Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major
Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Arxiu de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Sense Fe, Llista de reis d'Aragó, Martí l'Humà, Palau Reial Major, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Saló del Tinell.
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Arxiu de la Corona d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó · Arxiu de la Corona d'Aragó і Palau Reial Major ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Ordinals dels reis d'Aragó · Ferran el Catòlic і Palau Reial Major ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Palau Reial Major ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Jaume el Just і Ordinals dels reis d'Aragó · Jaume el Just і Palau Reial Major ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Joan el Sense Fe і Ordinals dels reis d'Aragó · Joan el Sense Fe і Palau Reial Major ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Llista de reis d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Palau Reial Major ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Martí l'Humà і Ordinals dels reis d'Aragó · Martí l'Humà і Palau Reial Major ·
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major · Palau Reial Major і Palau Reial Major ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Palau Reial Major і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Conestable de Portugal · Palau Reial Major і Pere el Conestable de Portugal ·
Saló del Tinell
El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.
Ordinals dels reis d'Aragó і Saló del Tinell · Palau Reial Major і Saló del Tinell ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major
- Què tenen en comú Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major
- Semblances entre Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major
Comparació entre Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major
Ordinals dels reis d'Aragó té 83 relacions, mentre que Palau Reial Major té 84. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 6.59% = 11 / (83 + 84).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
