Taula de continguts
158 les relacions: Agustí, Al-Battaní, Aldebaran, Alemany, Alemanys, Alexandre Koyré, Andreas Osiander, Any, Aristarc de Samos, Aristòtil, Arthur Koestler, Arts visuals, Astrònom, Astronomia, Autoretrat, Az-Zarqalí, Bíblia, Bertel Thorvaldsen, Bolonya, Canonge, Ciència, Claudi Ptolemeu, Clàssic, Cosmologia, Cosmos, Coure, Cracòvia, Crani, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Deluge, Dia, Diòcesi, Diplomàcia, Doctorat, Dret, Dret canònic, Dret civil, Eclipsi de Lluna, Economista, El·lipse, Epifania, Equació, Esfera armil·lar, Església Catòlica Romana, Estel, Família benedictina, Física, Ferrara, Filosofia, Galileo Galilei, ... Ampliar l'índex (108 més) »
- Alumnes de la Universitat Jagellònica
- Alumnes de la Universitat de Ferrara
- Economistes alemanys
- Economistes polonesos
- Escriptors alemanys del segle XVI
- Matemàtics del segle XVI
- Morts el 1543
- Naixements del 1473
- Persones de Toruń
Agustí
Agustí és un nom propi masculí que prové del llatí Augustinus, que deriva dAugustus, per tant, significaria "relatiu a August" o "pertanyent a August"; i també se li pot donar el mateix significat que August: "consagrat pels augurs".
Veure Nicolau Copèrnic і Agustí
Al-Battaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.
Veure Nicolau Copèrnic і Al-Battaní
Aldebaran
Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.
Veure Nicolau Copèrnic і Aldebaran
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Nicolau Copèrnic і Alemany
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Veure Nicolau Copèrnic і Alemanys
Alexandre Koyré
Alexandre Koyré (Taganrog, Rússia, 29 d'agost de 1892 - París, 28 d'abril de 1964) va ser un filòsof i historiador de la ciència francès d'origen rus.
Veure Nicolau Copèrnic і Alexandre Koyré
Andreas Osiander
Andreas Osiander (1498 - 1552) fou un teòleg protestant alemany.
Veure Nicolau Copèrnic і Andreas Osiander
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Nicolau Copèrnic і Any
Aristarc de Samos
Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc.
Veure Nicolau Copèrnic і Aristarc de Samos
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Nicolau Copèrnic і Aristòtil
Arthur Koestler
Arthur Koestler (en hongarès: Kösztler Artur; Budapest, 5 de setembre de 1905 - Londres, 1 de març de 1983) va ser un escriptor, filosof i periodista hongarès nacionalitzat britànic.
Veure Nicolau Copèrnic і Arthur Koestler
Arts visuals
Museu Vostell-Malpartida. MoMa. Instal·lació (art natura), Rifle Gap, Muntanyes Rocoses, Colorado. Les arts visuals són aquelles arts que produeixen objectes percebuts per l'ull de l'espectador.
Veure Nicolau Copèrnic і Arts visuals
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Nicolau Copèrnic і Astrònom
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Nicolau Copèrnic і Astronomia
Autoretrat
Albrecht Dürer: '''''Autoretrat''''', 1498, oli, 52 x 41 cm. Museu del Prado Madrid. Un autoretrat és un retrat d'un artista, dibuixat, pintat, fotografiat o esculpit per ell mateix.
Veure Nicolau Copèrnic і Autoretrat
Az-Zarqalí
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya an-Naqqaix az-Zarqalí, més conegut simplement com a az-Zarqalí (Qúrtuba, c. 1029 - Ixbíliya, 1087), va ser un important astrònom de l'Àndalus, anomenat pels antics autors occidentals Azarquiel.
Veure Nicolau Copèrnic і Az-Zarqalí
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Nicolau Copèrnic і Bíblia
Bertel Thorvaldsen
Albert Bertel Thorvaldsen 19 de novembre de 1770 - 24 de març de 1844, va ser un escultor danès/islandès del neoclassicisme.
Veure Nicolau Copèrnic і Bertel Thorvaldsen
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Nicolau Copèrnic і Bolonya
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Nicolau Copèrnic і Canonge
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Nicolau Copèrnic і Ciència
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Nicolau Copèrnic і Claudi Ptolemeu
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Veure Nicolau Copèrnic і Clàssic
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Nicolau Copèrnic і Cosmologia
Cosmos
Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.
Veure Nicolau Copèrnic і Cosmos
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Nicolau Copèrnic і Coure
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Veure Nicolau Copèrnic і Cracòvia
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Veure Nicolau Copèrnic і Crani
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Veure Nicolau Copèrnic і De Revolutionibus Orbium Coelestium
Deluge
El Deluge és un client de BitTorrent de codi obert i multiplataforma que està programat amb Python i GTK+.
Veure Nicolau Copèrnic і Deluge
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Nicolau Copèrnic і Dia
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Nicolau Copèrnic і Diòcesi
Diplomàcia
Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Veure Nicolau Copèrnic і Diplomàcia
Doctorat
El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.
Veure Nicolau Copèrnic і Doctorat
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Nicolau Copèrnic і Dret
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Veure Nicolau Copèrnic і Dret canònic
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Veure Nicolau Copèrnic і Dret civil
Eclipsi de Lluna
Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.
Veure Nicolau Copèrnic і Eclipsi de Lluna
Economista
Un economista és un professional de la ciència social de l'economia.
Veure Nicolau Copèrnic і Economista
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Nicolau Copèrnic і El·lipse
Epifania
''Adoració dels Reis Mags'' d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic. Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.
Veure Nicolau Copèrnic і Epifania
Equació
date.
Veure Nicolau Copèrnic і Equació
Esfera armil·lar
Una esfera armil·lar és un instrument astronòmic format per cèrcols (anomenats armil·les) que representen els cercles més importants que es poden considerar sobre l'esfera celeste.
Veure Nicolau Copèrnic і Esfera armil·lar
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Nicolau Copèrnic і Església Catòlica Romana
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Nicolau Copèrnic і Estel
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Nicolau Copèrnic і Família benedictina
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Nicolau Copèrnic і Física
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Nicolau Copèrnic і Ferrara
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Nicolau Copèrnic і Filosofia
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Nicolau Copèrnic і Galileo Galilei
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Nicolau Copèrnic і Geografia
Georg Joachim Rheticus
Georg Joachim von Lauchen Rheticus va ser un matemàtic i astrònom centreeuropeu del.
Veure Nicolau Copèrnic і Georg Joachim Rheticus
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Veure Nicolau Copèrnic і Girolamo Cardano
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Veure Nicolau Copèrnic і Governador
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Nicolau Copèrnic і Grec
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Nicolau Copèrnic і Grec antic
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Veure Nicolau Copèrnic і Hipòtesi
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Veure Nicolau Copèrnic і Història de la ciència
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Veure Nicolau Copèrnic і Icona
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Nicolau Copèrnic і Isaac Newton
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Nicolau Copèrnic і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Nicolau Copèrnic і Itàlia
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Nicolau Copèrnic і Júpiter (planeta)
Jubileu
Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000).
Veure Nicolau Copèrnic і Jubileu
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Veure Nicolau Copèrnic і Jurista
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Nicolau Copèrnic і Llatí
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Nicolau Copèrnic і Lluna
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Nicolau Copèrnic і Mart (planeta)
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Nicolau Copèrnic і Matemàtic
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Nicolau Copèrnic і Matemàtiques
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Nicolau Copèrnic і Medicina
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Nicolau Copèrnic і Mercuri (planeta)
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Nicolau Copèrnic і Metge
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Veure Nicolau Copèrnic і Militar
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Nicolau Copèrnic і Model heliocèntric
Monja
''La Religieuse'' (Henriette Browne, 1859) Una monja és una religiosa que ha fet els vots els quals la lliguen a un dels ordes que l'Església Catòlica té sancionats i que ha recorregut un procés d'iniciació i d'acceptació.
Veure Nicolau Copèrnic і Monja
Moviment rectilini
Un moviment rectilini és aquell moviment on el cos que es mou té una trajectòria rectilínia.
Veure Nicolau Copèrnic і Moviment rectilini
Multilingüisme
"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.
Veure Nicolau Copèrnic і Multilingüisme
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Veure Nicolau Copèrnic і Nassir-ad-Din at-Tussí
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Nicolau Copèrnic і Neoplatonisme
Nit
Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.
Veure Nicolau Copèrnic і Nit
Norman Davies
Ivor Norman Richard Davies (nascut el 8 de juny de 1939 a Bolton, Lancashire) és un historiador anglès, conegut per les seves publicacions sobre la història de Polònia i les illes britàniques.
Veure Nicolau Copèrnic і Norman Davies
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Nicolau Copèrnic і Nuremberg
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Nicolau Copèrnic і Objecte astronòmic
Observatori astronòmic
Observatori Moletai a Lituània Un observatori astronòmic o simplement un observatori és un emplaçament dedicat a l'observació del firmament des de la Terra.
Veure Nicolau Copèrnic і Observatori astronòmic
Ocultació
En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.
Veure Nicolau Copèrnic і Ocultació
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Nicolau Copèrnic і Orde Teutònic
Passatemps
Persones jugant als escacs en un parc de Kíev Un passatemps és un joc d'enginy, coneixement del llenguatge, resolució de problemes espacials, etc.; habituals en molts diaris i revistes d'informació general.
Veure Nicolau Copèrnic і Passatemps
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Nicolau Copèrnic і Patrici (classe romana)
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Nicolau Copèrnic і Pàdua
Pedestal
Pedestal i escultura ''A Ramon Berenguer III'' de Josep Llimona i Bruguera a Barcelona. Bixi'' mitològic ha estat utilitzat tradicionalment com a pedestal. Un pedestal o base és un element arquitectònic destinat a sostenir una estàtua o bé un element prismàtic que conforma la part inferior d'una columna.
Veure Nicolau Copèrnic і Pedestal
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Nicolau Copèrnic і Període orbital
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Veure Nicolau Copèrnic і Petita Polònia
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Nicolau Copèrnic і Pitàgores
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Nicolau Copèrnic і Planeta
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Nicolau Copèrnic і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Nicolau Copèrnic і Polonès
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Nicolau Copèrnic і Príncep-bisbe
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Nicolau Copèrnic і Prússia
Regiomontanus
Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia).
Veure Nicolau Copèrnic і Regiomontanus
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Nicolau Copèrnic і Regne de Polònia
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Nicolau Copèrnic і Renaixement
Retrogradació dels planetes
300x300px Es diu que un planeta es troba en retrogradació quan interromp el seu moviment habitual d'oest a est (observat des de la Terra respecte al fons d'estrelles fixes) i durant un cert interval de temps es mou d'est a oest.
Veure Nicolau Copèrnic і Retrogradació dels planetes
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Veure Nicolau Copèrnic і Revolució científica
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Veure Nicolau Copèrnic і Revolució de Copèrnic
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Nicolau Copèrnic і Roma
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Nicolau Copèrnic і Romans d'Orient
Rotació de la Terra
Animació mostrant la rotació de la Terra. La rotació de la Terra és un dels moviments de la Terra que consisteix en la rotació al voltant del seu propi eix.
Veure Nicolau Copèrnic і Rotació de la Terra
Santa Anna
Santa Anna (Aina en mallorquí, Hannah en hebreu), és la mare de la Mare de Déu en la tradició cristiana així com en la tradició musulmana.
Veure Nicolau Copèrnic і Santa Anna
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Nicolau Copèrnic і Saturn (planeta)
Sistema de referència
Eixos de coordenades emprats habitualment en matemàtiques En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.
Veure Nicolau Copèrnic і Sistema de referència
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Nicolau Copèrnic і Sol
Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.
Veure Nicolau Copèrnic і Stephen Hawking
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Nicolau Copèrnic і Suècia
Teofilacte Simocates
Teofilacte Simocates (Theophylactus Simocatta) fou un historiador romà d'Orient, font important sobre el regnat de l'emperador Maurici.
Veure Nicolau Copèrnic і Teofilacte Simocates
Teorema
editor.
Veure Nicolau Copèrnic і Teorema
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Veure Nicolau Copèrnic і Teoria geocèntrica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Nicolau Copèrnic і Terra
Thomas Kuhn
Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, Ohio, 18 de juliol del 1922 - Cambridge, Massachusetts, 17 de juny del 1996) va ser un epistemòleg dels Estats Units, popularment més conegut per encunyar el concepte de paradigma i els seus canvis en l'àmbit científic.
Veure Nicolau Copèrnic і Thomas Kuhn
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Veure Nicolau Copèrnic і Toruń
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Veure Nicolau Copèrnic і Traducció lingüística
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Nicolau Copèrnic і Trigonometria
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Nicolau Copèrnic і Univers
Universitat d'Uppsala
La Universitat d'Uppsala (Uppsala universitet en suec) és una universitat pública a Uppsala, Suècia.
Veure Nicolau Copèrnic і Universitat d'Uppsala
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Veure Nicolau Copèrnic і Universitat de Bolonya
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Veure Nicolau Copèrnic і Universitat de Pàdua
Universitat Jagellònica
La Universitat Jagellònica (en polonès: Uniwersytet Jagiellonski, UJ; en llatí Universitas Jagellonica Cracoviensis) es troba a Cracòvia (Polònia).
Veure Nicolau Copèrnic і Universitat Jagellònica
Uppsala
Uppsala (antigament, Upsala) és una ciutat del centre de Suècia, a la província històrica d'Uppland, situada uns 70 km al nord d'Estocolm, 35 km al nord de l'aeroport internacional d'Arlanda i uns 100 km al sud de Gävle.
Veure Nicolau Copèrnic і Uppsala
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Nicolau Copèrnic і Varsòvia
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Veure Nicolau Copèrnic і Vístula
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Nicolau Copèrnic і Venus (planeta)
Wittenberg
Wittenberg és una ciutat alemanya situada a la riba del riu Elba.
Veure Nicolau Copèrnic і Wittenberg
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1447
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1458
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1466
1473
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1473
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1480
1483
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1483
1485
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1485
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1491
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1494
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Veure Nicolau Copèrnic і 1496
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1497
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1498
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1499
1503
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1503
1506
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1506
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Nicolau Copèrnic і 1512
1514
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1514
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nicolau Copèrnic і 1540
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Nicolau Copèrnic і 1543
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Nicolau Copèrnic і 1552
1878
;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1878
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Nicolau Copèrnic і 1879
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Nicolau Copèrnic і 19 de febrer
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Nicolau Copèrnic і 2008
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Nicolau Copèrnic і 24 de maig
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Nicolau Copèrnic і 9 de març
Vegeu també
Alumnes de la Universitat Jagellònica
- Adam Stefan Sapieha
- Andrzej Duda
- Andrzej Wróblewski
- Aniela Wolberg
- August von Cieszkowski
- Beata Szydlo
- Bronisław Malinowski
- Carl Menger
- Czeslaw Olech
- Elżbieta Bieńkowska
- Estanislau de Kazimierz
- Frantsisk Skarina
- Hugo Kołłątaj
- Ivo Andrić
- Jan Długosz
- Jan Kochanowski
- Jan Matejko
- Jan Sztaudynger
- Jan de Stobnica
- Jerzy Zabielski
- Joan III Sobieski
- Joan Pau II
- Joan de Kęty
- Kazimierz Kordylewski
- Kazimierz Przerwa-Tetmajer
- Kazimierz Żórawski
- Krzysztof Zanussi
- Leo Sternbach
- Leopold Infeld
- Lidia Morawska
- Lucjan Malinowski
- Ludwik Gumplowicz
- Ludwik Rajchman
- Marian Jaworski
- Michał Sędziwój
- Mirosław Handke
- Nicolau Copèrnic
- Norman Davies
- Stanisław Lem
- Stanisław Sosabowski
- Stanisław Wyspiański
- Wacław Sierpiński
- Wacław Szamotulski
- Wisława Szymborska
Alumnes de la Universitat de Ferrara
- Dario Franceschini
- Gabriele Falloppio
- Girolamo Savonarola
- Ludovico Ariosto
- Maria Elisabetta Alberti Casellati
- Maria Petraccini
- Nicolau Copèrnic
- Paracels
- Pere de Foix el Jove
- Vincenzo Monti
Economistes alemanys
- Alfred Sohn-Rethel
- Alfred Weber
- André Gunder Frank
- Bernd Lucke
- Ernst Engel
- Eugen Schmalenbach
- Friedrich Pollock
- Gottfried Feder
- Hans-Hermann Hoppe
- Helmut Schmidt
- Hermann Heinrich Gossen
- Hjalmar Schacht
- Jörg Huffschmid
- Johann Heinrich von Thünen
- Johann Karl Rodbertus
- Karl Eugen Dühring
- Max Weber
- Nicolau Copèrnic
- Reinhard Selten
- Rudolf Hilferding
- Silvio Gesell
- Thilo Sarrazin
- Walther Funk
- Werner Sombart
- Wilhelm Lexis
Economistes polonesos
- Andrzej Sapkowski
- Danuta Hübner
- Leonid Hurwicz
- Mateusz Morawiecki
- Nicolau Copèrnic
- Władysław Grabski
Escriptors alemanys del segle XVI
- Adam Lonicer
- Adam Ries
- Andreas Libavius
- Anton Praetorius
- Bartholomeo Pitiscus
- Christoph Rudolff
- Cristina de Hessen
- Erasmus Reinhold
- Friedrich Risner
- Georg Braun
- Georgius Agricola
- Hans Sachs
- Hans Staden
- Jakob Christmann
- Johannes Kepler
- Johannes Reuchlin
- Johannes Trithemius
- Martin Waldseemüller
- Matthäus Schwarz
- Michael Maestlin
- Michael Stifel
- Nicolau Copèrnic
- Petrus Apianus
- Ulrich von Hutten
Matemàtics del segle XVI
- Marino Ghetaldi
- Nicolau Copèrnic
- Robert Recorde
- Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf
Morts el 1543
- Agnolo Firenzuola
- Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi
- Al-Mutawàkkil III (abbàssida del Caire)
- Baccio d'Agnolo
- Cesare Cesarino
- Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona
- Francesco Granacci
- Francesco da Milano
- Hans Holbein el Jove
- Jean Le Veneur
- João Rodrigues Cabrilho
- Johannes Eck
- Josse Clichthove
- Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya
- Maria Bolena
- Maria Salviati
- Nicolau Copèrnic
- Pedro Lagarto
- Polidoro da Caravaggio
- Tsuruhime
Naixements del 1473
- Adh-Dhàhir Qànsawh
- Al-Mutawàkkil I
- Carles II d'Amboise
- Ercole Strozzi
- Georg von Frundsberg
- Hans Burgkmair
- Jaume III de Xipre
- Jaume IV d'Escòcia
- Ludovica Albertoni
- Margaret Pole
- Nicolau Copèrnic
Persones de Toruń
- Bernadetta Matuszczak
- Bodo Tümmler
- Maciej Konacki
- Nicolau Copèrnic
- Samuel Thomas von Sömmering
- Zvi Hirsch Kalischer
També conegut com Copèrnic, Copernicanisme, Copernicus, Mikolaj Kopernik, Nicolaus Copernicus.