Mecànica quàntica і Química computacional

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Mecànica quàntica і Química computacional

Mecànica quàntica vs. Química computacional

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck. La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Electró і Mecànica quàntica · Electró і Química computacional · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Energia і Mecànica quàntica · Energia і Química computacional · Veure més »

Equació d'ona

Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.

Equació d'ona і Mecànica quàntica · Equació d'ona і Química computacional · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Equació de Schrödinger і Mecànica quàntica · Equació de Schrödinger і Química computacional · Veure més »

Hamiltonià

En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.

Hamiltonià і Mecànica quàntica · Hamiltonià і Química computacional · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Mecànica clàssica і Mecànica quàntica · Mecànica clàssica і Química computacional · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Mecànica quàntica і Molècula · Molècula і Química computacional · Veure més »

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Mecànica quàntica і Ordinador · Ordinador і Química computacional · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Mecànica quàntica і Química · Química і Química computacional · Veure més »

Química quàntica

La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.

Mecànica quàntica і Química quàntica · Química computacional і Química quàntica · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Mecànica quàntica і Valor propi, vector propi i espai propi · Química computacional і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »