Accés més ràpid que el navegador!
239 les relacions: Acadèmia platònica, Adolescència, Afrodita, Agàtocles de Siracusa, Agesilau II, Agricultura, Alceu de Mitilene, Alcibíades (general atenenc), Aleksandr Ivànov, Alexandre el Gran, Anacreont, Anatòlia, Antiga Atenes, Antiga Corint, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Anton Raphael Mengs, Apol·lo, Aquil·les, Ares, Aristòfanes, Aristòmenes, Aristòtil, Aristides, Aristocràcia, Armadura, Arquelau I, Art de l'antiga Grècia, Atímia, Ateneu, Ateneu de Nàucratis, Íbic, Èfor, Èsquil, Èsquines d'Atenes, Àtica, Batalla de Queronea (338 aC), Batalló Sagrat de Tebes, Beòcia, Berlín, Bou, Calcis, Caritó d'Afrodísias, Castració, Càrmides, Cílix (ceràmica), Ceràmica de figures negres, Ceràmica de figures vermelles, Ciceró, ..., Cimó II, Ciutat estat, Civilització minoica, Classe social, Claudi Elià, Cleantes (filòsof), Cleòmac, Contracepció, Críties, Críties (escultor), Creta, Crisip, Crisip (fill de Pèlops), Dafnis (poeta), Demòstenes, Democràcia, Dikti, Diocles, Dionís, Doris (grup humà), Educació, El convit, Elis, Eolis, Epaminondes, Epigrafia, Erètria, Eros (fill d'Ares), Erotisme, Escarabat piloter, Escatologia (fisiologia), Esclavitud, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escrits d'ètica pràctica, Esparciates, Esparta, Esport, Estàtua de Zeus a Olímpia, Estil arcaic, Estoïcisme, Estrabó, Estrató de Sardes, Estrígil, Eubea, Eurípides, Exèrcit, Fídies, Fedó d'Elis, Fedre, Fedre (diàleg), Files, Filip II de Macedònia, Filolau, Filosofia, Flauta, Ganimedes (mitologia), Gimnàs (antiga Grècia), Gimnopèdia, Grafit, Grècia, Grec, Grecs, Guerra, Guerres mèdiques, Harmodi i Aristogitó, Hèracles, Hèrcules, Hípias major, Hedonisme, Hermes, Hibris, Hieró I, Himne homèric, Hiparc (tirà), Homer, Homosexualitat, Homosexualitat a l'antiga Grècia, Homosexualitat a l'antiga Roma, Homosexualitat militar a l'antiga Grècia, Hoplita, Iconografia, Ilíada, Illa de Rodes, Iolau, Isop, Jacint, Jacint (mitologia), Jònia, Jeremy Bentham, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Justinià I, La Pau (Aristòfanes), La República (Ciceró), Lacònia, Laconis, Laios, Legislació, Les Metamorfosis, Leto, Lisandre, Llucià, Macedònia (regió), Mègara, Melanip, Melèagre, Michel Foucault, Minos, Mite, Mitologia grega, Museu del Louvre, Nacionalisme, Narcís (mitologia), Nen, Neolític, Nesiotes, Nudisme, Nuesa, Oda, Olimp, Oratòria, Orestes (mitologia), Orfeu, Orsip, Ovidi, Palestra, Pammenes de Tebes, Pan (mitologia), Panteó (mitologia), París, Pausànies (general), Pausànies d'Atenes, Pàtrocle, Pèlops, Pílades, Píndar, Pederàstia, Pelòpides, Peloponès, Període hel·lenístic, Pisístrat, Plató, Plutarc de Queronea, Poema èpic, Poema simfònic, Poesia, Polícrates de Samos, Policlet, Polis, Pompeia, Posidó, Prostitució, Prostitució a l'antiga Grècia, Protoindoeuropeus, Pubertat, Religió, Retòrica, Ritu de pas, Safo, Santorí, Sòcrates, Sòfocles, Semites, Sexe anal, Sexe intercrural, Sexualitat, Simpòsium, Sodomia, Soló, Taxa de natalitat, Tàntal (fill de Zeus), Teòcrit, Tebes (Grècia), Temístocles, Teognis de Mègara, Tirania, Tirteu, Tragèdia, Transfiguració (religió), Troia, Tros, Xamanisme, Xenofòbia, Xenofont, Zenó de Cítion, Zeus, 1785, 1898, 1978, 400. Ampliar l'índex (189 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Acadèmia platònica · Veure més »
Adolescència
Grup d'adolescents. Grup d'adolescents. Ladolescència és en desenvolupament físic i psicològic humà és l'estadi de la transició entre la infància i l'edat adulta.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Adolescència · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Afrodita · Veure més »
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Agàtocles de Siracusa · Veure més »
Agesilau II
Agesilau II, (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Agesilau II · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Agricultura · Veure més »
Alceu de Mitilene
Alceu de Mitilene (en grec antic "Alkaios" i en llatí Alcaeus) va ser un dels poetes inclosos pels estudiosos d'Alexandria en el cànon dels Nou poetes lírics.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Alceu de Mitilene · Veure més »
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »
Aleksandr Ivànov
Aleksandr Andrèievitx Ivànov (en rus: Александр Андреевич Иванов, Sant Petersburg, 16 de juliol de 1806 - 3 de juliol de 1858) va ser un pintor rus que es va adherir a la tradició del neoclassicisme, tot i que la seva obra va trobar poca acceptació entre els seus contemporanis.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Aleksandr Ivànov · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Alexandre el Gran · Veure més »
Anacreont
Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Anacreont · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Anatòlia · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Antiga Corint · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Antiguitat clàssica · Veure més »
Anton Raphael Mengs
Anton Raphael Mengs, ''Autoretrat'' (1773) Anton Raphael Mengs (Aussig, Bohèmia, 1728 - Roma, 1779), conegut també com a Antonio Rafael Mengs, pintor neoclàssic i teòric bohemi, que desenvolupà bona part de la seva obra a Espanya.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Anton Raphael Mengs · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Apol·lo · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Aquil·les · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ares · Veure més »
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Aristòfanes · Veure més »
Aristòmenes
* Aristòmenes de Messènia o Aristòmenes d'Andània, líder messeni de la segona guerra messènica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Aristòmenes · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Aristòtil · Veure més »
Aristides
* Arístides d'Atenes (530-468 aC) soldat i estadista atenès que va lluitar a la batalla de Marató.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Aristides · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Aristocràcia · Veure més »
Armadura
Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Armadura · Veure més »
Arquelau I
Arquelau (Archelaus) va ser rei de Macedònia del 413 aC al 399 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Arquelau I · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Atímia
Atímia (en grec antic ἀτιμία, privat de l'honor) era la paraula grega que designava la privació de drets civils o de ciutadania, parcial o completa, temporal o perpetua.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Atímia · Veure més »
Ateneu
L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ateneu · Veure més »
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ateneu de Nàucratis · Veure més »
Íbic
Íbic (Ibycus) va ser un poeta grec nascut a Règion que apareix el cinquè dins el cànon de nou poetes lírics confeccionat pels estudiosos d'Alexandria.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Íbic · Veure més »
Èfor
Èfor (Ephorus) fou un historiador grec nascut a Cime, una ciutat eòlica de l'Àsia Menor.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Èfor · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Èsquil · Veure més »
Èsquines d'Atenes
Bust d'Èsquines (inscripció). Marbre, còpia romana d'un original hel·lenístic grec, segle III aC. Bitolia, Macedònia. Èsquines (Aeschines) (Atenes, ~390 aC — Rodes, 314 aC) fou un polític i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Èsquines d'Atenes · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Àtica · Veure més »
Batalla de Queronea (338 aC)
La batalla de Queronea fou un enfrontament que es produí el 338 aC entre el Regne de Macedònia, dirigit per Filip II, i una aliança de ciutats estat gregues encapçalada per Atenes i Tebes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Batalla de Queronea (338 aC) · Veure més »
Batalló Sagrat de Tebes
pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. El Batalló Sagrat de Tebes (en grec antic ἱερὸς λόχος / hieròs lókhos) era una unitat d'elit grega formada per 150 parelles d'amants, d'acord amb Plutarc (a la «Vida de Pelòpides») creada pel comandant tebà Gòrgides.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Batalló Sagrat de Tebes · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Beòcia · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Berlín · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Bou · Veure més »
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Calcis · Veure més »
Caritó d'Afrodísias
Caritó, més conegut com a Caritó d’Afrodísias (Chariton) fou un autor de novel·la grega nascut a Afrodísias, a Cària, d'època incerta, però hom l'acostuma a situar a final del i durant el, a despit de les afirmacions infundades que el situen entre el i el a partir del contingut d'una de les seves obres.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Caritó d'Afrodísias · Veure més »
Castració
Castració, en els animals domèstics o en els éssers humans, és qualsevol cirurgia destinada a retirar els òrgans sexuals, els testicles d'un mascle o els ovaris en les femelles.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Castració · Veure més »
Càrmides
Càrmides (en grec) és un diàleg de Plató, en què Sòcrates dialoga amb Càrmides i el jove Crítias.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Càrmides · Veure més »
Cílix (ceràmica)
500 aC) del Museu Britànic, Londres Una cílix (en català també conegut com a cílica, del grec κύλιξ, 'copa') és una copa per a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample, aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Cílix (ceràmica) · Veure més »
Ceràmica de figures negres
Recipient de ceràmica grega pertanyent a l'estil de figures negres. Al vestit d'Atena s'aprecien les incisions característiques d'aquest estil per a dibuixar els detalls, que queden en color clar sobre la pintura negra. La ceràmica de figures negres o ceràmica melanogràficaLèxic d'art, de Rosina Lajo, pàgs 77-78.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ceràmica de figures negres · Veure més »
Ceràmica de figures vermelles
Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ceràmica de figures vermelles · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ciceró · Veure més »
Cimó II
L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Cimó II · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ciutat estat · Veure més »
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Civilització minoica · Veure més »
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Classe social · Veure més »
Claudi Elià
Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Claudi Elià · Veure més »
Cleantes (filòsof)
Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Cleantes (filòsof) · Veure més »
Cleòmac
Cleòmac (en llatí Cleomachus, en grec antic Κλεόμαχος) se suposa que va ser un poeta tràgic grec contemporani de Cratí d'Atenes, però hi ha dubtes en els passatges on Cratí en fa referència ja que el relaciona amb el poeta líric Gnesip, fill de Cleòmac de Magnèsia, segons comenta Ateneu de Nàucratis.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Cleòmac · Veure més »
Contracepció
La contracepció o control de la natalitat és l'ús d'algun tipus de mètode anticonceptiu amb la finalitat d'evitar la concepció.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Contracepció · Veure més »
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Críties · Veure més »
Críties (escultor)
Críties o Crítias (en llatí Critias, en grec antic "Kritías") fou un escultor atenenc d'estil arcaic que va iniciar la transició cap a l'Estil sever.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Críties (escultor) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Creta · Veure més »
Crisip
Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Crisip · Veure més »
Crisip (fill de Pèlops)
Crisip (en grec antic Χρὐσιππος Chrisippos), segons la mitologia grega, va ser un heroi famós per la seva bellesa, fill de Pèlops i de la nimfa Axíoque.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Crisip (fill de Pèlops) · Veure més »
Dafnis (poeta)
Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Dafnis (poeta) · Veure més »
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Demòstenes · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Democràcia · Veure més »
Dikti
Les muntanyes Dicte o Dikti (Δίκτη en grec) o Lassithiotika Ori (Λασυθιώτικα Όρη en grec és a dir, Muntanyes de Lassithi) és una cadena de muntanyes a l'est de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Lassithi.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Dikti · Veure més »
Diocles
* Diocles de Siracusa, polític i legislador de Siracusa.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Diocles · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Dionís · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Doris (grup humà) · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Educació · Veure més »
El convit
El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і El convit · Veure més »
Elis
La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Elis · Veure més »
Eolis
Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Eolis · Veure més »
Epaminondes
Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Epaminondes · Veure més »
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Epigrafia · Veure més »
Erètria
Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Erètria · Veure més »
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Eros (fill d'Ares) · Veure més »
Erotisme
Fotografia eròtica del segle XIX Erotisme (del grec ἔρως - "desig") s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb l'acte físic sinó també amb totes les seves projeccions.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Erotisme · Veure més »
Escarabat piloter
Una parella de ''Scarabaeus laticollis'' rodant una bola d'excrements. Els escarabats piloters, escarabats merd(iss)ers, escarabats bollers, escarabats de bolla, escarabats buiners, escarabats baldufers o escarabats sagrats són coleòpters copròfags (s'alimenten d'excrements), amb els quals fan una bola que transporten a certa distància per enterrar-la, alimentar-se i dipositar-hi els seus ous.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Escarabat piloter · Veure més »
Escatologia (fisiologia)
Figureta de persona cagant (caganer) Lescatologia és la part de la fisiologia dedicada a l'estudi dels excrements i les deixalles corporals com ara la matèria fecal, l'orina, la suor o la menstruació, entre altres.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Escatologia (fisiologia) · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Esclavitud · Veure més »
Esclavitud a l'antiga Grècia
estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »
Escrits d'ètica pràctica
Escrits d'ètica pràctica o Moralia (en llatí) (en grec antic, Ἠθικά Ethikà)), és el títol amb què es coneix el conjunt d'escrits que han sobreviscut de l'escriptor grec Plutarc de Queronea que no formen part de les Vides paral·leles, la seva obra més coneguda. Formen part de la seva obra de l'època madura (90-117). Aquest títol no el va posar el mateix autor, si no el monjo romà d'Orient Màxim Planudes, que al va compilar diversos treballs de Plutarc i d'altres autors espuris sota el mateix. Aquesta obra inclou textos sobre la vida grega i romana i observacions atemporals. La Moralis ha influenciat molts filòsofs, entre els quals cal destacar Michel de Montaigne, els humanistes del Renaixement i els autors de la il·lustració.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Escrits d'ètica pràctica · Veure més »
Esparciates
Els esparciates o espartiates (Spartiatae), dits també iguals (homoei), era la classe social dels ciutadans d'Esparta a l'antiguitat.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Esparciates · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Esparta · Veure més »
Esport
Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Esport · Veure més »
Estàtua de Zeus a Olímpia
L'estàtua de Zeus a Olímpia era una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada, feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, Grècia, i erigit al temple de Zeus.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Estàtua de Zeus a Olímpia · Veure més »
Estil arcaic
Moscòfor Dama d'Auxerre. El període arcaic o estil arcaic és l'estil predominant a l'art de l'antiga Grècia des del, a la fi del període de formació, fins a la meitat del, quan és substituït per l'estil sever.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Estil arcaic · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Estoïcisme · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Estrabó · Veure més »
Estrató de Sardes
Estrató (en llatí Straton, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec nadiu de Sardes, que va compilar una antologia anomenada (La Musa dels nens), segons explica Constantí Cèfales a lAntologia palatina.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Estrató de Sardes · Veure més »
Estrígil
Sir Lawrence Alma-Tadema. Un estrígil (del grec ξύστρα i el llatí strigilis) és un rascador de metall llarg i fi que en la cultura grecoromana es feia servir per netejar-se el cos d'oli.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Estrígil · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Eubea · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Eurípides · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Exèrcit · Veure més »
Fídies
II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Fídies · Veure més »
Fedó d'Elis
Fedó, en llatí Phaedon, en grec antic Φαίδων fou un filòsof grec nadiu d'Elis, de família noble.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Fedó d'Elis · Veure més »
Fedre
Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Fedre · Veure més »
Fedre (diàleg)
Plató a la Glyptothek de Múnic Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El convit.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Fedre (diàleg) · Veure més »
Files
Files (en llatí Phyles, en grec antic Φύλης), fill de Polignot, va ser un escultor grec nadiu d'Halicarnàs.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Files · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Filip II de Macedònia · Veure més »
Filolau
Filolau (Φιλόλαoς, Philólaos; Crotona, vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitagòric grec.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Filolau · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Filosofia · Veure més »
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Flauta · Veure més »
Ganimedes (mitologia)
Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ganimedes (mitologia) · Veure més »
Gimnàs (antiga Grècia)
Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79. El gimnàs a l'antiga Grècia era una institució dedicada a la instrucció física i espiritual.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Gimnàs (antiga Grècia) · Veure més »
Gimnopèdia
La gimnopèdia eren festivitats religioses i exercicis de resistència per als joves espartans. La gimnopèdia (en grec Γυμνοπαιδία, Gimnopedia), literalment «la festa dels nens nus») eren festivitats religioses celebrades a Esparta, al juliol-agost, en honor de Leto i dels seus fills, Apol·lo Piti i Artemisa. Consistien essencialment en balls i exercicis executats pels joves espartans, al voltant d'estàtues que representen als déus en qüestió, situades en un lloc de l'àgora anomenat el χορός, Khor. Cors d'adolescents, d'efebs i de joves adults que s'enfrontaven en balls que imitaven els exercicis de la palestra, enterament nus, davant dels altres lacedemonis, els estrangers i els ilotes. Els solters de més de 30 anys restaven, en canvi, exclosos de l'assistència. Les gimnopèdia no eren més que unes festivitats religioses. L'espartà Megil, a Les lleis (Plató, I, 633), diu que eren «temible enduriment (...), de temibles exercicis de resistència que cal suportar amb la violència de la canícula».
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Gimnopèdia · Veure més »
Grafit
El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Grafit · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Grec · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Grecs · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Guerra · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Guerres mèdiques · Veure més »
Harmodi i Aristogitó
Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (còpia romana de marbre de la versió atenenca de Críties i Nesiotes) Harmodi (en Ἁρμόδιος, 'Harmódios') i Aristogitó, o Aristogíton (Ἀριστογείτων, Aristogeíton), també coneguts com els Tiranicides, van ser els assassins d'Hiparc, germà del tirà Hípies, l'any 514 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Harmodi i Aristogitó · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hèracles · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hèrcules · Veure més »
Hípias major
LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hípias major · Veure més »
Hedonisme
Lhedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hedonisme · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hermes · Veure més »
Hibris
Ceràmica de figures negres (550 aC) que representa Prometeu complint la seva condemna, lligat a una columna. L'hibris (hibris) és un orgull extrem que porta a desafiar els límits tot sobreestimant les pròpies capacitats o drets.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hibris · Veure més »
Hieró I
Moneda amb l'efígie de Hieró I Hieró I (Hieron) fou tirà de Siracusa del 478 aC al 466 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hieró I · Veure més »
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Himne homèric · Veure més »
Hiparc (tirà)
Hiparc d'Atenes (en llatí Hiparchus, en grec antic Ἱππάρχος) (Atenes ? - 514 aC) va ser un atenenc de la família dels Pisistràtides, fill menor del tirà Pisístrat que en morir va deixar el poder als seus dos fills: Hípies, el primogènit, i Hiparc.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hiparc (tirà) · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Homer · Veure més »
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Homosexualitat · Veure més »
Homosexualitat a l'antiga Grècia
pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot, Plató,Xenofont, Ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Homosexualitat a l'antiga Grècia · Veure més »
Homosexualitat a l'antiga Roma
Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Homosexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Homosexualitat militar a l'antiga Grècia
negres. Museu del Louvre. Quan es parla de lhomosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Homosexualitat militar a l'antiga Grècia · Veure més »
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Hoplita · Veure més »
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Iconografia · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ilíada · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Illa de Rodes · Veure més »
Iolau
Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Iolau · Veure més »
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Isop · Veure més »
Jacint
Detall d'una flor de jacint Els jacints (Hyacinthus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les asparagàcies (Asparagaceae).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Jacint · Veure més »
Jacint (mitologia)
''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Jacint (mitologia) · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Jònia · Veure més »
Jeremy Bentham
fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Jeremy Bentham · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Justinià I · Veure més »
La Pau (Aristòfanes)
La Pau (en grec antic: Εἰρήνη) és una comèdia escrita i produïda pel dramaturg grec Aristòfanes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і La Pau (Aristòfanes) · Veure més »
La República (Ciceró)
La República (en llatí: De re publica; lit: Sobre la república o Sobre l'Estat) és una obra de filosofia política de l'escriptor i polític Marc Tul·li Ciceró, on millor es pot reconstruir el seu pensament polític.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і La República (Ciceró) · Veure més »
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Lacònia · Veure més »
Laconis
Els laconis (en grec antic Λακωνίς) o lacedemonis (Λακεδαίμωνιον) eren els habitants lliures de Lacònia o Lacedemònia, tant els ciutadans espartans com els periecs.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Laconis · Veure més »
Laios
Segons la mitologia grega, Lai o Laios (grec antic: Λάιος) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακος).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Laios · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Legislació · Veure més »
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Les Metamorfosis · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Leto · Veure més »
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Lisandre · Veure més »
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Llucià · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Macedònia (regió) · Veure més »
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Mègara · Veure més »
Melanip
Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Melanip · Veure més »
Melèagre
XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Melèagre · Veure més »
Michel Foucault
Michel Foucault (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984) va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France, a la qual va donar el títol dHistòria dels sistemes de pensament.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Michel Foucault · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Minos · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Mite · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Mitologia grega · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Museu del Louvre · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Nacionalisme · Veure més »
Narcís (mitologia)
Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Narcís (mitologia) · Veure més »
Nen
Una nena. La Convenció sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entén per nen o nena tot ésser humà menor de divuit anys, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen o nena sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Nen · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Neolític · Veure més »
Nesiotes
Nesiotes (en llatí Nesiotes, en grec antic Νησιώτης) fou un escultor grec segurament nascut a Atenes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Nesiotes · Veure més »
Nudisme
Nudistes en una platja de Formentera Una parella al World Naked Bike Ride del 2011 a San Francisco S'entén com a nudisme al fet d'estar-se en nuesa en llocs públics.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Nudisme · Veure més »
Nuesa
Persones nues amb total naturalitat Fotografia de Wilhelm von Gloeden (1856-1931). Número de catàleg: 2059. Representació d'una dona oriental nua, pel pintor andalús Luis Ricardo Falero. La nuesa o nuditat és l'estat natural d'una persona que no es cobreix la superfície del cos amb roba o amb altres induments.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Nuesa · Veure més »
Oda
L'oda és una composició lírica en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Oda · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Olimp · Veure més »
Oratòria
miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Oratòria · Veure més »
Orestes (mitologia)
''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Orestes (mitologia) · Veure més »
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Orfeu · Veure més »
Orsip
Orsip (Ὄρσιππος) va ser un antic corredor grec de Mègara que es va fer famós per ser el primer de córrer nu la carrera pedestre en els Jocs Olímpics i el primer de tots els grecs a ser coronat vencedor nu.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Orsip · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ovidi · Veure més »
Palestra
La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Palestra · Veure més »
Pammenes de Tebes
Pammenes (en grec antic Παμμένης) fou un general tebà.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pammenes de Tebes · Veure més »
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pan (mitologia) · Veure més »
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Panteó (mitologia) · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і París · Veure més »
Pausànies (general)
Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pausànies (general) · Veure més »
Pausànies d'Atenes
Pausànies (Παυσανίας; fl. ca. 420 aC) fou un antic atenenc de la deme de Kerameis, amant del poeta Agàton.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pausànies d'Atenes · Veure més »
Pàtrocle
Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pàtrocle · Veure més »
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pèlops · Veure més »
Pílades
A la mitologia grega, Pílades (en grec antic Πυλάδης), va ser un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fòcida, i d'Anaxíbia, la germana d'Agamèmnon.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pílades · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Píndar · Veure més »
Pederàstia
Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pederàstia · Veure més »
Pelòpides
Pelòpides o Pelòpidas (en llatí Pĕlŏpĭdas, en grec antic Πελοπίδας) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pelòpides · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Peloponès · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Període hel·lenístic · Veure més »
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pisístrat · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Plató · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Plutarc de Queronea · Veure més »
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Poema èpic · Veure més »
Poema simfònic
Franz Liszt va ser el primer autor per usar el terme per anomenar una composició, el 1854, per a referir-se a l'obra Tasso composta cinc anys abans. Un poema simfònic és una composició orquestral d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Poema simfònic · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Poesia · Veure més »
Polícrates de Samos
Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Polícrates de Samos · Veure més »
Policlet
Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Policlet · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Polis · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pompeia · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Posidó · Veure més »
Prostitució
''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Prostitució · Veure més »
Prostitució a l'antiga Grècia
aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Protoindoeuropeus · Veure més »
Pubertat
La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Pubertat · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Religió · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Retòrica · Veure més »
Ritu de pas
Un ritu de pas és un ritu que marca el pas o transició entre dos estats de l'individu a la societat, especialment els del cicle vital: naixement, transició a l'adultesa, aparellament, mort.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Ritu de pas · Veure més »
Safo
Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Safo · Veure més »
Santorí
Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Santorí · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Sòcrates · Veure més »
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Sòfocles · Veure més »
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Semites · Veure més »
Sexe anal
homosexual. Pintura reproduint un coit anal a una dona. El sexe anal o coit anal, dit també sodomia, és una pràctica sexual.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Sexe anal · Veure més »
Sexe intercrural
Jacint) El sexe/coit intercrural (del llatí inter, 'entre', i crura, 'cames'), també conegut com a sexe/coit interfemoral o, col·loquialment, rus, és una activitat sexual de tipus no penetratiu, en què un home posa el seu penis entre les cames d'un altre home (o d'una dona, tot i que aquesta activitat entre heterosexuals és menys comuna), i amb el moviment pelvià produeix fricció fins a arribar a l'orgasme.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Sexe intercrural · Veure més »
Sexualitat
La sexualitat és el conjunt de condicions que caracteritzen el sexe de cada persona o animal.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Sexualitat · Veure més »
Simpòsium
Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Simpòsium · Veure més »
Sodomia
Crema de sodomites a l'any 1482 La sodomia és un terme d'origen religiós que s'utilitza per a referir-se a certs tipus d'actes sexuals, principalment el sexe anal entre homes o en mesura menor entre un home i una dona.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Sodomia · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Soló · Veure més »
Taxa de natalitat
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Taxa de natalitat · Veure més »
Tàntal (fill de Zeus)
'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Tàntal (fill de Zeus) · Veure més »
Teòcrit
Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Teòcrit · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Tebes (Grècia) · Veure més »
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Temístocles · Veure més »
Teognis de Mègara
Teognis de Mègara (Théognis ho Megaréus) va ser un poeta líric de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Teognis de Mègara · Veure més »
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Tirania · Veure més »
Tirteu
Tirteu d'Esparta (en grec antic Τυρταίος) va ser un poeta grec del.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Tirteu · Veure més »
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Tragèdia · Veure més »
Transfiguració (religió)
La transfiguració és l'assumpció d'un estat de gràcia divina momentània per part de mestres espirituals, o de la seua percepció per part dels seus seguidors.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Transfiguració (religió) · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Troia · Veure més »
Tros
Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Tros · Veure més »
Xamanisme
El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Xamanisme · Veure més »
Xenofòbia
Adhesiu de Noua Dreaptă a una paperera Cluj-Napoca que diu «Romania per als romanesos! Fora els immigrants del país!».La xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Xenofòbia · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Xenofont · Veure més »
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Zenó de Cítion · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і Zeus · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і 1785 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і 1898 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і 1978 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Pederàstia a l'antiga Grècia і 400 · Veure més »
