Accés més ràpid que el navegador!
136 les relacions: Adana, Afamiya, Al-Karak (Jordània), Alep, Alts del Golan, Altuntaix, Amalric I de Jerusalem, Antilíban, Antioquia de l'Orontes, Ar-Raqqà, Arbela, Atabeg, Baalbek, Bagdad, Balduí III de Jerusalem, Balik, Banu Kalb, Banu Múnqidh, Barin, Búrides, Beirut, Birecik, Bohemond III d'Antioquia, Bosra, Califat Abbàssida, Cambridge University Press, Cilícia, Cizre, Comtat d'Edessa, Comtat de Trípoli, Damasc, Danixmendites, Dhu l-Nun, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, El Caire, Eskişehir, Eufrates, Gaziantep, Hama, Harim, Harran, Hauran, Heskîf, Homs, Ildegiz, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Seljúcida, Inab, Jordà (riu), ..., Joscelí II, Kalat Djabar, Kara Arslan, Khabur, Khutba, Kilij Arslan II, Konya, Krak dels Cavallers, Laodicea del Líban, Malatya, Manuel I Comnè, Maraix, Mleh, Mopsuèstia, Mossul, Muín-ad-Din Únur, Najm-ad-Din Ayyub, Nur-ad-Din Muhàmmad, Orontes, Ortúkides, Principat d'Antioquia, Qutb-ad-Din Mawdud, Raban, Ramon III de Trípoli, Ramon IV de Trípoli, Regne de Jerusalem, Reinald de Châtillon, Saladí, Salkhad, Sayf-ad-Din Ghazi I, Sayf-ad-Din Ghazi II, Síria, Segona Croada, Setge de Damasc (1148), Sinjar, Sivas, Sunnisme, Suruç, Tars (Turquia), Tartous, Tigris, Tilbeşar, Trípoli (Líban), Vall de la Bekaa, Xaizar, Xawbak, Xirkuh, Yaghibasan, Zengita, 10 de setembre, 1146, 1148, 1149, 1150, 1152, 1155, 1156, 1158, 1161, 1163, 1167, 1168, 1169, 1170, 1171, 1173, 1174, 14 de setembre, 15 de maig, 16 d'abril, 20 d'octubre, 22 de gener, 23 de març, 24 de juliol, 24 de juny, 25 d'abril, 26 d'octubre, 27 d'octubre, 28 d'agost, 28 de juliol, 29 de juny, 3 de juliol, 5 de setembre, 6 de setembre, 7 d'abril, 9 de juny. Ampliar l'índex (86 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Adana · Veure més »
Afamiya
Afamiya o qàlat al-Madiq —en àrab قلعة المضيق, qalʿat al-Maḍīq— fou una fortalesa siriana, famosa per haver estat la primera que va caure (encara que per poc temps) en mans dels ismaïlites.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Afamiya · Veure més »
Al-Karak (Jordània)
Al-Karak és una ciutat de Jordània, capital de la governació d'al-Karak.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Al-Karak (Jordània) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Alep · Veure més »
Alts del Golan
Els alts del Golan o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Alts del Golan · Veure més »
Altuntaix
Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Altuntaix · Veure més »
Amalric I de Jerusalem
Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Amalric I de Jerusalem · Veure més »
Antilíban
L'Antilíban, en àrab gabal al-Šarqī, és una serralada àrida i poc poblada entre els estats del Líban i Síria, paral·lela a les muntanyes del Líban i separada d'aquestes per la vall d'al-Biqā'; altitud màxima Hermon (2.814 m).
