Mecànica quàntica і Superposició quàntica

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Mecànica quàntica і Superposició quàntica

Mecànica quàntica vs. Superposició quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck. Fig.1 Video explicatiu La superposició quàntica és l'aplicació del principi de superposició a la mecànica quàntica.

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Electró і Mecànica quàntica · Electró і Superposició quàntica · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Energia і Mecànica quàntica · Energia і Superposició quàntica · Veure més »

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Erwin Schrödinger і Mecànica quàntica · Erwin Schrödinger і Superposició quàntica · Veure més »

Experiment de la doble escletxa

Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.

Experiment de la doble escletxa і Mecànica quàntica · Experiment de la doble escletxa і Superposició quàntica · Veure més »

Ona

miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.

Mecànica quàntica і Ona · Ona і Superposició quàntica · Veure més »

Operador hermític

Un operador hermític (també anomenat hermític) definit sobre un espai de Hilbert és un operador lineal que, sobre un cert domini, coincideix amb el seu propi operador adjunt.

Mecànica quàntica і Operador hermític · Operador hermític і Superposició quàntica · Veure més »

Ordinador quàntic

IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.

Mecànica quàntica і Ordinador quàntic · Ordinador quàntic і Superposició quàntica · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Mecànica quàntica і Partícula subatòmica · Partícula subatòmica і Superposició quàntica · Veure més »

Posició

En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.

Mecànica quàntica і Posició · Posició і Superposició quàntica · Veure més »

Principi d'incertesa de Heisenberg

Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.

Mecànica quàntica і Principi d'incertesa de Heisenberg · Principi d'incertesa de Heisenberg і Superposició quàntica · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Mecànica quàntica і Valor propi, vector propi i espai propi · Superposició quàntica і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »