Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Muwatal·lis II і Ramsès II
Muwatal·lis II і Ramsès II tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Amonherkhepsef, Apa, Batalla de Cadeix, Cadeix (Síria), Dapur, Edom, Hesbon, Jericó, Jerusalem, Mar Morta, Moab, Regne d'Amurru, Seti I.
Amonherkhepsef
Amonherkhepsef (Amon és qui té la mà forta) fou príncep d'Egipte, fill més gran de Ramsès II i de la seva dona principal Nefertari.
Amonherkhepsef і Muwatal·lis II · Amonherkhepsef і Ramsès II ·
Apa
Apa també Upu, Upe i Upi a les cartes d'Amarna, va ser un regne que el rei Subiluliuma I va conquerir en la seva primera campanya de Síria.
Apa і Muwatal·lis II · Apa і Ramsès II ·
Batalla de Cadeix
La batalla de Cadeix (també Kadesh o Qadesh) va ser un combat a gran escala lluitat entre egipcis i hitites pel control de la Síria del sud a una data entre el 1295 i el 1270 aC segons les diferents cronologies, i generalment datada el 1274 aC.
Batalla de Cadeix і Muwatal·lis II · Batalla de Cadeix і Ramsès II ·
Cadeix (Síria)
Cadeix també Kadesh o Qadeš, nom que vol dir ‘Santa’, i també coneguda com a Kinza, era una ciutat de Síria, a la vora del riu Orontes, probablement localitzada a la moderna excavació de Tell Nebi Mend, uns 24 km al sud-oest d'Hims.
Cadeix (Síria) і Muwatal·lis II · Cadeix (Síria) і Ramsès II ·
Dapur
Dapur va ser una ciutat de Síria, propera a l'Orontes, probablement a la vall mitjana, al nord de Nuhase i al sud de Tunip.
Dapur і Muwatal·lis II · Dapur і Ramsès II ·
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Edom і Muwatal·lis II · Edom і Ramsès II ·
Hesbon
Hesbon o Heixbon va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon.
Hesbon і Muwatal·lis II · Hesbon і Ramsès II ·
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Jericó і Muwatal·lis II · Jericó і Ramsès II ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Muwatal·lis II · Jerusalem і Ramsès II ·
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Mar Morta і Muwatal·lis II · Mar Morta і Ramsès II ·
Moab
Al Gènesi, capítol dinou, Moab és el fill de la relació entre Lot i la seva pròpia filla gran, així Lot era el seu pare i el seu avi.
Moab і Muwatal·lis II · Moab і Ramsès II ·
Regne d'Amurru
mapa geopolític d'Orient Mitjà durant el període d'Amarna, abans que Amurru formés part de la zona d'influència hitita Amurru i Síria durant la dominació hitita. Amurru era el nom que es donava a una regió muntanyosa situada entre el riu Orontes i la costa mediterrània, a les terres de la regió de Síria.
Muwatal·lis II і Regne d'Amurru · Ramsès II і Regne d'Amurru ·
Seti I
Seti I el Gran fou el segon faraó de la dinastia XIX d'Egipte.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Muwatal·lis II і Ramsès II
- Què tenen en comú Muwatal·lis II і Ramsès II
- Semblances entre Muwatal·lis II і Ramsès II
Comparació entre Muwatal·lis II і Ramsès II
Muwatal·lis II té 102 relacions, mentre que Ramsès II té 108. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 6.19% = 13 / (102 + 108).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Muwatal·lis II і Ramsès II. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
