Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Museus Vaticans і Roma
Museus Vaticans і Roma tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Arqueologia, August, Basílica de Sant Pere, Bolonya, Capella Sixtina, Carlemany, Catacumba, Ciutat del Vaticà, Constantí I el Gran, Edat mitjana, Esquilí, Estats Pontificis, Etruscs, Florència, Fra Angelico, Il·lustració, Imperi Romà, Italià, Itàlia, Lleó III (papa), Lleó X, Lleó XII, Mar Adriàtica, Mar Tirrena, Michelangelo Buonarroti, Milà, Neró, Palau del Laterà, París, Perugino, ..., Piero della Francesca, Pius VII, Raffaello Sanzio, Renaixement, Sandro Botticelli, Sant Joan del Laterà, Sarcòfag, Set turons de Roma, Tíber, Vil·la Adriana. Ampliar l'índex (10 més) »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Arqueologia і Museus Vaticans · Arqueologia і Roma ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Museus Vaticans · August і Roma ·
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Basílica de Sant Pere і Museus Vaticans · Basílica de Sant Pere і Roma ·
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Bolonya і Museus Vaticans · Bolonya і Roma ·
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Capella Sixtina і Museus Vaticans · Capella Sixtina і Roma ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Museus Vaticans · Carlemany і Roma ·
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Catacumba і Museus Vaticans · Catacumba і Roma ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Museus Vaticans · Ciutat del Vaticà і Roma ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Museus Vaticans · Constantí I el Gran і Roma ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Museus Vaticans · Edat mitjana і Roma ·
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Esquilí і Museus Vaticans · Esquilí і Roma ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Museus Vaticans · Estats Pontificis і Roma ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Museus Vaticans · Etruscs і Roma ·
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Florència і Museus Vaticans · Florència і Roma ·
Fra Angelico
Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».
Fra Angelico і Museus Vaticans · Fra Angelico і Roma ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Il·lustració і Museus Vaticans · Il·lustració і Roma ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Museus Vaticans · Imperi Romà і Roma ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Italià і Museus Vaticans · Italià і Roma ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Museus Vaticans · Itàlia і Roma ·
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Lleó III (papa) і Museus Vaticans · Lleó III (papa) і Roma ·
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Lleó X і Museus Vaticans · Lleó X і Roma ·
Lleó XII
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.
Lleó XII і Museus Vaticans · Lleó XII і Roma ·
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Mar Adriàtica і Museus Vaticans · Mar Adriàtica і Roma ·
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Mar Tirrena і Museus Vaticans · Mar Tirrena і Roma ·
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Michelangelo Buonarroti і Museus Vaticans · Michelangelo Buonarroti і Roma ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Milà і Museus Vaticans · Milà і Roma ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Museus Vaticans і Neró · Neró і Roma ·
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Museus Vaticans і Palau del Laterà · Palau del Laterà і Roma ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Museus Vaticans і París · París і Roma ·
Perugino
Pietro di Cristoforo Vannucci dit Perugino (Città della Pieve, prop de Perusa, c. 1448 — Fontignano, febrer del 1523) va ser un pintor italià del Renaixement, adscrit a l'escola d'Umbria.
Museus Vaticans і Perugino · Perugino і Roma ·
Piero della Francesca
Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià, conegut pel seu àlies Piero della Francesca.
Museus Vaticans і Piero della Francesca · Piero della Francesca і Roma ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Museus Vaticans і Pius VII · Pius VII і Roma ·
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Museus Vaticans і Raffaello Sanzio · Raffaello Sanzio і Roma ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Museus Vaticans і Renaixement · Renaixement і Roma ·
Sandro Botticelli
Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.
Museus Vaticans і Sandro Botticelli · Roma і Sandro Botticelli ·
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Museus Vaticans і Sant Joan del Laterà · Roma і Sant Joan del Laterà ·
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Museus Vaticans і Sarcòfag · Roma і Sarcòfag ·
Set turons de Roma
Els set turons de Roma (en Septimontium) són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.
Museus Vaticans і Set turons de Roma · Roma і Set turons de Roma ·
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Museus Vaticans і Tíber · Roma і Tíber ·
Vil·la Adriana
La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Museus Vaticans і Roma
- Què tenen en comú Museus Vaticans і Roma
- Semblances entre Museus Vaticans і Roma
Comparació entre Museus Vaticans і Roma
Museus Vaticans té 446 relacions, mentre que Roma té 289. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 5.44% = 40 / (446 + 289).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Museus Vaticans і Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
