Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Doctrina de l'Església Catòlica і Papa
Doctrina de l'Església Catòlica і Papa tenen 70 coses en comú (en Uniopèdia): Abraham, Agustí d'Hipona, Apòstol, Arianisme, Assumpció de Maria, Benet XVI, Bisbe, Capella Sixtina, Cebrià de Cartago, Celibat, Climent IV, Codi de dret canònic, Col·legi Cardenalici, Companyia de Jesús, Concili de Calcedònia, Concili de Trento, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave, Confirmació, Crist, Dogma, Drets humans, Ecumenisme, Edat mitjana, Emperador romà, Encíclica, Església Catòlica Romana, Esperit Sant en el cristianisme, Estat sobirà, ..., Estats Pontificis, Excomunió, Gregori VII, Heretgia, Ignasi d'Antioquia, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Pau II, Llatí, Lleó IX, Lleó XIII, Martí V, Missa, Missa tridentina, Moral, Nou Testament, Orde (religió), Papa, Papa Lleó I, Pare de l'Església, Patriarca, Pau de Tars, Pau III, Pau VI, Pius IX, Pius XII, Prevere, Primacia del bisbe de Roma, Primer Concili de Nicea, Protestantisme, Purgatori, Reforma Protestant, Sant Pere, Santíssima Trinitat, Simonia, Successió apostòlica, Tertul·lià, Vulgata. Ampliar l'índex (40 més) »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Abraham і Doctrina de l'Església Catòlica · Abraham і Papa ·
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Doctrina de l'Església Catòlica · Agustí d'Hipona і Papa ·
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Apòstol і Doctrina de l'Església Catòlica · Apòstol і Papa ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Doctrina de l'Església Catòlica · Arianisme і Papa ·
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Assumpció de Maria і Doctrina de l'Església Catòlica · Assumpció de Maria і Papa ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Doctrina de l'Església Catòlica · Benet XVI і Papa ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Doctrina de l'Església Catòlica · Bisbe і Papa ·
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Capella Sixtina і Doctrina de l'Església Catòlica · Capella Sixtina і Papa ·
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Cebrià de Cartago і Doctrina de l'Església Catòlica · Cebrià de Cartago і Papa ·
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Celibat і Doctrina de l'Església Catòlica · Celibat і Papa ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Climent IV і Doctrina de l'Església Catòlica · Climent IV і Papa ·
Codi de dret canònic
El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.
Codi de dret canònic і Doctrina de l'Església Catòlica · Codi de dret canònic і Papa ·
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Col·legi Cardenalici і Doctrina de l'Església Catòlica · Col·legi Cardenalici і Papa ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Doctrina de l'Església Catòlica · Companyia de Jesús і Papa ·
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Concili de Calcedònia і Doctrina de l'Església Catòlica · Concili de Calcedònia і Papa ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Doctrina de l'Església Catòlica · Concili de Trento і Papa ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Concili Vaticà I і Doctrina de l'Església Catòlica · Concili Vaticà I і Papa ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Doctrina de l'Església Catòlica · Concili Vaticà II і Papa ·
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Conclave і Doctrina de l'Església Catòlica · Conclave і Papa ·
Confirmació
''Confirmationis Sacramentum'', de Pietro Longhi. La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.
Confirmació і Doctrina de l'Església Catòlica · Confirmació і Papa ·
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Crist і Doctrina de l'Església Catòlica · Crist і Papa ·
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Doctrina de l'Església Catòlica і Dogma · Dogma і Papa ·
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Doctrina de l'Església Catòlica і Drets humans · Drets humans і Papa ·
Ecumenisme
Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.
Doctrina de l'Església Catòlica і Ecumenisme · Ecumenisme і Papa ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Doctrina de l'Església Catòlica і Edat mitjana · Edat mitjana і Papa ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Doctrina de l'Església Catòlica і Emperador romà · Emperador romà і Papa ·
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Doctrina de l'Església Catòlica і Encíclica · Encíclica і Papa ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Doctrina de l'Església Catòlica і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Papa ·
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Doctrina de l'Església Catòlica і Esperit Sant en el cristianisme · Esperit Sant en el cristianisme і Papa ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Doctrina de l'Església Catòlica і Estat sobirà · Estat sobirà і Papa ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Doctrina de l'Església Catòlica і Estats Pontificis · Estats Pontificis і Papa ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Doctrina de l'Església Catòlica і Excomunió · Excomunió і Papa ·
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Doctrina de l'Església Catòlica і Gregori VII · Gregori VII і Papa ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Doctrina de l'Església Catòlica і Heretgia · Heretgia і Papa ·
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Doctrina de l'Església Catòlica і Ignasi d'Antioquia · Ignasi d'Antioquia і Papa ·
Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).
Doctrina de l'Església Catòlica і Indulgència · Indulgència і Papa ·
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Doctrina de l'Església Catòlica і Infal·libilitat pontifical · Infal·libilitat pontifical і Papa ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Doctrina de l'Església Catòlica і Jerusalem · Jerusalem і Papa ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Doctrina de l'Església Catòlica і Jesús de Natzaret · Jesús de Natzaret і Papa ·
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Doctrina de l'Església Catòlica і Joan Pau II · Joan Pau II і Papa ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Doctrina de l'Església Catòlica і Llatí · Llatí і Papa ·
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Doctrina de l'Església Catòlica і Lleó IX · Lleó IX і Papa ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Doctrina de l'Església Catòlica і Lleó XIII · Lleó XIII і Papa ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Doctrina de l'Església Catòlica і Martí V · Martí V і Papa ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Doctrina de l'Església Catòlica і Missa · Missa і Papa ·
Missa tridentina
Consagració del Calze a la missa tradicional. L'altar disposat per oficiar la missa segons la forma extraordinària, mirant a orient. La missa tridentina és el ritual de la missa del ritu romà de l'Església Catòlica, com s'hi descriu les edicions successives del missal romà que van ser promulgades des 1570 a 1962.
Doctrina de l'Església Catòlica і Missa tridentina · Missa tridentina і Papa ·
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Doctrina de l'Església Catòlica і Moral · Moral і Papa ·
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Doctrina de l'Església Catòlica і Nou Testament · Nou Testament і Papa ·
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Doctrina de l'Església Catòlica і Orde (religió) · Orde (religió) і Papa ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Doctrina de l'Església Catòlica і Papa · Papa і Papa ·
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Doctrina de l'Església Catòlica і Papa Lleó I · Papa і Papa Lleó I ·
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Doctrina de l'Església Catòlica і Pare de l'Església · Papa і Pare de l'Església ·
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Doctrina de l'Església Catòlica і Patriarca · Papa і Patriarca ·
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Doctrina de l'Església Catòlica і Pau de Tars · Papa і Pau de Tars ·
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Doctrina de l'Església Catòlica і Pau III · Papa і Pau III ·
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Doctrina de l'Església Catòlica і Pau VI · Papa і Pau VI ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Doctrina de l'Església Catòlica і Pius IX · Papa і Pius IX ·
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Doctrina de l'Església Catòlica і Pius XII · Papa і Pius XII ·
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Doctrina de l'Església Catòlica і Prevere · Papa і Prevere ·
Primacia del bisbe de Roma
1.
Doctrina de l'Església Catòlica і Primacia del bisbe de Roma · Papa і Primacia del bisbe de Roma ·
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Doctrina de l'Església Catòlica і Primer Concili de Nicea · Papa і Primer Concili de Nicea ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Doctrina de l'Església Catòlica і Protestantisme · Papa і Protestantisme ·
Purgatori
El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.
Doctrina de l'Església Catòlica і Purgatori · Papa і Purgatori ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Doctrina de l'Església Catòlica і Reforma Protestant · Papa і Reforma Protestant ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Doctrina de l'Església Catòlica і Sant Pere · Papa і Sant Pere ·
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Doctrina de l'Església Catòlica і Santíssima Trinitat · Papa і Santíssima Trinitat ·
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Doctrina de l'Església Catòlica і Simonia · Papa і Simonia ·
Successió apostòlica
La successió apostòlica és una doctrina teològica cristiana en què els apòstols transmeten la seva autoritat als seus successors, els bisbes, a través de la imposició de les mans, en el context del sagrament de l'Orde Sacerdotal.
Doctrina de l'Església Catòlica і Successió apostòlica · Papa і Successió apostòlica ·
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Doctrina de l'Església Catòlica і Tertul·lià · Papa і Tertul·lià ·
Vulgata
Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).
Doctrina de l'Església Catòlica і Vulgata · Papa і Vulgata ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Doctrina de l'Església Catòlica і Papa
- Què tenen en comú Doctrina de l'Església Catòlica і Papa
- Semblances entre Doctrina de l'Església Catòlica і Papa
Comparació entre Doctrina de l'Església Catòlica і Papa
Doctrina de l'Església Catòlica té 418 relacions, mentre que Papa té 304. Com que tenen en comú 70, l'índex de Jaccard és 9.70% = 70 / (418 + 304).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Doctrina de l'Església Catòlica і Papa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
