Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Acrònim, Alemany, Atles lingüístic, Cacofonia, Catalunya, Categoria lèxica, Cognició, Composició (gramàtica), Concepte, Corpus lingüístic, Derivació regressiva, Dialecte, Dialectologia, El·lipsi, Etimologia, Etimologia popular, Eufemisme, Fraseologia, Grec, Idea, Idiolecte, Joc de paraules, Lexema, Lexicologia, Lingüística, Mallorca, Manlleu (lingüística), Metonímia, Morfema, Morfologia (lingüística), Mot, Neurolingüística, Reduplicació, Semasiologia, Semàntica, Significant, Significat, Tabú, Tautologia (retòrica), Tesaurus (edifici).
Acrònim
Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de paraules que componen una frase, per exemple, la paraula informàtica (està formada a partir dinformació i dautomàtica).
Nou!!: Onomasiologia і Acrònim · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Onomasiologia і Alemany · Veure més »
Atles lingüístic
L'atles lingüístic és un atles cartogràfic que representa fenòmens lingüístics.
Nou!!: Onomasiologia і Atles lingüístic · Veure més »
Cacofonia
La cacofonia és l'efecte sonor produït per la proximitat de sons o síl·labes que posseeixen igual pronunciació dins d'una o diverses paraules properes en el discurs, com succeeix per ex.
Nou!!: Onomasiologia і Cacofonia · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Onomasiologia і Catalunya · Veure més »
Categoria lèxica
Una categoria lèxica és aquella categoria gramatical en què els mots suporten la major part del significat de la frase, en oposició a categories on els seus components aporten únicament matisos flexius.
Nou!!: Onomasiologia і Categoria lèxica · Veure més »
Cognició
El concepte de cognició (del llatí: cognoscere, 'conèixer') fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.
Nou!!: Onomasiologia і Cognició · Veure més »
Composició (gramàtica)
La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb derivació prèvia o posterior dels seus components o sense.
Nou!!: Onomasiologia і Composició (gramàtica) · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Onomasiologia і Concepte · Veure més »
Corpus lingüístic
Un corpus lingüístic és un conjunt, normalment molt ampli, d'exemples reals d'ús d'una llengua.
Nou!!: Onomasiologia і Corpus lingüístic · Veure més »
Derivació regressiva
En etimologia, la formació regressiva és el procés de creació d'un nou lexema a partir de la reducció de la paraula, normalment mitjançant l'eliminació d'un afix real o suposat.
Nou!!: Onomasiologia і Derivació regressiva · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Onomasiologia і Dialecte · Veure més »
Dialectologia
La dialectologia és un camp de la lingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localització geogràfica (i que sovint no pren en compte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que s'anomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en lingüística històrica) i els trets que s'hi associen.
Nou!!: Onomasiologia і Dialectologia · Veure més »
El·lipsi
En lingüística, l'el·lipsi (del grec ἔλλειψις, élleipsis, «omissió»), o construcció el·líptica, és una figura retòrica que consisteix en l'omissió deliberada d'una o més paraules en una clàusula que, encara que siguin necessàries per a la correcta construcció gramatical, es poden sobreentendre pel context.
Nou!!: Onomasiologia і El·lipsi · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Onomasiologia і Etimologia · Veure més »
Etimologia popular
L'escut oficial de Calaf reflecteix una etimologia popular Una etimologia popular, en sentit bàsic, es refereix a establir l'origen d'una paraula basant-se en les creences i opinions de gent no especialitzada en la ciència etimològica.
Nou!!: Onomasiologia і Etimologia popular · Veure més »
Eufemisme
Un eufemisme és una paraula o expressió que s'utilitza en comptes d'una altra considerada tabú, malsonant o amb una connotació no adequada en un determinat context, amb la voluntat d'assolir una comunicació més suau, agradable o correcta en aquest context.
Nou!!: Onomasiologia і Eufemisme · Veure més »
Fraseologia
La fraseologia és, en lingüística, l'estudi de les expressions lexicalitzades, com ara les expressions idiomàtiques, les locucions i unes altres unitats lèxiques compostes per diversos mots (sovint dits frasemes), en les quals les parts que componen l'expressió prenen un significat que no es pot explicar per la sola suma dels seus significats quan han s'utilitzen separadament.
Nou!!: Onomasiologia і Fraseologia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Onomasiologia і Grec · Veure més »
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Nou!!: Onomasiologia і Idea · Veure més »
Idiolecte
Un idiolecte és la varietat més petita d'una llengua, o sigui, la variant característica de l'individu.
Nou!!: Onomasiologia і Idiolecte · Veure més »
Joc de paraules
La denominació joc de paraules o joc de mots es pot referir tant al mecanisme per crear mots (ludolingüística) com als jocs de paraules pensats com a competició o entreteniment.
Nou!!: Onomasiologia і Joc de paraules · Veure més »
Lexema
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).
Nou!!: Onomasiologia і Lexema · Veure més »
Lexicologia
Lexicologia és la part de la gramàtica que estudia les paraules, elements constitutius de les proposicions, amb les quals es forma el discurs.
Nou!!: Onomasiologia і Lexicologia · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Onomasiologia і Lingüística · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Onomasiologia і Mallorca · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Onomasiologia і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Metonímia
La metonímia (del grec meta, 'més enllà', i -ònim, 'denominació') és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalment sinó per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat.
Nou!!: Onomasiologia і Metonímia · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Onomasiologia і Morfema · Veure més »
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Nou!!: Onomasiologia і Morfologia (lingüística) · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Onomasiologia і Mot · Veure més »
Neurolingüística
La neurolingüística és una disciplina que estudia les relacions entre cervell i llenguatge, nascuda al.
Nou!!: Onomasiologia і Neurolingüística · Veure més »
Reduplicació
0-19-925591-1 La reduplicació és un procediment morfològic utilitzat en moltes llengües, especialment en la flexió, consistent en què una paraula completa o una part de la mateixa es repeteixi creant una nova forma amb un significat lleugerament diferent.
Nou!!: Onomasiologia і Reduplicació · Veure més »
Semasiologia
La semasiologia (del grec σημασία semasia, “significat”, σημαίνω semaino “indicar, significar”) és una disciplina de la lingüística que s'ocupa de la qüestió “què vol dir el mot X?”.
Nou!!: Onomasiologia і Semasiologia · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Onomasiologia і Semàntica · Veure més »
Significant
El significant és la part del signe lingüístic localitzable mitjançant un conjunt de sons (forma fònica) o grafies (forma gràfica).
Nou!!: Onomasiologia і Significant · Veure més »
Significat
El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.
Nou!!: Onomasiologia і Significat · Veure més »
Tabú
Jean Augustin Franquelin (seguint Louis Choris), ''Dansa de les dones a les illes Sandwich'' (1822). Un tabú (del tongalès tabu, ‘prohibit’) és una prohibició simbòlica establerta per unes convencions socials determinades.
Nou!!: Onomasiologia і Tabú · Veure més »
Tautologia (retòrica)
La tautologia és una figura de dicció que consisteix en l'ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat.
Nou!!: Onomasiologia і Tautologia (retòrica) · Veure més »
Tesaurus (edifici)
Tesaurus (del grec antic, θησαυρός, Thesaurus) o casa del tresor és, a l'antiga Grècia, un edifici on es dipositen objectes de valor.
Nou!!: Onomasiologia і Tesaurus (edifici) · Veure més »
