Taula de continguts
230 les relacions: Abel Hovelacque, Accent agut, Accent greu, Alemanya, Alfred Morel-Fatio, Alier, Alps, Alps Marítims, Alvèrnia, Anglet, Antoine Fabre d'Olivet, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antonin Perbòsc, Aquitània, Aragonès, Aranès, Argentina, Arnaut Daniel, Art romànic, Asturlleonès, August Fourès, Baden-Württemberg, Baiona, Barcelona, Basc, Bernat Manciet, Betacisme, Biarritz, Biologia, Calàbria, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Castellà, Català, Catalunya, Catarisme, Celtes, Charente, Claudi Martí-Salazar, Club dels Jacobins, Comparació entre el català i l'occità, Congrés Permanent de la Llengua Occitana, Conjugacions occitanes, Consell de la Llengua Occitana, Copa Santa, Cors, Dante Alighieri, Dígraf, Delfinat, Dialecte, Dièresi, ... Ampliar l'índex (180 més) »
- Llengües d'Itàlia
- Llengües de França
Abel Hovelacque
Abel Hovelacque (París, 14 de novembre de 1843 - París, 22 de febrer de 1896) va ser un antropòleg, lingüista i polític francès.
Veure Occità і Abel Hovelacque
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Veure Occità і Accent agut
Accent greu
Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).
Veure Occità і Accent greu
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Occità і Alemanya
Alfred Morel-Fatio
Alfred Paul Victor Morel-Fatio (Estrasburg, 9 de gener de 1850 - Versalles, 10 d'octubre de 1924) fou un hispanista, catalanista i romanista francès.
Veure Occità і Alfred Morel-Fatio
Alier
Alier (en Allier, en Alèir, en arpità: Aliér) és un departament francès adscrit a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Occità і Alier
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Occità і Alps
Alps Marítims
Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Occità і Alps Marítims
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Occità і Alvèrnia
Anglet
Anglet (en francès i occità; sent també la forma oficial o Angelu en basc) és un municipi francès del territori històric de Lapurdi, País Basc, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Anglet
Antoine Fabre d'Olivet
Antoine Fabre d'Olivet (Ganges, 1767 - París, 1825) fou un escriptor, polític i músic occità.
Veure Occità і Antoine Fabre d'Olivet
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Veure Occità і Antoni Maria Alcover i Sureda
Antonin Perbòsc
Antonin Perbòsc (La Barta, Baix Carcí, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha estat un gramàtic i escriptor occità.
Veure Occità і Antonin Perbòsc
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Occità і Aquitània
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Occità і Aragonès
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Veure Occità і Aranès
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Occità і Argentina
Arnaut Daniel
cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.
Veure Occità і Arnaut Daniel
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Occità і Art romànic
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Veure Occità і Asturlleonès
August Fourès
August Forès, en occità August Forès i en francès Auguste Fourés, (Castellnou d'Arri, Aude, Llenguadoc 1848 - 1891) fou un poeta, periodista i escriptor en occità i en francès.
Veure Occità і August Fourès
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Veure Occità і Baden-Württemberg
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Occità і Baiona
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Occità і Barcelona
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Occità і Basc
Bernat Manciet
Bernat Manciet va néixer el 1923 a Sabres, dins el departament de Landes.
Veure Occità і Bernat Manciet
Betacisme
Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.
Veure Occità і Betacisme
Biarritz
Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Occità і Biarritz
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Occità і Biologia
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Occità і Calàbria
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Veure Occità і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Occità і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Occità і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Occità і Catalunya
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Occità і Catarisme
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Occità і Celtes
Charente
La Charente (16) (en francès), la Charanta (en occità) o la Xaranta (en català antic) és un departament francès a la regió Nova Aquitània.
Veure Occità і Charente
Claudi Martí-Salazar
Claudi Martí (Carcassona, 6 de març de 1940) és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.
Veure Occità і Claudi Martí-Salazar
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Occità і Club dels Jacobins
Comparació entre el català i l'occità
Diferències entre el català i l'occità són les diferències més significatives entre dues llengües romàniques veïnes, el català i l'occità.
Veure Occità і Comparació entre el català i l'occità
Congrés Permanent de la Llengua Occitana
El Congrés Permanent de la Llengua Occitana, en occità i originalment Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO), és l'organisme regulador de la llengua occitana.
Veure Occità і Congrés Permanent de la Llengua Occitana
Conjugacions occitanes
Aquest article parla de la conjugació de verbs en un número de varietats de la llengua occitana, incloent l'occità antic.
Veure Occità і Conjugacions occitanes
Consell de la Llengua Occitana
El Consell de la Llengua Occitana o en occità Conselh de la Lenga Occitana o CLO (en occità provençal i niçard Conseu de la Lenga Occitana) és l'organisme de codificació de l'occità, fundat el 1996.
Veure Occità і Consell de la Llengua Occitana
Copa Santa
Copa Santa és el nom amb què és coneguda a Occitània la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l'acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d'Isabel II (amistat occitanocatalana).
Veure Occità і Copa Santa
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Veure Occità і Cors
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Occità і Dante Alighieri
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Veure Occità і Dígraf
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Veure Occità і Delfinat
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Occità і Dialecte
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Veure Occità і Dièresi
Dictada Occitana
occitanoromànic La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants.
Veure Occità і Dictada Occitana
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Veure Occità і Ecologia
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Occità і Edat mitjana
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Veure Occità і Escandinàvia
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Occità і Estats Units d'Amèrica
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Veure Occità і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Euroregió Pirineus Mediterrània
Mapa de l'Euroregió L'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.
Veure Occità і Euroregió Pirineus Mediterrània
Fabulous Trobadors
Fabulous Trobadors és un grup de música de Tolosa, fundat el 1987, que ha desenvolupat un estil particular basat en el folklore occità i els ritmes del nord-est del Brasil.
Veure Occità і Fabulous Trobadors
Fèlix Castanh
Fèlix Castanh (La Bastida de Murat, Òlt, Migdia-Pirineus, 1920 - 22 de gener de 2001), ha estat un escriptor en llengua occitana.
Veure Occità і Fèlix Castanh
Felibritge
El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.
Veure Occità і Felibritge
Feminisme
Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.
Veure Occità і Feminisme
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Occità і Fenolleda
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Occità і Filologia
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Occità і Filosofia
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Veure Occità і Folklore
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Veure Occità і Fonètica
Forès
Forès és un municipi de la Conca de Barberà.
Veure Occità і Forès
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Occità і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Occità і Francès
Francés Fontan
Francés Fontan (París, 1929 - Cuneo, 1979) fou un nacionalista occità fill d'un ferroviari originari de Gascunya.
Veure Occità і Francés Fontan
Francità
El francità (occità:, francès: francitan) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons.
Veure Occità і Francità
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Occità і Francoprovençal
Frederic Mistral
Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.
Veure Occità і Frederic Mistral
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.
Veure Occità і Friedrich Christian Diez
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Occità і Gallec
Gironda
La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.
Veure Occità і Gironda
Goulamas'k
Goulamas'k és un grup de música de ska i rock occità fundat el 1999 a Puègserguièr, un poble a prop de Besiers.
Veure Occità і Goulamas'k
Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).
Veure Occità і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians
Gustav Gröber
Gustav Gröber (Leipzig, 4 de maig de 1844 - Ruprechtsau (actualment un barri d'Estrasburg), 6 de novembre de 1911) fou un romanista alemany.
Veure Occità і Gustav Gröber
Harmonia vocàlica
L'harmonia vocàlica és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.
Veure Occità і Harmonia vocàlica
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Veure Occità і Història d'Occitània
Idaho
Idaho és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al nord-oest del país, vertebrat per les muntanyes Rocoses.
Veure Occità і Idaho
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Occità і Institut d'Estudis Catalans
Institut d'Estudis Occitans
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.
Veure Occità і Institut d'Estudis Occitans
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Veure Occità і Internet
Isaac Despuech Sage
Portada del llibre de Despuech Sage, 1636 Isaac Despuech Sage (Montpeller, 1584-1642) fou un escriptor en occità.
Veure Occità і Isaac Despuech Sage
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Occità і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Occità і Itàlia
Jan dau Melhau
Joan dau Melhau o Jan dau Melhau (Joan-Maria Maury, Llemotges, 1948) és un escriptor, editor, cantant i músic occità, un dels responsables del reviscolament de la literatura i la cançó occitana en la dècada del 1970-1980.
Veure Occità і Jan dau Melhau
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Occità і Japó
Jasmin
Jasmin o Jansemin és el nom amb què fou conegut Jacme Boèr (Agen, Guiena, 6 de març de 1798- 4 d'octubre de 1864), poeta occità del.
Veure Occità і Jasmin
Jean Le Dû
Jean Le Dû (Dieppe, 28 de març de 1938 - Saint-Quay-Portrieux, 6 de maig de 2020),, fou un lingüista francès, especialista en bretó i en geografia lingüística.
Veure Occità і Jean Le Dû
Joan Rebolh
Joan Rebolh (en francès Jean Reboul; Nimes, 23 de gener de 1796-28 de maig de 1864) fou un poeta i forner occità del, ben conegut i apreciat al país nimesenc.
Veure Occità і Joan Rebolh
Joan-Frederic Brun
Joan-Frederic Brun (nascut a Montpeller, el 1956).
Veure Occità і Joan-Frederic Brun
Joan-Pau Verdier
https://magicpopblog.wordpress.com/2020/06/22/muere-el-cantautor-joan-pau-verdier/ fou un cantautor occità, un dels més coneguts de la reviscolada de la cançó occitana dels anys 1970 anomenada Nòva Chançon (juntament amb Claudi Martí, Patric, Maria Roanet, Mans de Breish…) paral·lel a la Nova Cançó catalana.
Veure Occità і Joan-Pau Verdier
Joanda
Joanda és un cantautor d'Occitània, difusor del moviment occitanista.
Veure Occità і Joanda
Jocs Olímpics d'Hivern
Els Jocs Olímpics d'Hivern són uns jocs esportius que se celebren cada quatre anys sota la supervisió i administració del Comitè Olímpic Internacional.
Veure Occità і Jocs Olímpics d'Hivern
Josèp Romanilha
Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità.
Veure Occità і Josèp Romanilha
José Echegaray y Eizaguirre
José Echegaray y Eizaguirre (Madrid, 19 d'abril de 1832 — Madrid, 14 de setembre de 1916) fou un enginyer, matemàtic, dramaturg, polític i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904 juntament amb Frédéric Mistral.
Veure Occità і José Echegaray y Eizaguirre
Judeoprovençal
El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr. antic: chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.
Veure Occità і Judeoprovençal
Juli Ronjat
Juli Ronjat (també Jùli Rounjat en norma mistralenca) (Jules Ronjat en francès) (Viena del Delfinat, 12 de novembre de 1864 - Lió, 16 de gener de 1925) fou un destacat lingüista occità.
Veure Occità і Juli Ronjat
La Calandreta
La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.
Veure Occità і La Calandreta
La Gàrdia
La Gàrdia (Guardia Piemontese en italià) és un municipi d'Itàlia, a la província de Cosenza i a la regió de Calàbria.
Veure Occità і La Gàrdia
La Talvera
La Talvera La Talvera a Castelnau d'Ari La Talvera és una associació musical occitana nascuda el 1979 a Còrdas d'Albigés amb l'objectiu d'ajudar a pagar les recerques etnomusicòlogiques de persones que miraven de salvar i revaloritzar la música tradicional occitana.
Veure Occità і La Talvera
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Veure Occità і Lígur
Lírica
La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.
Veure Occità і Lírica
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Occità і Ligúria
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Veure Occità і Lionès
Literatura occitana
Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.
Veure Occità і Literatura occitana
Llanterna Digital
Els Premis Llanterna Digital són una iniciativa de la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, que està integrada per representants del Departament de Cultura; del Consorci per a la Normalització Lingüística, CNL de Lleida; dels serveis territorials d'Ensenyament, de Salut i de Justícia de la Generalitat de Catalunya; del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida; de l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida, i del Servei Lingüístic de Comissions Obreres.
Veure Occità і Llanterna Digital
Llar d'infants
Una llar d'Infants o escola bressol és un establiment educatiu, de gestió pública o privada, que forma nens d'entre 0 i 3 anys.
Veure Occità і Llar d'infants
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Occità і Llatí
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Occità і Llatí vulgar
Llei de l'Occità, Aranès a l'Aran
La llei de l'Occità, Aranès a l'Aran, aprovada al parlament de Catalunya el 22 de setembre de 2010, va ser promulgada amb el motiu d'oficialitzar aquesta llengua a tot el Principat.
Veure Occità і Llei de l'Occità, Aranès a l'Aran
Llei Deixonne
La llei Deixonne fou la primera llei francesa que va autoritzar l'ensenyament de les llengües regionals de França.
Veure Occità і Llei Deixonne
Llemosí (regió occitana)
El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.
Veure Occità і Llemosí (regió occitana)
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Veure Occità і Llengües gal·loromàniques
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Veure Occità і Llengües occitanoromàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Occità і Llengües romàniques
Llenguadoc-Rosselló
El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Llenguadoc-Rosselló
Lo Còr de la Plana
Lo Còr de la Plana és un grup de polifonies masculines que canta en occità.
Veure Occità і Lo Còr de la Plana
Loís Alibèrt
Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità.
Veure Occità і Loís Alibèrt
Loïs Romieu
Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità.
Veure Occità і Loïs Romieu
Lou Dalfin
Lou Dalfin és un grup occità i italià de música que nasqué l'any 1982 a les Valadas Occitanas, fundat per Sergio Berardo, amb l'objectiu de ressuscitar la música occitana tradicional.
Veure Occità і Lou Dalfin
Lou Seriol
Lou Seriol és un grup de música originari de les valls occitanes del Piemont, que canta principalment en occità.
Veure Occità і Lou Seriol
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Occità і Madrid
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Veure Occità і Manuel Milà i Fontanals
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Occità і Mar Mediterrània
Marca llemosina
Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.
Veure Occità і Marca llemosina
Massís Septentrional
França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus.
Veure Occità і Massís Septentrional
Massilia Sound System
Massilia Sound System és un grup de reggae aparegut a Marsella en els anys 1980 que ha sabut desenvolupar una versió «provençal» del reggae / rub-a-dub jamaicà a través de lletres cantades en occità i en francès, i un so característic, amb una base de caixes de ritmes i de samples trets de la tradició local o dels seus col·legues.
Veure Occità і Massilia Sound System
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Occità і Matemàtiques
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Occità і Mònaco
Migdia-Pirineus
Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.
Veure Occità і Migdia-Pirineus
Monegasc
El monegasc és el dialecte lígur que es parla al Principat de Mònaco.
Veure Occità і Monegasc
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Veure Occità і Morfologia (lingüística)
Moussu T e lei Jovents
Moussu T e lei Jovents és un grup de música basat a Marsella, La Ciotat i Recife al Brasil.
Veure Occità і Moussu T e lei Jovents
Nadau
Nadau és un grup de música que canta en occità.
Veure Occità і Nadau
Nord-occità
El nord-occità és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa l'alvernès, el llemosí i el vivaroalpí.
Veure Occità і Nord-occità
Norma clàssica de l'occità
La norma clàssica és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità a nivell escrit.
Veure Occità і Norma clàssica de l'occità
Norma mistralenca
norma clàssica, ''baixadeta trencacul(s)'') La norma o grafia mistralenca és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en contraposició a la norma clàssica.
Veure Occità і Norma mistralenca
Nux Vomica
Nux Vomica és un grup musical creat el 1989 al barri de Sant Roc de Niça.
Veure Occità і Nux Vomica
Occità alvernès
L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.
Veure Occità і Occità alvernès
Occità antic
Loccità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del al XIV.
Veure Occità і Occità antic
Occità bearnès
El bearnès o bearnés és el nom que se li dona a l'occità parlat al Bearn.
Veure Occità і Occità bearnès
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Veure Occità і Occità gascó
Occità llemosí
El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.
Veure Occità і Occità llemosí
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Veure Occità і Occità llenguadocià
Occità meridional
Loccità meridional, també anomenat sud-occità o occità mitjà, és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa el llenguadocià i el provençal.
Veure Occità і Occità meridional
Occità niçard
L'occità niçard o niçard (en occità: niçard) és un subdialecte provençal que pertany a la llengua occitana, parlat al comtat de Niça i a Mònaco.
Veure Occità і Occità niçard
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Veure Occità і Occità provençal
Occità vivaroalpí
El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.
Veure Occità і Occità vivaroalpí
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Occità і Occitània
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Occità і Oceà Atlàntic
Olympe de Gouges
Marie Gouze (Montalban, 7 de maig del 1748 - París, 3 de novembre del 1793), més coneguda com a Olympe de Gouges, fou una escriptora, activista política protofeminista i abolicionista occitana.
Veure Occità і Olympe de Gouges
Oregon
Oregon és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat al nord-oest, a la costa de l'oceà Pacífic.
Veure Occità і Oregon
Orografia
Un mapa orogràfic de l'est de Sibèria fet per Peter Kropotkin el 1875 Lorografia (dels mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada.
Veure Occità і Orografia
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Occità і País Basc
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Veure Occità і Palatalització
Patuès
El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.
Veure Occità і Patuès
Pèir de Garròs
Pèir de Garròs (Leitora, Gascunya, 1528-1581) fou un escriptor en llengua occitana (dialecte gascó).
Veure Occità і Pèir de Garròs
Pèire Bèc
fou un poeta i lingüista occità.
Veure Occità і Pèire Bèc
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Occità і Piemont
Piemontès
El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).
Veure Occità і Piemontès
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Occità і Pirineus
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Veure Occità і Pirineus Orientals
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Occità і Poesia
Poitou-Charentes
El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) fou una regió de França, situada al Oest del país.
Veure Occità і Poitou-Charentes
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Occità і Pompeu Fabra i Poch
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Occità і Portuguès
Premi Nobel de Literatura
Sully Prudhomme, guanyador del primer Premi Nobel de Literatura El Premi Nobel de Literatura és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a "aquell que hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal".
Veure Occità і Premi Nobel de Literatura
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Occità і Principat de Catalunya
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Veure Occità і Procés de romanització
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.
Veure Occità і Propaganda
Prospèr Estieu
Prospèr Estieu (Fendelha, Aude, 7 de juliol de 1860 - Pàmies, Arieja, 11 de desembre de 1939) és un personatge d'importància cabdal pel que fa a la recuperació de la grafia occitana moderna.
Veure Occità і Prospèr Estieu
Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.
Veure Occità і Provença-Alps-Costa Blava
Ràdio Occitània
Ràdio Occitània és una ràdio local associativa, inaugurada el 1981 a Tolosa, que té com a objectiu la promoció de la llengua i la cultura occitanes.
Veure Occità і Ràdio Occitània
Ròia
La Ròia (en occità Ròia, nom femení; en francès la Roya; en italià il Roia) és un riu en els límits entre França (on neix) i Itàlia (per on corre la darrera part del seu curs), que desaigua prop de Ventimiglia.
Veure Occità і Ròia
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Occità і Revolució Francesa
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Occità і Revolució Industrial
Robèrt Lafont
Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.
Veure Occità і Robèrt Lafont
Roine-Alps
El Roine-Alps (Rhône-Alpes en francès; Rôno-Arpes en francoprovençal; Ròse-Aups / Ròse-Alps en occità) és una antiga regió de la França europea.
Veure Occità і Roine-Alps
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Occità і Romanès
Rosina de Pèira
Rosina de Pèira (Havars, 3 de març de 1933 - 16 de juny de 2019) va ser una cantant de cançons tradicionals en occità.
