Similituds entre Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès
Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Acord de Divendres Sant, Alçament de Pasqua, Anglès, Éamonn de Valera, Belfast, Catolicisme, Commonwealth, Conflicte nord-irlandès, David Lloyd George, Dublín, Estat Lliure d'Irlanda, Exèrcit Ciutadà Irlandès, Exèrcit Republicà Irlandès, Fianna Fáil, Fine Gael, Gaèlic irlandès, Germandat Republicana Irlandesa, Gerry Adams, Guerra Civil irlandesa, IRA Oficial, IRA Provisional, Irlanda, Irlanda del Nord, Irlanda del Sud, James Connolly, Marxisme, Mícheál Ó Coileáin, Parlament del Regne Unit, Partit Socialdemòcrata i Laborista, Partit Socialista Republicà Irlandès, ..., Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República Irlandesa, Revolució Francesa, Royal Irish Constabulary, Segle XX, Sinn Féin, Sinn Féin Republicà, Socialisme, Tractat Angloirlandès, Unionisme (Irlanda), Voluntaris Irlandesos. Ampliar l'índex (11 més) »
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Acord de Divendres Sant і Nacionalisme irlandès · Acord de Divendres Sant і Republicanisme irlandès ·
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Alçament de Pasqua і Nacionalisme irlandès · Alçament de Pasqua і Republicanisme irlandès ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Nacionalisme irlandès · Anglès і Republicanisme irlandès ·
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Éamonn de Valera і Nacionalisme irlandès · Éamonn de Valera і Republicanisme irlandès ·
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Belfast і Nacionalisme irlandès · Belfast і Republicanisme irlandès ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Nacionalisme irlandès · Catolicisme і Republicanisme irlandès ·
Commonwealth
La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.
Commonwealth і Nacionalisme irlandès · Commonwealth і Republicanisme irlandès ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Conflicte nord-irlandès і Nacionalisme irlandès · Conflicte nord-irlandès і Republicanisme irlandès ·
David Lloyd George
David Lloyd George (Manchester, 17 de gener de 1863 - Llanystumdwy, Gal·les, 26 de març de 1945) va ser un polític britànic, primer ministre entre 1916 i 1922, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la postguerra.
David Lloyd George і Nacionalisme irlandès · David Lloyd George і Republicanisme irlandès ·
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Dublín і Nacionalisme irlandès · Dublín і Republicanisme irlandès ·
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Estat Lliure d'Irlanda і Nacionalisme irlandès · Estat Lliure d'Irlanda і Republicanisme irlandès ·
Exèrcit Ciutadà Irlandès
Bandera original de 1914, onejada durant l'Alçament de Pasqua. Starry Plough, bandera del grup a partir del 1930. LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, (ICA), gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), fou un petit grup de voluntaris entrenats establert a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.
Exèrcit Ciutadà Irlandès і Nacionalisme irlandès · Exèrcit Ciutadà Irlandès і Republicanisme irlandès ·
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Exèrcit Republicà Irlandès і Nacionalisme irlandès · Exèrcit Republicà Irlandès і Republicanisme irlandès ·
Fianna Fáil
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Fianna Fáil і Nacionalisme irlandès · Fianna Fáil і Republicanisme irlandès ·
Fine Gael
Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.
Fine Gael і Nacionalisme irlandès · Fine Gael і Republicanisme irlandès ·
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Gaèlic irlandès і Nacionalisme irlandès · Gaèlic irlandès і Republicanisme irlandès ·
Germandat Republicana Irlandesa
Bandera nacionalista irlandesa, usada tant per l'IRB com per altres grups republicans La Germandat Republicana Irlandesa (anglès Irish Republican Brotherhood gaèlic irlandès Bráithreachas na Poblachta) fou una organitzacció fraternal, secreta i clandestina, dedicada a fomentar la revolta armada contra la Gran Bretanya a Irlanda en el i primers anys del.
Germandat Republicana Irlandesa і Nacionalisme irlandès · Germandat Republicana Irlandesa і Republicanisme irlandès ·
Gerry Adams
Gerry Adams, en irlandès Gearóid Mac Ádhaimh (Belfast, 6 d'octubre de 1948) és un polític nord-irlandès, representant de Belfast Oest al Parlament del Regne Unit i president del Sinn Féin.
