Taula de continguts
271 les relacions: ABC-Clio, Abdicació, Abukir, Acre (Israel), Adolphe Thiers, Alemanya, Alexandre I de Rússia, Alexandria, Alps, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Antic Egipte, Arish, Arqueologia, Arxiducat d'Àustria, Auxonne, Índia, Àfrica, Àustria, Baiona, Batalla d'Auerstedt, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ulm, Batalla de Friedland, Batalla de Höchstädt, Batalla de Hohenlinden, Batalla de Jena, Batalla de Leipzig, Batalla de les Piràmides, Batalla de Trafalgar, Batalla de Wagram, Batalla de Waterloo, Batalla de Znaim, Batalla del Cap Finisterre (1805), Batalla del Nil, Bòsnia i Hercegovina, Berlín, Bermudes, Bohèmia, Bonaparte visitant els empestats de Jaffa, Bremen, Brienne-le-Château, Cadis, Calendari republicà francès, Campanya napoleònica d'Egipte i Síria, Carlemany, Carles XIV Joan, Carlo Buonaparte, Catalunya Ràdio, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, ... Ampliar l'índex (221 més) »
- Dinastia Bonaparte
- Militars francesos de les Guerres Napoleòniques
- Morts de càncer d'estómac
- Napoleó
- Polítics corsos
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Napoleó Bonaparte і ABC-Clio
Abdicació
Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.
Veure Napoleó Bonaparte і Abdicació
Abukir
Abukir o Abū Qīr, (en àrab أبو قير), és una ciutat situada en la costa mediterrània d'Egipte, 23 kilòmetres a l'est d'Alexandria i dins la governació d'Alexandria.
Veure Napoleó Bonaparte і Abukir
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Veure Napoleó Bonaparte і Acre (Israel)
Adolphe Thiers
Adolphe Thiers a la seva joventut Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797 – Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Adolphe Thiers
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Napoleó Bonaparte і Alemanya
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Napoleó Bonaparte і Alexandre I de Rússia
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Napoleó Bonaparte і Alexandria
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Napoleó Bonaparte і Alps
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Napoleó Bonaparte і Amèrica del Nord
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Amèrica Llatina
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Napoleó Bonaparte і Antic Egipte
Arish
* Abu Arish, xeicat/emirat d'Aràbia al nord del Iemen.
Veure Napoleó Bonaparte і Arish
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Napoleó Bonaparte і Arqueologia
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Napoleó Bonaparte і Arxiducat d'Àustria
Auxonne
Auxonne és un municipi francès al departament de la Costa d'Or (regió de Borgonya - Franc Comtat).
Veure Napoleó Bonaparte і Auxonne
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Napoleó Bonaparte і Índia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Napoleó Bonaparte і Àfrica
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Napoleó Bonaparte і Àustria
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Napoleó Bonaparte і Baiona
Batalla d'Auerstedt
La batalla d'Auerstedt va oposar a l'exèrcit prussià contra part de l'exèrcit francès conduït per Louis Nicolas Davout el 14 d'octubre de 1806, paral·lelament a la Batalla de Jena, que va tenir lloc en la mateixa data.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla d'Auerstedt
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla d'Austerlitz
Batalla d'Ulm
El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla d'Ulm
Batalla de Friedland
La Batalla de Friedland del 14 de juny de 1807 enfrontà la Grande Armée de Napoleó Bonaparte amb l'exèrcit rus dirigit per Levin Bennigsen a 43 quilòmetres al sud-est de Königsberg.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Friedland
Batalla de Höchstädt
La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Höchstädt
Batalla de Hohenlinden
La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Hohenlinden
Batalla de Jena
La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Jena
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Leipzig
Batalla de les Piràmides
La Batalla de les Piràmides, també coneguda com la Batalla d'Embabeh, es va lliurar el 21 juliol 1798 entre l'exèrcit francès a Egipte en temps de Napoleó Bonaparte, i les forces locals dels mamelucs.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de les Piràmides
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Trafalgar
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Wagram
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Waterloo
Batalla de Znaim
La batalla de Znaim va tenir lloc el 10 i 11 de juliol de 1809 entre les tropes austríaques de l'arxiduc Carles i un exèrcit francès comandat pel general Marmont a Znaim,, una petita vila a noranta quilòmetres al nord-oest de Viena, al costat de l'actual frontera estatal entre Àustria i la República Txeca.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla de Znaim
Batalla del Cap Finisterre (1805)
La batalla del Cap de Finisterre va tenir lloc el 22-23 de juliol de 1805, en el marc de les guerres de la Tercera Coalició durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla del Cap Finisterre (1805)
Batalla del Nil
Mapa de les posicions i moviments durant la Batalla. Les naus britàniques en vermell, les naus franceses, en blau La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers.
Veure Napoleó Bonaparte і Batalla del Nil
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Napoleó Bonaparte і Bòsnia i Hercegovina
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Napoleó Bonaparte і Berlín
Bermudes
Les illes Bermudes (en anglès: Bermuda) són un territori autònom d'ultramar pertanyent al Regne Unit a l'Atlàntic Nord, davant les costes de l'Amèrica del Nord, a l'est de Carolina del Sud (EUA).
Veure Napoleó Bonaparte і Bermudes
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Napoleó Bonaparte і Bohèmia
Bonaparte visitant els empestats de Jaffa
Bonaparte visitant els empestats de Jaffa (en francès: Bonaparte visitant les pestiférés de Jaffa) és una pintura de 1804 d'Antoine-Jean Gros feta per encàrrec de Napoleó Bonaparte per retratar un succés durant la campanya d'Egipte.
Veure Napoleó Bonaparte і Bonaparte visitant els empestats de Jaffa
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Napoleó Bonaparte і Bremen
Brienne-le-Château
Brienne-le-Château és una població i comuna francesa en la regió Gran Est, departament de l'Aube, del Districte de Bar-sur-Aube.
Veure Napoleó Bonaparte і Brienne-le-Château
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Napoleó Bonaparte і Cadis
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Veure Napoleó Bonaparte і Calendari republicà francès
Campanya napoleònica d'Egipte i Síria
La Campanya napoleònica d'Egipte i Síria (1798-1801) va ser una expedició militar francesa duta a terme pel general Napoleó Bonaparte i els seus successors, amb l'objectiu de conquerir Egipte per a tancar als britànics el camí cap a l'Índia en el marc de la lluita contra Gran Bretanya, única potència clarament hostil a la França revolucionaria.
Veure Napoleó Bonaparte і Campanya napoleònica d'Egipte i Síria
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Napoleó Bonaparte і Carlemany
Carles XIV Joan
Carles XIV Joan de Suècia i III de Noruega, nascut amb el nom de Jean-Baptiste Bernadotte (Pau, França, 26 de gener de 1763 - Estocolm, Suècia, 8 de març de 1844), fou un militar de l'Imperi Francès i des de 1818 fins a la seva mort rei de Suècia i de Noruega.
Veure Napoleó Bonaparte і Carles XIV Joan
Carlo Buonaparte
Carlo Maria Buonaparte (Ajaccio (Còrsega), 27/29 de març del 1746 – Montpeller, 24 de febrer de 1785) va ser un advocat i polític que va servir com a assistent personal del líder revolucionari Pasquale Paoli i més tard com a representant de Còrsega a la cort de Lluís XVI.
Veure Napoleó Bonaparte і Carlo Buonaparte
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Napoleó Bonaparte і Catalunya Ràdio
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Veure Napoleó Bonaparte і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Ciutat Lliure de Lübeck
Territori de la Ciutat Lliure de Lübeck de 1815 a 1937 La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck (en alemany, Freie und Hansestadt Lübeck), va ser una ciutat estat de 1226 a 1937, en el que ara són els estats alemanys de Slesvig-Holstein i Mecklemburg-Pomerània Occidental.
Veure Napoleó Bonaparte і Ciutat Lliure de Lübeck
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Napoleó Bonaparte і Club dels Jacobins
Codi Civil francès
Primera pàgina de l'edició original del Codi Civil francès de 1804 El Codi Civil francès (o Codi de Napoleó o Codi Napoleònic) és un dels més coneguts codis civils del món.
Veure Napoleó Bonaparte і Codi Civil francès
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Napoleó Bonaparte і Concordat del 1801
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Veure Napoleó Bonaparte і Confederació del Rin
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Napoleó Bonaparte і Congrés de Viena
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Napoleó Bonaparte і Constitució
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Veure Napoleó Bonaparte і Cop d'estat
Cop d'estat del 18 de brumari
Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Cop d'estat del 18 de brumari
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Veure Napoleó Bonaparte і Copríncep d'Andorra
Corona de Napoleó
La corona de Napoleó va ser una corona de coronació fabricada per a Napoleó i utilitzada en la seva coronació com a emperador dels francesos el 2 de desembre de 1804.
Veure Napoleó Bonaparte і Corona de Napoleó
Coronació de Napoleó I
La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc el diumenge 2 de desembre de 1804 (11 Frimari, any XIII segons el calendari republicà francès) a Notre-Dame de Paris.
Veure Napoleó Bonaparte і Coronació de Napoleó I
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Veure Napoleó Bonaparte і Cors
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Napoleó Bonaparte і Croàcia
Da'i-i jan Napoli
Da'i-i jan Napoli (en persa دایی جان ناپلئون, Estimat oncle Napoleó) és una novel·la sobre la transició al món adult, de creixement personal escrita per l'autor iranià Iraj Pezeshkzad i publicada a Teheran, en persa, l'any 1973.
Veure Napoleó Bonaparte і Da'i-i jan Napoli
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Napoleó Bonaparte і Danubi
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Napoleó Bonaparte і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Napoleó Bonaparte і Dinastia dels Habsburg
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Napoleó Bonaparte і Directori francès
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Veure Napoleó Bonaparte і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Napoleó Bonaparte і Dret
Ducat d'Enghien
La senyoria i després ducat de Montmorency va agafar el nom de ducat d'Enghien el 1689.
Veure Napoleó Bonaparte і Ducat d'Enghien
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Napoleó Bonaparte і Egipte
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Napoleó Bonaparte і Elba (illa)
Els Invàlids
Església i cúpula del «Hôtel des Invalides». El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar.
Veure Napoleó Bonaparte і Els Invàlids
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Napoleó Bonaparte і En guàrdia!
Escola Reial Militar de París
La façana de l'École militaire, place Joffre. El frontó LEscola Reial Militar de París, en francès: École Royal Militaire, va ser un gran conjunt d'edificis que hostatjaven diverses estructures d'ensenyament militar situada a París en els setè districte (7e arrondissement de Paris) i que tanca la perspectiva sud-est del Champ-de-Mars de París.
Veure Napoleó Bonaparte і Escola Reial Militar de París
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Napoleó Bonaparte і Església Catòlica Romana
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Napoleó Bonaparte і Eslovènia
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Napoleó Bonaparte і Espanya
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Napoleó Bonaparte і Estats Units d'Amèrica
Estatut de Baiona
Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).
Veure Napoleó Bonaparte і Estatut de Baiona
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Napoleó Bonaparte і Europa
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Napoleó Bonaparte і Exèrcit
Febre groga
La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivírid transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.
Veure Napoleó Bonaparte і Febre groga
Ferdinand von Hompesch zu Bolheim
Ferdinand von Hompesch zu Bolheim (Bolheim, avui dia part de la ciutat de Herbrechtingen, Baden-Württemberg 9 de novembre de 1744 – Montpeller, França, 12 de maig de 1805) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta entre el 6 de juliol de 1797 i el 17 de juliol de 1799.
Veure Napoleó Bonaparte і Ferdinand von Hompesch zu Bolheim
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Napoleó Bonaparte і Ferran VII d'Espanya
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Napoleó Bonaparte і Feudalisme
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Veure Napoleó Bonaparte і Flavi Arrià
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Napoleó Bonaparte і França
Franc francès
El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 18 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.
Veure Napoleó Bonaparte і Franc francès
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Napoleó Bonaparte і Francesc I d'Àustria
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Veure Napoleó Bonaparte і Gaza
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Napoleó Bonaparte і Gènova
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Napoleó Bonaparte і Geografia
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Napoleó Bonaparte і Govern dels cent dies
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Napoleó Bonaparte і Gran Bretanya
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Veure Napoleó Bonaparte і Gran Ducat de Varsòvia
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Veure Napoleó Bonaparte і Grande Armée
Guerra anglo-americana de 1812-1815
Principals escenaris de la Guerra. La Guerra anglo-nord-americana també coneguda com a Guerra anglo-americana o Guerra del 1812 va ser una guerra que va enfrontar els Estats Units contra el Regne Unit i les seves colònies canadenques, que van lluitar entre 1812 i 1815 per terra i mar.
Veure Napoleó Bonaparte і Guerra anglo-americana de 1812-1815
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Napoleó Bonaparte і Guerra del Francès
Guerra finlandesa
La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota Русско-шведская война 1808-1809) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809.
Veure Napoleó Bonaparte і Guerra finlandesa
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Veure Napoleó Bonaparte і Guerrilla
Haifa
Haifa, 1925 - 1937 Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006. Haifa (Hefà; Haïfà) és una ciutat actualment forma part de l'estat d'Israel des de 1948, que es troba al nord-est de l'àrea geogràfica coneguda com a Palestina.
Veure Napoleó Bonaparte і Haifa
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Napoleó Bonaparte і Hanníbal Barca (247 aC)
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Napoleó Bonaparte і Hannover
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Napoleó Bonaparte і Història
Horatio Nelson
Horatio Nelson, 1r Vescomte Nelson, 1r Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough (Burnham Thorpe, Norfolk 1758 - Barbate, Andalusia 1805), fou un contraalmirall anglès.
Veure Napoleó Bonaparte і Horatio Nelson
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Veure Napoleó Bonaparte і Illa de Malta
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Veure Napoleó Bonaparte і Illes Britàniques
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Napoleó Bonaparte і Imperi Austríac
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Napoleó Bonaparte і Imperi Otomà
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Napoleó Bonaparte і Imperi Rus
Institut d'Egipte
L'Institut d'Egipte (‘Acadèmia científica egípcia’) és una institució intel·lectual i científica d'Egipte, fundada per Napoleó Bonaparte el 20 d'agost de 1798 al Caire.
Veure Napoleó Bonaparte і Institut d'Egipte
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Veure Napoleó Bonaparte і Invasió francesa de Rússia
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Napoleó Bonaparte і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Napoleó Bonaparte і Itàlia
Jacques-Louis David
fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.
Veure Napoleó Bonaparte і Jacques-Louis David
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Veure Napoleó Bonaparte і Jafa
Jérôme Bonaparte
, fou príncep francès i altesa imperial (1806 i 1852), fill de Charles-Marie Bonaparte i de Maria-Létizia Ramolino, era el germà més petit de Napoleó I. Fou le roi Jérôme Napoléon, príncep francès; rei de Westfàlia de 1807 a 1813.
Veure Napoleó Bonaparte і Jérôme Bonaparte
Jean Victor Moreau
Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.
Veure Napoleó Bonaparte і Jean Victor Moreau
Jean-Baptiste Kléber
Jean-Baptiste Kléber (Estrasburg, França, 9 de març del 1753 - El Caire, Egipte, 14 de juny del 1800) fou un general francès que destacà en les Guerres de la Revolució Francesa, sobretot en la de Vendée i a la campanya d'Egipte.
Veure Napoleó Bonaparte і Jean-Baptiste Kléber
Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Veure Napoleó Bonaparte і Joachim Murat
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure Napoleó Bonaparte і Jordi III del Regne Unit
Josefina de Beauharnais
L'Emperadriu Josefina el 1801 Josefina de Beauharnais (nom de naixença: Marie Josèphe Rose Tascher de la Pagerie) (Les Trois-Îlets, Martinica, 23 de juny de 1763 - Rueil-Malmaison, 29 de maig de 1814) coneguda universalment com a Josefina, fou coronada emperadriu de França el 1804 pel seu marit Napoleó Bonaparte a la mateixa cerimònia en què ell es va autoproclamar emperador.
Veure Napoleó Bonaparte і Josefina de Beauharnais
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Josep Bonaparte
Joseph Fouché
miniatura Joseph Fouché, duc d'Òtranto i comte Fouché (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlàntic, 1759 - Trieste, 1820) fou un polític francès, fill d'humils mariners.
Veure Napoleó Bonaparte і Joseph Fouché
Joseph Sieyès
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.
Veure Napoleó Bonaparte і Joseph Sieyès
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure Napoleó Bonaparte і Kaliningrad
Llegenda napoleònica
Chasseur à Cheval, amb un gran bicorni i amb el gest de la mà dins la jaqueta. Un rellotge francès que representa Mart i venus en al·legoria del casament de Napoleó I i Marie Louise d'austria. Per Pierre-Philippe Thomire, cap a 1810. Celebració de l'aniversari de naixement de Napoleon Bonaparte a Szczecin (Polònia), 2008 Napoleó I, ha esdevingut una icona cultural mundial generalment associada amb les seves estratègies militars brillants i l'ambició i el poder polític.
Veure Napoleó Bonaparte і Llegenda napoleònica
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Napoleó Bonaparte і Llista de reis de França
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Napoleó Bonaparte і Llombardia
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Napoleó Bonaparte і Lluís Felip I de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Napoleó Bonaparte і Lluís XVI de França
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Napoleó Bonaparte і Lluís XVIII de França
Louis Bonaparte
'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.
Veure Napoleó Bonaparte і Louis Bonaparte
Louisiana
Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.
Veure Napoleó Bonaparte і Louisiana
Lucien Bonaparte
Lucien Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 21 de març de 1775 - Viterbo, Estats Pontificis, 29 de juny de 1840) príncep de Canino i segon germà de Napoleó I. Capella dels Bonaparte a Canino Després de fer els estudis a França retornà a Còrsega el 1792, i acompanyà Pasquale Paoli en la seva campanya, però no tardà a separar-se d'ell, anant a Marsella amb tota la seva família.
Veure Napoleó Bonaparte і Lucien Bonaparte
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
Veure Napoleó Bonaparte і Ludwig van Beethoven
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Napoleó Bonaparte і Mar Mediterrània
Maria Letizia Ramolino
Maria Letizia Buonaparte amb el cognom de soltera de Ramolino (Ajaccio, Còrsega, 24 d'agost de 1750 – Roma, 2 de febrer de 1836) va ser la mare de Napoleó Bonaparte.
Veure Napoleó Bonaparte і Maria Letizia Ramolino
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Napoleó Bonaparte і Maria Lluïsa d'Àustria
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Napoleó Bonaparte і Matemàtiques
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Napoleó Bonaparte і Múnic
Memorial de Santa Helena
comte de Las Cases, musée napoléonien de l'île d'Aix. El memorial de l'Illa de Santa helena, en francès: Le Mémorial de Sainte-Hélène és un escrit fet per Emmanuel de Las Cases on ell recull les memòries de Napoleó I durant l'exili d'aquest a l'Illa de Santa Helena.
Veure Napoleó Bonaparte і Memorial de Santa Helena
Mississipi (riu)
El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.
Veure Napoleó Bonaparte і Mississipi (riu)
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Veure Napoleó Bonaparte і Montenegro
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Napoleó Bonaparte і Moscou
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Napoleó Bonaparte
Napoleó II
Napoleó Francesc Josep Carles Bonaparte (París, 20 de març de 1811 - Viena, 22 de juliol de 1832), també conegut com a Napoleó II, Emperador dels francesos, era fill de Napoleó I i de l'emperadriu Maria Lluïsa.
Veure Napoleó Bonaparte і Napoleó II
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Veure Napoleó Bonaparte і Nicolas Jean de Dieu Soult
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Veure Napoleó Bonaparte і Nord
Notre-Dame de París
upright.
Veure Napoleó Bonaparte і Notre-Dame de París
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Napoleó Bonaparte і Oceà Atlàntic
Ocupació de Malta (1798)
L'ocupació de Malta per part de les hosts napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que La Valletta, la ciutat més gran i important de l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies.
Veure Napoleó Bonaparte і Ocupació de Malta (1798)
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Napoleó Bonaparte і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Napoleó Bonaparte і Països Baixos
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Napoleó Bonaparte і Papa
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Napoleó Bonaparte і París
Pasquale Paoli
Pasquale Paoli (francès Pascal Paoli) (Morosaglia, 5 d'abril de 1725 - Londres, 5 de febrer de 1807) fou un dirigent polític cors, líder de la nació, considerat el pare de la pàtria corsa.
Veure Napoleó Bonaparte і Pasquale Paoli
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Napoleó Bonaparte і Pau
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Veure Napoleó Bonaparte і Pau de Schönbrunn
Pedra de Rosetta
La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.
Veure Napoleó Bonaparte і Pedra de Rosetta
Pesta bubònica
La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.
Veure Napoleó Bonaparte і Pesta bubònica
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Napoleó Bonaparte і Piemont
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Napoleó Bonaparte і Pius VII
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Napoleó Bonaparte і Plutarc de Queronea
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Napoleó Bonaparte і Polibi
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Napoleó Bonaparte і Portugal
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Napoleó Bonaparte і Prússia
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Veure Napoleó Bonaparte і Premsa
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Napoleó Bonaparte і Primer Imperi Francès
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Napoleó Bonaparte і Primera Coalició
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Napoleó Bonaparte і Primera República Francesa
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Veure Napoleó Bonaparte і Protectorat
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Napoleó Bonaparte і Províncies Il·líriques
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Napoleó Bonaparte і Províncies Unides
Ròchafòrt (Charanta Marítima)
Rochefort és una comuna francesa, situada al departament de la Charanta Marítima i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Napoleó Bonaparte і Ròchafòrt (Charanta Marítima)
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Napoleó Bonaparte і Rússia
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Napoleó Bonaparte і Regió de Síria
Regne d'Holanda
El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne d'Holanda
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne de Baviera
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne de la Gran Bretanya
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne de Nàpols
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne de Saxònia
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne de Württemberg
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne de Westfàlia
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Napoleó Bonaparte і Regne napoleònic d'Itàlia
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Napoleó Bonaparte і Rei d'Itàlia
República Batava
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.
Veure Napoleó Bonaparte і República Batava
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Veure Napoleó Bonaparte і República Cisalpina
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Napoleó Bonaparte і República de Gènova
República Lígur
La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.
Veure Napoleó Bonaparte і República Lígur
República Transpadana
La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit creat per Napoleó de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica.
Veure Napoleó Bonaparte і República Transpadana
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Veure Napoleó Bonaparte і Restauració francesa
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Napoleó Bonaparte і Revolució Francesa
Roger Ducos
Pierre Roger Ducos (Montfort-en-Chalosse (Aquitània), 25 de juliol del 1747 - Ulm, 16 de març de 1816), més conegut com a Roger Ducos, va ser un polític durant la Revolució francesa i el Primer Imperi francès, un dels membres de la Convenció Nacional i del Directori francès.
Veure Napoleó Bonaparte і Roger Ducos
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Napoleó Bonaparte і Roma
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Veure Napoleó Bonaparte і Royal Navy
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic
Santa Helena
Santa Helena (en anglès Saint Helena) és una illa de l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.
Veure Napoleó Bonaparte і Santa Helena
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Napoleó Bonaparte і Santa Seu
Santo Domingo
Santo Domingo, o Santo Domingo de Guzmán és la capital de la República Dominicana, i la primera ciutat fundada per europeus a Amèrica: fou fundada el 1496 per Bartolomé Colom a la riba oriental del riu Ozama, i posteriorment traslladada el 1502 per Nicolás de Ovando a la zona que ocupa en l'actualitat, a la riba occidental del mateix riu.
Veure Napoleó Bonaparte і Santo Domingo
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Napoleó Bonaparte і Saxònia
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Napoleó Bonaparte і Sèrbia
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Napoleó Bonaparte і Síria
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Veure Napoleó Bonaparte і Segona Coalició
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Veure Napoleó Bonaparte і Selim III
Servitud
La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.
Veure Napoleó Bonaparte і Servitud
Simfonia núm. 3 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Veure Napoleó Bonaparte і Simfonia núm. 3 (Beethoven)
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Napoleó Bonaparte і Sisena Coalició
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Napoleó Bonaparte і Suïssa
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Veure Napoleó Bonaparte і Sufragi universal
Teorema de Napoleó
Representació del teorema de Napoleó. De color verd, el triangle de Napoleó. En matemàtiques, el teorema de Napoleó estableix que si es construeixen triangles equilàters sobre els costats d'un triangle qualsevol, siguin tots cap enfora o tots cap endins, llavors els centres d'aquests triangles equilàters formen entre si els vèrtexs d'un nou triangle que serà equilàter.
Veure Napoleó Bonaparte і Teorema de Napoleó
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Veure Napoleó Bonaparte і Tercera Coalició
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Veure Napoleó Bonaparte і Tirol
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat d'Amiens
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat de Campo Formio
Tractat de Fontainebleau (1814)
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat de Fontainebleau (1814)
Tractat de Fredrikshamn
El Tractat de Fredrikshamn, també conegut com a Tractat de Hamina (Haminan Rauha, Freden i Fredrikshamn) fou un tractat de pau entre Suècia i l'Imperi Rus, signat el 17 de setembre de 1809.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat de Fredrikshamn
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat de Lunéville
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat de París (1814)
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat de Pressburg
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Veure Napoleó Bonaparte і Tractat de Tilsit
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Napoleó Bonaparte і Valença
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Napoleó Bonaparte і Valladolid
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Napoleó Bonaparte і Venècia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Napoleó Bonaparte і Viena
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Veure Napoleó Bonaparte і Westfàlia
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Veure Napoleó Bonaparte і X
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 1 d'agost
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 1 de novembre
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 10 de juliol
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 11 d'abril
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 11 de novembre
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 14 d'octubre
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 14 de juny
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Napoleó Bonaparte і 17 de gener
1795
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1795
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Napoleó Bonaparte і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1798
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Napoleó Bonaparte і 1799
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 18 de juny
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 18 de maig
1801
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1802
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Napoleó Bonaparte і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Napoleó Bonaparte і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Napoleó Bonaparte і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Napoleó Bonaparte і 1807
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Napoleó Bonaparte і 1808
1809
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1809
1810
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1810
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Napoleó Bonaparte і 1811
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Napoleó Bonaparte і 1812
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Napoleó Bonaparte і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Napoleó Bonaparte і 1815
1821
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1821
1868
;Països Catalans.
Veure Napoleó Bonaparte і 1868
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 20 de març
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 21 d'octubre
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 22 de juliol
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 22 de juny
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure Napoleó Bonaparte і 23 de gener
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 25 d'octubre
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 25 de juny
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 5 de maig
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 6 d'abril
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Napoleó Bonaparte і 7 de juliol
Vegeu també
Dinastia Bonaparte
- Élisa Bonaparte
- (45) Eugènia
- Carlo Buonaparte
- Carolina Bonaparte
- Charles Lucien Bonaparte
- Corona de Napoleó
- Dinastia Bonaparte
- Eugénie Bonaparte
- Eugènia de Montijo
- Hortense de Beauharnais
- Jérôme Bonaparte
- Júlia Clary
- Josefina de Beauharnais
- Josep Bonaparte
- Joseph Fesch
- Louis Bonaparte
- Louis Lucien Bonaparte
- Lucien Bonaparte
- Maria Bonaparte
- Maria Letizia Ramolino
- Matilde Bonaparte
- Napoléon Louis Bonaparte
- Napoléon-Charles Bonaparte (1839-1899)
- Napoleó Bonaparte
- Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte
- Napoleó II
- Napoleó III
- Paulina Bonaparte
- Pierre Napoléon Bonaparte
- Roland Napoleó Bonaparte
- William Bonaparte-Wyse
Militars francesos de les Guerres Napoleòniques
- André Étienne Justin Pascal Joseph François d'Audebert de Férussac
- François Fournier-Sarlovèze
- Jean-Victor Poncelet
- Joseph Chabran
- Jules Dumont d'Urville
- Louis Bonaparte
- Louis Claude de Saulces de Freycinet
- Louis Emmanuel Rey
- Michel Chasles
- Napoleó Bonaparte
- Nicolas Chauvin
- Pierre Choderlos de Laclos
- Pierre d'Alcantara Charles
- René Primevère Lesson
- Robert Surcouf
- Simon Canuel
- Solimà Paixà al-Faransawi
- Stendhal
- Thomas Robert Bugeaud
Morts de càncer d'estómac
- Ángel Ramón Paz
- Aleksandr Grin
- Alfred Haar
- Fathi Arafat
- Ignatius Kung Pin-mei
- Ivan Lariónov
- Joan XXIII
- José Napoleón Duarte Fuentes
- Karl Robatsch
- Katsutoshi Nekoda
- Kimani Maruge
- Krsto Papić
- Lucien Bonaparte
- Margarita María López de Maturana
- Max Nettlau
- Napoleó Bonaparte
- Raúl Magaña
- Selji Aochi
Napoleó
- Abdicacions de Baiona
- Banc de França
- Batalla de les Piràmides
- Bloqueig Continental
- Castell de Marracq
- Castell de Pierrefonds
- Codi Civil francès
- Concordat del 1801
- Cop d'estat del 18 de brumari
- Corona de Napoleó
- Coronació de Napoleó I
- Jardí de les Teuleries
- Milfulls
- Napoleó Bonaparte
- Napoleó III
- Obertura Napoleó
- Palau de Luxemburg
- Palau de les Teuleries
- Penis de Napoleó Bonaparte
- Piràmide d'Austerlitz
- Ruta Napoleó
- Setge de Toló
- Teorema de Napoleó
- Tractat de Campo Formio
- Tractat de Fontainebleau (1814)
- Tractat de Pressburg
Polítics corsos
- Émile Zuccarelli
- Camille de Rocca Serra
- Carlo Andrea Pozzo di Borgo
- Carlo Buonaparte
- Christophe Saliceti
- Dominique Bucchini
- Edmond Simeoni
- Ghjuvan Paulu Borghetti
- Gilles Simeoni
- Jean Filippi
- Jean-Guy Talamoni
- Jean-Thomas Arrighi de Casanova
- Luigi Giafferi
- Max Simeoni
- Napoleó Bonaparte
- Pasquale Paoli
- Roger Holeindre
- Simon Renucci
També conegut com Bonaparte, Napoleon, Bonaparte, Napoleó, El regnat de Napoleó Bonaparte, General Bonaparte, Napoléon Bonaparte, Napoleònica, Napoleòniques, Napoleó, Napoleó 1r, Napoleó Bonapart, Napoleó I, Napoleó I de França, Napoléon, Primer Cònsol.
, Ciutat Lliure de Lübeck, Club dels Jacobins, Codi Civil francès, Concordat del 1801, Confederació del Rin, Congrés de Viena, Constitució, Cop d'estat, Cop d'estat del 18 de brumari, Copríncep d'Andorra, Corona de Napoleó, Coronació de Napoleó I, Cors, Croàcia, Da'i-i jan Napoli, Danubi, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Directori francès, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Dret, Ducat d'Enghien, Egipte, Elba (illa), Els Invàlids, En guàrdia!, Escola Reial Militar de París, Església Catòlica Romana, Eslovènia, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estatut de Baiona, Europa, Exèrcit, Febre groga, Ferdinand von Hompesch zu Bolheim, Ferran VII d'Espanya, Feudalisme, Flavi Arrià, França, Franc francès, Francesc I d'Àustria, Gaza, Gènova, Geografia, Govern dels cent dies, Gran Bretanya, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Guerra anglo-americana de 1812-1815, Guerra del Francès, Guerra finlandesa, Guerrilla, Haifa, Hanníbal Barca (247 aC), Hannover, Història, Horatio Nelson, Illa de Malta, Illes Britàniques, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus, Institut d'Egipte, Invasió francesa de Rússia, Italià, Itàlia, Jacques-Louis David, Jafa, Jérôme Bonaparte, Jean Victor Moreau, Jean-Baptiste Kléber, Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, Joachim Murat, Jordi III del Regne Unit, Josefina de Beauharnais, Josep Bonaparte, Joseph Fouché, Joseph Sieyès, Kaliningrad, Llegenda napoleònica, Llista de reis de França, Llombardia, Lluís Felip I de França, Lluís XVI de França, Lluís XVIII de França, Louis Bonaparte, Louisiana, Lucien Bonaparte, Ludwig van Beethoven, Mar Mediterrània, Maria Letizia Ramolino, Maria Lluïsa d'Àustria, Matemàtiques, Múnic, Memorial de Santa Helena, Mississipi (riu), Montenegro, Moscou, Napoleó Bonaparte, Napoleó II, Nicolas Jean de Dieu Soult, Nord, Notre-Dame de París, Oceà Atlàntic, Ocupació de Malta (1798), Orde de Sant Joan de Jerusalem, Països Baixos, Papa, París, Pasquale Paoli, Pau, Pau de Schönbrunn, Pedra de Rosetta, Pesta bubònica, Piemont, Pius VII, Plutarc de Queronea, Polibi, Portugal, Prússia, Premsa, Primer Imperi Francès, Primera Coalició, Primera República Francesa, Protectorat, Províncies Il·líriques, Províncies Unides, Ròchafòrt (Charanta Marítima), Rússia, Regió de Síria, Regne d'Holanda, Regne de Baviera, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Nàpols, Regne de Saxònia, Regne de Württemberg, Regne de Westfàlia, Regne napoleònic d'Itàlia, Rei d'Itàlia, República Batava, República Cisalpina, República de Gènova, República Lígur, República Transpadana, Restauració francesa, Revolució Francesa, Roger Ducos, Roma, Royal Navy, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Helena, Santa Seu, Santo Domingo, Saxònia, Sèrbia, Síria, Segona Coalició, Selim III, Servitud, Simfonia núm. 3 (Beethoven), Sisena Coalició, Suïssa, Sufragi universal, Teorema de Napoleó, Tercera Coalició, Tirol, Tractat d'Amiens, Tractat de Campo Formio, Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de Fredrikshamn, Tractat de Lunéville, Tractat de París (1814), Tractat de Pressburg, Tractat de Tilsit, Valença, Valladolid, Venècia, Viena, Westfàlia, X, 1 d'agost, 1 de novembre, 10 de juliol, 11 d'abril, 11 de novembre, 14 d'octubre, 14 de juny, 17 de gener, 1795, 1797, 1798, 1799, 18 de juny, 18 de maig, 1801, 1802, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1810, 1811, 1812, 1813, 1814, 1815, 1821, 1868, 20 de març, 21 d'octubre, 22 de juliol, 22 de juny, 23 de gener, 25 d'octubre, 25 de juny, 5 de maig, 6 d'abril, 7 de juliol.