Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Milà і Sacre Imperi Romanogermànic
Milà і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Alps, Àustria, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Felip V d'Espanya, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Italià, Itàlia, Regne napoleònic d'Itàlia, Rin, Roma, Suïssa, Treviso, Valtellina, Venècia, Viena, Worms.
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Milà · Alps і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Milà · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Milà · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Milà · Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Milà · Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Milà · Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Italià і Milà · Italià і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Milà · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Milà і Regne napoleònic d'Itàlia · Regne napoleònic d'Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Milà і Rin · Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Milà і Roma · Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Milà і Suïssa · Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa ·
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Milà і Treviso · Sacre Imperi Romanogermànic і Treviso ·
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Milà і Valtellina · Sacre Imperi Romanogermànic і Valtellina ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Milà і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Milà і Viena · Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Milà і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Milà і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Milà і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Milà і Sacre Imperi Romanogermànic
Milà té 268 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 2.09% = 17 / (268 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Milà і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
