Taula de continguts
188 les relacions: Acidificació de l'oceà, Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera, Aigua, Aigua de mar, Albatros, Aleta (anatomia animal), Alguerès, Algues brunes, Algues vermelles, Amèrica, Amèrica del Nord, Anemones de mar, Antàrtida, Anxova, Aràbia, Arxipèlag, Austràlia, Àfrica, Àfrica-Euràsia, Àrtic, Àsia, Bacallà, Badia, Badia de Baffin, Badia de Hudson, Bartolomeu Dias, Basalt, Bòsfor, Bentos, Biosfera, Bomba biològica, Cerati, Cetacis, Charles Robert Darwin, Chondrus, Cocodril marí, Colòmbia, Continent, Corallina, Coralls, Corrent circumpolar antàrtic, Corrent de Humboldt, Corrent de Kuroshio, Corrent del Golf, Coscinodiscofícies, Coscinodiscus, Costa, Crancs, Crustacis, Curtis Ebbesmeyer, ... Ampliar l'índex (138 més) »
- Masses d'aigua
- Oceans
Acidificació de l'oceà
alt.
Veure Oceà і Acidificació de l'oceà
Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
LAdministració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (National Oceanic and Atmospheric Administration o NOAA) és una agència científica del Departament de Comerç del govern dels Estats Units enfocat en l'estudi de les condicions dels oceans i l'atmosfera.
Veure Oceà і Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Oceà і Aigua
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Veure Oceà і Aigua de mar
Albatros
Els albatros (Diomedeidae) són una família de grans aus marines relacionats amb els procel·làrids, els hidrobàtids i els pelecanòidids, dins l'ordre dels procel·lariformes.
Veure Oceà і Albatros
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Veure Oceà і Aleta (anatomia animal)
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Veure Oceà і Alguerès
Algues brunes
Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.
Veure Oceà і Algues brunes
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Veure Oceà і Algues vermelles
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Oceà і Amèrica
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Oceà і Amèrica del Nord
Anemones de mar
Els actiniaris (Actiniaria), coneguts popularment com a anemones de mar, són un ordre d'animals marins predadors de la subclasse dels hexacoral·lis.
Veure Oceà і Anemones de mar
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Oceà і Antàrtida
Anxova
Venedor d'anxoves al Piemont, Itàlia, 1971 L’anxova és un aliment preparat a partir de peixos marins petits i comuns de la família dels engràulids que s'utilitzen com a aliment humà i esquer per a peixos.
Veure Oceà і Anxova
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Oceà і Aràbia
Arxipèlag
Un arxipèlag o arxipèleg és un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques o geomorfològiques similars, per exemple l'origen volcànic, un conjunt d'atols...
Veure Oceà і Arxipèlag
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Oceà і Austràlia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Oceà і Àfrica
Àfrica-Euràsia
Àfrica-Euràsia o Eurafràsia és el supercontinent més gran de la Terra.
Veure Oceà і Àfrica-Euràsia
Àrtic
La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.
Veure Oceà і Àrtic
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Oceà і Àsia
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres.
Veure Oceà і Bacallà
Badia
Badia d'Acapulco a Mèxic Una badia és una entrada de mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pas la penetració de terra endins, contraposant-se en certa manera als golfs.
Veure Oceà і Badia
Badia de Baffin
Situació de la badia de Baffin. Extensió de la badia de Baffin. La badia de Baffin (en inuktitut: Saknirutiak Imanga, en anglès: Baffin Bay, en francès: Baie de Baffin, en kalaallisut: Baffinip Kangerliumanersua, en danès: Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic -amb el qual connecta a través de l'estret de Davis- i Àrtic, a través de l'estret de Nares.
Veure Oceà і Badia de Baffin
Badia de Hudson
La badia de Hudson (en anglès Hudson Bay, en francès Baie d'Hudson, en inuktitut Kangiqsualuk Ilua, en cree Wînipekw o Wînipâkw) és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà.
Veure Oceà і Badia de Hudson
Bartolomeu Dias
Bartolomeu Dias (ca. 1450 - prop del cap de Bona Esperança, Sud-àfrica, 29 de maig de 1500) va ser un navegant i explorador portuguès al servei del rei Joan II de Portugal que va explorar el litoral africà a la recerca d'un pas cap a les Índies i els regnes llegendaris del Preste Joan, evitant la ruta mediterrània, amenaçada pels turcs i els pirates.
Veure Oceà і Bartolomeu Dias
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Oceà і Basalt
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Oceà і Bòsfor
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Veure Oceà і Bentos
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Veure Oceà і Biosfera
Bomba biològica
Intercanvi entre l'aire i el mar de CO₂ Una bomba biològica en bioquímica dels oceans és la suma dels processos biològics de transport de carboni de la zona eufòtica superficial a l'interior de l'oceà.
Veure Oceà і Bomba biològica
Cerati
Els ceratis (Ceratium) són un gènere de la família de les ceratícies.
Veure Oceà і Cerati
Cetacis
Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.
Veure Oceà і Cetacis
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Veure Oceà і Charles Robert Darwin
Chondrus
Chondrus és un gènere d'algues vermelles que conté 11 espècies.
Veure Oceà і Chondrus
Cocodril marí
El cocodril marí, cocodril d'estuari o cocodril porós (Crocodylus porosus) és el més gran rèptil que existeix, amb una longitud d'uns 6 metres.
Veure Oceà і Cocodril marí
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Oceà і Colòmbia
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Veure Oceà і Continent
Corallina
Corallina és un gènere d'algues roges marines que disposen d'esquelets durs calcaris i estan embrancades amb articulacions.
Veure Oceà і Corallina
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Veure Oceà і Coralls
Corrent circumpolar antàrtic
miniatura El corrent circumpolar antàrtic (CCA) és el corrent principal de l'oceà Antàrtic i l'únic que dona la volta al món sencer.
Veure Oceà і Corrent circumpolar antàrtic
Corrent de Humboldt
El corrent de Humboldt, també anomenat Corrent de Perú, és un corrent oceànic fred i de baixa salinitat que flueix cap al nord per la costa occidental d'Amèrica del Sud.
Veure Oceà і Corrent de Humboldt
Corrent de Kuroshio
El corrent d'Oyashio xocant amb el corrent de Kuroshio. Els remolins de tons verdencs són proliferacions de població de fitoplàncton a causa de la barreja d'aigües tan diferents. El corrent de Kuroshio (també conegut com a Kuro-Shiva o corrent del Japó) és un corrent oceànic que flueix des de l'est de les costes japoneses en direcció nord-est i que creua l'oceà Pacífic.
Veure Oceà і Corrent de Kuroshio
Corrent del Golf
El corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d'Europa Occidental travessant l'Atlàntic Nord.
Veure Oceà і Corrent del Golf
Coscinodiscofícies
Coscinodiscophyceae o Centrales és un ordre tradicional de diatomees.
Veure Oceà і Coscinodiscofícies
Coscinodiscus
Coscinodiscus és un gènere d'organismes cromalveolats i una diatomea.
Veure Oceà і Coscinodiscus
Costa
Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.
Veure Oceà і Costa
Crancs
Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Veure Oceà і Crancs
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Veure Oceà і Crustacis
Curtis Ebbesmeyer
Curtis Ebbesmeyer és un oceanògraf nord-americà, (24 d'abril de 1943, Los Angeles, Califòrnia), va estudiar a la Universitat de Washington, on va obtenir un PhD l'any 1973, dedicant-se al monitoratge dels corrents oceànics.
Veure Oceà і Curtis Ebbesmeyer
Deixalles marines
Desferres marines en la costa de Hawaii El problema és global. Aquesta és la platja Msasani a Dar es Salaam, Capital de Tanzània, en l'Oceà Índic Les deixalles marines, escombraries marines o desfets plàstics són desaprofitaments d'activitats humanes que deliberadament o accidentalment suren en llacs, mars, oceans i rius.
Veure Oceà і Deixalles marines
Diatomees
Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.
Veure Oceà і Diatomees
Diòxid de silici
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.
Veure Oceà і Diòxid de silici
Dinoflagel·lats
Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.
Veure Oceà і Dinoflagel·lats
Dofí comú de musell curt
El dofí comú de musell curt (Delphinus delphis) és un dofí de petita mida (220 cm de grandària màxima), cos molt estilitzat, bec llarg, i d'hàbits fortament socials.
Veure Oceà і Dofí comú de musell curt
Dugong
El dugong (Dugong dugon) és el sireni actual més menut, únic representant del seu gènere i l'únic membre vivent de la família Dugongidae, que inclou també l'extinta vaca marina de Steller.
Veure Oceà і Dugong
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Veure Oceà і Ecosistema
Edmond Halley
Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Veure Oceà і Edmond Halley
Efecte de Coriolis
Figura 1: El sentit de gir en sentit contrari a les agulles del rellotge d'una depressió atmosfèrica s'explica per la força de Coriolis i pel gradient de pressió. L'efecte de Coriolis, acceleració de Coriolis o força de Coriolis és una acceleració aparent, afegida a la real, que un observador atribueix a un cos en moviment amb una velocitat diferent a zero, quan l'observa des d'un sistema de referència S' en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
Veure Oceà і Efecte de Coriolis
Equinoderms
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.
Veure Oceà і Equinoderms
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Veure Oceà і Escorça terrestre
Escorbut
Lescorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).
Veure Oceà і Escorbut
Espiral d'Ekman
L'espiral d'Ekman és un model teòric que explica el moviment de les capes d'un fluid per l'acció de l'efecte de Coriolis.
Veure Oceà і Espiral d'Ekman
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Veure Oceà і Esquelet
Estret
L'Estret de Gibraltar en perspectiva Un estret o freu és una llença, un braç de mar o un canal estret d'aigua que connecta dues masses d'aigua més grans, i per tant, es troba entre dues masses de terra.
Veure Oceà і Estret
Estret de Bering
Lestret de Bering (en anglès Bering Strait, en rus Берингов пролив, Béringov proliv) és el pas marí situat entre el cap Dejniov, l'extrem oriental d'Àsia, i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'Amèrica; és a dir, separa Sibèria d'Alaska, o, cosa que és el mateix, Rússia dels Estats Units.
Veure Oceà і Estret de Bering
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Veure Oceà і Estret de Gibraltar
Estret de Hudson
Ontàrio L'estret de Hudson uneix l'oceà Atlàntic amb la badia de Hudson a Canadà.
Veure Oceà і Estret de Hudson
Estret de Magallanes
L'estret de Magallanes és un braç de mar que obre una via navegable entre el sud de la part continental de Xile i l'Illa Gran de Terra del Foc.
Veure Oceà і Estret de Magallanes
Estret de Malacca
Lestret de Malacca (en malai Selat Melaka, en indonesi Selat Malaka, en tailandèsช่องแคบ มะละกา, en tàmil மலாக்கா நீரிணை, Malākkā nīriṇai, en xinès: 馬六甲 海峽 / 马六甲 海峡)) és un braç de mar que separa la península de Malacca de l'illa indonèsia de Sumatra.
Veure Oceà і Estret de Malacca
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Oceà і Europa
Expedició Challenger
Una il·lustració del HMS Challenger L'expedició Challenger va ser una expedició científica que va aportar multitud de descobriments i que va posar les bases del que esdevindria l'oceanografia moderna.
Veure Oceà і Expedició Challenger
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Veure Oceà і Fauna
Fernão de Magalhães
Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.
Veure Oceà і Fernão de Magalhães
Fitoplàncton
Diatomees vistes amb un microscopi El fitoplàncton és el component autòtrof del plàncton.
Veure Oceà і Fitoplàncton
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Veure Oceà і Flora
Foques
Les foques, llops marins o de mar, vells marins, o serenes en rossellonès (Phocidae) són la família de carnívors més adaptada a la vida aquàtica, amb totes les característiques que això comporta.
Veure Oceà і Foques
Fossa de les Mariannes
La fossa de les Mariannes és la més profunda fossa marina coneguda i el lloc més profund de l'escorça terrestre.
Veure Oceà і Fossa de les Mariannes
Gavines
Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes.
Veure Oceà і Gavines
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Oceà і Gènere (biologia)
Gelidium
Gelidium és un gènere d'algues vermelles tal·loides de la família gelidiàcies, que conté 124 espècies.
Veure Oceà і Gelidium
Gir oceànic
En oceanografia, un gir oceànic, o simplement un gir, és qualsevol gran sistema de corrents marins rotatius, particularment els que estan relacionats amb els grans moviments del vent.
Veure Oceà і Gir oceànic
Golf (geografia)
Un golf és una part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
Veure Oceà і Golf (geografia)
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Oceà і Golf Pèrsic
Gonyaulax
Gonyaulax és un gènere de Dinoflagel·lats amb l'espècie tipus Gonyaulax spinifera (Claparède et Lachmann) Diesing.
Veure Oceà і Gonyaulax
Gracilaria
Gracilaria és un gènere d'algues roges (Rhodophyta) important econòmicament perquè són algues comestibles.
Veure Oceà і Gracilaria
Gran Llac Salat
El Gran Llac Salat (en anglès Great Salt Lake), localitzat a la regió septentrional de l'estat nord-americà de Utah, és el llac salat més gran de l'hemisferi occidental,.
Veure Oceà і Gran Llac Salat
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Oceà і Grec antic
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Veure Oceà і Groenlàndia
Gustaf Olof Svante Arrhenius
, de vegades anomenat Olaf Arrhenius, va ser un oceanògraf geoquímic.
Veure Oceà і Gustaf Olof Svante Arrhenius
Hannó el Navegant
La ruta d'Hannó el Navegant. Hannó el Navegant (Ἄννων) fou un navegant cartaginès sota el nom del qual queda constància d'un Periplus (περίπλους) conegut per El periple de Hannó, un breu relat d'un viatge a una part d'Àfrica.
Veure Oceà і Hannó el Navegant
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Veure Oceà і Hàbitat
Hidrosfera
cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.
Veure Oceà і Hidrosfera
Ictiosaures (ordre)
Els ictiosaures (Ichthyosauria, del grec 'rèptils peix') són un ordre de sauròpsids (rèptils), marins i vivípars, que probablement van sorgir a finals del període Permià i s'extingiren a finals del Cretaci.
Veure Oceà і Ictiosaures (ordre)
Iguana marina
La iguana marina (Amblyrhynchus cristatus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels iguànids amb la capacitat, única entre els llangardaixos moderns, de viure i cercar aliment dins del mar.
Veure Oceà і Iguana marina
Illes de la Sonda
Localització de les illes Grans de la Sonda Localització de les illes Petites de la Sonda Dones sondaneses. 1929 Les illes de la Sonda (en indonesi i malai Kepulauan Sunda) són un arxipèlag de la part occidental d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia.
Veure Oceà і Illes de la Sonda
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Veure Oceà і Indonèsia
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Veure Oceà і Invertebrats
Jacques-Yves Cousteau
Jacques-Yves Cousteau (Sent Andriu de Cupçac, 11 de juny de 1910 - París, 25 de juny de 1997), també conegut com a Comandant Cousteau o Le Pacha, fou un oficial de la marina francesa, un oceanògraf i cineasta francès, internacionalment conegut com el comandant del Calypso.
Veure Oceà і Jacques-Yves Cousteau
Juan Sebastián Elcano
Juan Sebastián Elcano,Some sources state that he was born on 1476.
Veure Oceà і Juan Sebastián Elcano
Laminaria
Laminària és un gènere amb 31 espècies d'algues brunes (Phaeophyceae).
Veure Oceà і Laminaria
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Veure Oceà і Larva
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Oceà і Latitud
Llúdria marina
La llúdria marina (Enhydra lutris) és un mamífer marí originari de les costes septentrionals i orientals del nord de l'oceà Pacífic.
Veure Oceà і Llúdria marina
Longitud (geografia)
La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.
Veure Oceà і Longitud (geografia)
Maldives
La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia.
Veure Oceà і Maldives
Manglar
Els manglars es troben a la zona intertropical Vista per sobre i per sota de la superfície marina en un manglar. Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona de marees dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic.
Veure Oceà і Manglar
Mangle
''Rhizophora-mangle'' amb les arrels aèrees al nord del Brasil Mangle és la denominació que rep qualsevol de les espècies d'arbres i arbusts que formen els manglars, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses.
Veure Oceà і Mangle
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Oceà і Mar
Mar Blanca
La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.
Veure Oceà і Mar Blanca
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Oceà і Mar Càspia
Mar d'Amundsen
El mar d'Amundsen és una porció d'aigua de l'oceà Antàrtic.
Veure Oceà і Mar d'Amundsen
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001).
Veure Oceà і Mar d'Aral
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Veure Oceà і Mar de Barentsz
Mar de Beaufort
La mar de Beaufort (en anglès: Beaufort Sea) és una mar marginal de l'oceà Àrtic, situada al nord dels territoris del Nord-oest i del Yukon (Canadà) i Alaska (Estats Units) i a l'oest l'arxipèlag Àrtic canadenc.
Veure Oceà і Mar de Beaufort
Mar de Bellingshausen
Mapa amb la localització de l'illa d'Alexandre I El mar de Bellingshausen és un mar litoral de l'oceà Antàrtic localitzat a l'oest de la península Antàrtica, entre l'illa d'Alexandre I, a l'est, i l'illa Thurston, a l'oest.
Veure Oceà і Mar de Bellingshausen
Mar de Bering
Mapa de situació de la mar de Bering, entre Sibèria i Alaska La mar de Bering (en yupik: Imarpik; en anglès: Bering Sea; en rus: Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les Illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska.
Veure Oceà і Mar de Bering
Mar de Groenlàndia
El mar de Groenlàndia és una àrea de l'oceà Àrtic que es troba entre Groenlàndia, l'illa Jan Mayen i Islàndia, i que ocupa aproximadament 1.205.000 km² i se l'identifica a vegades amb l'oceà àrtic i a vegades amb l'oceà atlàntic.
Veure Oceà і Mar de Groenlàndia
Mar de Kara
El mar de Kara (en rus, Ка́рское мо́ре, Kàrskoie more) és una part de l'oceà Àrtic que banya les costes del nord de Sibèria, situat entre l'arxipèlag de Nova Zembla a l'oest i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'est.
Veure Oceà і Mar de Kara
Mar de la Cooperació
El mar de la Cooperació, també anomenat mar Sodrújestva pel seu nom en rus, és un mar de l'oceà Antàrtic situat entre la Terra Enderby (el seu límit est és a 59° 34′ E) i el casquet de gel de l'Oest (85°E), fora de la costa de la Terra MacRobertson i la Terra Princesa Elizabeth.
Veure Oceà і Mar de la Cooperació
Mar de la Sibèria Oriental
El mar de la Sibèria oriental (en rus, Восто́чно-Сиби́рское мо́ре, Vostotxno-Sibírskoie more) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de l'est de Sibèria, entre les illes de Nova Sibèria a l'oest, on comunica amb el mar de Làptev, i l'illa de Wrangel a l'est, que el separa del mar dels Txuktxis.
Veure Oceà і Mar de la Sibèria Oriental
Mar de Labrador
Localització (en blau) del Mar de Labrador El mar de Labrador a Paamiut, Groenlàndia El mar de Labrador (en francès: mer du Labrador, en danès: Labradorhavet) és una part de l'oceà Atlàntic que es troba entre la península de Labrador i Groenlàndia.
Veure Oceà і Mar de Labrador
Mar de Làptev
El mar de Làptev (en rus, мо́ре Ла́птевых, more Làptevikh) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de la Sibèria oriental, entre la península de Taimir i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'oest, on comunica amb el mar de Kara a través de l'estret de Vilkitski, i les illes de Nova Sibèria a l'est, que el separen del mar de la Sibèria oriental.
Veure Oceà і Mar de Làptev
Mar de Lincoln
La mar de Lincoln (en anglès Lincoln Sea, en danès Lincoln Havet) és una massa d'aigua de l'oceà Àrtic que s'estén des del cap Columbia, a l'illa canadenca d'Ellesmere, fins al cap Morris Jesup, al nord de Groenlàndia.
Veure Oceà і Mar de Lincoln
Mar de Noruega
La Mar de Noruega (en noruec Norskehavet) és una mar marginal en l'Oceà Atlàntic, al nord-oest de Noruega, entre la Mar del Nord i la Mar de Groenlàndia, que té la mar de Barentsz al nord-est.
Veure Oceà і Mar de Noruega
Mar de Ross
Mapa de l'Antàrtida, amb la mar de Ross a la part de sota La mar de Ross és un gran entrant de l'oceà Antàrtic a la costa de l'Antàrtida, entre la Terra de Victòria i la Terra de Marie Byrd.
Veure Oceà і Mar de Ross
Mar de Scotia
Zona aproximada que ocupa el Mar de Scotia (hemisferi sud) Desembarcament del bot ''James Caird'' a la costa de l'illa Elefant el 24 d'abril de 1916 El Mar de Scotia es troba parcialment a l'Oceà Meridional i la seva major part a l'Oceà Atlàntic Sud.
Veure Oceà і Mar de Scotia
Mar de Weddell
El Mar de Weddell és una gran part de l'oceà Antàrtic compresa entre la Península Antàrtica per l'oest, les Illes Òrcades del Sud pel nord, la Terra de Coats i la Terra de la Princesa Marta a l'est.
Veure Oceà і Mar de Weddell
Mar dels Cosmonautes
El Mar dels Cosmonautes, és un mar que forma part de l'oceà Antàrtic a l'exterior de la Costa del Príncep Olav i la Terra Enderby, a l'Antàrtida, entre els meridians terrestres 30°E i 50°E.
Veure Oceà і Mar dels Cosmonautes
Mar dels Txuktxis
Mapa del mar dels Txuktxis El mar dels Txuktxis (en rus: Чуко́тское мо́ре Txukótskoie more, en anglès: Chukchi Sea) és la part de l'oceà Àrtic situada entre Txukotka (a l'extrem oriental d'Àsia) i Alaska (a l'extrem occidental d'Amèrica).
Veure Oceà і Mar dels Txuktxis
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Oceà і Mar Mediterrània
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Oceà і Mar Negra
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Veure Oceà і Marea
Mascarells
Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.
Veure Oceà і Mascarells
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Veure Oceà і Medusa
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Oceà і NASA
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Veure Oceà і Nivell mitjà del mar
Noctiluca
Noctiluca és un gènere de protistes dinoflagel·lats amb dos flagells Les seves cèl·lules són vesiculoses, freqüentment vaquolitzades, presentant un tentacle mòbil que utilitzen per capturar les preses.
Veure Oceà і Noctiluca
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Veure Oceà і Ocèan
Oceanografia
L'oceanografia (de vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines) és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
Veure Oceà і Oceanografia
Oceà Antàrtic
L'oceà Antàrtic (també anomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic.
Veure Oceà і Oceà Antàrtic
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Oceà і Oceà Atlàntic
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Veure Oceà і Oceà Índic
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Veure Oceà і Oceà Àrtic
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Veure Oceà і Oceà Pacífic
Ona marina
Una ona marina XIX, per Katsushika Hokusai Una ona marina o onada és un moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de la superfície del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un embassament produïdes pel vent.
Veure Oceà і Ona marina
Orca
L'orca (Orcinus orca) és un cetaci odontocet i el membre més gros de la família dels delfínids.
Veure Oceà і Orca
Organització Hidrogràfica Internacional
Sol·licitud en curs Dades de 2006 LOrganització Hidrogràfica Internacional (en anglès:International Hydrographic Organization, en francès: Organisation hydrographique internationale), és una organització intergovernamental consultiva i tècnica d'hidrografia, establerta per un acord signat a Mònaco el 3 de maig de 1967, que va entrar en vigor el 1970.
Veure Oceà і Organització Hidrogràfica Internacional
Os polar
L'os polar o os blanc (Ursus maritimus) és un os hipercarnívor que viu majoritàriament dins el cercle polar àrtic.
Veure Oceà і Os polar
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Oceà і Ou (biologia)
Oviparisme
L'oviparisme (del llatí ovum, 'ou', i parire, 'parir') és la qualitat d'aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.
Veure Oceà і Oviparisme
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Oceà і Oxigen
Pas de Drake
El Passatge Drake Projecció ortogràfica hemisfèrica centrada en el Pas de Drake El Pas de Drake mostrant els punts de frontera marítima A, B, C, D, E i F acordats al Tractat de Pau i Amistat de 1984 entre Xile i Argentina miniatura El Pas Drake o Passatge de Drake, o Mar de Hoces és el tram de mar que separa Amèrica del Sud de l'Antàrtida, entre el Cap d'Hornos (Xile) i les Illes Shetland del Sud (Antàrtida).
Veure Oceà і Pas de Drake
Píteas
va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec qui va viure a la colònia grega de Massàlia.
Veure Oceà і Píteas
Pegat d'escombraries de l'Atlàntic Nord
El Pegat d'escombraries de l'Atlàntic Nord és una àrea de deixalles marines flotant creada per la humanitat descoberta al Gir de l'Atlàntic Nord, originalment documentat en el 1972.
Veure Oceà і Pegat d'escombraries de l'Atlàntic Nord
Península de Malacca
Localització de la península de Malacca La península de Malacca, també coneguda com a península Malaia (en malai: Tanah Melayu, en tailandès: คาบสมุทรมลายู Khap Samut Malayu), és un llarg i estret apèndix del continent asiàtic, la major península del sud-est asiàtic i també el punt més austral d'Àsia.
Veure Oceà і Península de Malacca
Per mil
En matemàtiques, l'expressió d'un nombre en parts per mil o unitats per mil és una manera d'expressar-lo en forma d'una fracció de 1.000, o com la desena part d'un percentatge.
Veure Oceà і Per mil
Pingüins
Els pingüins són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud.
Veure Oceà і Pingüins
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Veure Oceà і Plàncton
Porphyra
Porphyra és gènere d'algues vermelles de la família Bangiaceae d'aigües marines fredes.
Veure Oceà і Porphyra
Pota
Les aranyes tenen vuit potes Una pota o, col·loquialment, pata, és un membre del cos humà o animal adaptada a la locomoció terrestre, al sosteniment del tronc de l'animal o en alguns casos la manipulació d'objectes.
Veure Oceà і Pota
Quetògnats
Els quetògnats (Chaetognatha) són un embrancament animal que inclou cucs depredadors marins, que constitueixen el component principal del zooplàncton en tot el globus.
Veure Oceà і Quetògnats
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Oceà і Rèptils
Rorqual blau
El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí del subordre dels misticets.
Veure Oceà і Rorqual blau
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Veure Oceà і Salinitat
Sardina
Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
Veure Oceà і Sardina
Sargassos
Els sargassos (Sargassum sp.) és un gènere de macroalgues planctòniques de la classe Phaeophyceae (algues marrons) en l'ordre Fucales.
Veure Oceà і Sargassos
Sèssil
Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Veure Oceà і Sèssil
Sirenis
Els sirenis (Sirenia) o vaques marines són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals.
Veure Oceà і Sirenis
Sopa de plàstic del Pacífic
La sopa de plàstic es troba a la deriva septentrional del Pacífic La sopa de plàstic del Pacífic, també anomenada illa de plàstic o illa d'escombraries, és una zona de l'oceà Pacífic plena de deixalles marines.
Veure Oceà і Sopa de plàstic del Pacífic
Tauró balena
El tauró balena (Rhincodon typus) és una espècie de tauró orectolobiforme de la família dels rincodòntids.
Veure Oceà і Tauró balena
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Veure Oceà і Taurons
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Oceà і Temperatura
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Oceà і Terra
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Veure Oceà і Terratrèmol
Thalassia
Thalassia és un gènere de plantes amb flors que són plantes aquàtiques marines.
Veure Oceà і Thalassia
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Veure Oceà і Tsunami
Tsunami de l'oceà Índic del 2004
Imatge de l'impacte del tsunami L'anomenat tsunami de l'oceà Índic o tsunami del Sud-est Asiàtic va ser un tsunami provocat per un terratrèmol submarí que s'originà a l'oceà Índic, prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonèsia) el diumenge 26 de desembre de 2004, a les 00:58:53 UTC (01:58:53 hora catalana; 07:58:53 hora local).
Veure Oceà і Tsunami de l'oceà Índic del 2004
Tunicats
Els tunicats (Tunicata, ll. "amb túnica") o urocordats (Urochordata, gr. "cua amb corda") són un subembrancament d'invertebrats marins filtradors sèssils o pelàgics, que formen part dels cordats, un embrancament que inclou tots els animals amb tub neural dorsal i notocordi.
Veure Oceà і Tunicats
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Oceà і Vikings
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Veure Oceà і Viviparisme
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Oceà і Volcà
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Veure Oceà і Xarxa tròfica
Zheng He
Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.
Veure Oceà і Zheng He
Zooplàncton
eufausiàci Tradicionalment, s'ha dividit a la comunitat planctònica en fitoplàncton o plàncton vegetal i en zooplàncton o plàncton animal.
Veure Oceà і Zooplàncton
Zostera
''Zostera'' sp a Birch Island, Maine Zostera és un petit gènere de plantes amb flors, són plantes aquàtiques àmpliament distribuïdes.
Veure Oceà і Zostera
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Oceà і 2004
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Oceà і 26 de desembre
Vegeu també
Masses d'aigua
- Albufera
- Aqüífer
- Badia
- Bassa de marea
- Confluència
- Delta fluvial
- Emanació freda
- Embassament
- Endorreisme
- Estany (embassament)
- Estret
- Estuari
- Fiord
- Font
- Font termal
- Golf (geografia)
- Gorga (hidrografia)
- Grau (hidrografia)
- Guèiser
- Guelta
- Infraestructura blava
- Inundació
- Jardí d'aigua
- Llac
- Llac submarí
- Llacuna
- Mar
- Mar epicontinental
- Massa d'aigua
- Oceà
- Pantà
- Piscina
- Piscina d'immersió
- Plataforma continental
- Polínia (glaciologia)
- Pou
- Refugi marítim
- Riu
- Safareig de reg
- Talassofòbia
- Toll
- Vall
- Via d'aigua
- Zona humida
Oceans
- Conca Indo-Pacífica
- Cràter de Chicxulub
- Dia Mundial de l'Oceà
- Mar
- Mineria abissal
- Oceà
- Oceà Àrtic
- Oceà Índic
- Oceà Antàrtic
- Oceà Atlàntic
- Oceà Pacífic
- Oceans (pel·lícula)
- Planeta oceà
- Set mars
També conegut com Oceans, Oceànics.