Obrir a Google MapsTaula de continguts
534 les relacions: Abd-al-Aziz al-Mansur, Absenta, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ademús, Agència EFE, Agricultura, Aigua de València, Aiguardent, Aitana Ocaña Morales, Al-Àndalus, Alacant, Alacantí, Albacete, Albarrasí, Albufera, Alcoi, Allioli, Allipebre, Almansa, Almenara, Almodí de Xàtiva, Alpont, Alt Millars, Alt Palància, Altea, Alto de las Barracas, Alzira, Amèrica del Sud, Antiga Grècia, Aragó, Arnadí, Arròs, Arròs a banda, Arròs al forn, Arròs amb crosta, Arròs amb fesols i naps, Arròs caldós, Arròs negre, Arrop i talladetes, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Atur, Autogovern, Avui, Ènnec de Vallterra, Àrab, Baix Segura, Baix Vinalopó, Ball tradicional valencià, Balonmano Mar Sagunto, Baltasar de Montpalau i Ferrer, ... Ampliar l'índex (484 més) »
- Comunitats autònomes d'Espanya
- Països Catalans
Abd-al-Aziz al-Mansur
Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).
Veure País Valencià і Abd-al-Aziz al-Mansur
Absenta
L'absenta és una beguda alcohòlica destil·lada a partir d'una licor macerada amb herbes, principalment donzell (Artemisia absinthium), anís verd, melissa i fonoll.
Veure País Valencià і Absenta
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Veure País Valencià і Acadèmia Valenciana de la Llengua
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Veure País Valencià і Ademús
Agència EFE
L'Agència EFE és una agència de comunicació i un servei de notícies fundada l'any 1939 a Burgos (Espanya).
Veure País Valencià і Agència EFE
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure País Valencià і Agricultura
Aigua de València
Aigua de València és un còctel a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra.
Veure País Valencià і Aigua de València
Aiguardent
L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.).
Veure País Valencià і Aiguardent
Aitana Ocaña Morales
coneguda simplement com a Aitana, és una cantant catalana.
Veure País Valencià і Aitana Ocaña Morales
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure País Valencià і Al-Àndalus
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure País Valencià і Alacant
Alacantí
L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.
Veure País Valencià і Alacantí
Albacete
Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.
Veure País Valencià і Albacete
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Veure País Valencià і Albarrasí
Albufera
L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.
Veure País Valencià і Albufera
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure País Valencià і Alcoi
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Veure País Valencià і Allioli
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Veure País Valencià і Allipebre
Almansa
Almansa és un municipi de la província d'Albacete.
Veure País Valencià і Almansa
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure País Valencià і Almenara
Almodí de Xàtiva
El Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva és el principal museu de la ciutat i un dels més destacats del País Valencià.
Veure País Valencià і Almodí de Xàtiva
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure País Valencià і Alpont
Alt Millars
L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat.
Veure País Valencià і Alt Millars
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Veure País Valencià і Alt Palància
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Veure País Valencià і Altea
Alto de las Barracas
L'Alto de las Barracas és el sostre del País Valencià amb 1.838 m s.n.m. El cim s'eleva 23 m per damunt del mític Penyagolosa.
Veure País Valencià і Alto de las Barracas
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Veure País Valencià і Alzira
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure País Valencià і Amèrica del Sud
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure País Valencià і Antiga Grècia
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure País Valencià і Aragó
Arnadí
Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.
Veure País Valencià і Arnadí
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Veure País Valencià і Arròs
Arròs a banda
Larròs a banda és un plat d'arròs, peix i marisc típic de la gastronomia valenciana.
Veure País Valencià і Arròs a banda
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Veure País Valencià і Arròs al forn
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Veure País Valencià і Arròs amb crosta
Arròs amb fesols i naps
L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta, la Ribera, la Costera, la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt".
Veure País Valencià і Arròs amb fesols i naps
Arròs caldós
Arròs caldós Larròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en l'arròs, similar a la paella però amb brou (caldo), fet en una cassola fonda de fang o ferro fos.
Veure País Valencià і Arròs caldós
Arròs negre
L'arròs negre és un plat d'arròs sec, similar a la paella, però d'aspecte i gust diferents per la base de marisc i perquè sol contenir ceba i all, a diferència de la paella valenciana.
Veure País Valencià і Arròs negre
Arrop i talladetes
Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.
Veure País Valencià і Arrop i talladetes
Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc
L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc (o simplement ACV Tirant lo Blanc o Tirant.org) és una entitat cultural valenciana fundada l'any 1991 a la ciutat de València per Joan Mansanet i Mansanet, Rafael Ramos i Armengol, Robert Barberà Baraza, Nathalie Torres Garcia i Lluís Polo i Torres.
Veure País Valencià і Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Veure País Valencià і Atur
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Veure País Valencià і Autogovern
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Veure País Valencià і Avui
Ènnec de Vallterra
Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.
Veure País Valencià і Ènnec de Vallterra
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure País Valencià і Àrab
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Veure País Valencià і Baix Segura
Baix Vinalopó
El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx.
Veure País Valencià і Baix Vinalopó
Ball tradicional valencià
La falla http://falladrjjdomineport.com Dr J.J.Domine - Port al Festival Balls al Carrer a València al any 2018. La falla Tio Pep representa un típic bateig valencià al festival Balls al carrer a València, en els balls que es ballaven a l'eixir de la catedral, convidant als assistents a dolços i mistela.
Veure País Valencià і Ball tradicional valencià
Balonmano Mar Sagunto
Balonmano Mar Sagunto fou un club d'handbol femení del País Valencià L'equip, fundat el 1978 com a CB Íber, era el successor del Club Medina de Valencia creat el 1963.
Veure País Valencià і Balonmano Mar Sagunto
Baltasar de Montpalau i Ferrer
fou un noble valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava, I comte de Xestalgar, titular de la baronia de Sot de Xera, del lloc de Sanç i de la Torre d'en Lloris.
Veure País Valencià і Baltasar de Montpalau i Ferrer
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.
Veure País Valencià і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu
Banda de música
Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percudida i fregada) en l'anomenada banda simfònica.
Veure País Valencià і Banda de música
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Veure País Valencià і Basquetbol
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure País Valencià і Batalla d'Almansa
Benicàssim
Benicàssim (oficialment Benicàssim/Benicasim) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure País Valencià і Benicàssim
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Veure País Valencià і Benidorm
Benifaió
Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure País Valencià і Benifaió
Benissa
Benissa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.
Veure País Valencià і Benissa
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
, fou un poeta valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava i president fundador de l'Acadèmia dels Nocturns, a la qual va pertànyer amb el nom de Silencio.
Veure País Valencià і Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Veure País Valencià і Biar
Bollit
El bollit (forma etimològica i normativa encara que també s'anomena bullit) és un plat tradicional valencià consistent en creïlles i cebes senceres bollides juntament amb alguna verdura com carxofes, bledes o carlotes en hivern o bajoqueta fina en estiu.
Veure País Valencià і Bollit
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Veure País Valencià і Bunyol (gastronomia)
Burjassot
Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.
Veure País Valencià і Burjassot
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure País Valencià і Butlletí Oficial de l'Estat
Cabanes (Plana Alta)
Cabanes, també conegut com a Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Veure País Valencià і Cabanes (Plana Alta)
Cabdet
Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).
Veure País Valencià і Cabdet
Café-licor
El café-licor o cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.
Veure País Valencià і Café-licor
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Veure País Valencià і Callosa d'en Sarrià
Cambra de Comerç de València
La Cambra de Comerç de València és una corporació de dret públic fundada el 1887 amb seu a València, i regulada per la Llei 3/1993 de 22 de març, i que té com a finalitats.
Veure País Valencià і Cambra de Comerç de València
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Veure País Valencià і Camp de Morvedre
Camp de Túria
El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.
Veure País Valencià і Camp de Túria
Campionat del Món de Motociclisme de velocitat
El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat regulat per la FIM (en anglès: Grand Prix motorcycle racing FIM World Championship o FIM Road Racing World Championship Grand Prix), és la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat, disputada d'ençà de 1949.
Veure País Valencià і Campionat del Món de Motociclisme de velocitat
Campionat del Món de Superbike
El Campionat del Món de Superbike (en anglès: Superbike World Championship i comunament World Superbike), abreujat SBK, WSB o WSBK, és la màxima competició internacional de Superbike.
Veure País Valencià і Campionat del Món de Superbike
Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.
Veure País Valencià і Canal de Navarrés
Cant d'albades
''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (col·loquialment, albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.
Veure País Valencià і Cant d'albades
Cap i Casal
* Al Comtat de Barcelona i al Principat de Catalunya el títol que hom dona tradicionalment a la ciutat de Barcelona, per ser aquesta la més important d'aquest territori.
Veure País Valencià і Cap i Casal
Carabassat
El Carabassat (paraula derivada de carabassa o carbassa) és un fruita confitada (ensucrada) que s'extreu de la carabassa (normalment la de color groc o porquera) i per extensió de la paraula també amb el mateix procés amb altres fruites: peres, taronges, cireres, etc.
Veure País Valencià і Carabassat
Carles Borja
Carles de Borja i Castro (Gandia 1530 - 16 de juny de 1592), Duc de Gandia i Marquès de Llombai (1550-1592).
Veure País Valencià і Carles Borja
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Veure País Valencià і Cartoixa de Porta Coeli
Casca (dolç)
La casca és un dolç típic de la cuina valenciana i mallorquina, realitzat amb ametlla molta, sucre i ous, que es pot farcir de rovell confitat, moniato o carabassa.
Veure País Valencià і Casca (dolç)
Cassalla
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.
Veure País Valencià і Cassalla
Castell de Sagunt
El castell de Sagunt és una fortalesa situada dalt la muntanya que protegix la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre, País Valencià).
Veure País Valencià і Castell de Sagunt
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure País Valencià і Castella
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Veure País Valencià і Castella - la Manxa
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure País Valencià і Castellà
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure País Valencià і Castelló de la Plana
Castellví (llinatge)
Els Castellví, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobiliària procedent de Borgonya, que passà a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de València arran de la reconquesta al.
Veure País Valencià і Castellví (llinatge)
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure País Valencià і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure País Valencià і Catalunya
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure País Valencià і Catedral de València
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure País Valencià і Catolicisme
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Veure País Valencià і Centelles (llinatge)
Centre Arqueològic de l'Almoina
Dades del museu.
Veure País Valencià і Centre Arqueològic de l'Almoina
Cim de Penyagolosa
El Penyagolosa és una muntanya situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat i l'Alt Millars el cim de la qual arriba als 1.813 metres del nivell de la mar convertint-la en la segona muntanya més alta del País Valencià després del Alto de las Barracas (el Racó d'Ademús).
Veure País Valencià і Cim de Penyagolosa
Circuit automobilístic
Autòdrom José Carlos Pace vist des d'una tribuna. Hockenheim. Indianapolis durant una competició. Circuit de Surfers Paradise. La Carrera de Campions del 2007 es va córrer en un circuit doble dintre de l'Estadi de Wembley. Un circuit de carreres és un camí tancat utilitzat en certes modalitats d'automobilisme i motociclisme.
Veure País Valencià і Circuit automobilístic
Circuit Ricardo Tormo
El Circuit Ricardo Tormo, conegut també com a Circuit de València i anomenat oficialment Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo és una pista de curses situada a Xest, País Valencià, que és propietat de la societat mercantil pública Circuit del Motor i Promoció Esportiva SA.
Veure País Valencià і Circuit Ricardo Tormo
Circuit Urbà de València
El Circuit Urbà de València fou un circuit de Fórmula 1 que discorria pels carrers del Grau de València i al voltant de la dàrsena interior del port, i que va estar en actiu del 2008 al 2012.
Veure País Valencià і Circuit Urbà de València
Ciutat de les Arts i les Ciències
La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.
Veure País Valencià і Ciutat de les Arts i les Ciències
Ciutat Vella de València
La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.
Veure País Valencià і Ciutat Vella de València
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure País Valencià і Clima mediterrani
Club Balonmano Calpisa
El Club Balonmano Calpisa fou un equip d'handbol creat a Alacant a la dècada de 1970, partint de l'històric Obras del Puerto, esdevenint un dels equips més importants de la Lliga ASOBAL, la qual guanyà en 4 ocasions consecutives.
Veure País Valencià і Club Balonmano Calpisa
Club Bàsquet Lucentum Alacant
El Club Bàsquet Lucentum va ser un club de bàsquet de la ciutat d'Alacant.
Veure País Valencià і Club Bàsquet Lucentum Alacant
Club Esportiu Alcoià
El Club Esportiu Alcoià SAD (oficialment Club Deportivo Alcoyano SAD) és un club de futbol valencià de la població d'Alcoi, fundat per fusió del Ràcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1928.
Veure País Valencià і Club Esportiu Alcoià
Club Esportiu Castelló
El Club Esportiu Castelló (el nom oficial és Club Deportivo Castellón SAD des de 1991) és un club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià) fundat el 1922.
Veure País Valencià і Club Esportiu Castelló
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona.
Veure País Valencià і Coca (pastís)
Coca amb tonyina
La Coca amb tonyina, també anomenada Coca de Sant Joan, és una coca tapada salada típica del sud del País Valencià, i més concretament de l'Alacantí, on se'n menja la Nit de Sant Joan.
Veure País Valencià і Coca amb tonyina
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Veure País Valencià і Coca de dacsa
Coca de Fira
Coca de Fira d'Ontinyent La Coca de Fira és una recepta tradicional d'Ontinyent realitzada sobre una base de pasta seca.
Veure País Valencià і Coca de Fira
Coca de llanda
La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.
Veure País Valencià і Coca de llanda
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Veure País Valencià і Coca de recapte
Coca de xulla
La coca de xulla o d'embotit és una coca salada típica de gairebé tot l'interior muntanyencEliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995.
Veure País Valencià і Coca de xulla
Columbicultura
La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms.
Veure País Valencià і Columbicultura
Comarques Centrals del País Valencià
Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.
Veure País Valencià і Comarques Centrals del País Valencià
Comarques del País Valencià
Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.
Veure País Valencià і Comarques del País Valencià
Comarques del Sud del País Valencià
Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.
Veure País Valencià і Comarques del Sud del País Valencià
Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià
Localització Les Comarques del Túria-Xúquer són una regió valenciana que comprèn les comarques per on transcorren els rius Túria i Xúquer.
Veure País Valencià і Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià
Comarques xurres
Les comarques xurres respecte al País Valencià Comarques xurres és un terme col·loquial per a anomenar la regió del País Valencià que inclou les comarques que, en fundar-se el Regne de València, varen ser poblades majoritàriament per aragonesos.
Veure País Valencià і Comarques xurres
Comtat (País Valencià)
El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
Veure País Valencià і Comtat (País Valencià)
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Veure País Valencià і Comunitat autònoma
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure País Valencià і Congrés dels Diputats
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure País Valencià і Conquesta feudal hispànica
Consell de la Generalitat Valenciana
El Consell de la Generalitat Valenciana és l'òrgan col·legiat que governa al País Valencià amb funcions executives i administratives, essent-ne una de les institucions bàsiques juntament amb el President i les Corts, segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.
Veure País Valencià і Consell de la Generalitat Valenciana
Consell del País Valencià
El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.
Veure País Valencià і Consell del País Valencià
Consell Valencià de Cultura
El Consell Valencià de Cultura (CVC) és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, amb la missió de vetllar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat.
Veure País Valencià і Consell Valencià de Cultura
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure País Valencià і Constitució Espanyola de 1812
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Veure País Valencià і Contestans
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Veure País Valencià і Cora de Todmir
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure País Valencià і Corona d'Aragó
Cortes de Pallars
Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora.
Veure País Valencià і Cortes de Pallars
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure País Valencià і Corts forals valencianes
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Veure País Valencià і Corts Generals
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Veure País Valencià і Corts Valencianes
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Veure País Valencià і Costera
Cova del Cochino
Localització d'alguns dels jaciments més importants del Paleolític i Epipaleolític al País Valencià. La cova del Cochino està situada 5 km al nord de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), al vessant sud de la serra del Morrón.
Veure País Valencià і Cova del Cochino
Cova Negra
La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a l'Estret de les Aigües a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic.
Veure País Valencià і Cova Negra
Creu dels Tres Regnes
La muntanya de la Creu dels Tres Regnes es troba a la rodalia del llogaret d'Arroyo Cerezo, que pertany al terme municipal de Castellfabib, a la comarca del Racó d'Ademús, província de València, al País Valencià.
Veure País Valencià і Creu dels Tres Regnes
Cristià nou
La denominació de cristià nou fa referència a un antic col·lectiu social de la península Ibèrica de l'edat moderna, format per aquells conversos al cristianisme provinents del judaisme i l'islam, així com pels seus descendents durant diverses generacions.
Veure País Valencià і Cristià nou
Dama d'Elx
La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment, l'any 1897, al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalopó).
Veure País Valencià і Dama d'Elx
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Veure País Valencià і Dansa
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure País Valencià і Dècada del 1920
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure País Valencià і Dénia
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure País Valencià і Decrets de Nova Planta
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Veure País Valencià і Democràcia parlamentària
Denominacions del País Valencià
Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.
Veure País Valencià і Denominacions del País Valencià
Desarmament dels moriscos valencians
El desarmament dels moriscs valencians va ser decretat pel rei Felip II el 19 de gener de l'any 1563 i publicat al regne de València el 8 de febrer del mateix any pel capità general Alonso d'Aragó, duc de Sogorb.
Veure País Valencià і Desarmament dels moriscos valencians
Diada de Sant Josep
La diada de Sant Josep, el 19 de març, és el dia en el qual se celebra el dia del pare. Es tracta d'una festa antiga que recentment, per paral·lelisme, ha inspirat la creació d'un dia de la mare que se celebra el primer diumenge de maig.
Veure País Valencià і Diada de Sant Josep
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Veure País Valencià і Diada Nacional del País Valencià
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Veure País Valencià і Dieta
Dolçaina
Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.
Veure País Valencià і Dolçaina
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure País Valencià і Edat antiga
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Veure País Valencià і Edat mitjana al País Valencià
Edetània
Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.
Veure País Valencià і Edetània
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Veure País Valencià і Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
El Camp de Mirra
El Camp de Mirra (oficialment Campo de Mirra/el Camp de Mirra) és una població del País Valencià de la comarca de l'Alt Vinalopó, constituïda com a municipi i popularment coneguda com el Campet.
Veure País Valencià і El Camp de Mirra
El Pilar de la Foradada
El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.
Veure País Valencià і El Pilar de la Foradada
El Puig de Santa Maria
El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure País Valencià і El Puig de Santa Maria
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Veure País Valencià і Elda
Els Columbrets
Els illots Columbrets o les Illes Columbretes (també conegudes simplement com els Columbrets o les Columbretes) són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià.
Veure País Valencià і Els Columbrets
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Veure País Valencià і Els Ports
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Veure País Valencià і Elx
Elx Club de Futbol
LElx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).
Veure País Valencià і Elx Club de Futbol
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Veure País Valencià і Embotit
Emirat d'Alpont
Les taifes l'any 1031 Lemirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un petit estat musulmà a la regió de la moderna Alpont.
Veure País Valencià і Emirat d'Alpont
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure País Valencià і Emirat de Balànsiya
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Veure País Valencià і Emirat de Dàniyya
Empresa
Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.
Veure País Valencià і Empresa
Enclavament
Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.
Veure País Valencià і Enclavament
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Veure País Valencià і Escalivada
Escrivà d'Íxer
Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.
Veure País Valencià і Escrivà d'Íxer
Escrutini proporcional plurinominal
La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.
Veure País Valencià і Escrutini proporcional plurinominal
Esgarrat
L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.
Veure País Valencià і Esgarrat
Església de Sant Bertomeu (Xàbia)
L'església de Sant Bertomeu és un temple catòlic situat al nord-est de la vila valenciana de Xàbia, al centre del primitiu recinte medieval i la part més alta.
Veure País Valencià і Església de Sant Bertomeu (Xàbia)
Església de Sant Joan de l'Hospital
L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.
Veure País Valencià і Església de Sant Joan de l'Hospital
Església de Sant Joan del Mercat
L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.
Veure País Valencià і Església de Sant Joan del Mercat
Espais Naturals Protegits del País Valencià
Muntanyeta dels Sants: microreserva de flora des del 11-09-2006 La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix les diferents figures d'espais protegits, un procediment detallat per a la seua declaració, els instruments d'ordenació ambiental i els órgans de gestió.
Veure País Valencià і Espais Naturals Protegits del País Valencià
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure País Valencià і Espanya
Espècie introduïda
El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.
Veure País Valencià і Espècie introduïda
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Veure País Valencià і Estatut d'autonomia
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Veure País Valencià і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Estel (màquina)
El Yokaichi Giant Kite Festival se celebra el quart diumenge de maig, Higashiomi, Shiga, Japó estels d'un fil miniatura miniatura Un estel, grua, catxerulo, miloca, milotxa o milorxa, cometa, caputxó (sense canyes), caputxí, passavolant o quan és llarguer bacallà a Tarragona és una màquina simple, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent.
Veure País Valencià і Estel (màquina)
Estoc
Estoc del 1580 al 1600. Un estoc és un tipus d'espasa d'una mà amb una fulla fina i allargada, amb tall a totes dues bandes, destinada principalment a atacar amb la punta.
Veure País Valencià і Estoc
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Veure País Valencià і Euro
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure País Valencià і Europa
Exportació
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.
Veure País Valencià і Exportació
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure País Valencià і Expulsió dels moriscos
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Veure País Valencià і Falles
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Veure País Valencià і Família Borja
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Veure País Valencià і Fartó
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Veure País Valencià і Fauna
Fórmula 1
La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.
Veure País Valencià і Fórmula 1
Fórmula 3
La Fórmula 3 o, en forma abreviada, F3, és un tipus de fórmula de competició automobilística.
Veure País Valencià і Fórmula 3
Federació de Pilota Valenciana
La Federació de Pilota Valenciana és l'associació que regeix l'esport de la pilota valenciana.
Veure País Valencià і Federació de Pilota Valenciana
Felip de Boïl i de la Scala
Felip de Boïl i de la Scala (País Valencià, ? - Mallorca, 1348), segon senyor de Manises, conseller reial, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d'Alfons el Benigne.
Veure País Valencià і Felip de Boïl i de la Scala
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure País Valencià і Felip II de Castella
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure País Valencià і Felip III de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure País Valencià і Felip V d'Espanya
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure País Valencià і Fenicis
Festes de la Magdalena
Cinta típica utilitzada com a símbol de les Festes Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana.
Veure País Valencià і Festes de la Magdalena
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Les Festes de la Mare de Déu de la Salut són una festa tradicional de la població valenciana d'Algemesí (Ribera Alta), celebrades en honor de la seua patrona, Nostra Senyora de la Salut.
Veure País Valencià і Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure País Valencià і Feudalisme
Fideuada
La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla.
Veure País Valencià і Fideuada
Flaó
Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.
Veure País Valencià і Flaó
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Veure País Valencià і Flora
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Veure País Valencià і Foguera
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Veure País Valencià і Fogueres de Sant Joan
Foia de Bunyol
La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.
Veure País Valencià і Foia de Bunyol
Francesc Carles de Borja
Francesc Carles de Borja-Centelles i Fernández de Velasco o Carles de Borja-Centelles (8 de desembre 1573 — 7 de febrer 1632), Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1595-1632).
Veure País Valencià і Francesc Carles de Borja
Francesc Carròs i de Cruïlles
Francesc Carròs i de Cruïlles (? - ca.1339) fou almirall de la Corona d'Aragó i governador del Regne de Sardenya i Còrsega (1325), fou el tercer senyor de la Baronia de Rebollet.
Veure País Valencià і Francesc Carròs i de Cruïlles
Francesc Dídac Pasqual de Borja
Francesc Dídac Pasqual de Borja-Centelles i Dòria, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1632-1665).
Veure País Valencià і Francesc Dídac Pasqual de Borja
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Veure País Valencià і Francesc de Borja
Francesc de Castellví i de Vic
Francesc de Castellví i de Vic, també conegut com a Francí de Castellví (València, s. XV - 6 de setembre de 1506), baró de Benimuslem i senyor de Mulata, fou un noble poeta, militar i polític valencià del segle XV.
Veure País Valencià і Francesc de Castellví i de Vic
Francesc Ribalta
''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor.
Veure País Valencià і Francesc Ribalta
Francesc Tomàs de Borja
Francesc Tomàs de Borja i Centelles (1551-1595), Duc de Gandia, Marqués de Llombai i comte d'Oliva (1592-1595).
Veure País Valencià і Francesc Tomàs de Borja
Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau
Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau (València 1642 - 1709) fou una noble senyora pertanyent a l'aristocràcia valenciana, IV comtessa de Xestalgar i X baronessa d'Estivella, entre altres títols.
Veure País Valencià і Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.
Veure País Valencià і Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure País Valencià і Franquisme
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure País Valencià і Furs
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Veure País Valencià і Furs de València
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Veure País Valencià і Futbol
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Veure País Valencià і Gandia
Gaspar Escrivà de Romaní
Gaspar Escrivà de Romaní (País Valencià), Poeta Barroc.
Veure País Valencià і Gaspar Escrivà de Romaní
Gaspar Mercader i Carròs
Gaspar Mercader i Carròs (València, 1568 - † València, 8 d'agost de 1631), I Comte de Bunyol, va ser un noble i escriptor valencià.
Veure País Valencià і Gaspar Mercader i Carròs
Gaspatxo
El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal.
Veure País Valencià і Gaspatxo
Gastronomia
Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.
Veure País Valencià і Gastronomia
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure País Valencià і Generalitat Valenciana
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Veure País Valencià і Germana de Foix
Gran Premi d'Europa
El Gran Premi d'Europa és una carrera automobilística puntuable pel campionat de Fórmula 1 que s'ha anat disputant a diferents circuits europeus des del 1983.
Veure País Valencià і Gran Premi d'Europa
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure País Valencià і Grècia
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Veure País Valencià і Guardamar del Segura
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure País Valencià і Guerra de Successió Espanyola
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure País Valencià і Guerres Púniques
Handbol
Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.
Veure País Valencià і Handbol
Hèrcules Club de Futbol
LHèrcules Club de Futbol és un equip de futbol de la ciutat d'Alacant (l'Alacantí, País Valencià).
Veure País Valencià і Hèrcules Club de Futbol
Herbero de la Serra de Mariola
L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.
Veure País Valencià і Herbero de la Serra de Mariola
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Veure País Valencià і Home de Neandertal
Horta Nord
L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.
Veure País Valencià і Horta Nord
Horta Oest
L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).
Veure País Valencià і Horta Oest
Horta Sud
L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.
Veure País Valencià і Horta Sud
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure País Valencià і Ibers
Ignasi Vergara
Portada del Palau del Marqués de Dosaigües. Ignasi Vergara Gimeno (València, 1715 — València, 1775) va ser un escultor valencià.
Veure País Valencià і Ignasi Vergara
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Veure País Valencià і Ilercavons
Illa de Tabarca
Lilla de Tabarca o l'illa Plana (únics topònims normatius en valencià segons el Corpus Toponímic Valencià), també popularment Nova Tabarca, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià.
Veure País Valencià і Illa de Tabarca
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure País Valencià і Imperi Cartaginès
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure País Valencià і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure País Valencià і Imperi Romà d'Orient
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Veure País Valencià і Indumentària tradicional
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure País Valencià і Institut d'Estudis Catalans
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure País Valencià і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Institut Valencià d'Art Modern
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és el museu més important d'art modern de la ciutat de València i del País Valencià.
Veure País Valencià і Institut Valencià d'Art Modern
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Veure País Valencià і Jaén
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure País Valencià і Jaume el Conqueridor
Jeroni Vich i Vallterra
Pati Vich, actualment reconstruít al Museu de Belles Arts de València Jeroni Vich i Vallterra (València, 1459-1535), conegut com l'ambaixador Vich, va ser un aristòcrata i diplomàtic valencià.
Veure País Valencià і Jeroni Vich i Vallterra
Joan Baptista Cabanilles
Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor valencià de música barroca.
Veure País Valencià і Joan Baptista Cabanilles
Joan Borja
* Joan Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497), duc de Gandia (1488-97) i baró de Llombai (1494-97).
Veure País Valencià і Joan Borja
Joan de Joanes
''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.
Veure País Valencià і Joan de Joanes
Joan de Monpalau
Joan de Monpalau, o Montpalau, depenent de la font, (València) va ser un cavaller, cosí de l'escriptor Joanot Martorell, qui el va acusar de faltar a la seva paraula en haver promès casar-se amb sa germana Damiata.
Veure País Valencià і Joan de Monpalau
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Veure País Valencià і Joan de Ribera
Joan II Borja
Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
Veure País Valencià і Joan II Borja
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Veure País Valencià і Joan Lluís Vives i March
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Veure País Valencià і Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní
Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní (?-1479) fou príncep de Rossano, comte de Montalbo, Cariati i Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Veure País Valencià і Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní
Joan Vich i Manrique de Lara
Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), fou un aristòcrata, diplomàtic i esclesiàstic valencià.
Veure País Valencià і Joan Vich i Manrique de Lara
Joc del truc
Espasa, Basto i les dues manilles. El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a Mallorca i en moltes parts del País Valencià i del Berguedà (Catalunya) així com en zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià).
Veure País Valencià і Joc del truc
Josep de Ribera
Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera.
Veure País Valencià і Josep de Ribera
Josep Vergara Ximeno
Sagrada Família amb Sant Joanet fou el màxim representant del moviment academicista a terres valencianes.
Veure País Valencià і Josep Vergara Ximeno
Josepa Domènica Català de Valeriola
Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan, més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d'Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d'Espanya.
Veure País Valencià і Josepa Domènica Català de Valeriola
Jota
“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa. Arxiu Fermín Pardo. Vídeo de jota valenciana a les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya a Calella VídeoMaxRes La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tot Espanya i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines.
Veure País Valencià і Jota
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure País Valencià і Juny
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Veure País Valencià і L'Horta de València
L'Oceanogràfic de València
Lleó marí sud-americà a L'Oceanogràfic. L'Oceanogràfic és un aquari públic i un complex marí de caràcter científic situat al Jardí del Túria de la ciutat de València.
Veure País Valencià і L'Oceanogràfic de València
La Bastida de les Alcusses
El poblat iber de la Bastida de les Alcusses és un assentament que data de finals del al, situat en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa.
Veure País Valencià і La Bastida de les Alcusses
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Veure País Valencià і La Marina
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Veure País Valencià і La Ribera Alta
La Ribera de Cabanes
La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica que està situada uns 13 quilòmetres aproximadament de la localitat de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.
Veure País Valencià і La Ribera de Cabanes
La Vall d'Uixó
La Vall d'Uixó, també coneguda com la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà.
Veure País Valencià і La Vall d'Uixó
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Veure País Valencià і La Vila Joiosa
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Veure País Valencià і Llíria
Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià
La Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià va ser una llei ordinària d'actuació en el territori valencià tombada el 2016 (Sentència 82/2016) pel Tribunal Constitucional ser considerada inconstitucional.
Veure País Valencià і Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.
Veure País Valencià і Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
Llengua de signes valenciana
La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és una llengua signada utilitzada per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes.
Veure País Valencià і Llengua de signes valenciana
Llengua minoritzada
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.
Veure País Valencià і Llengua minoritzada
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Veure País Valencià і Llengua pròpia
Llevant Unió Esportiva
El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.
Veure País Valencià і Llevant Unió Esportiva
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Veure País Valencià і Llista d'escuts del País Valencià
Llista de pilotaires valencians
Trofeu Juliet d'Alginet, 2009 Açò és una llista de pilotaris valencians (principalment masculins, tot i que inclou algunes pilotaries també - exactament 5 a 2021) de totes les èpoques ordenable per any de naixement, especialitat (escala i corda, frontó, galotxa, llargues o raspall), nom esportiu, llinatge, procedència, posició en el joc i palmarés aproximat, això últim amb caràcter orientatiu, ja que la proliferació de trofeus comença en la dècada de 2000, la informació sobre pilotaris anteriors a la creació de ValNet (2005) és escassa i el nombre augmenta durant l'any.
Veure País Valencià і Llista de pilotaires valencians
Llista de societats musicals del País Valencià
Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Veure País Valencià і Llista de societats musicals del País Valencià
Lluís Joan del Milà i Borja
Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.
Veure País Valencià і Lluís Joan del Milà i Borja
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure País Valencià і Madrid
Maestrat
Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.
Veure País Valencià і Maestrat
Manuel Ardit i Lucas
Manuel Ardit i Lucas (València, 2 de desembre de 1941 - València, 8 de desembre de 2013) fou un historiador i professor universitari valencià, membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1992 i 2013.
Veure País Valencià і Manuel Ardit i Lucas
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure País Valencià і Mar Mediterrània
Marina Alta
La Marina Alta és una comarca valenciana, amb capital a Dénia.
Veure País Valencià і Marina Alta
Marina Baixa
La Marina Baixa és una comarca del centre del País Valencià.
Veure País Valencià і Marina Baixa
Marxador
El marxador, en pilota valenciana, és la persona encarregada de dur la puntuació de la partida, és a dir, el marcador de la partida, mentre esta es disputa.
Veure País Valencià і Marxador
Massís del Montgó
Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.
Veure País Valencià і Massís del Montgó
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Veure País Valencià і Maulets (1705)
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure País Valencià і Múrcia
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure País Valencià і Música
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure País Valencià і Metre
Mislata
Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.
Veure País Valencià і Mislata
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Veure País Valencià і Mistela
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.
Veure País Valencià і Misteri d'Elx
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Veure País Valencià і Mocadorada
Moixent
Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.
Veure País Valencià і Moixent
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Veure País Valencià і Mona de Pasqua
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Veure País Valencià і Monestir de Santa Maria de Benifassà
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Veure País Valencià і Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Monestir de Santa Maria del Puig
Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.
Veure País Valencià і Monestir de Santa Maria del Puig
Montpalau (llinatge)
Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya.
Veure País Valencià і Montpalau (llinatge)
Monts Universals
El poble de Villar del Cobo a la vora dels Montes Universales durant una nevada Túria, conegut amb el nom de riu Guadalaviar fins a Terol. Els Montes Universales (Monts Universals), són una serralada que es troba a la zona sud-oest del Sistema Ibèric.
Veure País Valencià і Monts Universals
Montsoriu (llinatge)
Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Aragó en distints moments de l'edat mitjana.
Veure País Valencià і Montsoriu (llinatge)
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure País Valencià і Morella
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure País Valencià і Moriscos
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Veure País Valencià і Moros i Cristians
Moros i Cristians d'Alcoi
Esquadra Filada Vascos,Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi 2006 Esquadra de Negres, 2007 Ambaixada cristiana durant el Dia de ''l'alardo'', any 2009. Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (l’Alcoià) són una festa popular en què es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.
Veure País Valencià і Moros i Cristians d'Alcoi
Motociclisme
Giacomo Agostini, 15 títols mundials de velocitat Roger De Coster, 5 títols mundials de motocròs El motociclisme és el conjunt d'esports relacionats amb les curses de motocicletes en qualsevol de les seves varietats o categories.
Veure País Valencià і Motociclisme
MotoGP
MotoGP és la categoria màxima del Campionat del Món de Motociclisme de velocitat.
Veure País Valencià і MotoGP
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure País Valencià і Mudèjar
Muixeranga
La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.
Veure País Valencià і Muixeranga
Museu Arqueològic Provincial d'Alacant
El MARQ o Museu Arqueològic Provincial d'Alacant és un museu arqueològic.
Veure País Valencià і Museu Arqueològic Provincial d'Alacant
Museu de Belles Arts de València
El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.
Veure País Valencià і Museu de Belles Arts de València
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí»
El Museu de Ceràmica de València o Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí» alberga diverses col·leccions de peces ceràmiques d'arreu de València, Espanya, Europa i Xina, a banda d'altres col·leccions d'arts sumptuàries, tot això dins el marc excepcional del Palau del Marqués de Dosaigües.
Veure País Valencià і Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí»
Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.
Veure País Valencià і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Veure País Valencià і Nacionalitat històrica
Navaixes
Navaixes (en castellà i oficialment, Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure País Valencià і Navaixes
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Veure País Valencià і Novelda
Ojuelos de Valdeminguete
Ojuelos de Valdeminguete és el paratge on neix el riu Xúquer.
Veure País Valencià і Ojuelos de Valdeminguete
Olocau
Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Veure País Valencià і Olocau
Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau
Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del.
Veure País Valencià і Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure País Valencià і Ontinyent
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure País Valencià і Oriola
Orpesa
Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure País Valencià і Orpesa
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Veure País Valencià і Orxata
País
Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).
Veure País Valencià і País
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure País Valencià і Països Catalans
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Veure País Valencià і Paella d'arròs
Palau Ducal de Gandia
El palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característic i impressionant del seu temps.
Veure País Valencià і Palau Ducal de Gandia
Panellet
Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.
Veure País Valencià і Panellet
Parc natural
El Parc Natural del Delta de l'Ebre forma part de la Llista de zones humides d'interès internacional i de la xarxa Natura 2000 L'any 1969, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) definí un parc natural com “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”.
Veure País Valencià і Parc natural
Parc Natural del Penyagolosa
El Parc Natural de Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el massís de Penyagolosa a la província de Castelló.
Veure País Valencià і Parc Natural del Penyagolosa
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure País Valencià і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure País Valencià і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure País Valencià і Pasqua de Resurrecció
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure País Valencià і Paterna
Pego
Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).
Veure País Valencià і Pego
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure País Valencià і Península Ibèrica
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure País Valencià і Peníscola
Penyal d'Ifac
El penyal d'Ifac (Ifach en ortografia antiga, pronunciat sempre) és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp (Marina Alta, País Valencià), de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.
Veure País Valencià і Penyal d'Ifac
Pere de Boïl i Castellar
Pere de Boïl i Castellar (Regne de València, ? — ?, 1392), va ser un militar fill de Ramon Boïl de La Scala i de Berenguera de Castellar.
Veure País Valencià і Pere de Boïl i Castellar
Pere de Boïl i d'Aragó
Pere de Boïl i d'Aragó (? - Esglésies, 1323) fou un noble valencià fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d'Aragó, fou el primer senyor de Manises.
Veure País Valencià і Pere de Boïl i d'Aragó
Pere de Castellví
En Pere de Castellví fou un cavaller que pertanyia a l'alta noblesa valenciana del, i que històricament estigué vinculat a diverses localitats de la comarca de la Marina Alta.
Veure País Valencià і Pere de Castellví
Pere Lluís de Borja
Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).
Veure País Valencià і Pere Lluís de Borja
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure País Valencià і Pesta
Pestinyo
Un pestinyo és un dolç de probable origen àrab, típic de València i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre.
Veure País Valencià і Pestinyo
Petanca
Boles de petanca La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles per a situar-les el més a prop possible del bolig.
Veure País Valencià і Petanca
Petrer
Petrer és un municipi del sud del País Valencià situat a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Veure País Valencià і Petrer
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Veure País Valencià і Pilota valenciana
Pirotècnia
Focs artificials durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín La pirotècnica és la tècnica de preparar explosius i focs artificials d’espectacle, d’utilitat o de guerra.
Veure País Valencià і Pirotècnia
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Veure País Valencià і Plana d'Utiel
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Veure País Valencià і Poder executiu
Política i govern del País Valencià
El País Valencià com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica de l'Estat espanyol s'ha constituït com a comunitat autònoma amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana.
Veure País Valencià і Política i govern del País Valencià
Polop
Vista des de la Nucia Polop o Polop de la Marina és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, el Castell de Guadalest i la Nucia.
Veure País Valencià і Polop
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Veure País Valencià і Port
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Veure País Valencià і Ports de Tortosa-Beseit
Predomini lingüístic
El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.
Veure País Valencià і Predomini lingüístic
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure País Valencià і Prehistòria
President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.
Veure País Valencià і President de la Generalitat Valenciana
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Veure País Valencià і Producte interior brut
Projecte de Constitució espanyola de 1873
El Projecte de Constitució espanyola de 1873 va ser un projecte de constitució redactat durant la fase federal de la I República Espanyola, amb el català Francesc Pi i Margall com a president.
Veure País Valencià і Projecte de Constitució espanyola de 1873
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Veure País Valencià і Província d'Alacant
Província d'Albacete
Albacete és una província espanyola que es troba a la part sud-est de l'Altiplà Central Ibèric, a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, a elevada altitud sobre el nivell del mar.
Veure País Valencià і Província d'Albacete
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Veure País Valencià і Província de Castelló
Província de Conca
La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.
Veure País Valencià і Província de Conca
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Veure País Valencià і Província de València
Província de Xàtiva
Aproximació a la subdivisió territorial del País Valencià en 1822 (falta incloure zona de Mosqueruela, que estava inclosa a la província Castelló), amb la representació de la província de Xàtiva (morat), i les propostes que esta va fer per a ser ampliada els seus territoris La província de Xàtiva va ser una província espanyola creada el 27 de gener del 1822, durant el Trienni liberal.
Veure País Valencià і Província de Xàtiva
Províncies d'Espanya
Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.
Veure País Valencià і Províncies d'Espanya
Puçol
Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Veure País Valencià і Puçol
Puigcampana
El Puigcampana (o Puig Campana) és una muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa.
Veure País Valencià і Puigcampana
Putxero
El putxero o olla de carn és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia valenciana.
Veure País Valencià і Putxero
Racó d'Ademús
El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.
Veure País Valencià і Racó d'Ademús
Radiotelevisió Valenciana
tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.
Veure País Valencià і Radiotelevisió Valenciana
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Veure País Valencià і Ramaderia
Rambla de les Ovelles
La rambla de les Ovelles La rambla de les Ovelles o barranc de les Ovelles és un curs d'aigua de la província d'Alacant.
Veure País Valencià і Rambla de les Ovelles
Ramon de Boïl i Dies
Ramon de Boïl i Dies (Regne de València, ? – València, 1407) va ser un noble valencià, fill de Pere Boïl i Castellar.
Veure País Valencià і Ramon de Boïl i Dies
Regió de Castelló
Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.
Veure País Valencià і Regió de Castelló
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Veure País Valencià і Regió de Múrcia
Regió de Requena-Sogorb
Mapa de les Comarques de l'Interior del País Valencià. La Regió de Requena-Sogorb és una regió valenciana que comprèn les comarques més occidentals de la part central del País Valencià.
Veure País Valencià і Regió de Requena-Sogorb
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure País Valencià і Regne de Múrcia
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure País Valencià і Regne de Toledo
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure País Valencià і Regne de València
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure País Valencià і República Romana
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Veure País Valencià і Requena
Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer
Situat al Salt del riu Riquer, terme municipal d'Alcoi, aquest assentament mosterià va ser descobert el 1959 per Juan Faus.
Veure País Valencià і Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure País Valencià і Revolta de les Germanies
Ribera Baixa
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Veure País Valencià і Ribera Baixa
Ricardo Castellví de Ibarrola
Ricardo Castellví de Ibarrola (Torí, 1 de setembre de 1836 – Madrid, 17 d'abril de 1876) fou un aristòcrata i polític espanyol, X comte de Carlet, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure País Valencià і Ricardo Castellví de Ibarrola
Ricardo Tormo Blaya
va ser un pilot de motociclisme valencià.
Veure País Valencià і Ricardo Tormo Blaya
Riu Algar
El riu Algar és un riu de curt recorregut (12,2 km) situat en el sud-est de la península Ibèrica, en la província d'Alacant.
Veure País Valencià і Riu Algar
Riu Cervol
El riu Cervol és un corrent d'aigua intermitent del nord del País Valencià, que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat.
Veure País Valencià і Riu Cervol
Riu de Gorgos
El riu de Gorgos és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta.
Veure País Valencià і Riu de Gorgos
Riu de la Sénia
El riu de la Sénia o riu Sénia, antigament anomenat riu d'Ulldecona, és un riu que discorre entre Catalunya al nord i el País Valencià al sud.
Veure País Valencià і Riu de la Sénia
Riu de la Vila
El riu de la Vila (impròpiament anomenat Amadòrio) és un riu de la Marina Baixa al País Valencià.
Veure País Valencià і Riu de la Vila
Riu Millars
Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.
Veure País Valencià і Riu Millars
Riu Montnegre
El Montnegre (antigament riu Xixona) és un riu de la península Ibèrica, que passa per les comarques de l'Alcoià, i l'Alacantí.
Veure País Valencià і Riu Montnegre
Riu Palància
El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.
Veure País Valencià і Riu Palància
Rosquilleta
La rosquilleta (en plural, rosquilletes) és un pa allargat, semblant als grissini italians, típics del País Valencià.
Veure País Valencià і Rosquilleta
Rossejat
El rossejat d'arròs, arròs rossejat o simplement rossejat (en altres llocs anomenat, popularment, arrossejat, arròs sejat, arròs seixat) és una tècnica de cuina típica per a l'elaboració de molts plats amb arròs o pasta (fideus) a la conca Mediterrània (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Múrcia...).
Veure País Valencià і Rossejat
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Veure País Valencià і Safor
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure País Valencià і Sagunt
Saix
Saix (IPA), en castellà i oficialment Sax (IPA:, evolució a partir de la pronúncia antiga de) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure País Valencià і Saix
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Veure País Valencià і Samfaina
Sang amb ceba
La sang amb ceba és un plat tradicional de la cuina de les Balears, de Catalunya, del País Valencià i d'altres llocs de la península Ibèrica i de la Conca del Mediterrani.
Veure País Valencià і Sang amb ceba
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Veure País Valencià і Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Veure País Valencià і Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure País Valencià і Sant Vicent Ferrer
Santa Maria de Morella
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles i, amb estils gòtic i renaixentista.
Veure País Valencià і Santa Maria de Morella
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és un centre religiós de la província de Castelló, situat als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat.
Veure País Valencià і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure País Valencià і Sarraïns
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Veure País Valencià і Símbols valencians
Síndic de Greuges del País Valencià
El síndic de greuges és un alt comissionat designat per les Corts Valencianes que s'instituí a l'Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982.
Veure País Valencià і Síndic de Greuges del País Valencià
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Veure País Valencià і Segismundo Moret y Prendergast
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Veure País Valencià і Segle d'or valencià
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure País Valencià і Segona República Espanyola
Segura (riu)
El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).
Veure País Valencià і Segura (riu)
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure País Valencià і Senat d'Espanya
Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
Veure País Valencià і Sentència Arbitral de Torrellas
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Veure País Valencià і Senyera del País Valencià
Serpis
El Serpis, també anomenat localment Riu Blanc i riu d'Alcoi, és un riu del País Valencià que travessa les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Safor.
Veure País Valencià і Serpis
Serra d'Aitana
Vista cap al nord-est La Serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina.
Veure País Valencià і Serra d'Aitana
Serra d'Irta
La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.
Veure País Valencià і Serra d'Irta
Serra de Gúdar
La serra de Gúdar és una serralada situada als estreps orientals del Sistema Ibèric.
Veure País Valencià і Serra de Gúdar
Serra Gelada
La serra Gelada és una alineació muntanyenca situada a la costa de la comarca valenciana de la Marina Baixa, entre l'Alfàs del Pi i Benidorm.
Veure País Valencià і Serra Gelada
Serralades Bètiques
Representació esquemàtica dels Sistemes Bètics Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Veure País Valencià і Serralades Bètiques
Serrania
La Serrania, anteriorment anomenada els Serrans, també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital.
Veure País Valencià і Serrania
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Veure País Valencià і Setmana Santa
Silvicultura
Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.
Veure País Valencià і Silvicultura
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
La Sindicatura de Comptes del País Valencià és l'òrgan al qual correspon el control extern econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que ho justifiquen.
Veure País Valencià і Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
Sistema Ibèric
El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.
Veure País Valencià і Sistema Ibèric
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Veure País Valencià і Sobrassada
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Veure País Valencià і Sogorb
Sordesa
La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi.
Veure País Valencià і Sordesa
Subhasta
Imatge d'una subhasta benèfica Una subhasta és una venda organitzada d'un producte basat en la competència directa, i generalment pública, és a dir, a aquell comprador (postor) que pagui la major quantitat de diners o de béns a canvi del producte.
Veure País Valencià і Subhasta
Tabal
Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.
Veure País Valencià і Tabal
Tagarins
Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles i XVI a la Corona d'Aragó, especialment al País Valencià, però que van ser criats per cristians, parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians.
Veure País Valencià і Tagarins
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure País Valencià і Taifa
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Veure País Valencià і Tartessos
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure País Valencià і Túria
Teatre romà de Sagunt
El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
Veure País Valencià і Teatre romà de Sagunt
Teodomir (visigot)
Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.
Veure País Valencià і Teodomir (visigot)
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Veure País Valencià і Terol
Teulada (Marina Alta)
Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.
Veure País Valencià і Teulada (Marina Alta)
Tir i arrossegament
Tir i arrossegament a Benicarló El tir i arrossegament (o també tir i arrastre) és un esport que consisteix en la cursa d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs.
Veure País Valencià і Tir i arrossegament
Tonya
La tonya, també dita '''mona''', pa socarrat, fogassa, coca bova (a la Marina Alta) o panou (a la Safor), és una coca rodona feta de blat de xeixa, patata, ous, oli i sucre, i que es menja principalment per les festes de Pasqua al País Valencià.
Veure País Valencià і Tonya
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Veure País Valencià і Torró
Torrent (Horta Sud)
Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.
Veure País Valencià і Torrent (Horta Sud)
Torrevella
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Veure País Valencià і Torrevella
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure País Valencià і Transició democràtica espanyola
Tribunal Constitucional d'Espanya
El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.
Veure País Valencià і Tribunal Constitucional d'Espanya
Trinquet (esport)
El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.
Veure País Valencià і Trinquet (esport)
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Veure País Valencià і Turisme
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Veure País Valencià і Unió General de Treballadors
Universitat d'Alacant
La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.
Veure País Valencià і Universitat d'Alacant
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure País Valencià і Universitat de València
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure País Valencià і València
València Basket Club
El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València.
Veure País Valencià і València Basket Club
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Veure País Valencià і Valencians
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure País Valencià і Valencià
Valencià alacantí
El valencià alacantí o alacantí és el subdialecte del valencià que es parla a les Comarques del Sud del País Valencià -amb l'excepció de la Marina Baixa i la població de la Torre de les Maçanes-, també a la Foia de Castalla, al sud de l'Alcoià, i al Carxe.
Veure País Valencià і Valencià alacantí
Valencià central
El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).
Veure País Valencià і Valencià central
Valencià meridional
El valencià meridional és un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en la Ribera del Xúquer on no es parla apitxat.
Veure País Valencià і Valencià meridional
Valentia
Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.
Veure País Valencià і Valentia
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Veure País Valencià і Vall d'Albaida
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Veure País Valencià і Vall de Cofrents
Valls d'Alcoi
Les Valls d'Alcoi és una històrica comarca del País Valencià en què hi formaven part tots els municipis de l'actual comarca del Comtat, part de l'Alcoià (Alcoi, Benifallim, Banyeres de Mariola, Penàguila), i els municipis de la Vall de Biar que les DTH de la Generalitat Valenciana inclouen a l'Alt Vinalopó (Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar).
Veure País Valencià і Valls d'Alcoi
Vi del País Valencià
El vi del País Valencià es produeix majorment al centre del país, sobretot a les comarques de l'Alt Vinalopó i Vinalopó Mitjà; a la Marina Alta; a la Vall d'Albaida i la Costera; i a la Plana d'Utiel, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Veure País Valencià і Vi del País Valencià
Vicent Flor i Moreno
Vicent Flor i Moreno (València, 21 de maig de 1971) és un sociòleg valencià, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i Societat anònima.
Veure País Valencià і Vicent Flor i Moreno
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Veure País Valencià і Vila-real
Vila-real Club de Futbol
El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.
Veure País Valencià і Vila-real Club de Futbol
Vilafamés
Vilafamés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Veure País Valencià і Vilafamés
Vilafranca (Ports)
Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Veure País Valencià і Vilafranca (Ports)
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure País Valencià і Villena
Vinalopó
El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud el sud del País Valencià.
Veure País Valencià і Vinalopó
Vinalopó Mitjà
El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda.
Veure País Valencià і Vinalopó Mitjà
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure País Valencià і Vistabella del Maestrat
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Veure País Valencià і Xarq al-Àndalus
Xàbia
Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al, i Duanes de la Mar (o el Port).
Veure País Valencià і Xàbia
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure País Valencià і Xàtiva
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure País Valencià і Xèrica
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Veure País Valencià і Xúquer
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 1 de juny
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 11 d'abril
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 12 de maig
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure País Valencià і 1233
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure País Valencià і 1238
1305
;Països Catalans.
Veure País Valencià і 1305
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure País Valencià і 1519
1521
;Països Catalans.
Veure País Valencià і 1521
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 16 d'agost
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure País Valencià і 1609
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure País Valencià і 1648
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure País Valencià і 1707
1810
;Països Catalans.
Veure País Valencià і 1810
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure País Valencià і 1812
1833
;Països Catalans.
Veure País Valencià і 1833
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure País Valencià і 1851
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure País Valencià і 1861
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure País Valencià і 1884
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 19 de març
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 19 de setembre
1909
;Països Catalans.
Veure País Valencià і 1909
1934
;Països Catalans.
Veure País Valencià і 1934
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure País Valencià і 1939
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure País Valencià і 1970
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure País Valencià і 1973
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure País Valencià і 1977
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure País Valencià і 1978
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure País Valencià і 1983
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure País Valencià і 1985
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure País Valencià і 1995
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure País Valencià і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure País Valencià і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure País Valencià і 2003
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure País Valencià і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure País Valencià і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure País Valencià і 2008
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure País Valencià і 2013
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Veure País Valencià і 2017
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure País Valencià і 2020
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Veure País Valencià і 2021
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 25 d'abril
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 26 d'octubre
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 27 de desembre
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 7 de setembre
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure País Valencià і 9 d'octubre
Vegeu també
Comunitats autònomes d'Espanya
- Andalusia
- Aragó
- Astúries
- Cantàbria
- Castella - la Manxa
- Castella i Lleó
- Catalunya
- Comunitat Autònoma del País Basc
- Comunitat autònoma
- Comunitat de Madrid
- Extremadura
- Galícia
- Generalitat republicana
- ISO 3166-2:ES
- Illes Balears
- Illes Canàries
- La Rioja
- Llista de comunitats autònomes espanyoles per superfície
- Navarra
- País Valencià
- Regió de Múrcia
Països Catalans
- Andorra
- Catalunya
- Catalunya del Nord
- Franja de Ponent
- Illes Balears
- L'Alguer
- País Valencià
- Països Catalans
- Porta dels Països Catalans
També conegut com Comunitat Autònoma Valenciana, Comunitat Valenciana, Nació Valenciana, PV, Realme de València, Règim de València, Territori valencià, València (país).
, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Banda de música, Basquetbol, Batalla d'Almansa, Benicàssim, Benidorm, Benifaió, Benissa, Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars, Biar, Bollit, Bunyol (gastronomia), Burjassot, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabanes (Plana Alta), Cabdet, Café-licor, Callosa d'en Sarrià, Cambra de Comerç de València, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Campionat del Món de Motociclisme de velocitat, Campionat del Món de Superbike, Canal de Navarrés, Cant d'albades, Cap i Casal, Carabassat, Carles Borja, Cartoixa de Porta Coeli, Casca (dolç), Cassalla, Castell de Sagunt, Castella, Castella - la Manxa, Castellà, Castelló de la Plana, Castellví (llinatge), Català, Catalunya, Catedral de València, Catolicisme, Centelles (llinatge), Centre Arqueològic de l'Almoina, Cim de Penyagolosa, Circuit automobilístic, Circuit Ricardo Tormo, Circuit Urbà de València, Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat Vella de València, Clima mediterrani, Club Balonmano Calpisa, Club Bàsquet Lucentum Alacant, Club Esportiu Alcoià, Club Esportiu Castelló, Coca (pastís), Coca amb tonyina, Coca de dacsa, Coca de Fira, Coca de llanda, Coca de recapte, Coca de xulla, Columbicultura, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià, Comarques xurres, Comtat (País Valencià), Comunitat autònoma, Congrés dels Diputats, Conquesta feudal hispànica, Consell de la Generalitat Valenciana, Consell del País Valencià, Consell Valencià de Cultura, Constitució Espanyola de 1812, Contestans, Cora de Todmir, Corona d'Aragó, Cortes de Pallars, Corts forals valencianes, Corts Generals, Corts Valencianes, Costera, Cova del Cochino, Cova Negra, Creu dels Tres Regnes, Cristià nou, Dama d'Elx, Dansa, Dècada del 1920, Dénia, Decrets de Nova Planta, Democràcia parlamentària, Denominacions del País Valencià, Desarmament dels moriscos valencians, Diada de Sant Josep, Diada Nacional del País Valencià, Dieta, Dolçaina, Edat antiga, Edat mitjana al País Valencià, Edetània, Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, El Camp de Mirra, El Pilar de la Foradada, El Puig de Santa Maria, Elda, Els Columbrets, Els Ports, Elx, Elx Club de Futbol, Embotit, Emirat d'Alpont, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Empresa, Enclavament, Escalivada, Escrivà d'Íxer, Escrutini proporcional plurinominal, Esgarrat, Església de Sant Bertomeu (Xàbia), Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Joan del Mercat, Espais Naturals Protegits del País Valencià, Espanya, Espècie introduïda, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estel (màquina), Estoc, Euro, Europa, Exportació, Expulsió dels moriscos, Falles, Família Borja, Fartó, Fauna, Fórmula 1, Fórmula 3, Federació de Pilota Valenciana, Felip de Boïl i de la Scala, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip V d'Espanya, Fenicis, Festes de la Magdalena, Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Feudalisme, Fideuada, Flaó, Flora, Foguera, Fogueres de Sant Joan, Foia de Bunyol, Francesc Carles de Borja, Francesc Carròs i de Cruïlles, Francesc Dídac Pasqual de Borja, Francesc de Borja, Francesc de Castellví i de Vic, Francesc Ribalta, Francesc Tomàs de Borja, Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Franquisme, Furs, Furs de València, Futbol, Gandia, Gaspar Escrivà de Romaní, Gaspar Mercader i Carròs, Gaspatxo, Gastronomia, Generalitat Valenciana, Germana de Foix, Gran Premi d'Europa, Grècia, Guardamar del Segura, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Púniques, Handbol, Hèrcules Club de Futbol, Herbero de la Serra de Mariola, Home de Neandertal, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, Ibers, Ignasi Vergara, Ilercavons, Illa de Tabarca, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Indumentària tradicional, Institut d'Estudis Catalans, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Institut Valencià d'Art Modern, Jaén, Jaume el Conqueridor, Jeroni Vich i Vallterra, Joan Baptista Cabanilles, Joan Borja, Joan de Joanes, Joan de Monpalau, Joan de Ribera, Joan II Borja, Joan Lluís Vives i March, Joan Roís de Corella, Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, Joan Vich i Manrique de Lara, Joc del truc, Josep de Ribera, Josep Vergara Ximeno, Josepa Domènica Català de Valeriola, Jota, Juny, L'Horta de València, L'Oceanogràfic de València, La Bastida de les Alcusses, La Marina, La Ribera Alta, La Ribera de Cabanes, La Vall d'Uixó, La Vila Joiosa, Llíria, Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià, Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Llengua de signes valenciana, Llengua minoritzada, Llengua pròpia, Llevant Unió Esportiva, Llista d'escuts del País Valencià, Llista de pilotaires valencians, Llista de societats musicals del País Valencià, Lluís Joan del Milà i Borja, Madrid, Maestrat, Manuel Ardit i Lucas, Mar Mediterrània, Marina Alta, Marina Baixa, Marxador, Massís del Montgó, Maulets (1705), Múrcia, Música, Metre, Mislata, Mistela, Misteri d'Elx, Mocadorada, Moixent, Mona de Pasqua, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Montpalau (llinatge), Monts Universals, Montsoriu (llinatge), Morella, Moriscos, Moros i Cristians, Moros i Cristians d'Alcoi, Motociclisme, MotoGP, Mudèjar, Muixeranga, Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, Museu de Belles Arts de València, Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí», Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Nacionalitat històrica, Navaixes, Novelda, Ojuelos de Valdeminguete, Olocau, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Ontinyent, Oriola, Orpesa, Orxata, País, Països Catalans, Paella d'arròs, Palau Ducal de Gandia, Panellet, Parc natural, Parc Natural del Penyagolosa, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pasqua de Resurrecció, Paterna, Pego, Península Ibèrica, Peníscola, Penyal d'Ifac, Pere de Boïl i Castellar, Pere de Boïl i d'Aragó, Pere de Castellví, Pere Lluís de Borja, Pesta, Pestinyo, Petanca, Petrer, Pilota valenciana, Pirotècnia, Plana d'Utiel, Poder executiu, Política i govern del País Valencià, Polop, Port, Ports de Tortosa-Beseit, Predomini lingüístic, Prehistòria, President de la Generalitat Valenciana, Producte interior brut, Projecte de Constitució espanyola de 1873, Província d'Alacant, Província d'Albacete, Província de Castelló, Província de Conca, Província de València, Província de Xàtiva, Províncies d'Espanya, Puçol, Puigcampana, Putxero, Racó d'Ademús, Radiotelevisió Valenciana, Ramaderia, Rambla de les Ovelles, Ramon de Boïl i Dies, Regió de Castelló, Regió de Múrcia, Regió de Requena-Sogorb, Regne de Múrcia, Regne de Toledo, Regne de València, República Romana, Requena, Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer, Revolta de les Germanies, Ribera Baixa, Ricardo Castellví de Ibarrola, Ricardo Tormo Blaya, Riu Algar, Riu Cervol, Riu de Gorgos, Riu de la Sénia, Riu de la Vila, Riu Millars, Riu Montnegre, Riu Palància, Rosquilleta, Rossejat, Safor, Sagunt, Saix, Samfaina, Sang amb ceba, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de Morella, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, Sarraïns, Símbols valencians, Síndic de Greuges del País Valencià, Segismundo Moret y Prendergast, Segle d'or valencià, Segona República Espanyola, Segura (riu), Senat d'Espanya, Sentència Arbitral de Torrellas, Senyera del País Valencià, Serpis, Serra d'Aitana, Serra d'Irta, Serra de Gúdar, Serra Gelada, Serralades Bètiques, Serrania, Setmana Santa, Silvicultura, Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, Sistema Ibèric, Sobrassada, Sogorb, Sordesa, Subhasta, Tabal, Tagarins, Taifa, Tartessos, Túria, Teatre romà de Sagunt, Teodomir (visigot), Terol, Teulada (Marina Alta), Tir i arrossegament, Tonya, Torró, Torrent (Horta Sud), Torrevella, Transició democràtica espanyola, Tribunal Constitucional d'Espanya, Trinquet (esport), Turisme, Unió General de Treballadors, Universitat d'Alacant, Universitat de València, València, València Basket Club, Valencians, Valencià, Valencià alacantí, Valencià central, Valencià meridional, Valentia, Vall d'Albaida, Vall de Cofrents, Valls d'Alcoi, Vi del País Valencià, Vicent Flor i Moreno, Vila-real, Vila-real Club de Futbol, Vilafamés, Vilafranca (Ports), Villena, Vinalopó, Vinalopó Mitjà, Vistabella del Maestrat, Xarq al-Àndalus, Xàbia, Xàtiva, Xèrica, Xúquer, 1 de juny, 11 d'abril, 12 de maig, 1233, 1238, 1305, 1519, 1521, 16 d'agost, 1609, 1648, 1707, 1810, 1812, 1833, 1851, 1861, 1884, 19 de març, 19 de setembre, 1909, 1934, 1939, 1970, 1973, 1977, 1978, 1983, 1985, 1995, 2000, 2002, 2003, 2005, 2006, 2008, 2013, 2017, 2020, 2021, 25 d'abril, 26 d'octubre, 27 de desembre, 7 de setembre, 9 d'octubre.