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Antilíban · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Ar-Raqqà · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Arbela · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Atabeg · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Baalbek · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Bagdad · Veure més »
Balduí III de Jerusalem
Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Balduí III de Jerusalem · Veure més »
Balik
* Bishbalik, cinc viles, avui dia unes ruïnes a Xinjiang.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Balik · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Banu Kalb · Veure més »
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Banu Múnqidh · Veure més »
Barin
Barin fou una de les cinc principals tribus dels tàtars del Kanat de Crimea.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Barin · Veure més »
Búrides
Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Búrides · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Beirut · Veure més »
Birecik
Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades. Un pont de vaixells existia ja en època selèucida, amb una fortalesa que protegia el pas entre Zeugma a la riba dreta, fins a Birtha, sota els selèucides Apamea, a la riba esquerra. El pont va existir fins al. Birtha depenia inicialment de Zeugma però aquesta va desaparèixer mentre Birtha es va mantenir mercès a la seva fortalesa. El 1099 va quedar en possessió del comtat d'Edessa, però després de la conquesta de la capital del comtat el 1144 els croats la van evacuar unc cins anys més tard, i la van deixar a mans dels romans d'Orient que poc després la van perdre davant l'emir ortúquida de Mardin. Apareix com a fortalesa i ciutat destacada vers el quan era una possessió dels mamelucs contra els mongols. Sota el sultà Kaiy Bay la van defensar dels atacs dels Ak Koyunlu d'Uzun Hasan; Kait Bay hi va estar el 1477/1478 i les fortificacions foren reforçades el 1482. Hi ha inscripcions àrabs del temps dels mamelucs entre 1277 i 1483. El 1516 va caure en mans dels otomans i inclosa al sandjak d'Urfa que era al seu torn part de l'eyalat d'Alep. Els otomans hi van tenir un petit arsenal per la seva flota fluvial de l'Eufrates. Ibrahim Paixà d'Egipte hi va obtenir una victòria sobre els turcs força prop, a Nisibe, el 24 de juny de 1839. La seva població el 1945 era de 10.800 habitants.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Birecik · Veure més »
Bohemond III d'Antioquia
Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »
Bosra
Bosra (de vegades anomenada Bostra, en àrab بصرى) és una ciutat del sud de Síria, en la governació de Dar'a, capital de la fèrtil regió d'Hauran, situada a 150 km de Damasc, sobre un altiplà basàltic.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Bosra · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Califat Abbàssida · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Cambridge University Press · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Cilícia · Veure més »
Cizre
Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Cizre · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Comtat d'Edessa · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Comtat de Trípoli · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Damasc · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Danixmendites · Veure més »
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Dhu l-Nun · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і El Caire · Veure més »
Eskişehir
Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Eskişehir · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Eufrates · Veure més »
Gaziantep
Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Gaziantep · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Hama · Veure més »
Harim
Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Harim · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Harran · Veure més »
Hauran
Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Hauran · Veure més »
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Heskîf · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Homs · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Ildegiz · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inab
Inab, també dit Nepa és una vila del nord de Síria, que forma part del districte administratiu d'Afrin i de la província d'Alep.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Inab · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Jordà (riu) · Veure més »
Joscelí II
Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Joscelí II · Veure més »
Kalat Djabar
Qàlat Jàbar o Qalat Dàwsar fou una antiga fortalesa a la riba esquerra del curs mitjà de l'Eufrates, enfront de Siffin.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Kalat Djabar · Veure més »
Kara Arslan
Moneda encunyada per Kara Arslan. Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Kara Arslan · Veure més »
Khabur
El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Khabur · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Khutba · Veure més »
Kilij Arslan II
Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Kilij Arslan II · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Konya · Veure més »
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Krak dels Cavallers · Veure més »
Laodicea del Líban
Laodicea del Líban (en llatí Laodiceia ad Libanum, en grec antic Λαοδίκεια ἡ πρὸς Λιβάνῳ) era una ciutat de Síria que esmenta Estrabó a la vora de l'Orontes, prop del seu naixement, a l'inici del Districte de Marsyas.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Laodicea del Líban · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Malatya · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Manuel I Comnè · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Maraix · Veure més »
Mleh
Mleh (armeni: Մլեհ) (mort el 1175) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Mleh · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Mopsuèstia · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Mossul · Veure més »
Muín-ad-Din Únur
El Pròxim Orient el 1135. Muín-ad-Din Únur (? - 1149) fou un ministre, després regent, de l'Emirat Búrida de Damasc de 1135 a 1149.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Muín-ad-Din Únur · Veure més »
Najm-ad-Din Ayyub
Al-Màlik al-Àfdal Najm-ad-Din Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan, més conegut simplement com a Najm-ad-Din Ayyub (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i polític, i pare de Saladí.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Najm-ad-Din Ayyub · Veure més »
Nur-ad-Din Muhàmmad
Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Orontes · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Ortúkides · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Principat d'Antioquia · Veure més »
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »
Raban
Raban fou una fortalesa d'Armènia Menor dominada per Filaretos vers 1080 i que el 1082 va concedir (junt amb Kaysun) a Kog Vasil, el seu col·laborador; a la mort de Filaretos, Vasil dominava Raban i Kaysun i va reconèixer la sobirania seljúcida.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Raban · Veure més »
Ramon III de Trípoli
Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Ramon III de Trípoli · Veure més »
Ramon IV de Trípoli
Ramon IV de Trípoli o Ramon d'Antioquia (?-mort el 1199), fou comte de Tripoli del 1187 al 1189 i príncep regent d'Antioquia del 1193 al 1194.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Ramon IV de Trípoli · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Regne de Jerusalem · Veure més »
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Reinald de Châtillon · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Saladí · Veure més »
Salkhad
Salkhad és una ciutat de Síria a la governació d'As-Suwayda, al sud del país (a l'Hawran, antiga Auranítida), capital del districte del mateix nom, un dels tres de la governació.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Salkhad · Veure més »
Sayf-ad-Din Ghazi I
Sayf-ad-Din Ghazi (mort en 1149) fou emir zengita de Mossul (1146-1149), fill d'Imad-ad-Din Zengi I. El 1146 Zengi va assetjar la fortalesa de Kalat Djabar on fou assassinat el 15 de setembre per un dels seus criats que esperava així escapar d'un càstig.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Sayf-ad-Din Ghazi I · Veure més »
Sayf-ad-Din Ghazi II
Sayf-ad-Din Ghazi ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Sayf-ad-Din Ghazi II (? - ?, 29 de juny de 1180) fou emir zengita de Mossul (1170-1180).
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Sayf-ad-Din Ghazi II · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Síria · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Segona Croada · Veure més »
Setge de Damasc (1148)
El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Setge de Damasc (1148) · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Sinjar · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Sivas · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Sunnisme · Veure més »
Suruç
Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa).
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Suruç · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Tars (Turquia) · Veure més »
Tartous
Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Tartous · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Tigris · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Tilbeşar · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Trípoli (Líban) · Veure més »
Vall de la Bekaa
La vall de la Bekaa, Baka o Beka és una plana o vall allargada al Líban, d'una altura mitjana de 1.000 metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del Líban i l'Antilíban.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Vall de la Bekaa · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Xaizar · Veure més »
Xawbak
Vista des del Castell Xawbak (Shawbaq, Shoubak, Shoubaq i altres variacions) és una ciutat i municipalitat de Jordània a la governació de Maan a tocar del límit amb les governacions de Tafilah (al nord) i d'Aqaba (a l'oest).
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Xawbak · Veure més »
Xirkuh
Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Xirkuh · Veure més »
Yaghibasan
Malik Yaghibasan fou malik danishmendita de Sivas.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Yaghibasan · Veure més »
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і Zengita · Veure més »
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 10 de setembre · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1146 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1148 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1149 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1150 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1152 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1155 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1156 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1158 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1161 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1163 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1167 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1168 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1169 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1170 · Veure més »
1171
Sense descripció.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1171 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1173 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 1174 · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 14 de setembre · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 15 de maig · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 16 d'abril · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 20 d'octubre · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 22 de gener · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 23 de març · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 24 de juliol · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 24 de juny · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 25 d'abril · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 26 d'octubre · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 27 d'octubre · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 28 d'agost · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 28 de juliol · Veure més »
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 29 de juny · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 3 de juliol · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 5 de setembre · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 6 de setembre · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 7 d'abril · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nur-ad-Din Mahmud і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nur al-Din Mahmud, Nur al-Din Mahmud ibn Zengi.
