Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Mecànica clàssica і Mecànica quàntica
Mecànica clàssica і Mecànica quàntica tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Acció (física), Albert Einstein, Causalitat, Christiaan Huygens, Ciència, Cos negre, Efecte fotoelèctric, Electró, Energia, Equacions de Maxwell, Física, Gravetat, Isaac Newton, Llei de Planck, Llum, Massa, Mecànica clàssica, Mecànica estadística, Microscopi, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment angular, Nivell d'energia, Nivell macroscòpic, Paradoxa de Gibbs, Quantitat de moviment, Quàntum, Tecnologia, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, ..., Teoria quàntica de camps, Velocitat, Velocitat de la llum. Ampliar l'índex (3 més) »
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Acció (física) і Mecànica clàssica · Acció (física) і Mecànica quàntica ·
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Mecànica clàssica · Albert Einstein і Mecànica quàntica ·
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Causalitat і Mecànica clàssica · Causalitat і Mecànica quàntica ·
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Christiaan Huygens і Mecànica clàssica · Christiaan Huygens і Mecànica quàntica ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Mecànica clàssica · Ciència і Mecànica quàntica ·
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Cos negre і Mecànica clàssica · Cos negre і Mecànica quàntica ·
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Efecte fotoelèctric і Mecànica clàssica · Efecte fotoelèctric і Mecànica quàntica ·
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Electró і Mecànica clàssica · Electró і Mecànica quàntica ·
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Energia і Mecànica clàssica · Energia і Mecànica quàntica ·
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Equacions de Maxwell і Mecànica clàssica · Equacions de Maxwell і Mecànica quàntica ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Física і Mecànica clàssica · Física і Mecànica quàntica ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Gravetat і Mecànica clàssica · Gravetat і Mecànica quàntica ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Isaac Newton і Mecànica clàssica · Isaac Newton і Mecànica quàntica ·
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Llei de Planck і Mecànica clàssica · Llei de Planck і Mecànica quàntica ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Llum і Mecànica clàssica · Llum і Mecànica quàntica ·
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Massa і Mecànica clàssica · Massa і Mecànica quàntica ·
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Mecànica clàssica і Mecànica clàssica · Mecànica clàssica і Mecànica quàntica ·
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Mecànica clàssica і Mecànica estadística · Mecànica estadística і Mecànica quàntica ·
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Mecànica clàssica і Microscopi · Mecànica quàntica і Microscopi ·
Model estàndard de física de partícules
alt.
Mecànica clàssica і Model estàndard de física de partícules · Mecànica quàntica і Model estàndard de física de partícules ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Mecànica clàssica і Molècula · Mecànica quàntica і Molècula ·
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Mecànica clàssica і Moment angular · Mecànica quàntica і Moment angular ·
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Mecànica clàssica і Nivell d'energia · Mecànica quàntica і Nivell d'energia ·
Nivell macroscòpic
En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).
Mecànica clàssica і Nivell macroscòpic · Mecànica quàntica і Nivell macroscòpic ·
Paradoxa de Gibbs
En termodinàmica i mecànica estadística, la paradoxa de Gibbs, plantejada per Josiah Willard Gibbs, part d'una expressió no extensiva de l'entropia segons la qual, si en un sistema tancat es dona un procés isobàric i isotèrmic de difusió pel qual es barregen dos gasos ideals qualssevol, la variació d'entropia del sistema sempre serà positiva, fins i tot si tots dos gasos són iguals.
Mecànica clàssica і Paradoxa de Gibbs · Mecànica quàntica і Paradoxa de Gibbs ·
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Mecànica clàssica і Quantitat de moviment · Mecànica quàntica і Quantitat de moviment ·
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Mecànica clàssica і Quàntum · Mecànica quàntica і Quàntum ·
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Mecànica clàssica і Tecnologia · Mecànica quàntica і Tecnologia ·
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Mecànica clàssica і Teoria de la relativitat · Mecànica quàntica і Teoria de la relativitat ·
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Mecànica clàssica і Teoria del tot · Mecànica quàntica і Teoria del tot ·
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Mecànica clàssica і Teoria quàntica de camps · Mecànica quàntica і Teoria quàntica de camps ·
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Mecànica clàssica і Velocitat · Mecànica quàntica і Velocitat ·
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Mecànica clàssica і Velocitat de la llum · Mecànica quàntica і Velocitat de la llum ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mecànica clàssica і Mecànica quàntica
- Què tenen en comú Mecànica clàssica і Mecànica quàntica
- Semblances entre Mecànica clàssica і Mecànica quàntica
Comparació entre Mecànica clàssica і Mecànica quàntica
Mecànica clàssica té 180 relacions, mentre que Mecànica quàntica té 178. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 9.22% = 33 / (180 + 178).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mecànica clàssica і Mecànica quàntica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
