Nou!!: Peralada і Enric Morera i Viura · Veure més »

Estació de Peralada

L'estació de Peralada fou una estació ferroviària de la línia de Barcelona a Portbou, situada al municipi de Peralada, a la comarca de l'Alt Empordà de la província catalana de Girona.

Nou!!: Peralada і Estació de Peralada · Veure més »

Farratge

Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.

Nou!!: Peralada і Farratge · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Peralada і Felip III de França · Veure més »

Festival de Peralada

El Festival de Peralada o Festival Castell de Peralada (oficialment: Festival Internacional de Música "Castell de Peralada") és un festival de música clàssica, que se celebra cada any en els mesos de juliol i agost des de 1987 a l'entorn del Castell de Peralada, en el municipi del mateix nom.

Nou!!: Peralada і Festival de Peralada · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Peralada і Figueres · Veure més »

Garriguella

Garriguella és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, situat a la falda de la Serra de l'Albera.

Nou!!: Peralada і Garriguella · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Peralada і Gòtia · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Peralada і Guerra dels Segadors · Veure més »

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.

Nou!!: Peralada і Historiador · Veure més »

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Nou!!: Peralada і Hug I d'Empúries · Veure més »

Hug II d'Empúries

Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.

Nou!!: Peralada і Hug II d'Empúries · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Peralada і Ibers · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Peralada і Imperi Carolingi · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Peralada і Indústria · Veure més »

Jaume Cervera i Marquès

Jaume Cervera i Marquès (Castelló d'Empúries, l'Alt Empordà, 1858 - Barcelona 17 d'abril de 1950) fou un músic i compositor de sardanes.

Nou!!: Peralada і Jaume Cervera i Marquès · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Peralada і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Peralada і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Tomàs de Rocabertí

Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.

Nou!!: Peralada і Joan Tomàs de Rocabertí · Veure més »

Joaquim Serra i Corominas

Placa al número 11 del carrer del Notariat de Barcelona Joaquim Serra i Corominas (Peralada, l'Alt Empordà, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat.

Nou!!: Peralada і Joaquim Serra i Corominas · Veure més »

Jofre I de Rocabertí

Jofre I de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí entre 1138 i 1166.

Nou!!: Peralada і Jofre I de Rocabertí · Veure més »

Jordi Canal i Morell

Jordi Canal i Morell (Olot, 1964) és un historiador català, professor de l'École des hautes études en sciences sociales de París i ho fou de la Universitat de Girona fins a l'any 2001, ha escrit nombrosos estudis sobre el carlisme, el catalanisme, la sociabilitat, la violència política i el republicanisme.

Nou!!: Peralada і Jordi Canal i Morell · Veure més »

Josep Blanch i Reynalt

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d'Empúries, 1 de setembre del 1888 - 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla.

Nou!!: Peralada і Josep Blanch i Reynalt · Veure més »

Josep Cervera i Bret

Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empordà, 1 de setembre de 1883 - Roses, 5 de desembre de 1969) fou un compositor per a contrabaix solista, contrabaixista, compositor de sardanes, i altres gèneres musicals.

Nou!!: Peralada і Josep Cervera i Bret · Veure més »

Josep Ramon de Camps i Avinyó

Josep Ramon de Camps i d'Avinyó (Peralada, - 1858) fou un terratinent altempordanès amb possessions a Peralada i Espolla, entre altres llocs.

Nou!!: Peralada і Josep Ramon de Camps i Avinyó · Veure més »

Josep Serra i Bonal

Josep Serra i Bonal (Peralada, l'Alt Empordà, 23 de setembre del 1874 - Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor.

Nou!!: Peralada і Josep Serra i Bonal · Veure més »

L'Albera (subcomarca)

Paisatge vinícola de l'Albera, a prop de Sant Genís de Fontanes L'Albera és una subcomarca del Rosselló i abasta la part nord-oriental de la Serra de l'Albera fins al darrer tram del riu Tec, fitant al nord amb la Plana de Perpinyà i a l'oest amb el Baix Vallespir.

Nou!!: Peralada і L'Albera (subcomarca) · Veure més »

L'heroïna de Peralada

L'heroïna de Peralada és un quadre de 1864 obra del pintor barceloní de l'academicisme-realisme Antoni Caba i Casamitjana.

Nou!!: Peralada і L'heroïna de Peralada · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Peralada і Lió · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Peralada і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Peralada і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Peralada і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de topònims de Peralada

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Peralada, a l'Alt Empordà.

Nou!!: Peralada і Llista de topònims de Peralada · Veure més »

Llobregat d'Empordà

El Llobregat d'Empordà és un riu de l'Alt Empordà, afluent de la Muga pel costat esquerre.

Nou!!: Peralada і Llobregat d'Empordà · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Peralada і Londres · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Peralada і Marca Hispànica · Veure més »

Maria de Rocabertí i Safortesa

Maria de Rocabertí i Safortesa (Peralada, 1624? – c. 1650) fou una poeta catalana, canongessa de l'Orde de Sant Agustí al Convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc que va viure durant el.

Nou!!: Peralada і Maria de Rocabertí i Safortesa · Veure més »

Masarac

Masarac és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Peralada і Masarac · Veure més »

Músic

Xina) Un músic o musicista (en alguerès) és una persona que interpreta o compon música.

Nou!!: Peralada і Músic · Veure més »

Melcior de Ferrer i de Manresa

Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, l'Alt Empordà, 1821 - la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 18 de maig de 1884) fou un compositor català, autor d'una variada obra que anava des de les peces corals a les simfòniques i instrumentals, passant pel lied, el motet i obres vocals de tema religiós, entre les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873).

Nou!!: Peralada і Melcior de Ferrer i de Manresa · Veure més »

Mercadera (heroïna)

Na Mercadera (Peralada, Alt Empordà, ca. 1245 - ca. 1300) fou una heroïna, mercera, horticultora catalana.

Nou!!: Peralada і Mercadera (heroïna) · Veure més »

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Nou!!: Peralada і Militar · Veure més »

Miquel Massot

Miquel Massot (Peralada, ? - Peralada, 17 d'octubre de 1462) fou un frare dels carmelites calçats, escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Peralada і Miquel Massot · Veure més »

Miquel Serra i Bonal

Miquel Serra i Bonal (Peralada, l'Alt Empordà, 1866 - 1923) va ser germà de Josep Serra i, amb ell, fundà (1890) i dirigí la cobla La Principal de Peralada.

Nou!!: Peralada і Miquel Serra i Bonal · Veure més »

Mollet de Peralada

Mollet de Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Peralada і Mollet de Peralada · Veure més »

Montpedrós (Masarac)

La Montpedrós és una serra situada entre els municipis de Masarac i de Peralada a la comarca de l'Alt Empordà, amb una elevació màxima de 103 metres.

Nou!!: Peralada і Montpedrós (Masarac) · Veure més »

Muga

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) i de règim pluvial, que desemboca a la Mediterrània.

Nou!!: Peralada і Muga · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Nou!!: Peralada і Municipi · Veure més »

Na Palomera

Na Palomera (Peralada, c. 1240 - 1285) fou una heroïna catalana.

Nou!!: Peralada і Na Palomera · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Peralada і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navata

Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental.

Nou!!: Peralada і Navata · Veure més »

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Nou!!: Peralada і Orfeó Català · Veure més »

Organista

Un organista és una persona que toca l'orgue.

Nou!!: Peralada і Organista · Veure més »

Orlina

L'Orlina és un riu de l'Alt Empordà, afluent del Llobregat d'Empordà pel costat esquerre i, per tant, de la Muga.

Nou!!: Peralada і Orlina · Veure més »

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Nou!!: Peralada і Pagus · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Peralada і París · Veure més »

Pedret i Marzà

Pedret i Marzà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, amb capital a Marzà.

Nou!!: Peralada і Pedret i Marzà · Veure més »

Pere d'Avinyó i Mateu

Pere d'Avinyó i Mateu (Peralada, segles XVII - XVIII) va assistir com a representant del braç militar a les Corts Catalanes de 1701 i de 1706.

Nou!!: Peralada і Pere d'Avinyó i Mateu · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Peralada і Pere el Gran · Veure més »

Polític

El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.

Nou!!: Peralada і Polític · Veure més »

Ponç I d'Empúries

Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).

Nou!!: Peralada і Ponç I d'Empúries · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Peralada і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Rafael Ferrer i Fitó

Rafael Ferrer i Fitó (Sant Celoni, el Vallès Oriental, 22 de maig del 1911 - Barcelona, 26 de març del 1988) va ser compositor, violinista i director d'orquestra.

