Similituds entre Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó
Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Casal de Barcelona, Castell de Montaragó, Corona d'Aragó, Dinastia Ximena, Llista de comtes de Barcelona, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne de Castella, Sanç Ramires.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Numeració del Casal d'Aragó · Alfons el Bataller і Regne d'Aragó ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Numeració del Casal d'Aragó · Alfons el Cast і Regne d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó · Casal de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Castell de Montaragó і Numeració del Casal d'Aragó · Castell de Montaragó і Regne d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó · Corona d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Dinastia Ximena і Numeració del Casal d'Aragó · Dinastia Ximena і Regne d'Aragó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Llista de comtes de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó · Llista de comtes de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Numeració del Casal d'Aragó і Pere el d'Osca · Pere el d'Osca і Regne d'Aragó ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Numeració del Casal d'Aragó і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Numeració del Casal d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Ramir I d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Numeració del Casal d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Numeració del Casal d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Regne d'Aragó ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Numeració del Casal d'Aragó і Regne de Castella · Regne d'Aragó і Regne de Castella ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Numeració del Casal d'Aragó і Sanç Ramires · Regne d'Aragó і Sanç Ramires ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó
- Què tenen en comú Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó
- Semblances entre Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó
Comparació entre Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó
Numeració del Casal d'Aragó té 103 relacions, mentre que Regne d'Aragó té 99. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 6.93% = 14 / (103 + 99).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: