Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Obrir a Google Maps Usa IA

Taula de continguts

1. 409 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Aeroport de Castelló, Aeroport de Reus, Aeroport de València, Agricultura, Agricultura de secà, Aigua dolça, Aiguamoll, Ajuntament, Al-Àndalus, Albufera, Alcaid, Alcalà de Xivert, Alcossebre, Alemanya, Alexandre II de Rússia, Alfons el Cast, Alfons XII d'Espanya, Alfred Ayza Roca, Alhambra, Allipebre, Almeria, Alvia, Amèrica del Sud, Ametlla, Ametller, Anglès, Antiga Roma, Antoni Abat, Antonio Aranda Mata, Apartament, Argentina, Arma, Art gòtic, Art romànic, Artal IV d'Alagón, Autobús, Autocars Hife, Autopista, Autopista de la Mediterrània, Aviació Legionària, Avinyó, Àfrica del Nord, Àmfora, Baix Maestrat, Balànsiya, Barranc del Volante, Barroc, Bèlgica, Bé d'interès cultural, ... Ampliar l'índex (359 més) » « Shrink índex

2. Baix Maestrat

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.

Veure Peníscola і Acadèmia Valenciana de la Llengua

Aeroport de Castelló

L'aeroport de Castelló, també anomenat aeroport de Castelló - Costa Azahar o aeroport de Castelló - Costa dels Tarongers (codi IATA: CDT, codi OACI: LECH), és un aeroport en funcionament des de setembre de 2015, situat a la rodalia de Vilanova d'Alcolea, a la comarca de la Plana Alta del País Valencià.

Veure Peníscola і Aeroport de Castelló

Aeroport de Reus

L'Aeroport de Reus és un aeroport ubicat a la província de Tarragona, destinat a donar servei a la part occidental de Catalunya.

Veure Peníscola і Aeroport de Reus

Aeroport de València

LAeroport de València, anomenat també Aeroport de Manises és un aeroport espanyol gestionat per AENA, es troba a 7 km a l'Oest de València.

Veure Peníscola і Aeroport de València

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Peníscola і Agricultura

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Veure Peníscola і Agricultura de secà

Aigua dolça

Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.

Veure Peníscola і Aigua dolça

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Veure Peníscola і Aiguamoll

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Veure Peníscola і Ajuntament

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Peníscola і Al-Àndalus

Albufera

L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.

Veure Peníscola і Albufera

Alcaid

Un alcaid (de l'àrab, ‘governador’, ‘aquell qui mana’) era, en època andalusina, el nom que rebien els governadors d'una cora, d'una ciutat o d'un castell.

Veure Peníscola і Alcaid

Alcalà de Xivert

Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Alcalà de Xivert

Alcossebre

Alcossebre és un nucli de població costaner situat dins del terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià), el qual consta de dos nuclis tradicionals, Alcossebre i Capicorb; i de diverses urbanitzacions, entre les quals destaquen les Fonts i el Pinar.

Veure Peníscola і Alcossebre

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Peníscola і Alemanya

Alexandre II de Rússia

Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.

Veure Peníscola і Alexandre II de Rússia

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Peníscola і Alfons el Cast

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Peníscola і Alfons XII d'Espanya

Alfred Ayza Roca

Alfred Ayza Roca (Peníscola, Baix Maestrat, 1941-11 de febrer del 2003) va ser un filòleg, escriptor i catedràtic valencià.

Veure Peníscola і Alfred Ayza Roca

Alhambra

LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).

Veure Peníscola і Alhambra

Allipebre

Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Veure Peníscola і Allipebre

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Veure Peníscola і Almeria

Alvia

Tren Alvia Madrid-Barcelona (serie 120) Tren Alvia Madrid-Gijón (serie 130) LAlvia és un tren de llarga distància i alta velocitat que forma part de la gamma alta de Llarga Distància.

Veure Peníscola і Alvia

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Peníscola і Amèrica del Sud

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Veure Peníscola і Ametlla

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Veure Peníscola і Ametller

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Peníscola і Anglès

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Peníscola і Antiga Roma

Antoni Abat

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.

Veure Peníscola і Antoni Abat

Antonio Aranda Mata

Antonio Aranda Mata (Leganés, 13 de novembre de 1888 - Madrid, 8 de febrer de 1979) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat, amb el grau de coronel en 1936 i de general en 1939.

Veure Peníscola і Antonio Aranda Mata

Apartament

Casa d'apartaments o bloc de pisos als Països Baixos segle II d. C. a Òstia L'apartament o el pis és un tipus de casa que ocupa part d'una planta d'un edifici.

Veure Peníscola і Apartament

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Peníscola і Argentina

Arma

Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.

Veure Peníscola і Arma

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Peníscola і Art gòtic

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Peníscola і Art romànic

Artal IV d'Alagón

Artal IV d'Alagón (? - 1295) va ser un noble valencià d'origen aragonès, camarlenc del rei Jaume el Just, 4t senyor de Sástago.

Veure Peníscola і Artal IV d'Alagón

Autobús

Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.

Veure Peníscola і Autobús

Autocars Hife

La Hispano de Fuente En Segures, SA, més coneguda per l'acrònim la HIFE i en alguns casos Autocars Hife és una empresa dedicada al transport, nascuda el 1915 a Benassal i amb les oficines centrals en la ciutat de Tortosa, que opera, principalment, a Catalunya, el País Valencià i l'Aragó.

