Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Nucli atòmic і Partícula α

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Nucli atòmic і Partícula α

Nucli atòmic vs. Partícula α

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit. Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Similituds entre Nucli atòmic і Partícula α

Nucli atòmic і Partícula α tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Antoine Henri Becquerel, Bismut, Camp elèctric, Càrrega elèctrica, Corrent elèctric, Electró, Equació de Schrödinger, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Experiment de Rutherford, Força nuclear forta, Fotó, George Gamow, Hans Geiger, Líquid, Llei de Coulomb, Núvol d'electrons, Neutró, Nombre atòmic, Nombre màssic, Protó, Radioactivitat, Urani.

Antoine Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.

Antoine Henri Becquerel і Nucli atòmic · Antoine Henri Becquerel і Partícula α · Veure més »

Bismut

El bismut és l'element químic de símbol Bi i nombre atòmic 83.

Bismut і Nucli atòmic · Bismut і Partícula α · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Camp elèctric і Nucli atòmic · Camp elèctric і Partícula α · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Càrrega elèctrica і Nucli atòmic · Càrrega elèctrica і Partícula α · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Corrent elèctric і Nucli atòmic · Corrent elèctric і Partícula α · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Electró і Nucli atòmic · Electró і Partícula α · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Equació de Schrödinger і Nucli atòmic · Equació de Schrödinger і Partícula α · Veure més »

Ernest Marsden

Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.

Ernest Marsden і Nucli atòmic · Ernest Marsden і Partícula α · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Ernest Rutherford і Nucli atòmic · Ernest Rutherford і Partícula α · Veure més »

Experiment de Rutherford

Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.

Experiment de Rutherford і Nucli atòmic · Experiment de Rutherford і Partícula α · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Força nuclear forta і Nucli atòmic · Força nuclear forta і Partícula α · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Fotó і Nucli atòmic · Fotó і Partícula α · Veure més »

George Gamow

George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.

George Gamow і Nucli atòmic · George Gamow і Partícula α · Veure més »

Hans Geiger

Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.

Hans Geiger і Nucli atòmic · Hans Geiger і Partícula α · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Líquid і Nucli atòmic · Líquid і Partícula α · Veure més »

Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.

Llei de Coulomb і Nucli atòmic · Llei de Coulomb і Partícula α · Veure més »

Núvol d'electrons

Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.

Núvol d'electrons і Nucli atòmic · Núvol d'electrons і Partícula α · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Neutró і Nucli atòmic · Neutró і Partícula α · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Nombre atòmic і Nucli atòmic · Nombre atòmic і Partícula α · Veure més »

Nombre màssic

El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.

Nombre màssic і Nucli atòmic · Nombre màssic і Partícula α · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nucli atòmic і Protó · Partícula α і Protó · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nucli atòmic і Radioactivitat · Partícula α і Radioactivitat · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Nucli atòmic і Urani · Partícula α і Urani · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Nucli atòmic і Partícula α

Nucli atòmic té 106 relacions, mentre que Partícula α té 97. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 11.33% = 23 / (106 + 97).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Nucli atòmic і Partícula α. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: