Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre País Valencià і Símbols valencians
País Valencià і Símbols valencians tenen 118 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Alcoi, Allioli, Aragó, Arnadí, Arròs, Arròs amb crosta, Arrop i talladetes, Banda de música, Batalla d'Almansa, Benidorm, Bunyol (gastronomia), Café-licor, Callosa d'en Sarrià, Cant d'albades, Cassalla, Catalunya, Catedral de València, Ciutat de les Arts i les Ciències, Club Bàsquet Lucentum Alacant, Club Esportiu Alcoià, Club Esportiu Castelló, Coca (pastís), Coca de dacsa, Coca de llanda, Coca de recapte, Columbicultura, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Corona d'Aragó, ..., Corts Valencianes, Dansa, Dénia, Diada Nacional del País Valencià, Dolçaina, Elx, Elx Club de Futbol, Embotit, Escalivada, Esgarrat, Espanya, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Expulsió dels moriscos, Falles, Fartó, Federació de Pilota Valenciana, Festes de la Magdalena, Foguera, Fogueres de Sant Joan, Franquisme, Furs de València, Gandia, Gaspatxo, Generalitat Valenciana, Guardamar del Segura, Guerra de Successió Espanyola, Hèrcules Club de Futbol, Herbero de la Serra de Mariola, Imperi Romà, Indumentària tradicional, Jaume el Conqueridor, Joc del truc, L'Horta de València, La Marina, La Vila Joiosa, Llevant Unió Esportiva, Llista de pilotaires valencians, Llista de societats musicals del País Valencià, Marxador, Massís del Montgó, Música, Mistela, Misteri d'Elx, Mocadorada, Mona de Pasqua, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Morella, Moros i Cristians, Muixeranga, Oriola, Orpesa, Orxata, Països Catalans, Paella d'arròs, Pasqua de Resurrecció, Penyal d'Ifac, Pilota valenciana, Ports de Tortosa-Beseit, Radiotelevisió Valenciana, Regne de València, Sagunt, Samfaina, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent Ferrer, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, Sarraïns, Segle d'or valencià, Senyera del País Valencià, Serra d'Aitana, Serra d'Irta, Sobrassada, Túria, Tir i arrossegament, Torró, Torrevella, Trinquet (esport), València, València Basket Club, Valencians, Valencià, Vila-real Club de Futbol, Villena, Xàtiva, Xúquer, 25 d'abril, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (88 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і País Valencià · Alacant і Símbols valencians ·
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Alcoi і País Valencià · Alcoi і Símbols valencians ·
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Allioli і País Valencià · Allioli і Símbols valencians ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і País Valencià · Aragó і Símbols valencians ·
Arnadí
Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.
Arnadí і País Valencià · Arnadí і Símbols valencians ·
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Arròs і País Valencià · Arròs і Símbols valencians ·
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Arròs amb crosta і País Valencià · Arròs amb crosta і Símbols valencians ·
Arrop i talladetes
Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.
Arrop i talladetes і País Valencià · Arrop i talladetes і Símbols valencians ·
Banda de música
Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percudida i fregada) en l'anomenada banda simfònica.
Banda de música і País Valencià · Banda de música і Símbols valencians ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і País Valencià · Batalla d'Almansa і Símbols valencians ·
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Benidorm і País Valencià · Benidorm і Símbols valencians ·
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Bunyol (gastronomia) і País Valencià · Bunyol (gastronomia) і Símbols valencians ·
Café-licor
El café-licor o cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.
Café-licor і País Valencià · Café-licor і Símbols valencians ·
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Callosa d'en Sarrià і País Valencià · Callosa d'en Sarrià і Símbols valencians ·
Cant d'albades
''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (col·loquialment, albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.
Cant d'albades і País Valencià · Cant d'albades і Símbols valencians ·
Cassalla
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.
Cassalla і País Valencià · Cassalla і Símbols valencians ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і País Valencià · Catalunya і Símbols valencians ·
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Catedral de València і País Valencià · Catedral de València і Símbols valencians ·
Ciutat de les Arts i les Ciències
La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.
Ciutat de les Arts i les Ciències і País Valencià · Ciutat de les Arts i les Ciències і Símbols valencians ·
Club Bàsquet Lucentum Alacant
El Club Bàsquet Lucentum va ser un club de bàsquet de la ciutat d'Alacant.
Club Bàsquet Lucentum Alacant і País Valencià · Club Bàsquet Lucentum Alacant і Símbols valencians ·
Club Esportiu Alcoià
El Club Esportiu Alcoià SAD (oficialment Club Deportivo Alcoyano SAD) és un club de futbol valencià de la població d'Alcoi, fundat per fusió del Ràcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1928.
Club Esportiu Alcoià і País Valencià · Club Esportiu Alcoià і Símbols valencians ·
Club Esportiu Castelló
El Club Esportiu Castelló (el nom oficial és Club Deportivo Castellón SAD des de 1991) és un club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià) fundat el 1922.
Club Esportiu Castelló і País Valencià · Club Esportiu Castelló і Símbols valencians ·
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Coca (pastís) і País Valencià · Coca (pastís) і Símbols valencians ·
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Coca de dacsa і País Valencià · Coca de dacsa і Símbols valencians ·
Coca de llanda
La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.
Coca de llanda і País Valencià · Coca de llanda і Símbols valencians ·
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Coca de recapte і País Valencià · Coca de recapte і Símbols valencians ·
Columbicultura
La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms.
Columbicultura і País Valencià · Columbicultura і Símbols valencians ·
Comarques Centrals del País Valencià
Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.
Comarques Centrals del País Valencià і País Valencià · Comarques Centrals del País Valencià і Símbols valencians ·
Comarques del Sud del País Valencià
Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.
Comarques del Sud del País Valencià і País Valencià · Comarques del Sud del País Valencià і Símbols valencians ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і País Valencià · Corona d'Aragó і Símbols valencians ·
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Corts Valencianes і País Valencià · Corts Valencianes і Símbols valencians ·
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Dansa і País Valencià · Dansa і Símbols valencians ·
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Dénia і País Valencià · Dénia і Símbols valencians ·
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Diada Nacional del País Valencià і País Valencià · Diada Nacional del País Valencià і Símbols valencians ·
Dolçaina
Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.
Dolçaina і País Valencià · Dolçaina і Símbols valencians ·
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Elx і País Valencià · Elx і Símbols valencians ·
Elx Club de Futbol
LElx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).
Elx Club de Futbol і País Valencià · Elx Club de Futbol і Símbols valencians ·
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Embotit і País Valencià · Embotit і Símbols valencians ·
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Escalivada і País Valencià · Escalivada і Símbols valencians ·
Esgarrat
L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.
Esgarrat і País Valencià · Esgarrat і Símbols valencians ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і País Valencià · Espanya і Símbols valencians ·
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana і País Valencià · Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana і Símbols valencians ·
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Expulsió dels moriscos і País Valencià · Expulsió dels moriscos і Símbols valencians ·
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Falles і País Valencià · Falles і Símbols valencians ·
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Fartó і País Valencià · Fartó і Símbols valencians ·
Federació de Pilota Valenciana
La Federació de Pilota Valenciana és l'associació que regeix l'esport de la pilota valenciana.
Federació de Pilota Valenciana і País Valencià · Federació de Pilota Valenciana і Símbols valencians ·
Festes de la Magdalena
Cinta típica utilitzada com a símbol de les Festes Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana.
Festes de la Magdalena і País Valencià · Festes de la Magdalena і Símbols valencians ·
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Foguera і País Valencià · Foguera і Símbols valencians ·
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Fogueres de Sant Joan і País Valencià · Fogueres de Sant Joan і Símbols valencians ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і País Valencià · Franquisme і Símbols valencians ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Furs de València і País Valencià · Furs de València і Símbols valencians ·
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Gandia і País Valencià · Gandia і Símbols valencians ·
Gaspatxo
El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal.
Gaspatxo і País Valencià · Gaspatxo і Símbols valencians ·
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Generalitat Valenciana і País Valencià · Generalitat Valenciana і Símbols valencians ·
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Guardamar del Segura і País Valencià · Guardamar del Segura і Símbols valencians ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і País Valencià · Guerra de Successió Espanyola і Símbols valencians ·
Hèrcules Club de Futbol
LHèrcules Club de Futbol és un equip de futbol de la ciutat d'Alacant (l'Alacantí, País Valencià).
Hèrcules Club de Futbol і País Valencià · Hèrcules Club de Futbol і Símbols valencians ·
Herbero de la Serra de Mariola
L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.
Herbero de la Serra de Mariola і País Valencià · Herbero de la Serra de Mariola і Símbols valencians ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і País Valencià · Imperi Romà і Símbols valencians ·
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Indumentària tradicional і País Valencià · Indumentària tradicional і Símbols valencians ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і País Valencià · Jaume el Conqueridor і Símbols valencians ·
Joc del truc
Espasa, Basto i les dues manilles. El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a Mallorca i en moltes parts del País Valencià i del Berguedà (Catalunya) així com en zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià).
Joc del truc і País Valencià · Joc del truc і Símbols valencians ·
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
L'Horta de València і País Valencià · L'Horta de València і Símbols valencians ·
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
La Marina і País Valencià · La Marina і Símbols valencians ·
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
La Vila Joiosa і País Valencià · La Vila Joiosa і Símbols valencians ·
Llevant Unió Esportiva
El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.
Llevant Unió Esportiva і País Valencià · Llevant Unió Esportiva і Símbols valencians ·
Llista de pilotaires valencians
Trofeu Juliet d'Alginet, 2009 Açò és una llista de pilotaris valencians (principalment masculins, tot i que inclou algunes pilotaries també - exactament 5 a 2021) de totes les èpoques ordenable per any de naixement, especialitat (escala i corda, frontó, galotxa, llargues o raspall), nom esportiu, llinatge, procedència, posició en el joc i palmarés aproximat, això últim amb caràcter orientatiu, ja que la proliferació de trofeus comença en la dècada de 2000, la informació sobre pilotaris anteriors a la creació de ValNet (2005) és escassa i el nombre augmenta durant l'any.
Llista de pilotaires valencians і País Valencià · Llista de pilotaires valencians і Símbols valencians ·
Llista de societats musicals del País Valencià
Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Llista de societats musicals del País Valencià і País Valencià · Llista de societats musicals del País Valencià і Símbols valencians ·
Marxador
El marxador, en pilota valenciana, és la persona encarregada de dur la puntuació de la partida, és a dir, el marcador de la partida, mentre esta es disputa.
Marxador і País Valencià · Marxador і Símbols valencians ·
Massís del Montgó
Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.
Massís del Montgó і País Valencià · Massís del Montgó і Símbols valencians ·
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Música і País Valencià · Música і Símbols valencians ·
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Mistela і País Valencià · Mistela і Símbols valencians ·
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.
Misteri d'Elx і País Valencià · Misteri d'Elx і Símbols valencians ·
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Mocadorada і País Valencià · Mocadorada і Símbols valencians ·
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Mona de Pasqua і País Valencià · Mona de Pasqua і Símbols valencians ·
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Monestir de Santa Maria de la Valldigna і País Valencià · Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Símbols valencians ·
Monestir de Santa Maria del Puig
Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.
Monestir de Santa Maria del Puig і País Valencià · Monestir de Santa Maria del Puig і Símbols valencians ·
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Morella і País Valencià · Morella і Símbols valencians ·
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Moros i Cristians і País Valencià · Moros i Cristians і Símbols valencians ·
Muixeranga
La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.
Muixeranga і País Valencià · Muixeranga і Símbols valencians ·
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Oriola і País Valencià · Oriola і Símbols valencians ·
Orpesa
Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Orpesa і País Valencià · Orpesa і Símbols valencians ·
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Orxata і País Valencià · Orxata і Símbols valencians ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
País Valencià і Països Catalans · Països Catalans і Símbols valencians ·
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
País Valencià і Paella d'arròs · Paella d'arròs і Símbols valencians ·
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
País Valencià і Pasqua de Resurrecció · Pasqua de Resurrecció і Símbols valencians ·
Penyal d'Ifac
El penyal d'Ifac (Ifach en ortografia antiga, pronunciat sempre) és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp (Marina Alta, País Valencià), de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.
País Valencià і Penyal d'Ifac · Penyal d'Ifac і Símbols valencians ·
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
País Valencià і Pilota valenciana · Pilota valenciana і Símbols valencians ·
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
País Valencià і Ports de Tortosa-Beseit · Ports de Tortosa-Beseit і Símbols valencians ·
Radiotelevisió Valenciana
tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.
País Valencià і Radiotelevisió Valenciana · Radiotelevisió Valenciana і Símbols valencians ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
País Valencià і Regne de València · Regne de València і Símbols valencians ·
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
País Valencià і Sagunt · Símbols valencians і Sagunt ·
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
País Valencià і Samfaina · Símbols valencians і Samfaina ·
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
País Valencià і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Símbols valencians і Sant Mateu (Baix Maestrat) ·
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
País Valencià і Sant Vicent del Raspeig · Símbols valencians і Sant Vicent del Raspeig ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
País Valencià і Sant Vicent Ferrer · Símbols valencians і Sant Vicent Ferrer ·
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és un centre religiós de la província de Castelló, situat als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat.
País Valencià і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa · Símbols valencians і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
País Valencià і Sarraïns · Símbols valencians і Sarraïns ·
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
País Valencià і Segle d'or valencià · Símbols valencians і Segle d'or valencià ·
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
País Valencià і Senyera del País Valencià · Símbols valencians і Senyera del País Valencià ·
Serra d'Aitana
Vista cap al nord-est La Serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina.
País Valencià і Serra d'Aitana · Símbols valencians і Serra d'Aitana ·
Serra d'Irta
La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.
País Valencià і Serra d'Irta · Símbols valencians і Serra d'Irta ·
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
País Valencià і Sobrassada · Símbols valencians і Sobrassada ·
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
País Valencià і Túria · Símbols valencians і Túria ·
Tir i arrossegament
Tir i arrossegament a Benicarló El tir i arrossegament (o també tir i arrastre) és un esport que consisteix en la cursa d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs.
País Valencià і Tir i arrossegament · Símbols valencians і Tir i arrossegament ·
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
País Valencià і Torró · Símbols valencians і Torró ·
Torrevella
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
País Valencià і Torrevella · Símbols valencians і Torrevella ·
Trinquet (esport)
El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.
País Valencià і Trinquet (esport) · Símbols valencians і Trinquet (esport) ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
País Valencià і València · Símbols valencians і València ·
València Basket Club
El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València.
País Valencià і València Basket Club · Símbols valencians і València Basket Club ·
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
País Valencià і Valencians · Símbols valencians і Valencians ·
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
País Valencià і Valencià · Símbols valencians і Valencià ·
Vila-real Club de Futbol
El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.
País Valencià і Vila-real Club de Futbol · Símbols valencians і Vila-real Club de Futbol ·
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
País Valencià і Villena · Símbols valencians і Villena ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
País Valencià і Xàtiva · Símbols valencians і Xàtiva ·
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
País Valencià і Xúquer · Símbols valencians і Xúquer ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і País Valencià · 25 d'abril і Símbols valencians ·
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
9 d'octubre і País Valencià · 9 d'octubre і Símbols valencians ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen País Valencià і Símbols valencians
- Què tenen en comú País Valencià і Símbols valencians
- Semblances entre País Valencià і Símbols valencians
Comparació entre País Valencià і Símbols valencians
País Valencià té 543 relacions, mentre que Símbols valencians té 246. Com que tenen en comú 118, l'índex de Jaccard és 14.96% = 118 / (543 + 246).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre País Valencià і Símbols valencians. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
