Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols
Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Baix Empordà, Ermessenda de Carcassona, Lotari I de França, Mallorca, Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, Pere el Gran, Porta Ferrada, Sant Feliu de Guíxols.
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Baix Empordà і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Baix Empordà і Sant Feliu de Guíxols ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Ermessenda de Carcassona і Sant Feliu de Guíxols ·
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Lotari I de França і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Lotari I de França і Sant Feliu de Guíxols ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Mallorca і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Mallorca і Sant Feliu de Guíxols ·
Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols
El Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols és una institució museística de caràcter local que té l’Antic Hospital Municipal com a seu principal, juntament amb dues altres seus: la primera planta del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i la caseta del Salvament Marítim.
Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols · Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Pere el Gran · Pere el Gran і Sant Feliu de Guíxols ·
Porta Ferrada
La Porta Ferrada constitueix l'element més emblemàtic del conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols edificat que ha arribat fins als nostres temps.
Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Porta Ferrada · Porta Ferrada і Sant Feliu de Guíxols ·
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols · Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols
- Què tenen en comú Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols
- Semblances entre Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols
Comparació entre Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols
Monestir de Sant Feliu de Guíxols té 47 relacions, mentre que Sant Feliu de Guíxols té 232. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 2.87% = 8 / (47 + 232).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
