Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic
Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 64 coses en comú (en Uniopèdia): ABC-Clio, Alemanya, Alps, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Höchstädt, Batalla de Hohenlinden, Bohèmia, Bremen, Carlemany, Confederació del Rin, Danubi, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Església Catòlica Romana, Eslovènia, Espanya, Europa, Feudalisme, França, Francesc I d'Àustria, Gran Bretanya, Hannover, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus, Italià, Itàlia, Jean Victor Moreau, ..., Llista de reis de França, Lluís XVI de França, Múnic, Napoleó Bonaparte, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Països Baixos, Papa, Portugal, Prússia, Primera Coalició, Primera República Francesa, Províncies Unides, Rússia, Regne de Baviera, Regne de Nàpols, Regne de Württemberg, Regne napoleònic d'Itàlia, República Batava, República Lígur, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Sèrbia, Segona Coalició, Suïssa, Tercera Coalició, Tirol, Tractat de Campo Formio, Tractat de Lunéville, Tractat de Pressburg, Venècia, Viena, 1 d'agost, 18 de juny. Ampliar l'índex (34 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
ABC-Clio і Napoleó Bonaparte · ABC-Clio і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Napoleó Bonaparte · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Napoleó Bonaparte · Alps і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Napoleó Bonaparte · Arxiducat d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Napoleó Bonaparte · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Batalla d'Austerlitz і Napoleó Bonaparte · Batalla d'Austerlitz і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Höchstädt
La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.
Batalla de Höchstädt і Napoleó Bonaparte · Batalla de Höchstädt і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Hohenlinden
La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.
Batalla de Hohenlinden і Napoleó Bonaparte · Batalla de Hohenlinden і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Napoleó Bonaparte · Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Bremen і Napoleó Bonaparte · Bremen і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Napoleó Bonaparte · Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Confederació del Rin і Napoleó Bonaparte · Confederació del Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Napoleó Bonaparte · Danubi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Napoleó Bonaparte · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic і Napoleó Bonaparte · Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Napoleó Bonaparte · Església Catòlica Romana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Eslovènia і Napoleó Bonaparte · Eslovènia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Napoleó Bonaparte · Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Napoleó Bonaparte · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Napoleó Bonaparte · Feudalisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Napoleó Bonaparte · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Francesc I d'Àustria і Napoleó Bonaparte · Francesc I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Gran Bretanya і Napoleó Bonaparte · Gran Bretanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Hannover і Napoleó Bonaparte · Hannover і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Imperi Austríac і Napoleó Bonaparte · Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Napoleó Bonaparte · Imperi Otomà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Imperi Rus і Napoleó Bonaparte · Imperi Rus і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Italià і Napoleó Bonaparte · Italià і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Napoleó Bonaparte · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jean Victor Moreau
Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.
Jean Victor Moreau і Napoleó Bonaparte · Jean Victor Moreau і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Llista de reis de França і Napoleó Bonaparte · Llista de reis de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Lluís XVI de França і Napoleó Bonaparte · Lluís XVI de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Múnic і Napoleó Bonaparte · Múnic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Napoleó Bonaparte і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Napoleó Bonaparte і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Napoleó Bonaparte і Països Baixos · Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Napoleó Bonaparte і Papa · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Napoleó Bonaparte і Portugal · Portugal і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Napoleó Bonaparte і Prússia · Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Napoleó Bonaparte і Primera Coalició · Primera Coalició і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Napoleó Bonaparte і Primera República Francesa · Primera República Francesa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Napoleó Bonaparte і Províncies Unides · Províncies Unides і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Napoleó Bonaparte і Rússia · Rússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Napoleó Bonaparte і Regne de Baviera · Regne de Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Napoleó Bonaparte і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Napoleó Bonaparte і Regne de Württemberg · Regne de Württemberg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Napoleó Bonaparte і Regne napoleònic d'Itàlia · Regne napoleònic d'Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
República Batava
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.
Napoleó Bonaparte і República Batava · República Batava і Sacre Imperi Romanogermànic ·
República Lígur
La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.
Napoleó Bonaparte і República Lígur · República Lígur і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Napoleó Bonaparte і Roma · Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Napoleó Bonaparte і Saxònia · Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia ·
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Napoleó Bonaparte і Sèrbia · Sèrbia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Napoleó Bonaparte і Segona Coalició · Sacre Imperi Romanogermànic і Segona Coalició ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Napoleó Bonaparte і Suïssa · Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa ·
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Napoleó Bonaparte і Tercera Coalició · Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició ·
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Napoleó Bonaparte і Tirol · Sacre Imperi Romanogermànic і Tirol ·
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Napoleó Bonaparte і Tractat de Campo Formio · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Campo Formio ·
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Napoleó Bonaparte і Tractat de Lunéville · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Lunéville ·
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Napoleó Bonaparte і Tractat de Pressburg · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Pressburg ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Napoleó Bonaparte і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Napoleó Bonaparte і Viena · Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Napoleó Bonaparte · 1 d'agost і Sacre Imperi Romanogermànic ·
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
18 de juny і Napoleó Bonaparte · 18 de juny і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic
Napoleó Bonaparte té 271 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 64, l'índex de Jaccard és 7.84% = 64 / (271 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
