Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Mísia (regió) і Regne de Frígia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Mísia (regió) і Regne de Frígia

Mísia (regió) vs. Regne de Frígia

La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica. El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.

Similituds entre Mísia (regió) і Regne de Frígia

Mísia (regió) і Regne de Frígia tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Ariobàrzanes de Frígia, Arrideu (diàdoc), Arsites, Artabazos II, Èumenes de Càrdia, Cales (sàtrapa), Circa, Dascilèon, Diàdocs, Frigis, Imperi Selèucida, Lídia, Lleonat, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor.

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Alexandre el Gran і Mísia (regió) · Alexandre el Gran і Regne de Frígia · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Anatòlia і Mísia (regió) · Anatòlia і Regne de Frígia · Veure més »

Antígon Monoftalm

Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Antígon Monoftalm і Mísia (regió) · Antígon Monoftalm і Regne de Frígia · Veure més »

Ariobàrzanes de Frígia

Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.

Ariobàrzanes de Frígia і Mísia (regió) · Ariobàrzanes de Frígia і Regne de Frígia · Veure més »

Arrideu (diàdoc)

Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖoς) fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats diàdocs, a qui s'encomanà la direcció de les exèquies del conqueridor, a Egipte.

Arrideu (diàdoc) і Mísia (regió) · Arrideu (diàdoc) і Regne de Frígia · Veure més »

Arsites

Arsites en grec antic Ἀρσίτης) va ser el darrer sàtrapa de Dascilios entre els anys 353 aC i 334 aC. Aproximadament l'any 353 aC el sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnó, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios. L'any 338 aC Arsites va ajudar a Perint contra Macedònia. Arsites, amb les seves forces i les d'altres sàtrapes de l'Àsia Menor, va lluitar a la batalla del riu Grànic el 334 aC contra Alexandre el Gran. Derrotats els perses Arsites va fugir cap a Frígia amb les restes de l'exèrcit però acusat de la derrota i deprimit per no haver-se retirat davant d'Alexandre cremant el territori, es va suïcidar.

Arsites і Mísia (regió) · Arsites і Regne de Frígia · Veure més »

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Artabazos II і Mísia (regió) · Artabazos II і Regne de Frígia · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Èumenes de Càrdia і Mísia (regió) · Èumenes de Càrdia і Regne de Frígia · Veure més »

Cales (sàtrapa)

Cales o Cal·les (Calas o Callas, Κάλας, Κάλλας) fou el fill del traïdor Hàrpal d'Elimiotis, i cosí d'Antígon el borni.

Cales (sàtrapa) і Mísia (regió) · Cales (sàtrapa) і Regne de Frígia · Veure més »

Circa

Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Circa і Mísia (regió) · Circa і Regne de Frígia · Veure més »

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Dascilèon і Mísia (regió) · Dascilèon і Regne de Frígia · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Diàdocs і Mísia (regió) · Diàdocs і Regne de Frígia · Veure més »

Frigis

Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla. Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat. Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies. La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.

Frigis і Mísia (regió) · Frigis і Regne de Frígia · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Imperi Selèucida і Mísia (regió) · Imperi Selèucida і Regne de Frígia · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Lídia і Mísia (regió) · Lídia і Regne de Frígia · Veure més »

Lleonat

Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.

Lleonat і Mísia (regió) · Lleonat і Regne de Frígia · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Mísia (regió) і Sàtrapa · Regne de Frígia і Sàtrapa · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Mísia (regió) і Seleuc I Nicàtor · Regne de Frígia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Mísia (regió) і Regne de Frígia

Mísia (regió) té 64 relacions, mentre que Regne de Frígia té 40. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 17.31% = 18 / (64 + 40).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Mísia (regió) і Regne de Frígia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: