Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia
Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Ambrosia, Apol·lo, Arqueologia, Caos (mitologia), Ciclop, Civilització micènica, Cronos, Els treballs i els dies, Eros (fill d'Ares), Gea, Hades, Hecatonquir, Hesíode, Homer, Ilíada, Llegenda, Mar Negra, Mite, Nèctar (mitologia), Odissea, Olímpics, Olimp, Oracle de Delfos, Panteó (mitologia), Rea (mitologia), Temis, Teogonia, Terra, Tità, Urà (mitologia), ..., Zeus. Ampliar l'índex (1 més) »
Ambrosia
''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), decorant un plat de majòlica. L'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és, a la mitologia grega, un aliment dels déus de l'Olimp.
Ambrosia і Mitologia grega · Ambrosia і Religió de l'antiga Grècia ·
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Apol·lo і Mitologia grega · Apol·lo і Religió de l'antiga Grècia ·
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Arqueologia і Mitologia grega · Arqueologia і Religió de l'antiga Grècia ·
Caos (mitologia)
Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.
Caos (mitologia) і Mitologia grega · Caos (mitologia) і Religió de l'antiga Grècia ·
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Ciclop і Mitologia grega · Ciclop і Religió de l'antiga Grècia ·
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Civilització micènica і Mitologia grega · Civilització micènica і Religió de l'antiga Grècia ·
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Cronos і Mitologia grega · Cronos і Religió de l'antiga Grècia ·
Els treballs i els dies
Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.
Els treballs i els dies і Mitologia grega · Els treballs i els dies і Religió de l'antiga Grècia ·
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Eros (fill d'Ares) і Mitologia grega · Eros (fill d'Ares) і Religió de l'antiga Grècia ·
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Gea і Mitologia grega · Gea і Religió de l'antiga Grècia ·
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Hades і Mitologia grega · Hades і Religió de l'antiga Grècia ·
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Hecatonquir і Mitologia grega · Hecatonquir і Religió de l'antiga Grècia ·
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Hesíode і Mitologia grega · Hesíode і Religió de l'antiga Grècia ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Homer і Mitologia grega · Homer і Religió de l'antiga Grècia ·
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Ilíada і Mitologia grega · Ilíada і Religió de l'antiga Grècia ·
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Llegenda і Mitologia grega · Llegenda і Religió de l'antiga Grècia ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Mar Negra і Mitologia grega · Mar Negra і Religió de l'antiga Grècia ·
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Mite і Mitologia grega · Mite і Religió de l'antiga Grècia ·
Nèctar (mitologia)
El nèctar fou segons els antics poetes el vi o beguda dels déus que els hi fou donat per Hebe o per Ganímedes.
Mitologia grega і Nèctar (mitologia) · Nèctar (mitologia) і Religió de l'antiga Grècia ·
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Mitologia grega і Odissea · Odissea і Religió de l'antiga Grècia ·
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Mitologia grega і Olímpics · Olímpics і Religió de l'antiga Grècia ·
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Mitologia grega і Olimp · Olimp і Religió de l'antiga Grècia ·
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Mitologia grega і Oracle de Delfos · Oracle de Delfos і Religió de l'antiga Grècia ·
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Mitologia grega і Panteó (mitologia) · Panteó (mitologia) і Religió de l'antiga Grècia ·
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Mitologia grega і Rea (mitologia) · Rea (mitologia) і Religió de l'antiga Grècia ·
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Mitologia grega і Temis · Religió de l'antiga Grècia і Temis ·
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Mitologia grega і Teogonia · Religió de l'antiga Grècia і Teogonia ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Mitologia grega і Terra · Religió de l'antiga Grècia і Terra ·
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Mitologia grega і Tità · Religió de l'antiga Grècia і Tità ·
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Mitologia grega і Urà (mitologia) · Religió de l'antiga Grècia і Urà (mitologia) ·
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Mitologia grega і Zeus · Religió de l'antiga Grècia і Zeus ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia
- Què tenen en comú Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia
- Semblances entre Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia
Comparació entre Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia
Mitologia grega té 315 relacions, mentre que Religió de l'antiga Grècia té 75. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 7.95% = 31 / (315 + 75).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
