Taula de continguts
40 les relacions: Astrofísica, Calci, Camp magnètic, Densitat, Edward Barnard, Element químic, Energia, Epicur, Espai exterior, Espectre d'absorció, Estel, Físic, Francis Bacon, Gas, Heli, Hidrogen, Ió (àtom), Johannes Franz Hartmann, Massa, Matèria, Medi interestel·lar, Metre cúbic, Mintaka, Molècula, Núvol molecular, Nebulosa fosca, Nebulosa planetària, Nucleosíntesi primordial, Nucli planetari, Pols còsmica, Radiació electromagnètica, Raigs còsmics, Robert Boyle, Supernova, Terra, Vent solar, Via Làctia, 1626, 1862, 1904.
- Espai
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Medi interestel·lar і Astrofísica
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Medi interestel·lar і Calci
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Medi interestel·lar і Camp magnètic
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Medi interestel·lar і Densitat
Edward Barnard
Edward Emerson Barnard (Nashville, Tennessee, 6 de desembre de 1857 – Wisconsin, 6 de febrer de 1923) fou un astrònom estatunidenc conegut per ésser un hàbil observador, entre els seus descobriments destaquen l'estel de Barnard (tercer estel més proper a la Terra), la lluna joviana Amaltea, a més de cometes i nebuloses.
Veure Medi interestel·lar і Edward Barnard
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Medi interestel·lar і Element químic
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Medi interestel·lar і Energia
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Medi interestel·lar і Epicur
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Medi interestel·lar і Espai exterior
Espectre d'absorció
L'espectre d'absorció és l'espectre resultant després que una radiació electromagnètica d’espectre continu passi a través d'una substància absorbent.
Veure Medi interestel·lar і Espectre d'absorció
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Medi interestel·lar і Estel
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Medi interestel·lar і Físic
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Veure Medi interestel·lar і Francis Bacon
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Medi interestel·lar і Gas
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Medi interestel·lar і Heli
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Medi interestel·lar і Hidrogen
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Medi interestel·lar і Ió (àtom)
Johannes Franz Hartmann
Johannes Franz Hartmann (11 de gener de 1865, Erfurt - 13 de setembre de 1936, Göttingen) va ser un físic i astrònom alemany.
Veure Medi interestel·lar і Johannes Franz Hartmann
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Medi interestel·lar і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Medi interestel·lar і Matèria
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Medi interestel·lar і Medi interestel·lar
Metre cúbic
El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.
Veure Medi interestel·lar і Metre cúbic
Mintaka
Mintaka Mintaka (Delta d'Orió / δ Orionis) és una estrella a la constel·lació d'Orió el nom del qual deriva de la paraula àrab per cinturó, منطقة manţaqah.
Veure Medi interestel·lar і Mintaka
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Medi interestel·lar і Molècula
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Medi interestel·lar і Núvol molecular
Nebulosa fosca
constel·lació d'Orió Una nebulosa fosca o nebulosa d'absorció és un tipus de núvol interestel·lar fosc que bloqueja la llum procedent dels estels, de les nebuloses d'emissió o de reflexió que hi hagi darrere seu.
Veure Medi interestel·lar і Nebulosa fosca
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Medi interestel·lar і Nebulosa planetària
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Veure Medi interestel·lar і Nucleosíntesi primordial
Nucli planetari
Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.
Veure Medi interestel·lar і Nucli planetari
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Veure Medi interestel·lar і Pols còsmica
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Medi interestel·lar і Radiació electromagnètica
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Medi interestel·lar і Raigs còsmics
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Veure Medi interestel·lar і Robert Boyle
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Medi interestel·lar і Supernova
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Medi interestel·lar і Terra
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Medi interestel·lar і Vent solar
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Medi interestel·lar і Via Làctia
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Medi interestel·lar і 1626
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Medi interestel·lar і 1862
1904
;Països Catalans.
Veure Medi interestel·lar і 1904
Vegeu també
Espai
- Astrosociologia
- Camp magnètic interplanetari
- Espai exterior
- Línia de Kármán
- Medi interestel·lar
- Medi interplanetari
- Núvol de pols interplanetària
- Vida extraterrestre
També conegut com Espai interestelar, Espai interestel·lar, Gas interestel·lar, Interestel·lar, Matèria interestel·lar, Medi interestel.lar, Medi interestel•lar, Medi interesteŀlar, Medi interstel·lar, Mitjà interestel·lar, Vent interestel·lar.