Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Aloi de Montbrai, Barcelona, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Corona d'Aragó, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llista de comtes de Barcelona, Martí l'Humà, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Ramon Berenguer IV.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Numeració del Casal d'Aragó · Alfons el Cast і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Numeració del Casal d'Aragó · Alfons el Magnànim і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Aloi de Montbrai
Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.
Aloi de Montbrai і Numeració del Casal d'Aragó · Aloi de Montbrai і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó · Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Casal d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó · Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó · Casal de Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó · Corona d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó · Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Numeració del Casal d'Aragó · Ferran el Catòlic і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Jaume el Just і Numeració del Casal d'Aragó · Jaume el Just і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Joan el Caçador і Numeració del Casal d'Aragó · Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Joan el Sense Fe і Numeració del Casal d'Aragó · Joan el Sense Fe і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Llista de comtes de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó · Llista de comtes de Barcelona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Martí l'Humà і Numeració del Casal d'Aragó · Martí l'Humà і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Gran · Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Numeració del Casal d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
- Què tenen en comú Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
- Semblances entre Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Comparació entre Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Numeració del Casal d'Aragó té 103 relacions, mentre que Reial Monestir de Santa Maria de Poblet té 211. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 6.05% = 19 / (103 + 211).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
