Similituds entre Península Ibèrica cartaginesa і República Romana
Península Ibèrica cartaginesa і República Romana tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Cartagena, Cartago, Ebre, Empúries, Guerra dels Mercenaris, Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hispània, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Itàlia, Mamertins, Messina, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pirineus, Publi Corneli Escipió Africà Major, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Sicília.
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Península Ibèrica cartaginesa · Cartagena і República Romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Península Ibèrica cartaginesa · Cartago і República Romana ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Península Ibèrica cartaginesa · Ebre і República Romana ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Península Ibèrica cartaginesa · Empúries і República Romana ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Guerra dels Mercenaris і Península Ibèrica cartaginesa · Guerra dels Mercenaris і República Romana ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і Península Ibèrica cartaginesa · Guerres Púniques і República Romana ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і Península Ibèrica cartaginesa · Hamílcar Barca і República Romana ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Hanníbal Barca (247 aC) і Península Ibèrica cartaginesa · Hanníbal Barca (247 aC) і República Romana ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Hàsdrubal Barca і Península Ibèrica cartaginesa · Hàsdrubal Barca і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Península Ibèrica cartaginesa · Hispània і República Romana ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Illes Balears і Península Ibèrica cartaginesa · Illes Balears і República Romana ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Imperi Cartaginès і Península Ibèrica cartaginesa · Imperi Cartaginès і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Península Ibèrica cartaginesa · Itàlia і República Romana ·
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Mamertins і Península Ibèrica cartaginesa · Mamertins і República Romana ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Messina і Península Ibèrica cartaginesa · Messina і República Romana ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Península Ibèrica і Península Ibèrica cartaginesa · Península Ibèrica і República Romana ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Península Ibèrica cartaginesa і Península Itàlica · Península Itàlica і República Romana ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Península Ibèrica cartaginesa і Pirineus · Pirineus і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Península Ibèrica cartaginesa і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і República Romana ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Península Ibèrica cartaginesa і Sardenya · República Romana і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Península Ibèrica cartaginesa і Segona Guerra Púnica · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Península Ibèrica cartaginesa і Sicília · República Romana і Sicília ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Península Ibèrica cartaginesa і República Romana
- Què tenen en comú Península Ibèrica cartaginesa і República Romana
- Semblances entre Península Ibèrica cartaginesa і República Romana
Comparació entre Península Ibèrica cartaginesa і República Romana
Península Ibèrica cartaginesa té 104 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 7.10% = 22 / (104 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Península Ibèrica cartaginesa і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: