Taula de continguts
42 les relacions: Alaska, Amèrica, Badia de Koliutxin, Badia de Txaun, Caça, Cap Dejniov, Carbó, Districte autònom de Txukotka, Estany (element), Estret de Bering, Euràsia, Evens, Fedot Popov, Golf de l'Anàdir, Inuit, Iukaguirs, Kolimà (riu), Koriaks, Kotx, Mar de Bering, Mar dels Txuktxis, Mineria, Morsa, Or, Parany, Península, Península de Seward, Pesca, Plom, Providénia, Rússia, Ren, Riu Anàdir, Rus, Russos, Semion Dejniov, Txeguitun, Txuktxis, Uelén, Ullal, Yupik, Zinc.
- Penínsules d'Àsia
- Penínsules de Rússia
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Veure Península de Txukotka і Alaska
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Península de Txukotka і Amèrica
Badia de Koliutxin
Txukotka. La badia de Koliutxin (Колючинская губа, Koliútxinskaia guba), és una badia gran i profunda localitzada a la costa septentrional de la península de Txukotka, en aigües del mar dels Txuktxis.
Veure Península de Txukotka і Badia de Koliutxin
Badia de Txaun
La badia de Txaun o badia Txàunskaia (en rus: Чаунская губа, Txaunskaia Guba) és una badia del districte de Txukotka, que pertany a la part oriental de la conca del mar de la Sibèria Oriental.
Veure Península de Txukotka і Badia de Txaun
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Península de Txukotka і Caça
Cap Dejniov
El cap Dejniov o Dejniova (мыс Дежнёва) és un cap localitzat en la costa àrtica de Sibèria que és el punt més oriental d'Àsia.
Veure Península de Txukotka і Cap Dejniov
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Península de Txukotka і Carbó
Districte autònom de Txukotka
El districte autònom de Txukotka (en rus: Чуко́тский автоно́мный о́круг, Txukotski avtonomni ókrug; en txuktxi: Чукоткакэн автономныкэн округ, Txukotkaken avtonomniken ókrug) és un districte autònom (i per tant un subjecte federal) de Rússia a l'extrem oriental de Sibèria.
Veure Península de Txukotka і Districte autònom de Txukotka
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Veure Península de Txukotka і Estany (element)
Estret de Bering
Lestret de Bering (en anglès Bering Strait, en rus Берингов пролив, Béringov proliv) és el pas marí situat entre el cap Dejniov, l'extrem oriental d'Àsia, i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'Amèrica; és a dir, separa Sibèria d'Alaska, o, cosa que és el mateix, Rússia dels Estats Units.
Veure Península de Txukotka і Estret de Bering
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Veure Península de Txukotka і Euràsia
Evens
Els evens o eveny (també coneguts com a lamuts que vol dir «poble de l'oceà» en iacut) (Эвены en rus) són un poble de Sibèria i de l'Extrem Orient Rus.
Veure Península de Txukotka і Evens
Fedot Popov
Moneda del Banc de Rússia de 2001, que celebra la conquesta de Sibèria, amb l'efígie Semion Dejniov, el company de Fedot Alekséiev Popov. Fedot Alekséievitx Popov (Федот Алексеевич Попов, també Fedot Alekséiev, Федот Алексеев, anomenat el kholmogorià (Холмогорец), pel seu lloc de naixement a Kholmogori, en una data indeterminada i mort entre el 1648 i el 1654, va ser un explorador rus que va organitzar la primera expedició europea a través de l'estret de Bering junt a Semion Dejniov.
Veure Península de Txukotka і Fedot Popov
Golf de l'Anàdir
Mapa de NOAA, el Cap Navarin al centre El Golf de l'Anàdir, o Badia de l'Anàdir (Анадырский залив), és una gran badia situada al mar de Bering al nord-est de Sibèria.
Veure Península de Txukotka і Golf de l'Anàdir
Inuit
Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.
Veure Península de Txukotka і Inuit
Iukaguirs
Els Iukaguirs (iukaguir de la tundra: одул, деткиль (odul, detkil), rus: юкаги́ры, iukaguiri) són un poble de 'extrem orient rus que viu a la conca del riu Kolimà.
Veure Península de Txukotka і Iukaguirs
Kolimà (riu)
Mapa de situació Riu Kolimà El Kolimà (Халыма; Колыма́) és un riu del nord-est de Sibèria que dona nom a la regió de Kolimà.
Veure Península de Txukotka і Kolimà (riu)
Koriaks
Els koriaks (de korana, ren) són un poble indígena de Rússia que viu al districte autònom de Koriàkia a l'Extrem Orient Rus, poblant les costes del Mar de Bering al sud dels marges del riu Anadir i la zona septentrional de la península de Kamtxatka, essent el límit meridional del seu territori Tigilsk.
Veure Península de Txukotka і Koriaks
Kotx
s en un museu de Krasnoiarsk El kotx era un tipus especial de petit vaixell de vela i rems, dissenyat i utilitzat per Rússia en els viatges a través cercle polar àrtic amb les dures condicions de condicions de gel del mars de l'Àrtic, que va estar en ús al nord de Rússia des del fins al.
Veure Península de Txukotka і Kotx
Mar de Bering
Mapa de situació de la mar de Bering, entre Sibèria i Alaska La mar de Bering (en yupik: Imarpik; en anglès: Bering Sea; en rus: Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les Illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska.
Veure Península de Txukotka і Mar de Bering
Mar dels Txuktxis
Mapa del mar dels Txuktxis El mar dels Txuktxis (en rus: Чуко́тское мо́ре Txukótskoie more, en anglès: Chukchi Sea) és la part de l'oceà Àrtic situada entre Txukotka (a l'extrem oriental d'Àsia) i Alaska (a l'extrem occidental d'Amèrica).
Veure Península de Txukotka і Mar dels Txuktxis
Mineria
La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.
Veure Península de Txukotka і Mineria
Morsa
La morsa (Odobenus rosmarus) és un animal mamífer carnívor i semiaquàtic que habita a les costes dels mars freds de l'hemisferi nord.
Veure Península de Txukotka і Morsa
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Península de Txukotka і Or
Parany
Paranys a base de xarxes per a agafar ocells. Segle XIV. Parany tunisià per a caçar ocells vius. Una llosa-parany és molt semblant però més contundent. Un parany és un dispositiu dissenyat per a capturar animals bé sia per al control de plagues, gestió d'espais naturals, per a alimentació (caça o pesca).
Veure Península de Txukotka і Parany
Península
La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.
Veure Península de Txukotka і Península
Península de Seward
Tundra a la Reserva Nacional del Pont Terrestre de Bering La península de Seward (en anglès Seward Peninsula) és una gran península de la costa occidental d'Alaska, als Estats Units.
Veure Península de Txukotka і Península de Seward
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Veure Península de Txukotka і Pesca
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Península de Txukotka і Plom
Providénia
Providénia - Провидения és un possiólok al districte autònom de Txukotka (Rússia).
Veure Península de Txukotka і Providénia
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Península de Txukotka і Rússia
Ren
El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cérvols (Cervidae).
Veure Península de Txukotka і Ren
Riu Anàdir
L'Anàdir (rus: Анадырь; iukaghir: Онандырь; txuktxi: Йъаайваам) és un riu de l'extrem oriental de Sibèria que neix a l'altiplà d'Anàdir i desguassa a la mar de Bering, a l'extens golf de l'Anàdir, després de 1.150 km de recorregut.
Veure Península de Txukotka і Riu Anàdir
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Península de Txukotka і Rus
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Veure Península de Txukotka і Russos
Semion Dejniov
Semion Ivànovitx Dejniov (en rus Семён Ива́нович Дежнёв) (ca. 1605 - Moscou, finals de 1672) va ser un explorador rus de la Sibèria que el 1648 va liderar una expedició en què fou el primer europeu a navegar a través de l'estret de Bering, navegant des de la boca del riu Kolimà, a l'oceà Àrtic, fins al riu Anàdir, a l'oceà Pacífic.
Veure Península de Txukotka і Semion Dejniov
Txeguitun
El riu Txeguitun (Чегиту́н) és un curs d'aigua de la península de Txukotka, a l'extrem oriental de Sibèria.
Veure Península de Txukotka і Txeguitun
Txuktxis
Litografia dels txuktxis segons l'expedició de Louis Choris el 1816 Els txuktxis (en rus: "чу́кча", txuktxa en singular i "чу́кчи", txuktxi en plural) són un poble indígena que habita un territori molt extens i poc poblat a la península dels Txuktxis, entre les riberes del mar dels Txuktxis i el mar de Bering, a l'Extrem Orient Rus.
Veure Península de Txukotka і Txuktxis
Uelén
Uelén o Uvelén (en txuktxi: Увэлен; Уэлéн; iupik siberià: Улыӄ; naucà: Олыӄ) és un poble en el punt més oriental de Rússia, just al cercle polar àrtic, al districte autònom (o ókrug) de Txukotka i al punt en què s'ajunten la mar dels Txuktxis i l'estret de Bering.
Veure Península de Txukotka і Uelén
Ullal
Un ullal, dent ullal o clau és una dent extremadament llarga de certs mamífers que sobresurt quan la boca és tancada.
Veure Península de Txukotka і Ullal
Yupik
Màscara Yupik de Sitka, Alaska. Màscara Yupik en forma de peix o balena. Els yupik són un dels dos grups principals de la família esquimal.
Veure Península de Txukotka і Yupik
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Veure Península de Txukotka і Zinc
Vegeu també
Penínsules d'Àsia
- Anatòlia
- Aràbia
- Kamtxatka
- Península de Malaca
- Península de Txukotka
- Península del Sinaí
- Qatar
- Subcontinent indi
Penínsules de Rússia
- Kamtxatka
- Península Iugòrski
- Península de Guida
- Península de Iamal
- Península de Kanin
- Península de Kertx
- Península de Muraviov-Amurski
- Península de Taimir
- Península de Txukotka
També conegut com Peninsula de Chukchi, Península Chukchi, Península de Txuktxi, Península dels Txuktxis.