Gerry Adams і Nacionalisme irlandès · Gerry Adams і Republicanisme irlandès ·
Guerra Civil irlandesa
La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.
Guerra Civil irlandesa і Nacionalisme irlandès · Guerra Civil irlandesa і Republicanisme irlandès ·
IRA Oficial
LOfficial Irish Republican Army,conegut també com a "the Officials" o " the Stickies" (Official IRA, OIRA), és una organització paramilitar republicana irlandesa activa durant el conflicte nord-irlandès entre desembre de 1969 i maig de 1972.
IRA Oficial і Nacionalisme irlandès · IRA Oficial і Republicanisme irlandès ·
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
IRA Provisional і Nacionalisme irlandès · IRA Provisional і Republicanisme irlandès ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Irlanda і Nacionalisme irlandès · Irlanda і Republicanisme irlandès ·
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Irlanda del Nord і Nacionalisme irlandès · Irlanda del Nord і Republicanisme irlandès ·
Irlanda del Sud
Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.
Irlanda del Sud і Nacionalisme irlandès · Irlanda del Sud і Republicanisme irlandès ·
James Connolly
James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.
James Connolly і Nacionalisme irlandès · James Connolly і Republicanisme irlandès ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Marxisme і Nacionalisme irlandès · Marxisme і Republicanisme irlandès ·
Mícheál Ó Coileáin
Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.
Mícheál Ó Coileáin і Nacionalisme irlandès · Mícheál Ó Coileáin і Republicanisme irlandès ·
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Nacionalisme irlandès і Parlament del Regne Unit · Parlament del Regne Unit і Republicanisme irlandès ·
Partit Socialdemòcrata i Laborista
Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.
Nacionalisme irlandès і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Partit Socialdemòcrata i Laborista і Republicanisme irlandès ·
Partit Socialista Republicà Irlandès
El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.
Nacionalisme irlandès і Partit Socialista Republicà Irlandès · Partit Socialista Republicà Irlandès і Republicanisme irlandès ·
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nacionalisme irlandès і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Republicanisme irlandès ·
República Irlandesa
La República Irlandesa (en gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann; en anglès: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dáil Éireann.
Nacionalisme irlandès і República Irlandesa · República Irlandesa і Republicanisme irlandès ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nacionalisme irlandès і Revolució Francesa · Republicanisme irlandès і Revolució Francesa ·
Royal Irish Constabulary
La Royal Irish Constabulary (RIC) o Reial Policia Irlandesa va ser el cos de policia més important d'Irlanda durant la segona meitat del i el primer quart del.
Nacionalisme irlandès і Royal Irish Constabulary · Republicanisme irlandès і Royal Irish Constabulary ·
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nacionalisme irlandès і Segle XX · Republicanisme irlandès і Segle XX ·
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Nacionalisme irlandès і Sinn Féin · Republicanisme irlandès і Sinn Féin ·
Sinn Féin Republicà
Sinn Féin Republicà (irlandès Sinn Féin Phoblachtach) és un partit polític d'Irlanda sorgit com a escissió del Sinn Féin després de l'ardfheis de 1986, quan aquest decidí donar per acabada la política abstencionista i ocupar els escons al Dáil Éireann.
Nacionalisme irlandès і Sinn Féin Republicà · Republicanisme irlandès і Sinn Féin Republicà ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nacionalisme irlandès і Socialisme · Republicanisme irlandès і Socialisme ·
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Nacionalisme irlandès і Tractat Angloirlandès · Republicanisme irlandès і Tractat Angloirlandès ·
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Nacionalisme irlandès і Unionisme (Irlanda) · Republicanisme irlandès і Unionisme (Irlanda) ·
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Nacionalisme irlandès і Voluntaris Irlandesos · Republicanisme irlandès і Voluntaris Irlandesos ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès
- Què tenen en comú Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès
- Semblances entre Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès
Comparació entre Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès
Nacionalisme irlandès té 188 relacions, mentre que Republicanisme irlandès té 111. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 13.71% = 41 / (188 + 111).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: