Accés més ràpid que el navegador!
161 les relacions: Absolutisme, Afrancesat, Andalusia, Anglaterra, Annexió, Aristòtil, Arthur Wellesley, Barcelona, Batalla de Bailèn, Batalla de Llinars, Batalla de Valls, Batalla del Bruc, Bernardo Mozo de Rosales, Bloqueig Continental, Bloqueig de Barcelona, Burgos, Cadis, Capità general, Carles III d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Castell de Montjuïc, Castell de Sant Ferran, Catalunya, Ciutadella (arquitectura), Companyia de Jesús, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Constitucions catalanes, Cornelius Jansen, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Decrets de Nova Planta, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Despotisme il·lustrat, Dinastia borbònica, Dret de conquesta, Dret diví dels reis, Drets històrics, Escolàstica, Fèlix Torres i Amat de Palou, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Figueres, Fluvià, França, Francisco de Goya y Lucientes, ..., Francisco Espoz e Ilundain, Francisco Tadeo Calomarde, Furs, Galícia, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de les Taronges, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Set Anys, Guerra Gran, Guerres Carlines, Guerrilla, Guillaume Philibert Duhesme, Honoré-Charles de Reille, Il·lustració a Espanya, Inquisició, Isabel II d'Espanya, Jaume Creus i Martí, Jean-Andoche Junot, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan VI de Portugal, Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Jordi I de la Gran Bretanya, Josep Bonaparte, Joseph Chabran, Juan Díaz Porlier, Juan Martín Díez, Juan Sempere i Guarinos, La Corunya, Las Cabezas de San Juan, Laurent de Gouvion Saint-Cyr, Lisboa, Llei Sàlica, Lleida, Louis Gabriel Suchet, Luis de Lacy y Gautier, Madrid, Manifest dels Perses, Manresa, Manuel Godoy, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria I de Portugal, Mariana de Pineda Muñoz, Monarquia absoluta, Monarquia composta, Monarquia d'Espanya, Motí d'Aranjuez, Motí de Squillace, Napoleó Bonaparte, Navarra, Nicolas Jean de Dieu Soult, País Basc, Pactes de Família, Palau Reial de Madrid, Palma, Pere Joan Barceló i Anguera, Pierre-Antoine Dupont de l'Étang, Primer Imperi Francès, Rafael del Riego, Règim polisinodial, Rússia, Rebel·lió, Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya, Reformisme borbònic, Regència d'Urgell, Reial Acadèmia Espanyola, Reial audiència, Reial decret, Representació de Greuges, Reus, Revolució Francesa, Rio de Janeiro, Saragossa, Secretari d'Estat i del Despatx Universal, Setge de Girona de 1809, Setge de Lleida (1810), Setge de Tarragona (1811), Sobirania, Tortosa, Tractat de Fontainebleau (1807), Tractat de Gènova, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, Trienni Liberal, València, Vall d'Aran, Via fora els adormits, 1 de desembre, 10 de desembre, 13 de febrer, 17 de desembre, 1705, 1714, 1719, 1725, 1736, 1760, 1807, 1808, 1810, 1811, 1812, 1814, 1833, 19 de març, 26 de febrer, 28 de maig, 29 de desembre, 29 de febrer, 9 de febrer. Ampliar l'índex (111 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Absolutisme · Veure més »
Afrancesat
Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Afrancesat · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Andalusia · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Anglaterra · Veure més »
Annexió
Cerimònia d'annexió de Hawaii als Estats Units d'Amèrica el 1898. Ciutadans de Sarajevo llegint el ban que proclama l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès el 1908. Una annexió (del llatí ad, "a", i nexus, "unió") és l'adquisició forçosa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Annexió · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Aristòtil · Veure més »
Arthur Wellesley
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Arthur Wellesley · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Barcelona · Veure més »
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Bailèn · Veure més »
Batalla de Llinars
La batalla de Llinars o batalla de Cardedeu, fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 16 de desembre de 1808 al Vallès Oriental.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Llinars · Veure més »
Batalla de Valls
La batalla de Valls, també coneguda com la batalla del pont de Goi es va lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès entre les forces del mariscal francès Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general suís Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victòria francesa, i el comandant de l'exèrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria, morint uns dies després.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla de Valls · Veure més »
Batalla del Bruc
La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Batalla del Bruc · Veure més »
Bernardo Mozo de Rosales
Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) va ser un polític espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Bernardo Mozo de Rosales · Veure més »
Bloqueig Continental
Països participants del bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Bloqueig Continental · Veure més »
Bloqueig de Barcelona
El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Bloqueig de Barcelona · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Burgos · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Cadis · Veure més »
Capità general
El capità general és un grau militar.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Capità general · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Castell de Montjuïc · Veure més »
Castell de Sant Ferran
El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Castell de Sant Ferran · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Catalunya · Veure més »
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Companyia de Jesús · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Consell de Castella · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Constitucions catalanes · Veure més »
Cornelius Jansen
Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Cornelius Jansen · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Corts de Cadis · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »
Departament de Montserrat
El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament de Montserrat · Veure més »
Departament del Segre
El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament del Segre · Veure més »
Departament del Ter
El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament del Ter · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Departament francès · Veure més »
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Despotisme il·lustrat · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Dinastia borbònica · Veure més »
Dret de conquesta
Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Dret de conquesta · Veure més »
Dret diví dels reis
El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Dret diví dels reis · Veure més »
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Drets històrics · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Escolàstica · Veure més »
Fèlix Torres i Amat de Palou
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Fèlix Torres i Amat de Palou · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Figueres · Veure més »
Fluvià
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Fluvià · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і França · Veure més »
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »
Francisco Espoz e Ilundain
Francisco Espoz Ilundain, conegut com a Francisco Espoz i Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 - Barcelona, 24 de desembre del 1836) fou un militar espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Francisco Espoz e Ilundain · Veure més »
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde de Retascón y Arriá (Villel, 10 de febrer de 1773 - Tolosa de Llenguadoc, 19 de juny de 1842) va ser un polític espanyol, ennoblit com a duc de Santa Isabel a Dues Sicílies.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Francisco Tadeo Calomarde · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Furs · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Galícia · Veure més »
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »
Guerra de les Taronges
La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya durant el 1801.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de les Taronges · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra dels Set Anys · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerra Gran · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerres Carlines · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guerrilla · Veure més »
Guillaume Philibert Duhesme
Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »
Honoré-Charles de Reille
Honoré-Charles de Reille Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Honoré-Charles de Reille · Veure més »
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Il·lustració a Espanya · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Inquisició · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jaume Creus i Martí
Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) fou un religiós i polític català.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jaume Creus i Martí · Veure més »
Jean-Andoche Junot
Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jean-Andoche Junot · Veure més »
Joan Miquel de Vives i Feliu
era un militar català.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joan Miquel de Vives i Feliu · Veure més »
Joan VI de Portugal
Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joan VI de Portugal · Veure més »
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga · Veure més »
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Josep Bonaparte · Veure més »
Joseph Chabran
Joseph Chabran (Cavalhon, 21 de juny de 1763 - Avinyó, 5 de febrer de 1843) fou un general francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Joseph Chabran · Veure més »
Juan Díaz Porlier
Juan Díaz Porlier (Cartagena de Indias, 1788 - La Corunya, 3 d'octubre de 1815) fou un militar espanyol membre d'una important família establerta a l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Juan Díaz Porlier · Veure més »
Juan Martín Díez
Juan Martín Díez, anomenat lEmpecinado (en català: l'Entossudit) (Castrillo de Duero, Valladolid, 1775 - Roa, Burgos, 1825) va ser un militar espanyol, líder guerriller durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Juan Martín Díez · Veure més »
Juan Sempere i Guarinos
Juan Sempere i Guarinos (Elda, Regne de València, 8 d'abril del 1754 - ídem., 18 d'octubre de 1830) fou un polític, jurista, bibliògraf i economista valencià.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Juan Sempere i Guarinos · Veure més »
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і La Corunya · Veure més »
Las Cabezas de San Juan
Las Cabezas de San Juan és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Las Cabezas de San Juan · Veure més »
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Laurent de Gouvion Saint-Cyr · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Lisboa · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Llei Sàlica · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Lleida · Veure més »
Louis Gabriel Suchet
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Louis Gabriel Suchet · Veure més »
Luis de Lacy y Gautier
Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Madrid · Veure més »
Manifest dels Perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Manifest dels Perses · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Manresa · Veure més »
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Manuel Godoy · Veure més »
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria I de Portugal
Maria I de Portugal dita “la Pietosa ” (Lisboa, 17 de desembre de 1734 - Rio de Janeiro, Brasil, 20 de març de 1816) fou princesa del Brasil (1750 – 1777); duquessa de Bragança i reina de Portugal (1777 – 1816); i reina del Brasil (1815 – 1816).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Maria I de Portugal · Veure més »
Mariana de Pineda Muñoz
Mariana de Pineda Muñoz, més coneguda com a Mariana Pineda, (Granada, 1 de setembre de 1804 - Granada, 26 de maig de 1831) fou una heroïna espanyola de la causa liberal al xix.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Mariana de Pineda Muñoz · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Monarquia absoluta · Veure més »
Monarquia composta
Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Monarquia composta · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Motí d'Aranjuez · Veure més »
Motí de Squillace
Leopoldo de Gregorio, marqués de Squillace, per Giuseppe Bonito, oli sobre llenç, 128 x 102,5 cm, Madrid, Museu del Prado. El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Motí de Squillace · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Navarra · Veure més »
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Nicolas Jean de Dieu Soult · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і País Basc · Veure més »
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pactes de Família · Veure més »
Palau Reial de Madrid
El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Palau Reial de Madrid · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Palma · Veure més »
Pere Joan Barceló i Anguera
Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »
Pierre-Antoine Dupont de l'Étang
Dupont de l'Étang Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang (Chabanès, Charente, 14 de juliol de 1765 - 9 de març de 1840), fou un general francès durant les Guerres napoleòniques.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Pierre-Antoine Dupont de l'Étang · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Primer Imperi Francès · Veure més »
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rafael del Riego · Veure més »
Règim polisinodial
Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del). El mecanisme de funcionament bàsic era l'elevació d'una consulta al monarca, que resolia segons el seu parer.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Règim polisinodial · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rússia · Veure més »
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rebel·lió · Veure més »
Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya
Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya és un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliança pactada «per la llibertat de Catalunya», demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una «Republica Libera de Cathalunya».
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reformisme borbònic · Veure més »
Regència d'Urgell
La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Regència d'Urgell · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial audiència · Veure més »
Reial decret
En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reial decret · Veure més »
Representació de Greuges
La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Representació de Greuges · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Reus · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Revolució Francesa · Veure més »
Rio de Janeiro
Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Rio de Janeiro · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Saragossa · Veure més »
Secretari d'Estat i del Despatx Universal
El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Secretari d'Estat i del Despatx Universal · Veure més »
Setge de Girona de 1809
El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Girona de 1809 · Veure més »
Setge de Lleida (1810)
El setge de Lleida fou una batalla que tingué lloc a Lleida durant la Guerra del Francès l'any 1810.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Lleida (1810) · Veure més »
Setge de Tarragona (1811)
El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Sobirania · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tortosa · Veure més »
Tractat de Fontainebleau (1807)
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat de Fontainebleau (1807) · Veure més »
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat de Gènova · Veure més »
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat de Viena (1725) · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Trienni Liberal · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і València · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Vall d'Aran · Veure més »
Via fora els adormits
''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і Via fora els adormits · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1 de desembre · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 10 de desembre · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 13 de febrer · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 17 de desembre · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1705 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1714 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1719 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1725 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1736 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1760 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1807 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1808 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1810 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1811 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1814 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 1833 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 19 de març · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 26 de febrer · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 28 de maig · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 29 de desembre · Veure més »
29 de febrer
El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 29 de febrer · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Monarquia Absoluta Borbònica і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Espanya borbònica, Monarquia Absolutista borbònica, Monarquia absoluta borbònica.