Veure Peníscola і Autocars Hife

Autopista

Fotografia d'una autovia on es veuen els elements característics Una autopista és una carretera dissenyada per a la circulació a gran velocitat de molts vehicles.

Veure Peníscola і Autopista

Autopista de la Mediterrània

Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.

Veure Peníscola і Autopista de la Mediterrània

Aviació Legionària

L'Aviació legionària italiana (Aviazione Legionaria en italià) fou una divisió expedicionària de les Força Aèria Italiana enviada el 1936 per Benito Mussolini per tal de donar suport al bàndol nacional durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Peníscola і Aviació Legionària

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Veure Peníscola і Avinyó

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Veure Peníscola і Àfrica del Nord

Àmfora

Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.

Veure Peníscola і Àmfora

Baix Maestrat

Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.

Veure Peníscola і Baix Maestrat

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Veure Peníscola і Balànsiya

Barranc del Volante

El Barranc del Volante està situat al terme de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià).

Veure Peníscola і Barranc del Volante

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure Peníscola і Barroc

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Peníscola і Bèlgica

Bé d'interès cultural

Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.

Veure Peníscola і Bé d'interès cultural

Bebo Valdés

Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro, més conegut com a Bebo Valdés, (Quivicán, Cuba, 9 d'octubre de 1918 - Estocolm, 22 de març de 2013) fou un músic cubà de jazz i música cubana.

Veure Peníscola і Bebo Valdés

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Veure Peníscola і Benet XIII

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Veure Peníscola і Benicarló

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.

Veure Peníscola і Benidorm

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Veure Peníscola і Benito Mussolini

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Veure Peníscola і Betlem

Bloc Nacionalista Valencià

El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, ecologista i d'esquerres.

Veure Peníscola і Bloc Nacionalista Valencià

Boda

Boda fou un notable estat tributari protegit de l'Índia del tipus zamindari, feudatari del raja de Koch Behar.

Veure Peníscola і Boda

Bombardeig de Peníscola (1937)

El principal bombardeig de Peníscola durant la Guerra Civil va tindre lloc el 20 d'octubre de 1937.

Veure Peníscola і Bombardeig de Peníscola (1937)

Bous al carrer

Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.

Veure Peníscola і Bous al carrer

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Peníscola і Brasil

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Veure Peníscola і Butlletí Oficial de l'Estat

Cabanyal-Canyamelar

El barri del Cabanyal-Canyamelar és, des de finals del, un barri mariner de la ciutat de València.

Veure Peníscola і Cabanyal-Canyamelar

Cadafal Faller

Una Falla o Cadafal Faller és una obra artística i satírica amb figures o ninots, al voltant d'una o més figures centrals (anomenats remat) que es planten als carrers durant les festes de les falles.

Veure Peníscola і Cadafal Faller

Calabuch

Calabuch és una pel·lícula espanyola, en blanc i negre, dirigida per Luis García Berlanga que va ser estrenada el 28 de setembre de 1956.

Veure Peníscola і Calabuch

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Veure Peníscola і Calixt III

Calze del Papa Luna

Calze del Papa Benet XIII, Papa Luna. El Calze del Papa Luna és una peça d'orfebreria gòtica valenciana.

Veure Peníscola і Calze del Papa Luna

Camp de futbol

El camp de futbol és la superfície de joc on es practica el futbol.

Veure Peníscola і Camp de futbol

Carabassa

El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies.

Veure Peníscola і Carabassa

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Veure Peníscola і Carles II d'Anjou

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Peníscola і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure Peníscola і Carlisme

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Veure Peníscola і Carreu

Carril bici

Un carril bici a Tallinn Un carril bici és el nom genèric que popularment rep la infraestructura destinada de forma exclusiva o compartida a la circulació de bicicletes, tot i que tècnicament hauríem de parlar de via ciclista.

Veure Peníscola і Carril bici

Carta de poblament

Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.

Veure Peníscola і Carta de poblament

Carxofera

La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.

Veure Peníscola і Carxofera

Castell de Peníscola

El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

Veure Peníscola і Castell de Peníscola

Castell de Xivert

El castell de Xivert es troba a la serra d'Irta, al terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià).

Veure Peníscola і Castell de Xivert

Castellanització

Castellanització és un terme usat per descriure el canvi cultural que es dona quan una cosa o algú que no és castellà (internacionalment conegut com a espanyol) esdevé (voluntàriament o per força) espanyol.

Veure Peníscola і Castellanització

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Peníscola і Catalunya

Càlig

Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Càlig

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Veure Peníscola і Cítric

Còdol

Còdols Còdols a la platja de Réthimno, a Creta. Mesura de la mida dels còdols a la platja de Chesil a Anglaterra Un còdol (Principat), cudol(València) o mac (Illes Balears), és un fragment de roca de formes arrodonides a conseqüència de l'erosió i transport dels agents erosionadors, de mida superior als 32 mm.

Veure Peníscola і Còdol

Centre Democràtic i Social

El Centre Democràtic i Social, en castellà Centro Democrático y Social, (CDS) fou un partit polític liberal de centre fundat per Adolfo Suárez González, hereu de l'espai polític de la Unió de Centre Democràtic.

Veure Peníscola і Centre Democràtic i Social

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Veure Peníscola і Ceràmica

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Peníscola і Cereal

Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Cervera del Maestrat

Charlton Heston

fou un actor i director estatunidenc de teatre i cinema.

Veure Peníscola і Charlton Heston

Chiringuito de Pepe

Chiringuito de Pepe, anteriorment El Chiringuito de Pepe, és una sèrie de televisió espanyola que combina comèdia i drama.

Veure Peníscola і Chiringuito de Pepe

Cigales

Cigales és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Veure Peníscola і Cigales

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure Peníscola і Cisma d'Occident

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Veure Peníscola і Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Peníscola і Ciutat

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Veure Peníscola і Climent VIII

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Veure Peníscola і Climent VIII de Peníscola

Club de Fútbol Sala Bisontes Castellón

El Club de Fútbol Sala Bisontes Castellón (CFS Bisontes Castellón), anomenat anteriorment Playas de Castellón o Macer Futbol Sala per patrocini, és un club de futbol sala valencià de la ciutat de Castelló de la Plana.

Veure Peníscola і Club de Fútbol Sala Bisontes Castellón

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Veure Peníscola і Coalició Compromís

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Veure Peníscola і Conquesta de la ciutat de Balansiya

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Veure Peníscola і Conquesta de Mallorca

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Veure Peníscola і Conquesta feudal hispànica

Consell

Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Peníscola і Consell

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Veure Peníscola і Constitució espanyola de 1978

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Peníscola і Corona d'Aragó

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Veure Peníscola і Crònica de Bernat Desclot

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Peníscola і Cultura

Dàtil

El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.

Veure Peníscola і Dàtil

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Veure Peníscola і Dècada del 1960

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Veure Peníscola і Dècada del 1970

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Veure Peníscola і Dècada del 1980

Denominació d'origen

Una denominació d'origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un producte (vi, oli, formatge, etc.) que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i pràctiques establertes prèviament.

Veure Peníscola і Denominació d'origen

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Veure Peníscola і Dinastia almohade

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Veure Peníscola і Dinastia almoràvit

Diplomàtic

El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.

Veure Peníscola і Diplomàtic

Diputació de Castelló

La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.

Veure Peníscola і Diputació de Castelló

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Veure Peníscola і Ebre

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Veure Peníscola і Economia

El Cid (pel·lícula)

El Cid és una pel·lícula èpica italoamericana sobre el personatge de Rodrigo Díaz de Vivar, "El Cid", heroi castellà de la Reconquesta.

Veure Peníscola і El Cid (pel·lícula)

El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterraneo és un periòdic en castellà, el més venut en la Província de Castelló (País Valencià).

Veure Peníscola і El Periódico Mediterráneo

Eleccions municipals espanyoles de 1979

Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 1979

Eleccions municipals espanyoles de 1983

Les eleccions municipals espanyoles de 1983 foren convocades el diumenge, 8 de maig de 1983 i foren les segones eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 1983

Eleccions municipals espanyoles de 1987

Les eleccions municipals espanyoles de 1987 foren convocades el dimecres, 10 de juny de 1987 i foren les terceres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal, lliure i directe.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 1987

Eleccions municipals espanyoles de 1991

Les eleccions municipals espanyoles de 1991 foren convocades el 26 de maig de 1991 i foren les quartes eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 1991

Eleccions municipals espanyoles de 1995

Les eleccions municipals espanyoles de 1995 foren convocades el 28 de maig de 1995 i foren les cinquenes eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 1995

Eleccions municipals espanyoles de 1999

Les eleccions municipals espanyoles de 1999 foren convocades el 13 de juny de 1999 i foren les sisenes eleccions municipals convocades a Espanya segons la regulació de la Constitució Espanyola de 1978 mitjançant eleccions per sufragi universal.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 1999

Eleccions municipals espanyoles de 2007

PAR aconsegueix l'alcaldia de Terol Electores elegeixen les paperetes de votació a Vigo Electors esperen el seu torn per dipositar les paperetes en una secció de Vigo D'acord amb el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), el 27 de maig de 2007 (quart diumenge de maig), va haver-hi a Espanya eleccions municipals.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 2007

Eleccions municipals espanyoles de 2011

Partit més votat a cada comunitat autònoma. Partit més votat per províncies. Les eleccions municipals espanyoles de 2011 són les eleccions municipals que el 22 de maig del 2011 es van celebrar a Espanya d'acord amb el que estabeix la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 2011

Eleccions municipals espanyoles de 2015

Segons el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),, a el 24 de maig del 2015 (quart diumenge de maig), es van celebrar eleccions municipals a Espanya.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 2015

Eleccions municipals espanyoles de 2019

Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.

Veure Peníscola і Eleccions municipals espanyoles de 2019

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Veure Peníscola і Emir

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Veure Peníscola і Emirat de Múrsiya

Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola està situada a dalt del penyal de Peníscola, adossada al castell.

Veure Peníscola і Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola

Ermita de Sant Antoni (Peníscola)

L'ermita de Sant Antoni de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) està situada en la Serra d'Irta, sobre la muntanya de la Mola, a uns 5 quilòmetres del nucli urbà.

Veure Peníscola і Ermita de Sant Antoni (Peníscola)

Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia

L'ermita de Sant Benet i Santa Llúcia d'Alcalà de Xivert està situada a l'extrem més meridional de la serra d'Irta, a 315 msnm, junt a altres construccions i amb les restes d'una torre de guaita del.

Veure Peníscola і Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia

Església de Santa Maria de Peníscola

L'església de Santa Maria de Peníscola, anteriorment anomenada Mare de Déu del Socors, edificació d'estil gòtic inicial i ampliació barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població, i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Veure Peníscola і Església de Santa Maria de Peníscola

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Peníscola і Espanya

Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.

Veure Peníscola і Esquerra Unida del País Valencià

Estació de Benicarló-Peníscola

Benicarló-Peníscola és una estació de la Línia 50 de Mitjana Distància Renfe del País Valencià situada a la línia del Corredor Mediterrani al nord-oest del nucli urbà de Benicarló, a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Estació de Benicarló-Peníscola

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Peníscola і Estiu

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Peníscola і Estrabó

Etimologia

L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Veure Peníscola і Etimologia

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Peníscola і Europa

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Veure Peníscola і Europa de l'Est

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').

Veure Peníscola і Falles

Far de Peníscola

El Far de Peníscola és un far situat al costat del castell del Papa Luna, al municipi valencià de Peníscola, a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Far de Peníscola

Fartet

Exemplars fotografiats a Algemesí (la Ribera Alta, el País Valencià). El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels ciprinodòntids, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d'extinció.

Veure Peníscola і Fartet

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Veure Peníscola і Febrer

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Peníscola і Felip II de Castella

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Peníscola і Felip V d'Espanya

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Veure Peníscola і Fenicis

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Veure Peníscola і Ferran VI d'Espanya

Fideuada

La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla.

Veure Peníscola і Fideuada

Filantropia

En 2006, Polònia va celebrar el seu quart aniversari de ''Creative Commons'' com a part de l'esdeveniment "Processat": un mercat artístic amb reciclatge i el treball dels joves dissenyadors a la fàbrica de l'antiga fàbrica òptica estatal.

Veure Peníscola і Filantropia

Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).

Veure Peníscola і Filologia

Flaó

Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.

Veure Peníscola і Flaó

Focs artificials

Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.

Veure Peníscola і Focs artificials

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Veure Peníscola і Fraga

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Peníscola і França

Francisco Javier de Elío

Francisco Javier de Elío (Pamplona, 1767-València, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), últim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capità general.

Veure Peníscola і Francisco Javier de Elío

Frontó

El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.

Veure Peníscola і Frontó

Futbol

El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Veure Peníscola і Futbol

Futbol 7

El Futbol 7 (F7, futset o FUT7) és una de les variacions del futbol, que es juga entre set jugadors de cada equip.

Veure Peníscola і Futbol 7

Futbol sala

El futbol sala, futsala o futsal és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors que deriva del futbol -que és la base del joc- on s'apliquen aspectes d'altres esports com el waterpolo, el voleibol, l'handbol i el bàsquet.

Veure Peníscola і Futbol sala

Gastronomia del País Valencià

La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.

Veure Peníscola і Gastronomia del País Valencià

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Veure Peníscola і Generalitat Valenciana

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure Peníscola і Gibraltar

Giovanni Battista Antonelli

Joan Baptista Antonelli (Giovanni Battista Antonelli) va ser un enginyer militar italià dins d'una saga familiar dedicada a l'enginyeria.

Veure Peníscola і Giovanni Battista Antonelli

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Veure Peníscola і Govern d'Espanya

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Peníscola і Guerra Civil espanyola

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Peníscola і Guerra de Successió Espanyola

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Peníscola і Guerra del Francès

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Veure Peníscola і Guerra dels Nou Anys

Handbol

Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.

Veure Peníscola і Handbol

Hectàrea

Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.

Veure Peníscola і Hectàrea

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Peníscola і Hivern

Hondarribia

Hondarribia (topònim oficial en basc, en castellà Fuenterrabía) és un municipi de gairebé 17.000 habitants situat a l'extrem oriental de la província de Guipúscoa, a uns 20 km a l'est de la capital, Sant Sebastià, a la desembocadura del riu Bidasoa, que fa de frontera natural amb Hendaia.

Veure Peníscola і Hondarribia

Hoteleria

L'hoteleria o hostaleria són aquelles activitats econòmiques consistents en la prestació de serveis lligats a l'allotjament i l'alimentació esporàdics, molt usualment vinculats al turisme.

Veure Peníscola і Hoteleria

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Veure Peníscola і Ibers

Ilercavons

Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.

Veure Peníscola і Ilercavons

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Veure Peníscola і Illa

Illueca

Illueca és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa i cap de la comarca d'Aranda.

Veure Peníscola і Illueca

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Peníscola і Imperi Romà

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Veure Peníscola і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

Internet Movie Database

La IMDb, Internet Movie Database (en català: base de dades de pel·lícules a Internet) és una base de dades en línia amb informació sobre actors, pel·lícules, programes de televisió i videojocs.

Veure Peníscola і Internet Movie Database

Istme

Istme que connecta les parts nord i sud de l'illa Bruny, a Tasmània, Austràlia. Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.

Veure Peníscola і Istme

Italians

Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.

Veure Peníscola і Italians

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Peníscola і Itàlia

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Peníscola і Jaume el Conqueridor

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Peníscola і Jaume el Just

Jazz

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).

Veure Peníscola і Jazz

Joc de trons

Joc de Trons, publicada originalment sota el títol anglès A Game of Thrones, és la primera de les set novel·les planejades de la sèrie Cançó de gel i de foc, de l'autor estatunidenc George R. R. Martin.

Veure Peníscola і Joc de trons

José Antonio Boix González

fou un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la II Legislatura.

Veure Peníscola і José Antonio Boix González

José Escudé Claramunt

José Escudé Claramunt (Peníscola, 1843 – Varese, 1909) va ser un militar valencià, capità de les tropes carlines.

Veure Peníscola і José Escudé Claramunt

José María Meliá Bernabeu

José María Meliá Bernabeu "Pigmalión" (Cabanyal, 1885 - Peníscola, 1974) va ser un astrònom, escriptor, periodista i mestre autodidacta valencià.

Veure Peníscola і José María Meliá Bernabeu

Juan de Herrera

Juan de Herrera (Roiz, 1530 - Madrid, 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre.

Veure Peníscola і Juan de Herrera

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Peníscola і Juliol

Levante-EMV

Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.

Veure Peníscola і Levante-EMV

Llagostí

Penaeus kerathurus, de nom comú llagostí és una espècie de crustaci decàpode de la família dels penèids i, fins fa poc situat dins del gènere Melicertus.

Veure Peníscola і Llagostí

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Peníscola і Llatí

Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

Veure Peníscola і Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

Lliga espanyola de futbol sala masculina

La Lliga espanyola de futbol sala, anomenada oficialment Liga Nacional de Fútbol Sala (LNFS), és la màxima competició de futbol sala de l'estat espanyol.

Veure Peníscola і Lliga espanyola de futbol sala masculina

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Veure Peníscola і Llombardia

Luis García Berlanga

Luis García-Berlanga Martí (València, 12 de juny de 1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 de novembre de 2010) fou un guionista i director de cinema valencià.

Veure Peníscola і Luis García Berlanga

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Veure Peníscola і Magrib

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Peníscola і Mallorca

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Peníscola і Manuel Sanchis i Guarner

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Peníscola і Mar Mediterrània

Marisc

Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.

Veure Peníscola і Marisc

Marjal de Peníscola

La Marjal de Peníscola és un paratge que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora del municipi de Peníscola (Baix Maestrat), declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.

Veure Peníscola і Marjal de Peníscola

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Peníscola і Marroc

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Veure Peníscola і Martí V

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Veure Peníscola і Múrcia

Música antiga

El concepte de música antiga inicialment es referia a la música anterior a l'adveniment del Classicisme, incloent per tant la música medieval, renaixentista i barroca.

Veure Peníscola і Música antiga

Música barroca

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.

Veure Peníscola і Música barroca

Mecenatge

dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.

Veure Peníscola і Mecenatge

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Veure Peníscola і Medi ambient

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Veure Peníscola і Metres sobre el nivell del mar

Migjorn (vent)

El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové d'aquest sud.

Veure Peníscola і Migjorn (vent)

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Veure Peníscola і Miguel de Cervantes Saavedra

Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Façana del Ministeri d'Agricultura a Madrid El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació és un dels departaments ministerials en què es divideix el govern d'Espanya.

Veure Peníscola і Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Seu del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a Madrid. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Veure Peníscola і Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

Moble

Taula amb dues cadires Els mobles són els objectes mòbils d'un indret.

Veure Peníscola і Moble

Moros i Cristians

Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.

Veure Peníscola і Moros i Cristians

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Veure Peníscola і Muhàmmad ibn Mardanix

Multinacional

Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) és una gran empresa que opera en diversos països.

Veure Peníscola і Multinacional

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.

Veure Peníscola і Muralla

Museu de la Mar (Peníscola)

El Museu de la Mar de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) és un museu emplaçat a l'antic edifici Les Costures, sobre el Baluard del Príncep.

Veure Peníscola і Museu de la Mar (Peníscola)

N-340

Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.

Veure Peníscola і N-340

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Veure Peníscola і Nadal

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Peníscola і Napoleó Bonaparte

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure Peníscola і Neolític

Ocre

Ocre és una varietat d'argila rica en hematites, que li dona aquest color característic.

Veure Peníscola і Ocre

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Veure Peníscola і Oli

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Veure Peníscola і Olivera

Oratori (edifici)

Un oratori és un edifici religiós destinat a la pregària i a la celebració de la missa, que no reuneix els requisits d'una església parroquial.

Veure Peníscola і Oratori (edifici)

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Veure Peníscola і Orde de Montesa

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Veure Peníscola і Orde del Temple

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Peníscola і País Valencià

Palau de Congressos de Peníscola

El Palau de Congressos de Peníscola és un edifici multi-funcional de la ciutat de Peníscola.

Veure Peníscola і Palau de Congressos de Peníscola

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Peníscola і Papa

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Veure Peníscola і Paraguai

Parc natural

El Parc Natural del Delta de l'Ebre forma part de la Llista de zones humides d'interès internacional i de la xarxa Natura 2000 L'any 1969, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) definí un parc natural com “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”.

Veure Peníscola і Parc natural

Parc Natural de la Serra d'Irta

El Parc Natural de la Serra Irta és una zona protegida que abasta la Serra d'Irta, situada al Baix Maestrat entre Alcossebre al sud i Peníscola al nord.

Veure Peníscola і Parc Natural de la Serra d'Irta

Parcs naturals del País Valencià

Parc Natural de l'Albufera de València Parcs Naturals del País Valencià La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la categoria de Parc natural i els defineix com a àrees naturals poc transformades per l'acció humana, la conservació dels quals mereix una atenció preferent per part de la Generalitat Valenciana, que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la seva integració en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits.

Veure Peníscola і Parcs naturals del País Valencià

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Veure Peníscola і Partit judicial

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Veure Peníscola і Partit Popular (Espanya)

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Veure Peníscola і Partit Popular de la Comunitat Valenciana

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Veure Peníscola і Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Veure Peníscola і Pasqua de Resurrecció

Patrimoni cultural

Santuari històric de Machu Picchu Els castellers, tradició catalana. Exemple de patrimoni cultural de tipus immaterial. Reconegut com a tal per la UNESCO. El patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, d'important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col·lectiva d'un poble, transmesos d'una generació a l'altra.

Veure Peníscola і Patrimoni cultural

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Veure Peníscola і Púnics

Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc.

Veure Peníscola і Pedro Calderón de la Barca

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Peníscola і Península Ibèrica

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Peníscola

Peníscola Futbol Sala

El Peníscola Futbol Sala o Castell de Peníscola és un club de futbol sala de la ciutat valenciana de Peníscola (Baix Maestrat) fundat l'any 2000.

Veure Peníscola і Peníscola Futbol Sala

Penyal

El penyal d'Ifac a Calp. Un penyal, promontori o tormo és una massa rocallosa, normalment aïllada, i d'una certa altura.

Veure Peníscola і Penyal

Pesca

Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.

Veure Peníscola і Pesca

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (París, 24 de gener de 1732 - 18 de maig de 1799) va ser un escriptor i dramaturg francès.

Veure Peníscola і Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Plaça de Bous de València

La Plaça de Bous de València va ser construïda entre els anys 1850 i 1860 en el solar d'una plaça anterior que per problemes de pressupost mai va arribar a acabar-se.

Veure Peníscola і Plaça de Bous de València

Plana de Vinaròs

Localització de la ''comarca natural'' dels Plans de Vinaròs segons l'estudi de comarcalització d'Emili Beüt i Belenguer. La Plana de Vinaròs, també coneguda com a Pla de Vinaròs i Benicarló, Plana de Vinaròs-Benicarló, Plana de Vinaròs-Peníscola o Plans de Vinaròs, és una comarca natural del País Valencià, que en l'actualitat es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Plana de Vinaròs

Platja de les Viudes

La Platja de les Viudes és una platja de sorra situada a la costa sud del terme municipal de Peníscola, junt a la Platja Sud, a mig quilòmetre del Port.

Veure Peníscola і Platja de les Viudes

Platja del Pebret

La Platja del Pebret és una platja d'arena situada en la Serra d'Irta, al terme municipal de Peníscola.

Veure Peníscola і Platja del Pebret

Platja del Russo

La platja del Russo és una platja de sorra fina i daurada situada a la zona costanera de la Serra d'Irta junt a la Platja del Pebret, dins el terme municipal de Peníscola, a uns 8,5 km del nucli urbà.

Veure Peníscola і Platja del Russo

Platja Nord (Peníscola)

Platja Nord vista des del Castell de Peníscola. La platja Nord de Peníscola és una platja amb dos espais perfectament delimitats: la zona sud, amb quasi dos quilòmetres d'arena fina i daurada, la tradicional platja Nord, amb escàs desnivell, la qual cosa fa que no resulte en absolut perillosa; i la zona nord, fins al terme de Benicarló, tradicionalment una platja de còdols, actualment regenerada.

Veure Peníscola і Platja Nord (Peníscola)

Platja Sud (Peníscola)

La Platja Sud de Peníscola és una platja situada al sud del tòmbol on se situa el castell, envoltada pel port pesquer peniscolà.

Veure Peníscola і Platja Sud (Peníscola)

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Veure Peníscola і Poeta

Polígon industrial

Un polígon industrial és una àrea especialitzada on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia.

Veure Peníscola і Polígon industrial

Port de Peníscola

Platja Sud. Vista del portal de Sant Pere i el port durant els anys 30 El Port de Peniscola se situa en el municipi valencià de Peníscola, al Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Port de Peníscola

Prat de Cabanes-Torreblanca

El prat de Cabanes-Torreblanca és una estreta franja d'aiguamolls i pantans formada per dipòsits quaternaris.

Veure Peníscola і Prat de Cabanes-Torreblanca

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Peníscola і Primavera

Primera Regional valenciana

La Primera Regional Preferent valenciana és un torneig organitzat per la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV).

Veure Peníscola і Primera Regional valenciana

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Peníscola і Principat de Catalunya

Programa d'Actuació Integrada

El Programa per al Desenvolupament d'Actuacions Integrades (acrònim PAI) és una figura legal que va crear la Generalitat Valenciana amb la Llei Reguladora de l'Activitat urbanística (LRAU).

Veure Peníscola і Programa d'Actuació Integrada

Província de Castelló

La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.

Veure Peníscola і Província de Castelló

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que començà fa  milions d'anys i encara dura.

Veure Peníscola і Quaternari

Quersonès (desambiguació)

Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.

Veure Peníscola і Quersonès (desambiguació)

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Veure Peníscola і Quilòmetre

Ramón María del Valle-Inclán

Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 d'octubre de 1866 - Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936).

Veure Peníscola і Ramón María del Valle-Inclán

Ramon Folc V de Cardona

Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).

Veure Peníscola і Ramon Folc V de Cardona

Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles

La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.

Veure Peníscola і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Veure Peníscola і Regadiu

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Veure Peníscola і Regidor

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Peníscola і Regne de València

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Peníscola і Regne Unit

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Veure Peníscola і Rei Carnestoltes

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Veure Peníscola і Reial Acadèmia Espanyola

Rendiment (finances)

El guany o rendiment és, de manera general, el retorn que genera una inversió, per exemple rendiment (termodinàmica), rendiment químic, etc.

Veure Peníscola і Rendiment (finances)

Revista

Revistes en català durant la Diada de Sant Jordi de 2014 a Barcelona. Una revista o un magazín (per la seva denominació en anglès, magazine) és una publicació periòdica, generalment finançada per publicitat o pels lectors.

Veure Peníscola і Revista

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Veure Peníscola і Revolta de les Germanies

Rodatge

Newark, Nova Jersey. El rodatge (també coneguda com a filmació) és la fase de la producció en la qual es filma la pel·lícula, amb actors en el set i càmeres rodant, a diferència de la preproducció i la postproducció.

Veure Peníscola і Rodatge

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Peníscola і Roma

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Peníscola і Romania

Russafa

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.

Veure Peníscola і Russafa

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Veure Peníscola і Saguntum

Sala de reunions

Sala de reunions Una sala de reunions és una habitació habilitada per a reunions singulars com ara les de negocis.

Veure Peníscola і Sala de reunions

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Veure Peníscola і Salou

Samaruc

El samaruc (Valencia hispanica) és una espècie de peix teleosti de la família Valenciidae endèmic del País Valencià i del sud de Catalunya, en perill crític d'extinció.

Veure Peníscola і Samaruc

Sancho de Echevarría

Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, construïda per desig de Sancho de Echevarría. Sancho de Echevarría (Hondarribia, segle XVII- Vinaròs, 1714) fou un militar d'origen basc, governador militar de la vila de Peníscola durant el setge que van dur a terme les tropes de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió espanyola.

Veure Peníscola і Sancho de Echevarría

Sant Jordi (Baix Maestrat)

Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Sant Jordi (Baix Maestrat)

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Sant Mateu (Baix Maestrat)

Santa Anna

Santa Anna (Aina en mallorquí, Hannah en hebreu), és la mare de la Mare de Déu en la tradició cristiana així com en la tradició musulmana.

Veure Peníscola і Santa Anna

Santa Magdalena de Polpís

Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Santa Magdalena de Polpís

Sastre

Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.

Veure Peníscola і Sastre

Sector econòmic

S'anomena sector o sector econòmic a cadascuna de les parts en què hom divideix l'economia per al seu estudi d'acord amb diversos criteris; existeixen quatre divisions que són el sector primari, el sector secundari, el sector terciari i el sector quaternari.

Veure Peníscola і Sector econòmic

Sequera

Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies.

Veure Peníscola і Sequera

Serra d'Irta

La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.

Veure Peníscola і Serra d'Irta

Setge de Borriana

El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Veure Peníscola і Setge de Borriana

Setge de Peníscola (1225)

El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.

Veure Peníscola і Setge de Peníscola (1225)

Sistema Ibèric

El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.

Veure Peníscola і Sistema Ibèric

Sophia Loren

Sofia Villani Scicolone (Roma, 20 de setembre de 1934) és una actriu italiana, més coneguda amb el nom artístic de Sophia Loren.

Veure Peníscola і Sophia Loren

Spa

Spa (en Aquae Spadaniae) és una ciutat belga situada a la província de Lieja.

Veure Peníscola і Spa

Sud

El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.

Veure Peníscola і Sud

Suquet de peix

Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.

Veure Peníscola і Suquet de peix

Talgo

Tren d'alta velocitat Talgo 350 Talgo és un conjunt de trens creats per l'empresa espanyola Patentes Talgo.

Veure Peníscola і Talgo

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Veure Peníscola і Tardor

Tómbol

Tómbol prop de Karystos, Illa d'Eubea, Grècia Un tómbol (terme derivat de l'italià: tombolo i aquest del llatí tumulus) és una formació geogràfica feta per un dipòsit de sediments pel qual una illa s'uneix al continent per una estreta banda de terra.

Veure Peníscola і Tómbol

Teles

Teles (Teles) fou un filòsof grec originari de Mègara.

Veure Peníscola і Teles

Temporal

Temporal sobre la mar Cantàbrica. En meteorologia, un temporal és un vent fort de grau superior al vuitè de l'escala de Beaufort.

Veure Peníscola і Temporal

Tennis

Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Veure Peníscola і Tennis

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Veure Peníscola і Tercera Guerra Carlina

Terciarització

La terciarització és una transformació econòmica i social que afecta els països més desenvolupats des de l'última fase de la revolució industrial (tercera revolució industrial).

Veure Peníscola і Terciarització

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Veure Peníscola і Terol

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure Peníscola і Toponímia

Torre Badum

La torre Badum (també anomenada Badun, torre d'Almadun, La Torra o La Badum) és una torre de sentinella situada a la serra d'Irta sobre un penya-segat de considerable altura (uns 97 m), entre el barranc del Volante i la platja del Pebret, a uns 6 km al sud del nucli urbà de Peníscola.

Veure Peníscola і Torre Badum

Torre Ebrí

La torre Ebrí, torre d'Ebrí o torre de la Serra Alta, situada en el terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià), és una torre de guaita a una altura sobre el nivell del mar de 499 metres, que formava part del sistema d'alerta i vigilància costanera del Regne de València.

Veure Peníscola і Torre Ebrí

Torre Nova (Peníscola)

La Torre Nova o Torre Nova de Cap d'Irta és una antiga fortificació defensiva situada al litoral de la serra d'Irta, al terme municipal de Peníscola (Baix Maestrat).

Veure Peníscola і Torre Nova (Peníscola)

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure Peníscola і Tortosa

Transmissió oral

La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de l'art o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.

Veure Peníscola і Transmissió oral

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Veure Peníscola і Tsar

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Veure Peníscola і Tunis

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Veure Peníscola і Turisme

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Veure Peníscola і Unió Europea

Unió Valenciana

Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

Veure Peníscola і Unió Valenciana

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Peníscola і València

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Veure Peníscola і Valencià

Varese

Varese (en llengua Llombarda Varés) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.

Veure Peníscola і Varese

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Veure Peníscola і Veneçuela

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Peníscola і Vi

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Veure Peníscola і Vicent Blasco Ibáñez

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Veure Peníscola і Vinaròs

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Peníscola і Vinya

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Veure Peníscola і Xarq al-Àndalus

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 10 de juliol

1124

El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Peníscola і 1124

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Peníscola і 1147

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Peníscola і 1172

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Veure Peníscola і 1225

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Peníscola і 1233

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Veure Peníscola і 1238

1251

1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.

Veure Peníscola і 1251

1293

El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Peníscola і 1293

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Peníscola і 1394

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Peníscola і 1411

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Peníscola і 1414

1423

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Peníscola і 1423

1446

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1446

1522

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1522

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Peníscola і 1530

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 16 de desembre

1688

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1688

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Peníscola і 17 de gener

1708

;Països catalans.

Veure Peníscola і 1708

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Veure Peníscola і 1709

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure Peníscola і 1714

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Peníscola і 1754

1827

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1827

1843

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1843

1865

Països Catalans.

Veure Peníscola і 1865

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Veure Peníscola і 1882

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Veure Peníscola і 1892

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 19 d'abril

1909

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1909

1911

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1911

1922

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1922

1930

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1930

1931

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1931

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure Peníscola і 1937

1938

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1938

1941

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1941

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Peníscola і 1969

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Peníscola і 1970

1974

;Països Catalans.

Veure Peníscola і 1974

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Peníscola і 1979

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure Peníscola і 1983

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Peníscola і 1985

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Peníscola і 1991

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Veure Peníscola і 1995

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Veure Peníscola і 1998

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 20 d'octubre

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Peníscola і 2000

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Peníscola і 2001

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Peníscola і 2002

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Peníscola і 2003

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Peníscola і 2004

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Peníscola і 2005

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Peníscola і 2006

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Peníscola і 2008

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure Peníscola і 2009

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure Peníscola і 2010

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure Peníscola і 2011

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure Peníscola і 2012

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Veure Peníscola і 2013

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Veure Peníscola і 2014

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Veure Peníscola і 2015

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 23 de juny

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 27 de juny

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 28 de setembre

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 30 de setembre

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Peníscola і 31 de gener

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Peníscola і 7 de setembre

Vegeu també

Baix Maestrat

• Alcalà de Xivert
• Alcossebre
• Baix Maestrat
• Càlig
• Canet lo Roig
• Capicorb
• Castell de Cabres
• Cervera del Maestrat
• Embassament d'Ulldecona
• Enroig
• La Jana
• La Pobla de Benifassà
• La Salzadella
• Moles de Xert
• Muntanyes de Cervera
• Peníscola
• Ports de Tortosa-Beseit
• Rossell
• Sant Jordi (Baix Maestrat)
• Sant Rafel del Riu
• Santa Magdalena de Polpís
• Serra d'Irta
• Serra de Sant Pere
• Serra de Vallivana
• Serra de l'Espadella
• Serra de la Vall d'Àngel
• Serra del Turmell
• Talaies d'Alcalà
• Tinença de Benifassà
• Tossal del Rei
• Traiguera
• Vinaròs
• Xert

També conegut com ACD Peníscola, Festival Internacional de Música Antiga i Barroca, IDP, Independents de Peníscola, Peniscolana, Penyíscola, Peñíscola, Ciudad en el Mar, Querronès (Peníscola).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat