Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Adjectiu, Alfabet ciríl·lic, Alfabet llatí, Balcans, Bòsnia i Hercegovina, Bosnià, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Català, Croat (llengua), Croat molisià, Croàcia, Diasistema, Feminitat, Gènere masculí, Hercegovina, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Iugoslaus, Kosovo, Ljudevit Gaj, Llengua literària, Montenegro, Moviment il·liri, Neutre (electricitat), Novi Sad, Plural, Pronom relatiu, Protoeslau, República Federal de Iugoslàvia, Sèrbia, Serbi, Singular, Substantiu, Viena, Vocal neutra, Voivodina, Vuk Stefanović Karadžić.
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Serbocroat і Adjectiu · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Serbocroat і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Serbocroat і Alfabet llatí · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Serbocroat і Balcans · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Serbocroat і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Bosnià
El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Serbocroat і Bosnià · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Serbocroat і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Serbocroat і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Serbocroat і Cas genitiu · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Serbocroat і Cas instrumental · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Serbocroat і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Serbocroat і Cas nominatiu · Veure més »
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Nou!!: Serbocroat і Cas vocatiu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Serbocroat і Català · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Serbocroat і Croat (llengua) · Veure més »
Croat molisià
El Croat molisià (en croat naš jezik - la nostra llengua, forma adverbial na-našu a la nostra manera, també dit slavisano - slavo molisano - lo slavo, Moliški Hrvati o Molizanski hrvati) és una varietat de la llengua croata que es parla a tres municipis de la província de Campobasso, a la regió italiana de Molise, a uns 30 kilòmetres del Mar Adriàtic.
Nou!!: Serbocroat і Croat molisià · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Serbocroat і Croàcia · Veure més »
Diasistema
En lingüística, diasistema és un conjunt més o menys complex de diverses parles.
Nou!!: Serbocroat і Diasistema · Veure més »
Feminitat
Venus, la deessa de la bellesa. La feminitat o les feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres associades específicament a les dones o al gènere femení, i contraposades a unes altres masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí.
Nou!!: Serbocroat і Feminitat · Veure més »
Gènere masculí
* Gramàtica: Gènere masculí.
Nou!!: Serbocroat і Gènere masculí · Veure més »
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Serbocroat і Hercegovina · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Serbocroat і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Serbocroat і Imperi Otomà · Veure més »
Iugoslaus
Iugoslaus (serbocroat: Jugoslaveni / Југославени, Jugosloveni / Југословени; macedoni: Југословени; eslovè: Jugoslovani) és una designació originalment dissenyada per referir-se a un poble eslau meridional unit.
Nou!!: Serbocroat і Iugoslaus · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Serbocroat і Kosovo · Veure més »
Ljudevit Gaj
Ljudevit Gaj, AFI; nascut Ludwig Gay; 8 d'agost de 1809 – 20 d'abril de 1872);Segons Djuro Šurmin: Hrvatski preporod, vol I-II, Zagreb, 1903), fou un lingüista, polític, periodista i escriptor croat. Va ser una de les figures centrals del panelavista moviment il·liri.
Nou!!: Serbocroat і Ljudevit Gaj · Veure més »
Llengua literària
La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.
Nou!!: Serbocroat і Llengua literària · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Serbocroat і Montenegro · Veure més »
Moviment il·liri
''Danica Ilirska'', el diari de Ljudevit Gaj. El moviment il·liri (en croat Ilirski pokret), també conegut amb el nom de renaixement nacional croat (Hrvatski narodni preporod), va ser una campanya cultural i política iniciada per un grup intel·lectuals croats joves croats durant la primera meitat del, al voltant dels anys 1835–1849 (hi ha un cert desacord sobre la data oficial).
Nou!!: Serbocroat і Moviment il·liri · Veure més »
Neutre (electricitat)
El neutre en un sistema elèctric significa «que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.» Un sistema de corrent monofàsic és la distribució de l'electricitat que consta d'una únic corrent altern o una única fase i per tant tot el voltatge varia de la mateixa manera.
Nou!!: Serbocroat і Neutre (electricitat) · Veure més »
Novi Sad
Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.
Nou!!: Serbocroat і Novi Sad · Veure més »
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Nou!!: Serbocroat і Plural · Veure més »
Pronom relatiu
En la llengua catalana, els pronoms relatius són pronoms que remeten a un element nominal prèviament aparegut en l'oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d'adjectiu o substantiu.
Nou!!: Serbocroat і Pronom relatiu · Veure més »
Protoeslau
El protoeslau és l'antic idioma comú de tots els pobles eslaus, derivat al seu torn de l'idioma indoeuropeu.
Nou!!: Serbocroat і Protoeslau · Veure més »
República Federal de Iugoslàvia
La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.
Nou!!: Serbocroat і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Serbocroat і Sèrbia · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Serbocroat і Serbi · Veure més »
Singular
El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.
Nou!!: Serbocroat і Singular · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Serbocroat і Substantiu · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Serbocroat і Viena · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Serbocroat і Vocal neutra · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Serbocroat і Voivodina · Veure més »
Vuk Stefanović Karadžić
Vuk Stefanović Karadžić (en ciríl·lic Вук Стефановић Караџић -Tršić, prop de Loznica, llavors Imperi Otomà (actual Sèrbia), 7 de novembre de 1787 - 7 de febrer de 1864 a Viena, llavors Imperi Austrohongarès) fou un filòleg i lingüista serbi, reformador de la llengua sèrbia.
Nou!!: Serbocroat і Vuk Stefanović Karadžić · Veure més »
Redirigeix aquí:
Idioma serbi, Idioma serbocroata, Llengua sèrbia, Serbo-croat, Serbocroata.