Nou!!: Peralada і Rafael Ferrer i Fitó · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Peralada і Ramaderia · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Peralada і Ramon Muntaner · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Peralada і Regne de Navarra · Veure més »

Rocabertí (llinatge)

Armes heràldiques dels Rocabertí Els Rocabertí foren un llinatge noble català amb dominis feudals situats sobretot a l'Empordà.

Nou!!: Peralada і Rocabertí (llinatge) · Veure més »

Sant Domènec de Peralada

Sant Domènec és un antic convent dominic, originàriament agustí, a la vila de Peralada (Alt Empordà) del qual només en resta el claustre, que ha estat catalogat com a Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Peralada і Sant Domènec de Peralada · Veure més »

Sant Martí de Peralada

Sant Martí és una església al nucli de Peralada (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Peralada і Sant Martí de Peralada · Veure més »

Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga

Santa Eulàlia és l'església parroquial del poble de Vilanova de la Muga, al municipi de Peralada (l'Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Peralada і Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: Peralada і Sardana · Veure més »

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.

Nou!!: Peralada і Sector primari · Veure més »

Sector secundari

El sector secundari és el que transforma la matèria primera en productes de consum.

Nou!!: Peralada і Sector secundari · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Peralada і Sector terciari · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Peralada і Segle XI · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Peralada і Segle XV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Peralada і Segle XVIII · Veure més »

Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí

Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (Palma, Mallorca, 1840 - 1898) fou el 12è comte de Peralada, 37è vescomte de Rocabertí, 11è comte de Savallà (des de 1887), 10è marquès d'Anglesola i 10è marquès de Bellpuig, entre altres títols menors, amb grandesa d'Espanya.

Nou!!: Peralada і Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí · Veure més »

Tomàs Sanmartín i Ramon

Tomàs Sanmartín i Ramon (Peralada, 10 d'agost del 1897 – Barcelona, 6 d'abril del 1977) va ser instrumentista de trombó i compositor.

Nou!!: Peralada і Tomàs Sanmartín i Ramon · Veure més »

Tramuntana

Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.

Nou!!: Peralada і Tramuntana · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: Peralada і Turisme · Veure més »

Urbanització Club de Golf Peralada

La Urbanització Club de Golf Peralada és un dels nuclis de població que conformen el municipi de Peralada, a l'Alt Empordà, que està situat, com el seu nom ho indica, al club de golf que hi ha en aquesta localitat i que és propietat del Grup Peralada.

Nou!!: Peralada і Urbanització Club de Golf Peralada · Veure més »

Vallgornera

Vallgornera és un petit veïnat del municipi de Peralada, prop de Vilanova de la Muga, al centre de l'Alt Empordà.

Nou!!: Peralada і Vallgornera · Veure més »

Vescomtat de Rocabertí

Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.

Nou!!: Peralada і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »

Vila-sacra

Vila-sacra a vista de drone (Foto_1) Campanar i part de l'ajuntament de Vila-sacra Vila-sacra día del canvi d'hora d'octubre del 2022 Foto feta amb drone el 6 de desembre del 2022 Vila-sacra és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà situat a la dreta del riu Manol, en terreny pla empordanès.

Nou!!: Peralada і Vila-sacra · Veure més »

Vilabertran

Vilabertran és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a l'est de Figueres, entre els cursos dels rius Muga, al nord, i, Manol, al sud.

Nou!!: Peralada і Vilabertran · Veure més »

Vilanova de la Muga

Campanar de Santa Eulàlia de '''Vilanova de la Muga''' Vilanova de la Muga és un poble de 231 habitants (2005) del municipi de Peralada, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.

Nou!!: Peralada і Vilanova de la Muga · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Peralada і Vinya · Veure més »

1078

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Peralada і 1078 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1249 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Peralada і 1285 · Veure més »

1293

El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Peralada і 1293 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Peralada і 1472 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Peralada і 1867 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1874 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1875 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1877 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1878 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1888 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Peralada і 1890 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Peralada і 1894 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1907 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1911 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Peralada і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1915 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1922 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Peralada і 1930 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Peralada і 1936 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Peralada і 1949 · Veure més »

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Nou!!: Peralada і 1952 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Peralada і 1954 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: Peralada і 1957 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Peralada і 1988 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Peraladenc, Peraladenca.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »