Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Modernisme català

Índex Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Taula de continguts

  1. 395 les relacions: Adrià Gual i Queralt, Alemanya, Alexandre Cortada i Serra, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alfons Juyol i Bach, Alt Camp, Alt Penedès, Anarquisme, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Maria Gallissà i Soqué, Apel·les Mestres i Oñós, Arc de Triomf de Barcelona, Argentona, Arquitectura, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura gòtica, Arquitectura medieval, Art Brut, Art de Catalunya, Art públic de Barcelona, Artesania, Arts, Arts and Crafts, Arts aplicades, Arts decoratives, Astorga, Auguste Rodin, Avantguardisme, Àustria, Bages, Baix Camp, Baix Llobregat, Barcelona, Barcelonès, Bèlgica, Bé cultural d'interès nacional, Berguedà, Bohèmia, Brussel·les, Burgesia, Camí de llum, Can Negre, Canet de Mar, Carles Mani i Roig, Cartellisme modernista català, Casa Amatller, Casa Antoni Barraquer, Casa Barbey (la Garriga), Casa Batlló, Casa Calvet, ... Ampliar l'índex (345 més) »

  2. Arquitectura de Catalunya
  3. Estils arquitectònics
  4. Modernisme

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Veure Modernisme català і Adrià Gual i Queralt

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Modernisme català і Alemanya

Alexandre Cortada i Serra

Alexandre Cortada i Serra (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1935) fou un periodista i musicòleg català.

Veure Modernisme català і Alexandre Cortada i Serra

Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.

Veure Modernisme català і Alexandre de Riquer i Ynglada

Alfons Juyol i Bach

Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 10 de maig de 1862 - 29 de setembre de 1917) fou un escultor modernista especialitzat en la decoració d'elements arquitectònics.

Veure Modernisme català і Alfons Juyol i Bach

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Veure Modernisme català і Alt Camp

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Veure Modernisme català і Alt Penedès

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.

Veure Modernisme català і Anarquisme

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».

Veure Modernisme català і Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Maria Gallissà i Soqué

Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 10 de setembre de 1861 - Barcelona, 17 d'abril de 1903) fou un arquitecte modernista català.

Veure Modernisme català і Antoni Maria Gallissà i Soqué

Apel·les Mestres i Oñós

Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.

Veure Modernisme català і Apel·les Mestres i Oñós

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Veure Modernisme català і Arc de Triomf de Barcelona

Argentona

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Veure Modernisme català і Argentona

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Veure Modernisme català і Arquitectura

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Veure Modernisme català і Arquitectura de Barcelona

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Veure Modernisme català і Arquitectura gòtica

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Veure Modernisme català і Arquitectura medieval

Art Brut

Adolf Wölfli, 1910 El terme anglès outsider art (art marginal) va ser encunyat pel crític d'art Roger Cardinal el 1972, traslladant a l'anglès el concepte d'art brut concebut per l'artista francès Jean Dubuffet per a descriure l'art creat fora dels límits de la cultura oficial; l'interès de Dubuffet es dirigia especialment cap a les manifestacions artístiques portades a terme per pacients d'hospitals psiquiàtrics, però no només.

Veure Modernisme català і Art Brut

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Veure Modernisme català і Art de Catalunya

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Modernisme català і Art públic de Barcelona

Artesania

Artesania Ferro forjat a la Torre Luengo d'AlginetL'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l'ajut d'utillatges o màquines simples.

Veure Modernisme català і Artesania

Arts

Hans Rottenhammer - Al·legoria de les Arts Les arts són la teoria, l'aplicació i l'expressió física de la creativitat humana de les cultures i societats a través de les habilitats i la imaginació per produir objectes, entorns i experiències.

Veure Modernisme català і Arts

Arts and Crafts

El moviment Arts and Crafts va ser un moviment artístic lligat al disseny i les arts decoratives.

Veure Modernisme català і Arts and Crafts

Arts aplicades

Tirador de porta Lart aplicada és l'aplicació de l'estètica als objectes de la vida quotidiana, és a dir, l'art que té com a objectiu principal la utilitat i la decoració, i no l'espiritual o intel·lectual.

Veure Modernisme català і Arts aplicades

Arts decoratives

Les arts decoratives es defineixen tradicionalment com el conjunt d'arts ornamental i funcional de les obres en ceràmica, fusta, vidre, metall, tèxtil.

Veure Modernisme català і Arts decoratives

Astorga

Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.

Veure Modernisme català і Astorga

Auguste Rodin

François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps, considerat el fundador de l'escultura moderna.

Veure Modernisme català і Auguste Rodin

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Veure Modernisme català і Avantguardisme

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Modernisme català і Àustria

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Veure Modernisme català і Bages

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Veure Modernisme català і Baix Camp

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Veure Modernisme català і Baix Llobregat

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Modernisme català і Barcelona

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Veure Modernisme català і Barcelonès

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Modernisme català і Bèlgica

Bé cultural d'interès nacional

Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.

Veure Modernisme català і Bé cultural d'interès nacional

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Veure Modernisme català і Berguedà

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Veure Modernisme català і Bohèmia

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Veure Modernisme català і Brussel·les

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Modernisme català і Burgesia

Camí de llum

Camí de llum és una novel·la de Miquel de Palol publicada el 1909.

Veure Modernisme català і Camí de llum

Can Negre

Can Negre és una masia situada a Sant Joan Despí (Baix Llobregat).

Veure Modernisme català і Can Negre

Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.

Veure Modernisme català і Canet de Mar

Carles Mani i Roig

Carles Mani i Roig (Móra d'Ebre o Tarragona, 1866 - Barcelona, 1911) va ser un escultor català que va seguir el dictat d'un estil propi apartant-se de l'escultura catalana que es feia en el seu temps.

Veure Modernisme català і Carles Mani i Roig

Cartellisme modernista català

Ramon Casas, cartell per a l'espectacle "Petite fête flamenca oferte à Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs" (Barcelona, 1898) El cartellisme modernista català va ser una de les disciplines artístiques més reeixides durant l'època modernista, iniciada vers l'any 1896.

Veure Modernisme català і Cartellisme modernista català

Casa Amatller

La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.

Veure Modernisme català і Casa Amatller

Casa Antoni Barraquer

Casa Antoni Barraquer és una obra del municipi de la Garriga (Vallès Oriental).

Veure Modernisme català і Casa Antoni Barraquer

Casa Barbey (la Garriga)

Casa Barbey és un edifici del municipi de la Garriga (Vallès Oriental).

Veure Modernisme català і Casa Barbey (la Garriga)

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Veure Modernisme català і Casa Batlló

Casa Calvet

La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Casa Calvet

Casa Coll i Regàs

La casa Coll i Regàs és un edifici modernista de Mataró (Maresme), creat per l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch l'any 1898 per encàrrec de l'empresari Joaquim Coll i Regàs, un important fabricant tèxtil de Mataró.

Veure Modernisme català і Casa Coll i Regàs

Casa Comalat

La casa Comalat és un edifici modernista situat a l'Avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Modernisme català і Casa Comalat

Casa Enric Pavillard

La casa Enric Pavillard, o simplement casa Pavillard, és un edifici d'estil modernista de Badalona (Barcelonès) protegit com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Casa Enric Pavillard

Casa Fuster

La Casa Fuster és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Modernisme català і Casa Fuster

Casa Garí

La Casa Garí és una obra modernista d'Argentona (Maresme) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Casa Garí

Casa Garriga Nogués

La casa Garriga Nogués és un edifici situat al carrer de la Diputació, 250 de Barcelona, dins d'el Quadrat d'Or, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Veure Modernisme català і Casa Garriga Nogués

Casa Isabel Pomar

La casa Isabel Pomar és un edifici modernista situat al carrer de Girona, 86 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Modernisme català і Casa Isabel Pomar

Casa Lleó i Morera

La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Modernisme català і Casa Lleó i Morera

Casa Llopis Bofill

La Casa Llopis Bofill és un edifici al xamfrà dels carrers de València i Bailèn al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Modernisme català і Casa Llopis Bofill

Casa Masramon

La Casa Masramon és una obra d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Modernisme català і Casa Masramon

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Veure Modernisme català і Casa Milà

Casa Navàs

La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner.

Veure Modernisme català і Casa Navàs

Casa Puig i Cadafalch

Casa Puig i Cadafalch és una casa modernista d'Argentona (Maresme) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Casa Puig i Cadafalch

Casa Ramos

La Casa Ramos és un edifici d'habitatges modernista situat a la Plaça de Lesseps de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Casa Ramos

Casa Roura

La casa Roura, també coneguda com a Ca La Bianga, és un edifici modernista situat a la la Riera de Sant Domènec de Canet de Mar, declarat Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Modernisme català і Casa Roura

Casa Rull

La Casa Rull és un edifici modernista de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner de la ciutat de Reus, Baix Camp.

Veure Modernisme català і Casa Rull

Casa Sayrach

La Casa Sayrach és un edifici situat a l'avinguda Diagonal 423 formant xamfrà amb el carrer Enric Granados, al barri Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Veure Modernisme català і Casa Sayrach

Casa Serra

Casa Serra o Can Serra és un edifici a la ciutat de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch.

Veure Modernisme català і Casa Serra

Casa Solà Morales

La Casa Solà Morales és una obra d'Olot (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Casa Solà Morales

Casa Terradas

La Casa Terrades o de les Punxes és un edifici modernista situat als carrers del Rosselló, Bruc i l'Avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Veure Modernisme català і Casa Terradas

Casa Thomas

La Casa Thomas és un edifici situat al carrer de Mallorca de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Modernisme català і Casa Thomas

Casa Tosquella

Casa Tosquella és un edifici modernista resultat d'una reforma feta el 1907 per Eduard Maria Balcells i Buïgas.

Veure Modernisme català і Casa Tosquella

Casa Vicens

La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.

Veure Modernisme català і Casa Vicens

Casino de Manresa

El Casino de Manresa és un edifici modernista situat al punt més cèntric del passeig de Pere III de Manresa (Bages), obra d'Ignasi Oms i Ponsa.

Veure Modernisme català і Casino de Manresa

Castell dels Tres Dragons

Estat de construcció a l'abril de 1888 El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït per ser el Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que s'acabava d'inaugurar.

Veure Modernisme català і Castell dels Tres Dragons

Castellar de n'Hug

Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès.

Veure Modernisme català і Castellar de n'Hug

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Modernisme català і Catalanisme

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Veure Modernisme català і Catalans

Catalònia

Catalònia era una revista de caràcter quinzenal – o semi-mensual –, de contingut artístic i literari, que va veure la llum per primer cop a Barcelona el 25 de febrer de 1898, en el si d'una Catalunya en plena efervescència cultural a tots els nivells, cosa que contrastava amb la decadència que es vivia a Espanya, que al llarg de tot el havia perdut les seves colònies d'ultramar.

Veure Modernisme català і Catalònia

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Modernisme català і Catalunya

Catenària

Una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.

Veure Modernisme català і Catenària

Caterina Albert i Paradís

, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Veure Modernisme català і Caterina Albert i Paradís

Caves Codorniu

Les caves Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional.

Veure Modernisme català і Caves Codorniu

Cèsar Martinell i Brunet

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Veure Modernisme català і Cèsar Martinell i Brunet

Celler Cooperatiu de Falset

El Celler Cooperatiu de Falset és un edifici modernista de Cèsar Martinell a Falset (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu de Falset

Celler Cooperatiu de Gandesa

El Celler Cooperatiu de Gandesa és un edifici modernista situat a Gandesa (Terra Alta), obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet.

Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu de Gandesa

Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt

El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és un monument obra de Cèsar Martinell i Brunet començat a construir el 1918 al municipi de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt

Celler Cooperatiu del Pinell de Brai

El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi del Pinell de Brai (Terra Alta) que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet.

Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu del Pinell de Brai

Celler del Sindicat de Barberà de la Conca

El Celler del Sindicat de Barberà de la Conca, o celler del Sindicat Agrícola (com deien a Barberà de la Conca, per distingir-lo del Celler de la Societat Agrícola està situat a migdia del poble, vora la carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 (l'any 1929 s'acabava la torre de l'aigua) per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls.

Veure Modernisme català і Celler del Sindicat de Barberà de la Conca

Celler Güell

El Celler Güell és una edificació modernista al nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).

Veure Modernisme català і Celler Güell

Cementiri d'Arenys de Mar

El cementiri d'Arenys de Mar, també conegut com a cementiri de Sinera, és el cementiri municipal d'Arenys de Mar.

Veure Modernisme català і Cementiri d'Arenys de Mar

Charles Rennie Mackintosh

Charles Rennie Mackintosh (7 de juny de 1868 - 10 de desembre de 1928) era un arquitecte escocès, dissenyador i aquarel·lista.

Veure Modernisme català і Charles Rennie Mackintosh

Cinema català

El cinema català és el que es fa als Països Catalans, generalment amb equip i mitjans catalans i, preferentment, en llengua catalana.

Veure Modernisme català і Cinema català

Col·legi de les Teresianes

El Col·legi de les Teresianes o Col·legi Santa Teresa-Ganduxer és una escola al carrer de Ganduxer a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, i actualment al barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Veure Modernisme català і Col·legi de les Teresianes

Comillas

Comillas és un municipi de Cantàbria.

Veure Modernisme català і Comillas

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.

Veure Modernisme català і Conca de Barberà

Conrad Roure i Bofill

Portada de la primera traducció completa al català de la ''Ilíada'', en prosa, a càrrec de Conrad Roure. Conrad Roure i Bofill (Barcelona, setembre de 1841 - 18 d'abril de 1928) va ser un dramaturg, periodista, publicista i advocat català.

Veure Modernisme català і Conrad Roure i Bofill

Constantin Meunier

Constantin Émile Meunier (Etterbeek, Bèlgica, 12 d'abril de 1831 - Ixelles, Bèlgica, 4 d'abril de 1905) pintor i escultor realista belga.

Veure Modernisme català і Constantin Meunier

Cooperativa Obrera Mataronesa

Nau de la Cooperativa, amb arcs parabòlics La Cooperativa Obrera Mataronesa, Mataronense, MataroninaPomés i Rodriguez (nota 1, pàg.15, 1997) van trobar la denominació «La Obrera Mataronesa» durant els deu primers anys de la cooperativa i a partir de 1875 només «La Obrera Mataronense» en castellà.

Veure Modernisme català і Cooperativa Obrera Mataronesa

Crítica de l'art

''Fugint de la Crítica'', obra de Pere Borrell del Caso de 1874 La crítica de l'art és l'efecte d'avualuar una obra d'art.

Veure Modernisme català і Crítica de l'art

Cripta de la Colònia Güell

La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).

Veure Modernisme català і Cripta de la Colònia Güell

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Modernisme català і Cultura

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Veure Modernisme català і Dècada del 1920

Desconsol

Desconsol és una escultura realitzada per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Modernisme català і Desconsol

Diario de Barcelona

El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.

Veure Modernisme català і Diario de Barcelona

Disseny

Disseny assistit per ordinador El disseny és un mètode o mètodes de treball, consistent en diverses etapes (començant per la redacció d'especificacions, detecció d'incongruències o de millores a fer, formulació de problemes a resoldre o bé de la millora a implementar, etc.), que solen tenir noms diferents segons diferents camps d'actuació, encaminar a concebre un producte o sistema nou o bé una millora d'un d'existent.

Veure Modernisme català і Disseny

Drames rurals

Drames rurals (1902) és un recull de dotze contes de Víctor Català (Caterina Albert), cinc dels quals ja havien estat publicats individualment en la revista Joventut: "L'enveja", "L'explosió", "Agonia", "Idil·li xorc" i "La vella".

Veure Modernisme català і Drames rurals

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Veure Modernisme català і Eclecticisme

Edgar Degas

Edgar Degas (París, 19 de juliol de 1834 - 27 de setembre de 1917) fou un mestre francès que destacà com a pintor, gravador, escultor i fotògraf.

Veure Modernisme català і Edgar Degas

Edifici Montaner i Simon

Ledifici Montaner i Simon està situat al carrer d'Aragó, 255 de l'Eixample de Barcelona i fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1997.

Veure Modernisme català і Edifici Montaner i Simon

Eduard Vidal i de Valenciano

Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor.

Veure Modernisme català і Eduard Vidal i de Valenciano

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Modernisme català і Eixample de Barcelona

El Capricho

La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista situat en la localitat càntabra de Comillas.

Veure Modernisme català і El Capricho

El Pinell de Brai

El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Veure Modernisme català і El Pinell de Brai

El Poble Català

Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.

Veure Modernisme català і El Poble Català

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Veure Modernisme català і Electricitat

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Veure Modernisme català і Elies Rogent i Amat

Eliseu Meifrèn i Roig

Eliseu Meifrèn i Roig (Barcelona, 28 de desembre de 1857 – ibid., 5 de febrer de 1940) va ser un pintor català que va viure de ple l'etapa del modernisme, tot i que a la seva obra és més marcada la influència de l'impressionisme francès.

Veure Modernisme català і Eliseu Meifrèn i Roig

Els Quatre Gats

Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 12 o el 14 de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896).

Veure Modernisme català і Els Quatre Gats

Els sots feréstecs

Església de sant Pau de Montmany el 2002 Els sots feréstecs (1901),Castellanos - 1983, pàg.

Veure Modernisme català і Els sots feréstecs

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Veure Modernisme català і Enric Clarasó i Daudí

Enric Nieto i Nieto

Enric Nieto i Nieto (Barcelona, 6 d'octubre de 1880 - Melilla, 5 de gener de 1954) fou un arquitecte català nascut a Barcelona, fill de Joan Nieto i Viola un mestre d'obres i de Josefa Nieto Casas tots dos de Barcelona.

Veure Modernisme català і Enric Nieto i Nieto

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Veure Modernisme català і Enric Sagnier i Villavecchia

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Veure Modernisme català і Escòcia

Escenografia

Reproducció de l'escenografia de l'òpera dels moments Norma L'escenografia és el conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació, siguin materials (decorat, utillatge teatral), la il·luminació o la caracterització dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria), ja sigui l'escenificació destinada a presentació en viu (teatre, dansa), cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.

Veure Modernisme català і Escenografia

Escola luminista de Sitges

''Platja de Sitges'' (1882), d'Antoni Almirall i Romagosa, col·lecció particular LEscola luminista de Sitges va ser un moviment pictòric principalment paisatgista actiu a Sitges (Garraf) entre 1878 i 1892.

Veure Modernisme català і Escola luminista de Sitges

Escola Mallorquina

LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.

Veure Modernisme català і Escola Mallorquina

Església del Sagrat Cor de Vistabella

Lesglésia del Sagrat Cor és una església modernista del nucli de Vistabella al terme municipal de la Secuita, al Tarragonès.

Veure Modernisme català і Església del Sagrat Cor de Vistabella

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Modernisme català і Espanya

Estètica

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

Veure Modernisme català і Estètica

Estiueig

Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.

Veure Modernisme català і Estiueig

Estuc

jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.

Veure Modernisme català і Estuc

Estucat al foc

Paret realitzada amb estuc de calç planxat al foc. Església de Sant Miquel, a Santa Fe (Nou Mèxic) Decoració realitzada amb estuc de calç planxat al foc LEstucat al foc és una variant de la tècnica de l'estucat que fa servir una pasta de gra fi composta de calç apagada, marbre polvoritzat i pigments naturals, que s'endureix per reacció química en entrar en contacte el carbonat de calci de la calç amb el diòxid de carboni (CO₂) i s'utilitza sobretot en els acabats de parets i sostres, fins i tot s'ha fet servir com acabat de parets exteriors.

Veure Modernisme català і Estucat al foc

Eugène Grasset

Eugène Grasset (Lausana, Suïssa, 25 de maig de 1845 - Sceaux, prop de París, 23 d'octubre de 1917) va ser un escultor, pintor i il·lustrador franc-suís de la Belle Époque i pioner del Modernisme.

Veure Modernisme català і Eugène Grasset

Eugène Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.

Veure Modernisme català і Eugène Viollet-le-Duc

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Veure Modernisme català і Eugeni d'Ors i Rovira

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Modernisme català і Europa

Europa del Sud

Europa del Sud o també coneguda com Europa Meridional és la regió meridional del continent europeu.

Veure Modernisme català і Europa del Sud

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Veure Modernisme català і Eusebi Arnau i Mascort

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Veure Modernisme català і Exposició Internacional de Barcelona

Exposició universal

Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.

Veure Modernisme català і Exposició universal

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Veure Modernisme català і Exposició Universal de Barcelona

Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera és un edifici modernista projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a Cervera.

Veure Modernisme català і Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

Farinera Teixidor

La Farinera Teixidor és un edifici modernista projectat per Rafael Masó i Valentí l'any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona.

Veure Modernisme català і Farinera Teixidor

Fàbrica Casaramona

La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Veure Modernisme català і Fàbrica Casaramona

Fàbrica de Ciment Asland

La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà).

Veure Modernisme català і Fàbrica de Ciment Asland

Felip Cortiella i Ferrer

Felip Cortiella i Ferrer (Barcelona, 9 de novembre de 1871 - 1937) va ser un dramaturg, poeta, narrador i tipògraf anarquista i catalanista.

Veure Modernisme català і Felip Cortiella i Ferrer

Ferro colat

Les columnes i altres peces del Mercat del Born són de ferro colat. Pont de ferro colat (The Ironbridge) sobre el riu Severn. Una peça de fosa o ferro colat és un aliatge de ferro amb més d'un 2% de carboni.

Veure Modernisme català і Ferro colat

Ferro forjat

Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.

Veure Modernisme català і Ferro forjat

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Veure Modernisme català і Ferrocarril

Festes modernistes de Sitges

Portada del llibre del certamen literari de les festes modernistes Festes modernistes de Sitges fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

Veure Modernisme català і Festes modernistes de Sitges

Finca Güell

* Pavellons de la Finca Güell.

Veure Modernisme català і Finca Güell

Foment de les Arts i el Disseny

El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del país.

Veure Modernisme català і Foment de les Arts i el Disseny

Forma (revista)

Forma és una revista artística editada entre 1904 i 1908 dirigida pel Miquel Utrillo.

Veure Modernisme català і Forma (revista)

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Modernisme català і França

Francesc Berenguer i Mestres

Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) va ser un arquitecte modernista català.

Veure Modernisme català і Francesc Berenguer i Mestres

Francesc Gimeno i Arasa

Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927) fou un pintor i dibuixant català.

Veure Modernisme català і Francesc Gimeno i Arasa

Francesc Pujols i Morgades

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.

Veure Modernisme català і Francesc Pujols i Morgades

Francesc Vidal i Jevellí

Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, 1 de gener de 1848 - Barcelona, 11 d'octubre de 1914) va ser un dels ebenistes, tan moblista com decorador, més destacats de la ciutat de Barcelona a finals del vuit-cents pel fet de ser un dels primers professionals a potenciar l'artesania en el si del naixent esteticisme i modernisme català, format a lÉcole des Beaux-Arts de Paris.

Veure Modernisme català і Francesc Vidal i Jevellí

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Veure Modernisme català і Frederic Soler i Hubert

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Veure Modernisme català і Friedrich Wilhelm Nietzsche

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.

Veure Modernisme català і Fundació Antoni Tàpies

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Modernisme català і Gabriel Alomar i Villalonga

Gandesa

Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.

Veure Modernisme català і Gandesa

Garraf

El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.

Veure Modernisme català і Garraf

Garrot vil (quadre)

Garrot vil és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1894 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

Veure Modernisme català і Garrot vil (quadre)

Garrotxa

La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.

Veure Modernisme català і Garrotxa

Gaspar Homar i Mezquida

Imatge identificativa del taller d'ebenisteria Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca, 11 de setembre de 1870 – Barcelona, 5 de gener de 1953) fou un moblista, ensemblier i antiquari, considerat un dels representants més genuïns del moviment modernista català en el camp de la decoració i la creació de mobles.

Veure Modernisme català і Gaspar Homar i Mezquida

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure Modernisme català і Generalitat de Catalunya

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Modernisme català і Girona

Glasgow

Glasgow (en gaèlic escocès: Glaschu, en escocès: Glesca) és una ciutat d'Escòcia, al Regne Unit.

Veure Modernisme català і Glasgow

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Modernisme català і Guerra Civil espanyola

Gustave Flaubert

Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, Canteleu (Sena Marítim), 8 de maig de 1880) fou un escriptor francès de reconeguda influència.

Veure Modernisme català і Gustave Flaubert

Henri de Toulouse-Lautrec

Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc a Albi, França, 24 de novembre del 1864 - Sent Andriu dau Bòsc, França, 9 de setembre del 1901) fou un artista pertanyent al moviment postimpressionista.

Veure Modernisme català і Henri de Toulouse-Lautrec

Henrik Ibsen

'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.

Veure Modernisme català і Henrik Ibsen

Hiperboloide

L'hiperboloide és la superfície de revolució generada per la rotació d'una hipèrbola al voltant d'un dels seus dos eixos de simetria.

Veure Modernisme català і Hiperboloide

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Veure Modernisme català і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Veure Modernisme català і Ignasi Iglésias i Pujadas

Impressionisme

Impressió: sol naixent'', obra que donà nom al moviment impressionista. Limpressionisme és un moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme.

Veure Modernisme català і Impressionisme

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Modernisme català і Indústria

Individu

L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.

Veure Modernisme català і Individu

Institut Pere Mata

LInstitut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dona servei a una regió molt més gran.

Veure Modernisme català і Institut Pere Mata

Intel·lectual

Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó.

Veure Modernisme català і Intel·lectual

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Modernisme català і Itàlia

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Veure Modernisme català і Jacint Verdaguer i Santaló

James McNeill Whistler

James Abbott McNeill Whistler (Lowell, Massachusetts, Estats Units, 11 de juliol de 1834 – Londres, 17 de juliol de 1903) fou un pintor nord-americà que va viure sobretot entre França i Anglaterra.

Veure Modernisme català і James McNeill Whistler

Jaume Brossa i Roger

Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868, 1869 o 1875 - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català.

Veure Modernisme català і Jaume Brossa i Roger

Jaume Massó i Torrents

Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 9 de novembre de 1863 - Barcelona, 11 de setembre de 1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista L'Avenç.

Veure Modernisme català і Jaume Massó i Torrents

Jeroni Zanné i Rodríguez

Jeroni Zanné i Rodríguez (Barcelona, 27 de novembre de 1873- Buenos Aires, Argentina, 16 de juny de 1934), fou un poeta i escriptor català modernista.

Veure Modernisme català і Jeroni Zanné i Rodríguez

Joan Brull i Vinyoles

Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 25 de gener de 1863 - 3 de febrer de 1912) fou un pintor català de finals del, representant del simbolisme català juntament amb altres artistes com Adrià Gual, Josep Maria Tamburini o Alexandre de Riquer.

Veure Modernisme català і Joan Brull i Vinyoles

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Modernisme català і Joan Fuster i Ortells

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Veure Modernisme català і Joan Maragall i Gorina

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Veure Modernisme català і Joan Puig i Ferreter

Joan Rubió i Bellver

va ser un arquitecte modernista català.

Veure Modernisme català і Joan Rubió i Bellver

Joan Sardà i Lloret

Il·lustració Catalana Joan Sardà i Lloret (Sant Quintí de Mediona, l'Alt Penedès, 16 de juliol de 1851 - Barcelona, 4 de desembre de 1898) fou un traductor i crític literari, pare de Francesc Sardà i Ladico.

Veure Modernisme català і Joan Sardà i Lloret

Joan Torrendell i Escalas

''Els dos esperits. Drama en quatre actes'', 1902. Joan Torrendell i Escalas (Ciutat de Mallorca, 1869 – Buenos Aires, 1937) fou un escriptor i periodista mallorquí.

Veure Modernisme català і Joan Torrendell i Escalas

Joaquim Casas i Carbó

Joaquim Casas i Carbó, també conegut com a Joaquim Casas-Carbó, (Barcelona, 22 de febrer de 1858 - 10 de maig de 1943) fou un advocat, editor i escriptor català.

Veure Modernisme català і Joaquim Casas i Carbó

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Veure Modernisme català і Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Vancells i Vieta

Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866. - 26 de desembre de 1942) fou un pintor català pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa.

Veure Modernisme català і Joaquim Vancells i Vieta

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Veure Modernisme català і Johann Wolfgang von Goethe

John Hassall

John Hassall (Walmer, Kent, 21 de maig de 1868 - 8 de març de 1948) va ser un pintor, il·lustrador, xilògraf i cartellista anglès.

Veure Modernisme català і John Hassall

John Ruskin

John Ruskin (Londres, 8 de febrer de 1819 - Brantwood, 20 de gener de 1900) fou un escriptor, crític d'art i sociòleg anglès, un dels grans mestres de la prosa anglesa.

Veure Modernisme català і John Ruskin

Josafat (novel·la)

Josafat és una novel·la escrita per Prudenci Bertrana l'any 1906 en plena època del modernisme català.

Veure Modernisme català і Josafat (novel·la)

Josep Domènech i Estapà

Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català.

Veure Modernisme català і Josep Domènech i Estapà

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Veure Modernisme català і Josep Llimona i Bruguera

Josep Maria Arnau i Pascual

Josep Maria Arnau i Pascual (Arenys de Mar, 7 de setembre de 1831 - 4 d'agost de 1913), advocat i dramaturg, pioner en la Renaixença catalana.

Veure Modernisme català і Josep Maria Arnau i Pascual

Josep Maria Jujol i Gibert

fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.

Veure Modernisme català і Josep Maria Jujol i Gibert

Josep Maria Tamburini i Dalmau

Hivern'', al Museu Víctor Balaguer. Josep Maria Tamburini i Dalmau (Barcelona, 4 de desembre de 1856 - Barcelona, 1932) fou un pintor i crític d'art català.

Veure Modernisme català і Josep Maria Tamburini i Dalmau

Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 22 d'agost de 1879Segons l'entrada número 4.269 del Registre Civil de Barcelona: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pijoan-registre.jpg a l'IEC. Data de naixement: 22 d'agost de 1881, altres fonts: 28 agost 1879 (Archives cantonales vaudoises PP 771/1034-1037).

Veure Modernisme català і Josep Pijoan i Soteras

Josep Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Veure Modernisme català і Josep Pous i Pagès

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure Modernisme català і Josep Puig i Cadafalch

Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.

Veure Modernisme català і Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Yxart i de Moragas

Josep Yxart i de Moragas (o Josep Ixart i de Moragues) (Tarragona, 10 de setembre del 1852 - Tarragona, 25 de maig del 1895) fou un crític literari català.

Veure Modernisme català і Josep Yxart i de Moragas

Joventut (revista)

Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.

Veure Modernisme català і Joventut (revista)

Jules Chéret

Jules Chéret (31 de maig de 1836 - 23 de setembre de 1932) va ser un pintor i litògraf francès que es convertiria en un mestre del cartellisme.

Veure Modernisme català і Jules Chéret

Juli Vallmitjana i Colomines

Juli Vallmitjana i Colomines (o Colominas) (Barcelona, 1873 - gener del 1937) va ser un orfebre, escriptor i dramaturg català.

Veure Modernisme català і Juli Vallmitjana i Colomines

L'auca del senyor Esteve

Santiago Rusiñol, versió teatral, comèdia en cinc actes i deu quadres, publicada a Barcelona cap a l'any 1920 L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 de la qual l'autor feu posteriorment una versió teatral que s'estrenà amb gran èxit de públic i de crítica el 12 de maig de 1917 al Teatre Victòria de Barcelona.

Veure Modernisme català і L'auca del senyor Esteve

L'Avenç (1881-1893)

L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.

Veure Modernisme català і L'Avenç (1881-1893)

La Bombonera (la Garriga)

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga (Vallès Oriental) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і La Bombonera (la Garriga)

La Colònia Güell

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat.

Veure Modernisme català і La Colònia Güell

La Garriga

La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Modernisme català і La Garriga

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Veure Modernisme català і La Renaixensa

La Secuita

La Secuita és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Veure Modernisme català і La Secuita

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Veure Modernisme català і La Vanguardia

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Veure Modernisme català і La Veu de Catalunya

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912) és una novel·la de Josep Pous i Pagès.

Veure Modernisme català і La vida i la mort d'en Jordi Fraginals

Laureà Barrau i Buñol

Laureà Barrau i Buñol (Barcelona, 27 de desembre de 1863 - Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 21 d'octubre de 1957) fou un pintor català.

Veure Modernisme català і Laureà Barrau i Buñol

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Modernisme català і Literatura

Literatura modernista

Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.

Veure Modernisme català і Literatura modernista

Lleó (Castella i Lleó)

Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.

Veure Modernisme català і Lleó (Castella i Lleó)

Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat

Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la comarca del Priorat.

Veure Modernisme català і Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat

Llorenç Matamala i Piñol

Escultura de Sant Jordi i el drac, a la Casa de los Botines, obra de Llorenç Matamala Llorenç Matamala i Piñol (Sant Fruitós de Bages, 1856 - Barcelona, 29 de juliol de 1927) fou un escultor català.

Veure Modernisme català і Llorenç Matamala i Piñol

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Modernisme català і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Graner i Arrufí

Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 5 de febrer de 1863 - Barcelona, 7 de maig de 1929) fou un pintor realista català.

Veure Modernisme català і Lluís Graner i Arrufí

Lluís Muncunill i Parellada

fou un arquitecte modernista català.

Veure Modernisme català і Lluís Muncunill i Parellada

Lluís Rigalt i Farriols

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.

Veure Modernisme català і Lluís Rigalt i Farriols

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Modernisme català і Maó

Maó (construcció)

El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.

Veure Modernisme català і Maó (construcció)

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Modernisme català і Madrid

Manuel Feliu de Lemus

Manuel Feliu de Lemus (Barcelona, 1865- París, 1922) fou un dibuixant i pintor català emmarcat dins del realisme anecdòtic.

Veure Modernisme català і Manuel Feliu de Lemus

Manuel Raventós i Domènech

Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 8 de setembre de 1862 - Barcelona, 10 de gener de 1930) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Modernisme català і Manuel Raventós i Domènech

Manuel Sayrach i Carreras

La casa Sayrach, a la Diagonal Vestíbul de la casa Sayrach amb formes d'inspiració anatòmica Manuel Sayrach i Carreras, (Sants, 10 de gener de 1886 - Sant Feliu de Llobregat, 22 de gener de 1937) fou un arquitecte modernista català.

Veure Modernisme català і Manuel Sayrach i Carreras

Mare de Déu de Montserrat de Montferri

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri (Alt Camp).

Veure Modernisme català і Mare de Déu de Montserrat de Montferri

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Veure Modernisme català і Maresme

Masia Freixa

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n'Aurell.

Veure Modernisme català і Masia Freixa

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Veure Modernisme català і Mataró

Maurice Maeterlinck

Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1862 - Niça, França, 1949) fou un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911.

Veure Modernisme català і Maurice Maeterlinck

Màquina de vapor

Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.

Veure Modernisme català і Màquina de vapor

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Veure Modernisme català і Música

Melilla

Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Veure Modernisme català і Melilla

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Veure Modernisme català і Miquel Blay i Fàbrega

Miquel de Palol i Felip

Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català, fill del poeta i periodista Pere de Palol i Poch, pare de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas i avi de l'arquitecte, poeta i narrador Miquel de Palol i Muntanyola.

Veure Modernisme català і Miquel de Palol i Felip

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès ''Illa Daurada - La ciutat de Mallorques'', publicat l'any 1906 Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia.

Veure Modernisme català і Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

Miquel Utrillo i Morlius

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, el Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic.

Veure Modernisme català і Miquel Utrillo i Morlius

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.

Veure Modernisme català і Modernisme

Modernisme valencià

El Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.

Veure Modernisme català і Modernisme valencià

Modernitat

obra.

Veure Modernisme català і Modernitat

Montferri

Montferri (anomenat Puigtinyós fins al 1917) és un municipi de la comarca de l’Alt Camp.

Veure Modernisme català і Montferri

Montmartre

''Boulevard Montmartre.'' (1897), pintura de Camille Pissarro del bulevard que condueix a Montmartre vist des de la finestra de la seua habitació. Montmartre és un tossal de 130 m d'altitud, al nord de París situat al divuitè districte, una part del marge dret del riu Sena.

Veure Modernisme català і Montmartre

Museu d'Orsay

El museu d'Orsay és un museu que es troba a París, França, dedicat a les arts plàstiques.

Veure Modernisme català і Museu d'Orsay

Museu del Cau Ferrat

El Cau Ferrat és un museu del municipi de Sitges (Garraf).

Veure Modernisme català і Museu del Cau Ferrat

Museu del Modernisme Català

El Museu del Modernisme Català (MMCAT) –també anomenat Museu del Modernisme de Barcelona (MMBCN)– és un museu inaugurat l'any 2010 i dedicat íntegrament al modernisme català.

Veure Modernisme català і Museu del Modernisme Català

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Modernisme català і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.

Veure Modernisme català і Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Museu Reina Sofia

El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS) (en castellà: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS), més conegut com a Museu Reina Sofia, és el museu nacional espanyol d'art del i contemporani, amb seu a Madrid.

Veure Modernisme català і Museu Reina Sofia

Nancy

Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.

Veure Modernisme català і Nancy

Narrativa modernista catalana

La narrativa modernista catalana va néixer durant l'última dècada del.

Veure Modernisme català і Narrativa modernista catalana

Naturalisme

El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.

Veure Modernisme català і Naturalisme

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Veure Modernisme català і Neoclassicisme

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Veure Modernisme català і Noucentisme

Novalis

, pseudònim de Georg Friedrich Philipp von Hardenberg, fou un escriptor romàntic, filòsof i enginyer de mines.

Veure Modernisme català і Novalis

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.

Veure Modernisme català і Novelda

Nulles

Nulles és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Veure Modernisme català і Nulles

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Modernisme català і Olot

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Veure Modernisme català і Orfeó Català

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Veure Modernisme català і Palau (arquitectura)

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Veure Modernisme català і Palau de la Música Catalana

Palau del Baró de Quadras

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista declarat Bé Cultural d'Interès Nacional que es troba a l'Avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló de Barcelona, dins l'anomenat Quadrat d'Or.

Veure Modernisme català і Palau del Baró de Quadras

Palau Güell

Treballs de forja a l'entrada El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del.

Veure Modernisme català і Palau Güell

Palau Macaya

El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Veure Modernisme català і Palau Macaya

Palau Montaner

El Palau Montaner és un edifici modernista situat al carrer de Mallorca, 278 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Modernisme català і Palau Montaner

Paraboloide

Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles.

Veure Modernisme català і Paraboloide

Paràbola

320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Veure Modernisme català і Paràbola

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Modernisme català і París

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Veure Modernisme català і Parc Güell

Passatge del Patriarca

El Passatge del Patriarca és un conjunt arquitectònic del carrer de Montsió de Barcelona que inclou la Casa Martí, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, i la Casa Carreras, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Veure Modernisme català і Passatge del Patriarca

Passeig de Gràcia

XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.

Veure Modernisme català і Passeig de Gràcia

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Veure Modernisme català і Patrimoni de la Humanitat

Pavellons de la Finca Güell

Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.

Veure Modernisme català і Pavellons de la Finca Güell

Paviment hidràulic

Casa Burés (Barcelona). date.

Veure Modernisme català і Paviment hidràulic

Pèl & Ploma

Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903.

Veure Modernisme català і Pèl & Ploma

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Veure Modernisme català і Pere Coromines i Montanya

Pinya de rosa (llibre)

Nus pinya de rosa. Pinya de rosa és un llibre de Joaquim Ruyra publicat el 1920.

Veure Modernisme català і Pinya de rosa (llibre)

Plaça d'Espanya (Barcelona)

La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.

Veure Modernisme català і Plaça d'Espanya (Barcelona)

Plein air (Casas)

Plein air (Aire lliure) és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1890 i actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Veure Modernisme català і Plein air (Casas)

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Veure Modernisme català і Poesia

Pompeu Gener i Babot

Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius o Pompeyus Gener (Barcelona, 23 de juny de 1846 - 15 de novembre de 1920), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.

Veure Modernisme català і Pompeu Gener i Babot

Porta i tanca de la Finca Miralles

La porta i tanca de la finca Miralles és una obra d'Antoni Gaudí declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Modernisme català і Porta i tanca de la Finca Miralles

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Veure Modernisme català і Positivisme

Prerafaelitisme

''Ecce Ancilla Domini!'', de Dante Gabriel Rossetti (1849-1850). Tate Gallery, Londres. El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès sorgit entorn d'un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Fraternitat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood).

Veure Modernisme català і Prerafaelitisme

Primitivisme

Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg El primitivisme és un moviment artístic occidental que manlleva formes visuals de pobles no occiedentals o prehistòrics, tals com les inclusions de motius tahitians de Paul Gauguin en pintures i ceràmiques.

Veure Modernisme català і Primitivisme

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Veure Modernisme català і Priorat

Prudenci Bertrana i Comte

Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).

Veure Modernisme català і Prudenci Bertrana i Comte

Pseudònim

Banksy és el nom artístic d'un grafiter El pseudònim o nom artístic és un nom fals utilitzat per un artista per signar les obres sense ser reconegut.

Veure Modernisme català і Pseudònim

Quatre Gats

Quatre Gats va ser un setmanari artístic i literari català; en van aparèixer quinze números, des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig del 1899.

Veure Modernisme català і Quatre Gats

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Veure Modernisme català і Racionalisme (filosofia)

Racionalisme arquitectònic

Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.

Veure Modernisme català і Racionalisme arquitectònic

Rafael Masó i Valentí

va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.

Veure Modernisme català і Rafael Masó i Valentí

Raimon Casellas i Dou

Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.

Veure Modernisme català і Raimon Casellas i Dou

Rajola

Enrajolat de fantasia carioca en l'escala Selaron de Rio de Janeiro Una rajola, rajol o cairó és una llosa o lloseta manufacturada, fabricada en diferents tipus i tècniques de ceràmica, o també de pedra, cautxú, suro, vidre, metall, plàstic, etc.

Veure Modernisme català і Rajola

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Veure Modernisme català і Ramon Casas i Carbó

Ramon Domènec Perés i Perés

Ramon Domènec Perés i Perés (Matanzas, Cuba, 1863 - Barcelona, 25 d'octubre de 1956) fou un escriptor i periodista cubà.

Veure Modernisme català і Ramon Domènec Perés i Perés

Ramon Vinyes i Cluet

fou un escriptor d'obres de teatre, poesia i contes.

Veure Modernisme català і Ramon Vinyes i Cluet

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Modernisme català і Regne Unit

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Modernisme català і Renaixença

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Veure Modernisme català і Reus

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Veure Modernisme català і Sabadell

Sala Parés

La Sala Parés és una galeria d'art situat al carrer de Petrixol, 5 de Barcelona.

Veure Modernisme català і Sala Parés

Salvador Valeri i Pupurull

Casa Comalat. Façana del carrer de Còrsega. Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 30 de maig de 1873 - 22 d'abril de 1954) fou un arquitecte modernista català.

Veure Modernisme català і Salvador Valeri i Pupurull

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Modernisme català і Sant Andreu de Palomar

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Veure Modernisme català і Sant Cugat del Vallès

Sant Joan Despí

Sant Joan Despí és un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra del riu.

Veure Modernisme català і Sant Joan Despí

Sant Sadurní d'Anoia

Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Veure Modernisme català і Sant Sadurní d'Anoia

Santa Coloma de Cervelló

Santa Coloma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Veure Modernisme català і Santa Coloma de Cervelló

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Veure Modernisme català і Santa Coloma de Gramenet

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Veure Modernisme català і Santiago Rusiñol i Prats

Sebastià Junyent Sans

Sebastià Junyent Sans (Barcelona, 1865 - 1908) va ésser un pintor i il·lustrador modernista que es va formar a Llotja sota el mestratge d'Antoni Caba i es donà a conèixer pels seus tapissos.

Veure Modernisme català і Sebastià Junyent Sans

Secessió de Viena

Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.

Veure Modernisme català і Secessió de Viena

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.

Veure Modernisme català і Segarra

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Veure Modernisme català і Segle XX

Segona revolució industrial

convertidor Bessemer. L'aire buidat a través dels forats del fons del convertidor crea una reacció violenta en el ferro colat fos que oxida l'excés de carboni, convertint el ferro colat en ferro o acer pur, depenent del carboni residual. La Segona Revolució Industrial, també coneguda com a Revolució Tecnològica, va ser una fase d'industrialització ràpida entre finals del i principis del.

Veure Modernisme català і Segona revolució industrial

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Modernisme català і Setmana Tràgica

Simbolisme

344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.

Veure Modernisme català і Simbolisme

Sitges

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).

Veure Modernisme català і Sitges

Solitud

Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís sota el pseudònim de «Víctor Català» i publicada en fulletons inclosos en la revista ''Joventut'' entre el març del 1904 i el maig del 1905.

Veure Modernisme català і Solitud

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Modernisme català і Tarragona

Tarragonès

El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Veure Modernisme català і Tarragonès

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Veure Modernisme català і Teatre

Teatre Íntim

Cartell d'estrena al Teatre Íntim de l'obra ''La Culpable'' d'Adrià Gual l'any 1899 El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar nous aires al teatre català de l'època.

Veure Modernisme català і Teatre Íntim

Teatre Metropol (Tarragona)

El Teatre Metropol és un teatre cobert de la ciutat de Tarragona, en l'actualitat ubicat al número 46 de la Rambla Nova.

Veure Modernisme català і Teatre Metropol (Tarragona)

Teatre modernista

El teatre modernista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a modernisme català.

Veure Modernisme català і Teatre modernista

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Veure Modernisme català і Temple Expiatori de la Sagrada Família

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Veure Modernisme català і Temple Expiatori del Sagrat Cor

Terra Alta

La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.

Veure Modernisme català і Terra Alta

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Veure Modernisme català і Terrassa

Torre Bellesguard

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.

Veure Modernisme català і Torre Bellesguard

Torre de la Creu

La Torre de la Creu és un edifici d'estil modernista a Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat construïda per Josep Maria Jujol entre els anys 1913 i 1916.

Veure Modernisme català і Torre de la Creu

Torre Iris

La Torre Iris, construïda el 1910, és una casa de la Garriga (Vallès Oriental), obra de Joaquim Raspall.

Veure Modernisme català і Torre Iris

Trencadís

Drac de trencadís del Parc Güell El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.

Veure Modernisme català і Trencadís

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Modernisme català і UNESCO

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Veure Modernisme català і Valentí Almirall i Llozer

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Veure Modernisme català і Vallès

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Veure Modernisme català і Vallès Oriental

Vapor Aymerich, Amat i Jover

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d'Ègara de Terrassa, construïda entre 1907 i 1908, que actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Veure Modernisme català і Vapor Aymerich, Amat i Jover

Vicenç Bosch i Grau

Vicenç Bosch i Grau (Badalona, 1845 – Badalona, 13 de març de 1907), també conegut com a Vicente Bosch en castellà, fou un empresari i fabricant de licors i aiguardents català.

Veure Modernisme català і Vicenç Bosch i Grau

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Modernisme català і Viena

Volta catalana

Sarrià, BarcelonaLa volta catalana o de maó de pla és una tècnica de construcció tradicional catalana que consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó, en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

Veure Modernisme català і Volta catalana

William Henry Bradley

William Henry Bradley (Boston, 1868 – Nova Jersey, 1962) fou un il·lustrador i artista modernista estatunidenc.

Veure Modernisme català і William Henry Bradley

William Morris

William Morris (Walthamstow, Anglaterra, 24 de març de 1834 - 3 d'octubre de 1896) va ser un artesà, dissenyador, impressor, poeta, escriptor, activista polític, pintor i dissenyador anglès, fundador del moviment Arts and Crafts.

Veure Modernisme català і William Morris

Xavier Viura i Rius

Xavier Viura i Rius (Barcelona, 1 de desembre de 1882 - abril de 1947) fou un poeta i autor teatral català.

Veure Modernisme català і Xavier Viura i Rius

1833

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1833

1859

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1859

1880

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1880

1881

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1881

1883

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1883

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1885

1886

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1886

1887

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1887

1888

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1888

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1889

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Veure Modernisme català і 1890

1891

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1891

1896

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1896

1900

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1900

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1901

1902

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1902

1903

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1903

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Veure Modernisme català і 1905

1906

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1906

1907

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1907

1908

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1908

1909

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1909

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Veure Modernisme català і 1910

1913

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1913

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure Modernisme català і 1914

1915

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1915

1917

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1917

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Modernisme català і 1918

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Veure Modernisme català і 1920

1923

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1923

1926

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1926

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1929

1930

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1930

1931

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1931

1961

;Països Catalans.

Veure Modernisme català і 1961

Vegeu també

Arquitectura de Catalunya

Estils arquitectònics

Modernisme

També conegut com Modernista, Modernistes.

, Casa Coll i Regàs, Casa Comalat, Casa Enric Pavillard, Casa Fuster, Casa Garí, Casa Garriga Nogués, Casa Isabel Pomar, Casa Lleó i Morera, Casa Llopis Bofill, Casa Masramon, Casa Milà, Casa Navàs, Casa Puig i Cadafalch, Casa Ramos, Casa Roura, Casa Rull, Casa Sayrach, Casa Serra, Casa Solà Morales, Casa Terradas, Casa Thomas, Casa Tosquella, Casa Vicens, Casino de Manresa, Castell dels Tres Dragons, Castellar de n'Hug, Catalanisme, Catalans, Catalònia, Catalunya, Catenària, Caterina Albert i Paradís, Caves Codorniu, Cèsar Martinell i Brunet, Celler Cooperatiu de Falset, Celler Cooperatiu de Gandesa, Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt, Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, Celler del Sindicat de Barberà de la Conca, Celler Güell, Cementiri d'Arenys de Mar, Charles Rennie Mackintosh, Cinema català, Col·legi de les Teresianes, Comillas, Conca de Barberà, Conrad Roure i Bofill, Constantin Meunier, Cooperativa Obrera Mataronesa, Crítica de l'art, Cripta de la Colònia Güell, Cultura, Dècada del 1920, Desconsol, Diario de Barcelona, Disseny, Drames rurals, Eclecticisme, Edgar Degas, Edifici Montaner i Simon, Eduard Vidal i de Valenciano, Eixample de Barcelona, El Capricho, El Pinell de Brai, El Poble Català, Electricitat, Elies Rogent i Amat, Eliseu Meifrèn i Roig, Els Quatre Gats, Els sots feréstecs, Enric Clarasó i Daudí, Enric Nieto i Nieto, Enric Sagnier i Villavecchia, Escòcia, Escenografia, Escola luminista de Sitges, Escola Mallorquina, Església del Sagrat Cor de Vistabella, Espanya, Estètica, Estiueig, Estuc, Estucat al foc, Eugène Grasset, Eugène Viollet-le-Duc, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Europa del Sud, Eusebi Arnau i Mascort, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició universal, Exposició Universal de Barcelona, Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, Farinera Teixidor, Fàbrica Casaramona, Fàbrica de Ciment Asland, Felip Cortiella i Ferrer, Ferro colat, Ferro forjat, Ferrocarril, Festes modernistes de Sitges, Finca Güell, Foment de les Arts i el Disseny, Forma (revista), França, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Gimeno i Arasa, Francesc Pujols i Morgades, Francesc Vidal i Jevellí, Frederic Soler i Hubert, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fundació Antoni Tàpies, Gabriel Alomar i Villalonga, Gandesa, Garraf, Garrot vil (quadre), Garrotxa, Gaspar Homar i Mezquida, Generalitat de Catalunya, Girona, Glasgow, Guerra Civil espanyola, Gustave Flaubert, Henri de Toulouse-Lautrec, Henrik Ibsen, Hiperboloide, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ignasi Iglésias i Pujadas, Impressionisme, Indústria, Individu, Institut Pere Mata, Intel·lectual, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, James McNeill Whistler, Jaume Brossa i Roger, Jaume Massó i Torrents, Jeroni Zanné i Rodríguez, Joan Brull i Vinyoles, Joan Fuster i Ortells, Joan Maragall i Gorina, Joan Puig i Ferreter, Joan Rubió i Bellver, Joan Sardà i Lloret, Joan Torrendell i Escalas, Joaquim Casas i Carbó, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Vancells i Vieta, Johann Wolfgang von Goethe, John Hassall, John Ruskin, Josafat (novel·la), Josep Domènech i Estapà, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Arnau i Pascual, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Maria Tamburini i Dalmau, Josep Pijoan i Soteras, Josep Pous i Pagès, Josep Puig i Cadafalch, Josep Vilaseca i Casanovas, Josep Yxart i de Moragas, Joventut (revista), Jules Chéret, Juli Vallmitjana i Colomines, L'auca del senyor Esteve, L'Avenç (1881-1893), La Bombonera (la Garriga), La Colònia Güell, La Garriga, La Renaixensa, La Secuita, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, Laureà Barrau i Buñol, Literatura, Literatura modernista, Lleó (Castella i Lleó), Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat, Llorenç Matamala i Piñol, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Graner i Arrufí, Lluís Muncunill i Parellada, Lluís Rigalt i Farriols, Maó, Maó (construcció), Madrid, Manuel Feliu de Lemus, Manuel Raventós i Domènech, Manuel Sayrach i Carreras, Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Maresme, Masia Freixa, Mataró, Maurice Maeterlinck, Màquina de vapor, Música, Melilla, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel de Palol i Felip, Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, Miquel Utrillo i Morlius, Modernisme, Modernisme valencià, Modernitat, Montferri, Montmartre, Museu d'Orsay, Museu del Cau Ferrat, Museu del Modernisme Català, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu Reina Sofia, Nancy, Narrativa modernista catalana, Naturalisme, Neoclassicisme, Noucentisme, Novalis, Novelda, Nulles, Olot, Orfeó Català, Palau (arquitectura), Palau de la Música Catalana, Palau del Baró de Quadras, Palau Güell, Palau Macaya, Palau Montaner, Paraboloide, Paràbola, París, Parc Güell, Passatge del Patriarca, Passeig de Gràcia, Patrimoni de la Humanitat, Pavellons de la Finca Güell, Paviment hidràulic, Pèl & Ploma, Pere Coromines i Montanya, Pinya de rosa (llibre), Plaça d'Espanya (Barcelona), Plein air (Casas), Poesia, Pompeu Gener i Babot, Porta i tanca de la Finca Miralles, Positivisme, Prerafaelitisme, Primitivisme, Priorat, Prudenci Bertrana i Comte, Pseudònim, Quatre Gats, Racionalisme (filosofia), Racionalisme arquitectònic, Rafael Masó i Valentí, Raimon Casellas i Dou, Rajola, Ramon Casas i Carbó, Ramon Domènec Perés i Perés, Ramon Vinyes i Cluet, Regne Unit, Renaixença, Reus, Sabadell, Sala Parés, Salvador Valeri i Pupurull, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Santiago Rusiñol i Prats, Sebastià Junyent Sans, Secessió de Viena, Segarra, Segle XX, Segona revolució industrial, Setmana Tràgica, Simbolisme, Sitges, Solitud, Tarragona, Tarragonès, Teatre, Teatre Íntim, Teatre Metropol (Tarragona), Teatre modernista, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Terra Alta, Terrassa, Torre Bellesguard, Torre de la Creu, Torre Iris, Trencadís, UNESCO, Valentí Almirall i Llozer, Vallès, Vallès Oriental, Vapor Aymerich, Amat i Jover, Vicenç Bosch i Grau, Viena, Volta catalana, William Henry Bradley, William Morris, Xavier Viura i Rius, 1833, 1859, 1880, 1881, 1883, 1885, 1886, 1887, 1888, 1889, 1890, 1891, 1896, 1900, 1901, 1902, 1903, 1905, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1913, 1914, 1915, 1917, 1918, 1920, 1923, 1926, 1929, 1930, 1931, 1961.