Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Irlanda і Mícheál Ó Coileáin
Irlanda і Mícheál Ó Coileáin tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Alçament de Pasqua, An Chéad Dáil, Arthur Griffith, Éamonn de Valera, Brendan Behan, Brendan Gleeson, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Cambridge University Press, Commonwealth, Comtat de Cork, Conflicte nord-irlandès, Domini britànic, Dublín, Eleccions al Dáil Éireann de 1918, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Ciutadà Irlandès, Guerra Civil irlandesa, Irlanda, James Connolly, Neil Jordan, Partit Parlamentari Irlandès, Patrick Pearse, Sinn Féin, Taoiseach, Tractat Angloirlandès, Ulster, Voluntaris Irlandesos.
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Alçament de Pasqua і Irlanda · Alçament de Pasqua і Mícheál Ó Coileáin ·
An Chéad Dáil
An Chéad Dáil (El primer Parlament d'Irlanda) va ser el Dáil Éireann tal com es va reunir entre 1919 i 1921.
An Chéad Dáil і Irlanda · An Chéad Dáil і Mícheál Ó Coileáin ·
Arthur Griffith
Arthur Joseph Griffith (irlandès: Art Seosamh Ó Gríobhtha) fou un escriptor, periodista i polític irlandès, fundador del Sinn Fein, i un dels líders nacionalistes que el 1921 negocià el Tractat Angloirlandès.
Arthur Griffith і Irlanda · Arthur Griffith і Mícheál Ó Coileáin ·
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Éamonn de Valera і Irlanda · Éamonn de Valera і Mícheál Ó Coileáin ·
Brendan Behan
Brendan Behan (Dublín, 9 de febrer de 1923 - 20 de març de 1964) va ser un dramaturg, poeta i escriptor irlandès, que va escriure en anglès i gaèlic.
Brendan Behan і Irlanda · Brendan Behan і Mícheál Ó Coileáin ·
Brendan Gleeson
Brendan Gleeson (Dublín, 29 de març de 1955) és un actor irlandès.
Brendan Gleeson і Irlanda · Brendan Gleeson і Mícheál Ó Coileáin ·
Cambra dels Comuns del Regne Unit
236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.
Cambra dels Comuns del Regne Unit і Irlanda · Cambra dels Comuns del Regne Unit і Mícheál Ó Coileáin ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Irlanda · Cambridge University Press і Mícheál Ó Coileáin ·
Commonwealth
La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.
Commonwealth і Irlanda · Commonwealth і Mícheál Ó Coileáin ·
Comtat de Cork
El comtat de Cork - Chorcaí en gaèlic irlandès - és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Comtat de Cork і Irlanda · Comtat de Cork і Mícheál Ó Coileáin ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Conflicte nord-irlandès і Irlanda · Conflicte nord-irlandès і Mícheál Ó Coileáin ·
Domini britànic
XIX. Noteu que "dominis" es refereix a tots els territoris pertanyents a la Corona. Un domini britànic o Dominion, es refereix a un grup d'organitzacions polítiques autònoms que es trobaven nominalment sota sobirania britànica, constituint l'Imperi Britànic i la Commonwealth, a la fi del.
Domini britànic і Irlanda · Domini britànic і Mícheál Ó Coileáin ·
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Dublín і Irlanda · Dublín і Mícheál Ó Coileáin ·
Eleccions al Dáil Éireann de 1918
Les eleccions al Dáil Éireann de 1918 es van celebrar el 14 de desembre de 1918, quan es van votar els 105 diputats irlandesos a les eleccions al Parlament del Regne Unit del 1918.
Eleccions al Dáil Éireann de 1918 і Irlanda · Eleccions al Dáil Éireann de 1918 і Mícheál Ó Coileáin ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Irlanda · Estats Units d'Amèrica і Mícheál Ó Coileáin ·
Exèrcit Ciutadà Irlandès
Bandera original de 1914, onejada durant l'Alçament de Pasqua. Starry Plough, bandera del grup a partir del 1930. LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, (ICA), gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), fou un petit grup de voluntaris entrenats establert a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.
Exèrcit Ciutadà Irlandès і Irlanda · Exèrcit Ciutadà Irlandès і Mícheál Ó Coileáin ·
Guerra Civil irlandesa
La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.
Guerra Civil irlandesa і Irlanda · Guerra Civil irlandesa і Mícheál Ó Coileáin ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Irlanda і Irlanda · Irlanda і Mícheál Ó Coileáin ·
James Connolly
James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.
Irlanda і James Connolly · James Connolly і Mícheál Ó Coileáin ·
Neil Jordan
Neil Jordan, nascut el 25 de febrer de 1950 és un director de cinema irlandès i escriptor.
Irlanda і Neil Jordan · Mícheál Ó Coileáin і Neil Jordan ·
Partit Parlamentari Irlandès
Partit Parlamentari Irlandès (anglès Irish Parlamentary Party, irlandès Páirtí Parlaiminteach na hÉireann) també anomenat Partit Irlandès o Partit del Home Rule fou creat el 1882 per Charles Stewart Parnell, líder del Partit Nacionalista, com a partit parlamentari dels nacionalistes irlandesos elegits a Westminster fins al 1918.
Irlanda і Partit Parlamentari Irlandès · Mícheál Ó Coileáin і Partit Parlamentari Irlandès ·
Patrick Pearse
Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.
Irlanda і Patrick Pearse · Mícheál Ó Coileáin і Patrick Pearse ·
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Irlanda і Sinn Féin · Mícheál Ó Coileáin і Sinn Féin ·
Taoiseach
Escut de la República d'Irlanda El Taoiseach (pronunciació: /ti:ʃɒx/ o "tíxokh"; en plural Taoisigh, pronunciació /ti:ʃi:/ o "tixi") és el cap de govern de la República d'Irlanda i el líder del gabinet irlandès, càrrec equivalent al primer ministre de les democràcies parlamentàries sota el sistema de Westminster.
Irlanda і Taoiseach · Mícheál Ó Coileáin і Taoiseach ·
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Irlanda і Tractat Angloirlandès · Mícheál Ó Coileáin і Tractat Angloirlandès ·
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Irlanda і Ulster · Mícheál Ó Coileáin і Ulster ·
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Irlanda і Voluntaris Irlandesos · Mícheál Ó Coileáin і Voluntaris Irlandesos ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Irlanda і Mícheál Ó Coileáin
- Què tenen en comú Irlanda і Mícheál Ó Coileáin
- Semblances entre Irlanda і Mícheál Ó Coileáin
Comparació entre Irlanda і Mícheál Ó Coileáin
Irlanda té 339 relacions, mentre que Mícheál Ó Coileáin té 103. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 6.11% = 27 / (339 + 103).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Irlanda і Mícheál Ó Coileáin. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
