Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Palau Reial Major і Pere el Cerimoniós

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Palau Reial Major і Pere el Cerimoniós

Palau Reial Major vs. Pere el Cerimoniós

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Similituds entre Palau Reial Major і Pere el Cerimoniós

Palau Reial Major і Pere el Cerimoniós tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Blanca de Nàpols, Corts Catalanes, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Sense Fe, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Martí l'Humà, Regne d'Aragó.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Palau Reial Major · Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Blanca de Nàpols і Palau Reial Major · Blanca de Nàpols і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Corts Catalanes і Palau Reial Major · Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Jaume el Conqueridor і Palau Reial Major · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Jaume el Just і Palau Reial Major · Jaume el Just і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Joan el Sense Fe і Palau Reial Major · Joan el Sense Fe і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Llibre dels fets і Palau Reial Major · Llibre dels fets і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Llista de comtes de Barcelona і Palau Reial Major · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Llista de reis d'Aragó і Palau Reial Major · Llista de reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Martí l'Humà і Palau Reial Major · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Palau Reial Major і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Palau Reial Major і Pere el Cerimoniós

Palau Reial Major té 84 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 3.01% = 11 / (84 + 282).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Palau Reial Major і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »