Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: Abdülmecit, Alexandra de Saxònia-Altenburg, Alexandre I de Rússia, Alexandre II de Rússia, Armènia, Arthur Wellesley, Azerbaidjan, Àustria, Balcans, Basílica de la Nativitat, Basílica del Sant Sepulcre, Batalla de Navarino, Bòsfor, Berlín, Betlem, Canes, Carles I de Württemberg, Carles II de Mecklenburg-Strelitz, Carlota de Prússia (tsarina de Rússia), Caterina II de Rússia, Caucas, Cecília de Baden, Congrés de Viena, Constantí de Rússia (gran duc de Rússia), Constantí Pàvlovitx de Rússia, Crimea, Danubi, Dardanels, Ferrocarril, França, Francesc Josep I d'Àustria, Frederic Guillem II de Prússia, Frederic Guillem III de Prússia, Frederic II Eugeni de Württemberg, Frederica de Brandenburg-Schwedt, Frederica de Hessen-Darmstadt (duquessa de Mecklenburg-Strelitz), Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt, Geòrgia, Gran Bretanya, Gran Príncep de Finlàndia, Guerra d'independència de Grècia, Guerra de Crimea, Guerra russo-turca (1828-1829), Hospodar, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Rus, Ivan Paskévitx, Jerusalem, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, ..., Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, Mar Negra, Maria de Hessen-Darmstadt, Maria de Rússia (duquessa de Beauharnais), Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II), Moscou, Olga de Rússia (reina de Württemberg), Palau Pàvlovsk, Pau I de Rússia, Pèrsia (desambiguació), Pere III de Rússia, Prússia, Principat de Moldàvia, Principat de Valàquia, Província de Tsolakert, Qüestió d'Orient, Rússia, Regne Unit, Revolta decabrista, Revolta polonesa del 1830, Revolució de 1848, Revolució hongaresa de 1848, Sant Petersburg, Sebastòpol, Setge de Sebastòpol, Sofia de Württemberg (tsarina de Rússia), Sultà, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat d'Unkiar Skelessi, Tractat de Balta Liman, Tractat de París (1856), Tractat de Turkmantxai, Tsarat de Polònia, Tsàrskoie Seló, 1798, 1815, 1818, 1819, 1822, 1825, 1826, 1827, 1828, 1831, 1832, 1833, 1841, 1844, 1852, 1853, 1854, 1855, 1860, 1876, 1881, 1891, 1892, 1909. Ampliar l'índex (58 més) »
Abdülmecit
Abdülmecit I (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Abdülmecit · Veure més »
Alexandra de Saxònia-Altenburg
Alexandra de Saxònia-Altenburg Alexandra de Saxònia-Altenburg, gran duquessa de Rússia (Altenburg 1830 - Sant Petersburg 1911).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Alexandra de Saxònia-Altenburg · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Alexandre II de Rússia
Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Alexandre II de Rússia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Armènia · Veure més »
Arthur Wellesley
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Arthur Wellesley · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Azerbaidjan · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Àustria · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Balcans · Veure més »
Basílica de la Nativitat
La Basílica de la Nativitat a Betlem és una de les esglésies més antigues operant de forma contínua del món.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Basílica de la Nativitat · Veure més »
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »
Batalla de Navarino
La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Batalla de Navarino · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Bòsfor · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Berlín · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Betlem · Veure més »
Canes
Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Canes · Veure més »
Carles I de Württemberg
'''Carles I de Württemberg''' Carles I de Württemberg (Stuttgart 1823 - 1891) va ser rei de Württemberg des de 1864 i fins a la seva mort.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Carles I de Württemberg · Veure més »
Carles II de Mecklenburg-Strelitz
Carles II de Mecklenburg-Strelitz Carles II de Mecklenburg-Strelitz, (en alemany Karl II von Mecklenburg-Strelitz) va néixer a Mirow el 10 d'octubre de 1741 i va morir a Neustrelitz el 6 de novembre de 1816.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Carles II de Mecklenburg-Strelitz · Veure més »
Carlota de Prússia (tsarina de Rússia)
Carlota de Prússia, tsarina de Rússia (Potsdam 1798 - Sant Petersburg 1860).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Carlota de Prússia (tsarina de Rússia) · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Caterina II de Rússia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Caucas · Veure més »
Cecília de Baden
Cecília de Baden, gran duquessa de Rússia (Karlsruhe 1839 - Jarkov 1891) va ser una princesa de Baden amb el tractament d'altesa gran ducal que contragué matrimoni en el si de la casa imperial de Rússia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Cecília de Baden · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Congrés de Viena · Veure més »
Constantí de Rússia (gran duc de Rússia)
Constantí Nikolaievitx de Rússia (Sant Petersburg 1827 - Pavlovsk 1892).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Constantí de Rússia (gran duc de Rússia) · Veure més »
Constantí Pàvlovitx de Rússia
El gran duc Constantí Pàvlovitx de Rússia. Constantí Pàvlovitx Romànov (Tsàrskoie Seló 1779 - Vítsiebsk Polònia 1831).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Constantí Pàvlovitx de Rússia · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Crimea · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Dardanels · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Ferrocarril · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і França · Veure més »
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Frederic Guillem II de Prússia · Veure més »
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »
Frederic II Eugeni de Württemberg
Frederic II Eugeni de Württemberg (Stuttgart, 21 de gener de 1732 - Hohenheim, 1797) va ser duc de Württemberg des de 1795 fins a 1797.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Frederic II Eugeni de Württemberg · Veure més »
Frederica de Brandenburg-Schwedt
Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt (Schwedt, Alemanya, 18 de desembre de 1736 - Stuttgart, 9 de març de 1798) fou filla de Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la seva dona la princesa Sofia Dorotea de Prússia, germana de Frederic el Gran.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Frederica de Brandenburg-Schwedt · Veure més »
Frederica de Hessen-Darmstadt (duquessa de Mecklenburg-Strelitz)
Frederica de Hessen-Darmstadt (en alemany Friederike von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt el 20 d'agost de 1752 i va morir a Hannover el 22 de maig de 1782.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Frederica de Hessen-Darmstadt (duquessa de Mecklenburg-Strelitz) · Veure més »
Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt
Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt (en alemany Friederike Luise von Hessen-Darmstadt) va néixer a Prenzlau el 16 d'octubre de 1751 i va morir a Berlín el 25 de febrer de 1805.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Geòrgia · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Príncep de Finlàndia
Escut d'armes del Gran Duc de Finlàndia Gran Príncep de Finlàndia o Gran Duc de Finlàndia (Storfurste av Finland, Suomen suuriruhtinas) fou un dels títols que de 1580 a 1809 utilitzaren molts dels Reis de Suècia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Gran Príncep de Finlàndia · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Hospodar
Hospodar o Gospodar és un terme d'origen eslau que significa "senyor" o "amo".
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Hospodar · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Imperi Rus · Veure més »
Ivan Paskévitx
Ivan Fiódorovitx Paskévitx (Ива́н Фёдорович Паске́вич, - sereníssima altesa príncep de Varsòvia, comte Ivan Fiódorovitx Paskévitx-Erivanski, светлейший князь Варшавский, граф Иван Фёдорович Паскевич-Эриванский,Denominació segons fonts oficials, vegeu -) fou un militar rus, estadista i diplomàtic.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Ivan Paskévitx · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Jerusalem · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz
La mítica reina '''Lluïsa de Prússia''' Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prússia (Hannover, 10 de març de 1776 - Schloss Hohenzieritz, 19 de juliol de 1810), nascuda princesa de Mecklenburg-Strelitz, es convertí per casament en reina de Prússia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Mar Negra · Veure més »
Maria de Hessen-Darmstadt
La princesa '''Maria de Hessen-Darmstadt''', tsarina de Rússia L'emperadriu Maria Alexandrovna de Rússia amb els seus fills Maria i Sergei, 1861 Maria de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1824 - Sant Petersburg 1880).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Maria de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Maria de Rússia (duquessa de Beauharnais)
Retrat de Maria de Rússia, obra de Franz Xaver Winterhalter. Maria de Rússia, duquessa de Leuchtenberg (Pavlovsk 1819 - Sant Petersburg 1876).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Maria de Rússia (duquessa de Beauharnais) · Veure més »
Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II)
Miquel de Rússia, gran duc de Rússia (Peterhof 1832 - Canes 1909).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II) · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Moscou · Veure més »
Olga de Rússia (reina de Württemberg)
La gran duquessa Olga Nicolaievna de Rússia, reina de Württemberg. Olga de Rússia, reina de Wúrttemberg (Sant Petersburg 1822 - Friederichshafen 1890).
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Olga de Rússia (reina de Württemberg) · Veure més »
Palau Pàvlovsk
El Palau Pàvlovsk (en rus Павловский дворец, Pàvlovski dvorets) o, simplement, Pàvlovsk (Павловск, Pàvlovsk) fou una de les principals residències de la família imperial de Rússia, avui convertida en un museu estatal.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Palau Pàvlovsk · Veure més »
Pau I de Rússia
fou tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins a l'any 1801, any en què fou assassinat.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Pau I de Rússia · Veure més »
Pèrsia (desambiguació)
* Pèrsia, territori que va entre la mar Càspia i el golf Pèrsic de nord a sud, i entre el Khuzestan, Luristan, Kurdistan i Azerbaidjan Iranià l'oest, abraçant a l'est part de l'Afganistan i al sud-est fins al Balutxistan Iranià.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Pèrsia (desambiguació) · Veure més »
Pere III de Rússia
fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Pere III de Rússia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Prússia · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Principat de Moldàvia · Veure més »
Principat de Valàquia
Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Principat de Valàquia · Veure més »
Província de Tsolakert
Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Província de Tsolakert · Veure més »
Qüestió d'Orient
L'anomenada qüestió d'Orient o qüestió oriental fa referència als problemes diplomàtics i polítics en la història d'Europa plantejats per la decadència de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Qüestió d'Orient · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Rússia · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Regne Unit · Veure més »
Revolta decabrista
La insurrecció desembrista o revolta decabrista (Восста́ние декабри́стов Vosstànie dekabrístov - de Декабрь dekabr, desembre en rus) fou una temptativa de cop d'estat militar que es va desenvolupar a Sant Petersburg el 14 de desembre del 1825 per tal d'obtenir del futur emperador Nicolau I una constitució.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Revolta decabrista · Veure més »
Revolta polonesa del 1830
La Revolta polonesa del 1830, també coneguda com a Revolució dels cadets o Revolta de novembre, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Revolta polonesa del 1830 · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Revolució de 1848 · Veure més »
Revolució hongaresa de 1848
Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Revolució hongaresa de 1848 · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Sant Petersburg · Veure més »
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Sebastòpol · Veure més »
Setge de Sebastòpol
* Setge de Sebastòpol (1854-1855), durant la Guerra de Crimea.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Setge de Sebastòpol · Veure més »
Sofia de Württemberg (tsarina de Rússia)
Maria Fiódorovna Мария Фёдоровна, nascuda Sofia de Württemberg, nom complet en alemany Sophia Marie Dorothea Auguste Luise von Württemberg, (Stettin, 1759 - Sant Petersburg, 1828) fou membre de la casa ducal de Württemberg arribà a tsarina de Rússia després del seu casament amb el tsar Pau I de Rússia.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Sofia de Württemberg (tsarina de Rússia) · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Sultà · Veure més »
Tractat d'Adrianòpolis (1829)
El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »
Tractat d'Unkiar Skelessi
El tractat d'Unkiar Skelessi, que es va signar el 8 de juliol de 1833, és un acord internacional, revestit de tractat comercial, signat entre l'Imperi Otomà i Rússia, amb la finalitat de frenar l'expansió de Mehmet Ali.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Tractat d'Unkiar Skelessi · Veure més »
Tractat de Balta Liman
Els Tractats de Balta Liman van ser dos pactes signats a Balta Liman, prop d'Istanbul sent l'Imperi Otomà un dels signants.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Tractat de Balta Liman · Veure més »
Tractat de París (1856)
El tractat de París de 1856 va donar per finalitzada la Guerra de Crimea, on l'Imperi Rus es va enfrontar contra l'Imperi Otomà, França, Regne Unit i el Regne de Sardenya.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Tractat de París (1856) · Veure més »
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Tractat de Turkmantxai · Veure més »
Tsarat de Polònia
El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Tsarat de Polònia · Veure més »
Tsàrskoie Seló
Tsàrskoie Seló fou l'antiga residència de la família imperial russa a la ciutat de Sant Petersburg i el centre de rebuda de la reialesa i la noblesa exterior.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і Tsàrskoie Seló · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1798 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1815 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1819 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1822 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1825 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1826 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1827 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1828 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1831 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1832 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1833 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1841 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1844 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1852 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1853 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1854 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1855 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1860 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1876 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1881 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1891 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1892 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Nicolau I de Rússia і 1909 · Veure més »