Veure Occità і Rosina de Pèira
Rotland Pecot
Rotland Pecot (Castèurainard, Provença, 1949 - 28 de novembre de 2023) era un poeta i cantautor occità, establert de jove a Montpeller, que el 1965 publicà els seus primers poemes en grafia mistralenca a l'Armana Provençau, però el 1972 formaria el grup literari Quatre Verdats amb Joan Larzac, Claudi Alranc, Joan Maria Petit i Jòrdi Blanc.
Veure Occità і Rotland Pecot
Saintonge
La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.
Veure Occità і Saintonge
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Occità і Sant Sebastià
Sapiéncia
Sapiéncia o Sapiéncia occitana és una revista científica gratuïta d'Internet escrita íntegrament en occità.
Veure Occità і Sapiéncia
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Veure Occità і Sard
Sèm e serem
El Festival Sèm e serem fou un festival alternatiu de música contemporània d'inspiració tradicional occitano-catalana celebrat a Tolosa de Llenguadoc el 2010 i el 2011.
Veure Occità і Sèm e serem
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Veure Occità і Sintaxi
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Occità і Teatre
Telefonia mòbil
Antena de telefonia mòbil. La telefonia mòbil és un sistema de comunicació sense fils a través de dispositius desplaçables més enllà d'un entorn local (edifici) que permet l'accés a serveis de telefonia i telemàtica (missatgeria, internet, etc.) universals.
Veure Occità і Telefonia mòbil
Teodòr Aubanèu
Teodòr Aubanèu (Avinyó, Provença, 26 de març de 1829 - 1886) fou un poeta occità.
Veure Occità і Teodòr Aubanèu
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Veure Occità і Torí
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Occità і Trobador
Uruguai
LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.
Veure Occità і Uruguai
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Occità і Vall d'Aran
Valls Occitanes
alt.
Veure Occità і Valls Occitanes
Víctor Gelu
Víctor Gelu (Marsella, 1806 - Ròcavaira, Provença 1885) fou un escriptor en occità.
Veure Occità і Víctor Gelu
Verd e Blu
Verd e Blu és un grup de música occitana per dansar, creat el 1987 per Joan Francés Tisnèr, Joan Baudoin i Marie-Claude Hourdebaigt.
Veure Occità і Verd e Blu
Villers-Cotterêts
Villers-Cotterêts és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Occità і Villers-Cotterêts
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Occità і 1650
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Occità і 1748
1793
;Països Catalans.
Veure Occità і 1793
1834
;Països catalans.
Veure Occità і 1834
1840
;Països Catalans.
Veure Occità і 1840
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Occità і 1848
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Occità і 1850
1860
;Països Catalans.
Veure Occità і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Occità і 1861
1891
;Països Catalans.
Veure Occità і 1891
1904
;Països Catalans.
Veure Occità і 1904
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Occità і 1905
1923
;Països Catalans.
Veure Occità і 1923
1927
;Països Catalans.
Veure Occità і 1927
1931
;Països Catalans.
Veure Occità і 1931
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Occità і 1936
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Occità і 1939
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Occità і 1944
1945
;Països Catalans.
Veure Occità і 1945
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Occità і 1977
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Occità і 1997
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Occità і 2001
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Occità і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Occità і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Occità і 2006
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Occità і 2010
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Occità і 22 de setembre
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Occità і 9 d'agost
Vegeu també
Llengües d'Itàlia
- Albanès
- Croat (llengua)
- Emilià-romanyol
- Eslovè
- Furlà
- Gòtic (llengua)
- Gal·lurès
- Italià
- Lígur
- Línia Massa-Senigallia
- Ladí
- Llatí
- Llengües d'Itàlia
- Llengües itàliques
- Llengua emiliana
- Llombard
- Occità
- Romaní
- Sard
- Sasserès
- Tabarquí
Llengües de França
- Ídix
- Alsacià
- Armeni occidental
- Basc
- Berrichon
- Borgonyó
- Bretó
- Caló
- Caló basc
- Cors
- Flamenc occidental
- Fonologia de l'occità
- Fràncic lorenès
- Francès
- Franc-comtès
- Francoprovençal
- Frontera lingüística mosel·lana
- Gòtic (llengua)
- Lígur
- Lígur brigasc
- Llatí
- Llengües d'oïl
- Llengües de França
- Llengües frànciques
- Llengües occitanoromàniques
- Lorenès
- Luxemburguès
- Mentonasc
- Normand
- Occità
- Occità alvernès
- Occità llemosí
- Occità llenguadocià
- Occità niçard
- Peitoví
- Peitoví-saintongès
- Picard
- Roiasc
- Romaní
- Saintongès
- Tregorès
- Uniformisme lingüístic a França
- Való
- Xampanyès
També conegut com Llengua d'oc, Llengua occitana, Occitan, Òc.
, Dictada Occitana, Ecologia, Edat mitjana, Escandinàvia, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Euroregió Pirineus Mediterrània, Fabulous Trobadors, Fèlix Castanh, Felibritge, Feminisme, Fenolleda, Filologia, Filosofia, Folklore, Fonètica, Forès, França, Francès, Francés Fontan, Francità, Francoprovençal, Frederic Mistral, Friedrich Christian Diez, Gallec, Gironda, Goulamas'k, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Gustav Gröber, Harmonia vocàlica, Història d'Occitània, Idaho, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Occitans, Internet, Isaac Despuech Sage, Italià, Itàlia, Jan dau Melhau, Japó, Jasmin, Jean Le Dû, Joan Rebolh, Joan-Frederic Brun, Joan-Pau Verdier, Joanda, Jocs Olímpics d'Hivern, Josèp Romanilha, José Echegaray y Eizaguirre, Judeoprovençal, Juli Ronjat, La Calandreta, La Gàrdia, La Talvera, Lígur, Lírica, Ligúria, Lionès, Literatura occitana, Llanterna Digital, Llar d'infants, Llatí, Llatí vulgar, Llei de l'Occità, Aranès a l'Aran, Llei Deixonne, Llemosí (regió occitana), Llengües gal·loromàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües romàniques, Llenguadoc-Rosselló, Lo Còr de la Plana, Loís Alibèrt, Loïs Romieu, Lou Dalfin, Lou Seriol, Madrid, Manuel Milà i Fontanals, Mar Mediterrània, Marca llemosina, Massís Septentrional, Massilia Sound System, Matemàtiques, Mònaco, Migdia-Pirineus, Monegasc, Morfologia (lingüística), Moussu T e lei Jovents, Nadau, Nord-occità, Norma clàssica de l'occità, Norma mistralenca, Nux Vomica, Occità alvernès, Occità antic, Occità bearnès, Occità gascó, Occità llemosí, Occità llenguadocià, Occità meridional, Occità niçard, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Occitània, Oceà Atlàntic, Olympe de Gouges, Oregon, Orografia, País Basc, Palatalització, Patuès, Pèir de Garròs, Pèire Bèc, Piemont, Piemontès, Pirineus, Pirineus Orientals, Poesia, Poitou-Charentes, Pompeu Fabra i Poch, Portuguès, Premi Nobel de Literatura, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Propaganda, Prospèr Estieu, Provença-Alps-Costa Blava, Ràdio Occitània, Ròia, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Robèrt Lafont, Roine-Alps, Romanès, Rosina de Pèira, Rotland Pecot, Saintonge, Sant Sebastià, Sapiéncia, Sard, Sèm e serem, Sintaxi, Teatre, Telefonia mòbil, Teodòr Aubanèu, Torí, Trobador, Uruguai, Vall d'Aran, Valls Occitanes, Víctor Gelu, Verd e Blu, Villers-Cotterêts, 1650, 1748, 1793, 1834, 1840, 1848, 1850, 1860, 1861, 1891, 1904, 1905, 1923, 1927, 1931, 1936, 1939, 1944, 1945, 1977, 1997, 2001, 2004, 2005, 2006, 2010, 22 de setembre, 9 d'agost.