Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

National Geographic (revista) і República Popular de la Xina

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre National Geographic (revista) і República Popular de la Xina

National Geographic (revista) vs. República Popular de la Xina

National Geographic Magazine, posteriorment abreujat National Geographic és la revista oficial de la National Geographic Society dels Estats Units una entitat sense ànim de lucre fundada el 1888. La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Similituds entre National Geographic (revista) і República Popular de la Xina

National Geographic (revista) і República Popular de la Xina tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Anglès, Corea del Sud, Estats Units d'Amèrica, Llengües sinítiques, Malàisia, Portuguès, Tibet, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Anglès і National Geographic (revista) · Anglès і República Popular de la Xina · Veure més »

Corea del Sud

Corea del Sud, oficialment la República de Corea (Daehan Minguk, hanja: 大韓民國) és un país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea.

Corea del Sud і National Geographic (revista) · Corea del Sud і República Popular de la Xina · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Estats Units d'Amèrica і National Geographic (revista) · Estats Units d'Amèrica і República Popular de la Xina · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Llengües sinítiques і National Geographic (revista) · Llengües sinítiques і República Popular de la Xina · Veure més »

Malàisia

Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental.

Malàisia і National Geographic (revista) · Malàisia і República Popular de la Xina · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

National Geographic (revista) і Portuguès · Portuguès і República Popular de la Xina · Veure més »

Tibet

Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.

National Geographic (revista) і Tibet · República Popular de la Xina і Tibet · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

National Geographic (revista) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · República Popular de la Xina і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre National Geographic (revista) і República Popular de la Xina

National Geographic (revista) té 88 relacions, mentre que República Popular de la Xina té 252. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 2.35% = 8 / (88 + 252).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre National Geographic (revista) і República Popular de la Xina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »