Similituds entre Mesopotàmia і Sumer
Mesopotàmia і Sumer tenen 62 coses en comú (en Uniopèdia): Accad, Adab, Akxak, An, Èridu, Babilònia, Badtibira, Ciutat estat, Der, Ea, Eannatum I, Elam, Enki, Enlil, Enmerkar, Entemena, Escriptura, Escriptura cuneïforme, Eufrates, Girsu, Gudea, Guilgameix, Gutis, Ibbi-Sin, Imperi Accadi, Inanna, Isin, Jarmo, Jemdet Nasr, Kix, ..., Lagaix, Larsa, Llana, Llista de reis sumeris, Lugal-Zage-Si, Lugalbanda, Mite, Museu del Louvre, Nanna, Naram-Sin d'Accàdia, Ningirsu, Ninhursag, Ninurta, Nippur, Patesi, Període d'Uruk, Samarra, Semites, Sippar, Sumeri, Tigris, Umma (ciutat estat), Ur, Ur-Nammu, Uruk, Urukagina, Utukhengal, Xamaix, Xu-Sin, Xulgi, Xuruppak, Zigurat. Ampliar l'índex (32 més) »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Accad і Mesopotàmia · Accad і Sumer ·
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Adab і Mesopotàmia · Adab і Sumer ·
Akxak
Akxak va ser una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existia de molt abans.
Akxak і Mesopotàmia · Akxak і Sumer ·
An
An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni.
An і Mesopotàmia · An і Sumer ·
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Èridu і Mesopotàmia · Èridu і Sumer ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Mesopotàmia · Babilònia і Sumer ·
Badtibira
Badtibira (‘Muralla dels treballadors del coure’ o ‘Fortalesa dels ferrers’) fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, identificada amb la moderna Tell al-Madineh, entre Ash Shatrah i Tell as-Senkereh (antiga Larsa), a l'Iraq.
Badtibira і Mesopotàmia · Badtibira і Sumer ·
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Ciutat estat і Mesopotàmia · Ciutat estat і Sumer ·
Der
Localització de '''Der''' a Mesopotàmia Der (moderna Tell Aqar, prop d'al-Badra, a la governació de Wasit a l'Iraq) fou una ciutat estat de Mesopotàmia a Sumer, però a l'est del riu Tigris a la frontera amb el Regne d'Elam.
Der і Mesopotàmia · Der і Sumer ·
Ea
En la mitologia babilònica, Ea és el déu de les aigües dolces.
Ea і Mesopotàmia · Ea і Sumer ·
Eannatum I
Eannatum (en sumeri, 𒂍𒀭𒈾𒁺) va ser ensi de Lagaix cap al 2470 aC a 2430 aC.
Eannatum I і Mesopotàmia · Eannatum I і Sumer ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Elam і Mesopotàmia · Elam і Sumer ·
Enki
Enki (sumeri: 𒂗𒆠) o Ea va ser una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en altres ciutats, especialment a Ur.
Enki і Mesopotàmia · Enki і Sumer ·
Enlil
Enlil (𒀭𒂗𒆤) va ser un déu de Sumer, que tenia el temple més important, el temple d'Ekur, a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Guilgameix o pel mateix Enlil.
Enlil і Mesopotàmia · Enlil і Sumer ·
Enmerkar
Enmerkar va ser, segons la llista de reis sumeris, el segon rei de la primera dinastia d'Uruk a la ciutat de Sumer.
Enmerkar і Mesopotàmia · Enmerkar і Sumer ·
Entemena
Un dels més antics documents diplomàtics, en una peça d'argila, datat vers 2400 aC Entemena va ser rei de Lagaix, successor del rei Eannatum I cap al 2430 aC i fins vers el 2400 aC.
Entemena і Mesopotàmia · Entemena і Sumer ·
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Escriptura і Mesopotàmia · Escriptura і Sumer ·
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Escriptura cuneïforme і Mesopotàmia · Escriptura cuneïforme і Sumer ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Mesopotàmia · Eufrates і Sumer ·
Girsu
Girsu (𒄈𒋢𒆠) fou una ciutat estat de Mesopotàmia actual tell Telloh a la governació de Dhi Qar a l'Iraq.
Girsu і Mesopotàmia · Girsu і Sumer ·
Gudea
Gudea. Gudea (en sumeri 𒅗𒌤𒀀 gu.de.a) va ser ensi (governant) de Lagaix entre els anys 2144 aC i 2124 aC.
Gudea і Mesopotàmia · Gudea і Sumer ·
Guilgameix
Guilgameix o Gilgameix (𒄑𒂅, Gilgameš o Gilgamesh) o Bilgameix (𒄑𒉈𒂵𒈩) en els texts més antics, va ser el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus).
Guilgameix і Mesopotàmia · Guilgameix і Sumer ·
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Gutis і Mesopotàmia · Gutis і Sumer ·
Ibbi-Sin
Ibbisin Ibbi-Sin va ser rei d'Ur del 2028 aC al 2003 aC.
Ibbi-Sin і Mesopotàmia · Ibbi-Sin і Sumer ·
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Imperi Accadi і Mesopotàmia · Imperi Accadi і Sumer ·
Inanna
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.
Inanna і Mesopotàmia · Inanna і Sumer ·
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Isin і Mesopotàmia · Isin і Sumer ·
Jarmo
Jarmo o Qalaat Jarmo és un jaciment arqueològic del neolític al Kurdistan, a la vall de Chemchemal, proper al poble de Chamchamal entre Kirkuk i Sulaymaniyya.
Jarmo і Mesopotàmia · Jarmo і Sumer ·
Jemdet Nasr
Períodes d'Uruk i Jemdet Nasr Figura trobada a Uruk del període Jemdet Nasr, proper al 3000 aC, avui al Louvre, París Jemdet Nasr és un jaciment arqueològic de l'Iraq, a la governació de Babil, al nord-est de Babilònia i de Kix i a l'est de Kutha.
Jemdet Nasr і Mesopotàmia · Jemdet Nasr і Sumer ·
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Kix і Mesopotàmia · Kix і Sumer ·
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Lagaix і Mesopotàmia · Lagaix і Sumer ·
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Larsa і Mesopotàmia · Larsa і Sumer ·
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Llana і Mesopotàmia · Llana і Sumer ·
Llista de reis sumeris
La Llista de reis sumeris és un document excepcional deixat pels escribes sumeris, escrit en sumeri, i reflecteix els successius reis hegemònics.
Llista de reis sumeris і Mesopotàmia · Llista de reis sumeris і Sumer ·
Lugal-Zage-Si
Màxima extensió dels dominis de Lugal-Zage-Si Lugal-Zage-Si o Lugalzagesi va ser un rei d'Umma que va exercir breument l'hegemonia sobre Sumer entre el 2358 i el 2334 a.n.e., segons la cronologia mitjana, o entre el 2296 i el 2271 a.n.e., segons la cronologia curta.
Lugal-Zage-Si і Mesopotàmia · Lugal-Zage-Si і Sumer ·
Lugalbanda
Lugalbanda anomenat "el Pastor" va ser un rei de Sumer, de la primera dinastia d'Uruk, que per unes inscripcions trobades a Xuruppak es creu que va ser el pare del rei heroi Guilgameix, un heroi humà que va ser divinitzat.
Lugalbanda і Mesopotàmia · Lugalbanda і Sumer ·
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Mesopotàmia і Mite · Mite і Sumer ·
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Mesopotàmia і Museu del Louvre · Museu del Louvre і Sumer ·
Nanna
Nanna (en sumeri: 𒀭𒋀𒆠 DŠEŠ.KI, DNANNA) va ser el déu tutelar de la ciutat sumèria d'Ur.
Mesopotàmia і Nanna · Nanna і Sumer ·
Naram-Sin d'Accàdia
Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC Naram-Sin o Naram-Sîn (? - 2223 aC) (en accadi, 𒀭𒈾𒊏𒄠𒀭𒂗𒍪) va ser el quart rei de l'Imperi d'Accad.
Mesopotàmia і Naram-Sin d'Accàdia · Naram-Sin d'Accàdia і Sumer ·
Ningirsu
Ningirsu és el nom d'una deïtat sumèria de l'estat de Lagaix.
Mesopotàmia і Ningirsu · Ningirsu і Sumer ·
Ninhursag
Ninhursag (en sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅/ Ninḫursag) és una de les denominacions de la dea mare sumèria.
Mesopotàmia і Ninhursag · Ninhursag і Sumer ·
Ninurta
Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢) va ser un déu de la mitologia sumèria i de Girsu, una de les ciutats-estat del regne de Lagaix), casat amb la dea Gatumdu de Lagaix. Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare.
Mesopotàmia і Ninurta · Ninurta і Sumer ·
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Mesopotàmia і Nippur · Nippur і Sumer ·
Patesi
Escultura del cap de Gudea, ''Ensi'' de Lagaix, al Museu del Louvre. Patesi o ensi va ser el títol que se'ls atribuïa als governants de les antigues ciutats estat sumèries. El patesi va ser el governador del bressol de les civilitzacions (Mesopotàmia).
Mesopotàmia і Patesi · Patesi і Sumer ·
Període d'Uruk
El període d'Uruk va ser una fase cultural de la civilització de Mesopotàmia, que va seguir al període de l'Obeid.
Mesopotàmia і Període d'Uruk · Període d'Uruk і Sumer ·
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Mesopotàmia і Samarra · Samarra і Sumer ·
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Mesopotàmia і Semites · Semites і Sumer ·
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Mesopotàmia і Sippar · Sippar і Sumer ·
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Mesopotàmia і Sumeri · Sumer і Sumeri ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Mesopotàmia і Tigris · Sumer і Tigris ·
Umma (ciutat estat)
Umma amb Lugal-Zage-Si cap al 2350 aC. Kish, Umma i Akkad, 2400 a 2350 aC. Umma va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Mesopotàmia і Umma (ciutat estat) · Sumer і Umma (ciutat estat) ·
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Mesopotàmia і Ur · Sumer і Ur ·
Ur-Nammu
Ur Ur-Nammu va ser el fundador de la tercera dinastia d'Ur segons diu la llista de reis sumeris.
Mesopotàmia і Ur-Nammu · Sumer і Ur-Nammu ·
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Mesopotàmia і Uruk · Sumer і Uruk ·
Urukagina
Urukagina (alternativament Uruinimgina o Irikagina) (en sumeri: 𒌷𒅗𒄀𒈾) va ser ensi Lagash cap al 2355 aC, per pocs anys, fins a la conquesta de Lagash per Lugalzagesi d'Umma cap al 2350 aC Es creu que fou un usurpador que va enderrocar a Lugalbanda assolint el títol reial dient que havia estat escollit per déu; va ser un legislador (el seu codi legal no es coneix més que per referències en altres documents però seria el primer codi legal de la historia) que va disminuir el poder econòmic-religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans dels deutes i altres servituds; va prohibir la diandra (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga poliàndria, de la que la diàndria ("di" de "dos") era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.
Mesopotàmia і Urukagina · Sumer і Urukagina ·
Utukhengal
Utukhengal o Utuḫengal va ser un rei sumeri de la cinquena dinastia d'Uruk del 2116 aC al 2110 aC, segons la Llista de reis sumeris.
Mesopotàmia і Utukhengal · Sumer і Utukhengal ·
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Mesopotàmia і Xamaix · Sumer і Xamaix ·
Xu-Sin
Dominis de Xu-Sin Pes de 5 mina amb el nom de Xu-Sin, a Girsu, Museu del Louvre Xu-Sin o Šu-Sin va ser rei d'Ur del 2037 aC al 2028 aC (cronologia màxima) o 1972 aC al 1964 aC (mínima).
Mesopotàmia і Xu-Sin · Sumer і Xu-Sin ·
Xulgi
Dominis de Shulgi Xulgi o Šulgi va ser rei d'Ur del 2094 aC al 2046 aC.
Mesopotàmia і Xulgi · Sumer і Xulgi ·
Xuruppak
Xuruppak (Šuruppak) va ser una ciutat estat de l'antiga Mesopotàmia que, al començament de la civilització sumèria, va exercir-ne per un temps l'hegemonia.
Mesopotàmia і Xuruppak · Sumer і Xuruppak ·
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mesopotàmia і Sumer
- Què tenen en comú Mesopotàmia і Sumer
- Semblances entre Mesopotàmia і Sumer
Comparació entre Mesopotàmia і Sumer
Mesopotàmia té 196 relacions, mentre que Sumer té 225. Com que tenen en comú 62, l'índex de Jaccard és 14.73% = 62 / (196 + 225).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mesopotàmia і Sumer. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: