Accés més ràpid que el navegador!
180 les relacions: Abu-l-Barakat, Acceleració, Acceleració angular, Acció (física), Al-Biruní, Al-Khaziní, Albert Einstein, Anàlisi matemàtica, Angle, Antiga Grècia, Aristòtil, Avempace, Avicenna, Baldufa, Banu Mussa, Calor, Camp (física), Carl Gustav Jacob Jacobi, Causalitat, Càlcul infinitesimal, Càlcul vectorial, Cèl·lula, Centre de massa, Christiaan Huygens, Ciència, Cinemàtica, Coet, Compost orgànic, Conservació de l'energia, Coordenades generalitzades, Cos negre, Densitat, Densitat d'energia, Derivada, Dinàmica, Dinàmica de fluids, Edat antiga, Edat mitjana, Efecte fotoelèctric, El·lipse, Electró, Electromagnetisme, Energia, Energia cinètica, Energia específica, Energia potencial, Enginyeria, Entropia, Equació de moviment, Equació diferencial ordinària, ..., Equacions d'Euler-Lagrange, Equacions de Maxwell, Espai, Espai de configuració, Espai de fases, Estàtica, Estel, Experiment de Michelson-Morley, Física, Fibrat tangent, Filosofia antiga, Força, Força de Lorentz, Força inercial, Formulació hamiltoniana, Formulació lagrangiana, Fricció, Galàxia, Galileo Galilei, Geodèsica, Geometria diferencial, Geometria euclidiana, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gradient (matemàtiques), Graus de llibertat (física), Gravetat, Hidrostàtica, Ibn al-Hàytham, Inèrcia, Integració, Integral de moviment, Irradiància, Isaac Newton, Jean Buridan, Johannes Kepler, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Lagrangià, Llei científica, Llei de conservació, Llei de Hooke, Llei de la gravitació universal, Llei de Planck, Llei de Stokes, Lleis de Kepler, Lleis de Newton, Llum, Magnetisme, Magnitud física, Mart (planeta), Massa, Màquina, Mecànica, Mecànica analítica, Mecànica clàssica, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Metre, Microscopi, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment angular, Moment d'inèrcia, Moviment, Moviment circular, Nau espacial, Nivell d'energia, Nivell macroscòpic, Objecte astronòmic, Observador, Paradoxa de Gibbs, Parell de forces, Partícula puntual, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pla inclinat, Planeta, Potència (física), Pressió, Primitiva, Principi de mínima acció, Projectil, Quantitat de moviment, Quàntum, Quilogram, Radiació, Relativitat especial, Relativitat Galileana, Routledge, Segon, Simetria, Sistema de referència inercial, Sistema dinàmic, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema solar, Sobreacceleració, Tecnologia, Temps, Tensió superficial, Teorema de Noether, Teoria, Teoria corpuscular de la llum, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps, Termodinàmica, Torre de Pisa, Trajectòria (cinemàtica), Treball (física), Tren, Tycho Brahe, Varietat riemanniana, Varietat simplèctica, Vector (matemàtiques), Vector unitari, Velocitat, Velocitat angular, Velocitat de la llum, William Rowan Hamilton, 1037, 1040, 1048, 1077, 1165, 1300, 1358, 1609, 1686, 965, 973, 980. Ampliar l'índex (130 més) »
Abu-l-Barakat
Abu-l-Barakat Hibat-Al·lah ibn Malkà al-Baghdadí al-Baladí, més conegut simplement com a Abu-l-Barakat, com a Àwhad az-Zaman (‘l'Únic del seu Temps') o com a al-Baladí (Balad, prop de Mossul, 1077 - Bagdad vers el 1164) fou un filòsof i metge d'origen jueu convertit a l'islam.
Nou!!: Mecànica clàssica і Abu-l-Barakat · Veure més »
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Nou!!: Mecànica clàssica і Acceleració · Veure més »
Acceleració angular
L'acceleració angular és el canvi que experimenta la velocitat angular per unitat de temps.
Nou!!: Mecànica clàssica і Acceleració angular · Veure més »
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Acció (física) · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Mecànica clàssica і Al-Biruní · Veure més »
Al-Khaziní
Abu-l-Fath Abd-ar-Rahman Mansur al-Khaziní o simplement Abu-l-Fath al-Khaziní (en àrab:أبو الفتح الخازني, en persa ابولفتح خازنی) (entre 1115–1130) va ser un astrònom islàmic medieval d'ètnia romana d'Orient de Merv (actualment situat al Turkmenistan).
Nou!!: Mecànica clàssica і Al-Khaziní · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Mecànica clàssica і Albert Einstein · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Mecànica clàssica і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Mecànica clàssica і Angle · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Mecànica clàssica і Antiga Grècia · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Mecànica clàssica і Aristòtil · Veure més »
Avempace
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
Nou!!: Mecànica clàssica і Avempace · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Mecànica clàssica і Avicenna · Veure més »
Baldufa
Una baldufa és una joguina cilíndrica, troncocònica o rodonenca per la part superior i cònica per l'inferior, feta tradicionalment de fusta en forma de pera, armada d'un maneguet, que es fa ballar donant-li una llenderada (cop de llendera, llamperó o cordellina, un cordell o cordó prim).
Nou!!: Mecànica clàssica і Baldufa · Veure més »
Banu Mussa
Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam.
Nou!!: Mecànica clàssica і Banu Mussa · Veure més »
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Nou!!: Mecànica clàssica і Calor · Veure més »
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Nou!!: Mecànica clàssica і Camp (física) · Veure més »
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Mecànica clàssica і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Nou!!: Mecànica clàssica і Causalitat · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Mecànica clàssica і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càlcul vectorial
El càlcul vectorial o anàlisi vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions.
Nou!!: Mecànica clàssica і Càlcul vectorial · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Mecànica clàssica і Cèl·lula · Veure més »
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Nou!!: Mecànica clàssica і Centre de massa · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Mecànica clàssica і Christiaan Huygens · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Mecànica clàssica і Ciència · Veure més »
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Nou!!: Mecànica clàssica і Cinemàtica · Veure més »
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Nou!!: Mecànica clàssica і Coet · Veure més »
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Nou!!: Mecànica clàssica і Compost orgànic · Veure més »
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Nou!!: Mecànica clàssica і Conservació de l'energia · Veure més »
Coordenades generalitzades
Les coordenades generalitzades són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a l'anàlisi d'un sistema físic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Coordenades generalitzades · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Mecànica clàssica і Cos negre · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Mecànica clàssica і Densitat · Veure més »
Densitat d'energia
En física, la densitat d'energia és la quantitat d'energia emmagatzemada en un sistema determinat o regió de l'espai per unitat de volum.
Nou!!: Mecànica clàssica і Densitat d'energia · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Mecànica clàssica і Derivada · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Mecànica clàssica і Dinàmica · Veure més »
Dinàmica de fluids
La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).
Nou!!: Mecànica clàssica і Dinàmica de fluids · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Mecànica clàssica і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Mecànica clàssica і Edat mitjana · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Mecànica clàssica і Efecte fotoelèctric · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Mecànica clàssica і El·lipse · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Mecànica clàssica і Electró · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Mecànica clàssica і Electromagnetisme · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Mecànica clàssica і Energia · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Mecànica clàssica і Energia cinètica · Veure més »
Energia específica
L'energia específica o energia massiva és energia per unitat de massa.
Nou!!: Mecànica clàssica і Energia específica · Veure més »
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Nou!!: Mecànica clàssica і Energia potencial · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Mecànica clàssica і Enginyeria · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Mecànica clàssica і Entropia · Veure més »
Equació de moviment
A física, una equació de moviment és una equació diferencial que caracteritza com és l'evolució temporal d'un sistema físic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Equació de moviment · Veure més »
Equació diferencial ordinària
En matemàtiques, una equació diferencial ordinària (o EDO) és una equació funcional que inclou una o més derivades d'una funció d'una sola variable.
Nou!!: Mecànica clàssica і Equació diferencial ordinària · Veure més »
Equacions d'Euler-Lagrange
Les equacions d'Euler-Lagrange són les condicions sota les quals cert tipus de problema variacional arriba a un extrem.
Nou!!: Mecànica clàssica і Equacions d'Euler-Lagrange · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Mecànica clàssica і Equacions de Maxwell · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Mecànica clàssica і Espai · Veure més »
Espai de configuració
En mecànica clàssica i mecànica lagrangiana, l'espai de configuració és l'espai de totes les possibles posicions instantànies d'un sistema mecànic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Espai de configuració · Veure més »
Espai de fases
En física i matemàtiques l'espai de fases és un espai matemàtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un únic punt d'aquest espai.
Nou!!: Mecànica clàssica і Espai de fases · Veure més »
Estàtica
L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o enequilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.
Nou!!: Mecànica clàssica і Estàtica · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Estel · Veure més »
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Nou!!: Mecànica clàssica і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Mecànica clàssica і Física · Veure més »
Fibrat tangent
En matemàtiques, el fibrat tangent d'una varietat és la unió disjunta de tots els espais tangents en cada punt de la varietat.
Nou!!: Mecànica clàssica і Fibrat tangent · Veure més »
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Nou!!: Mecànica clàssica і Filosofia antiga · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Mecànica clàssica і Força · Veure més »
Força de Lorentz
Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Força de Lorentz · Veure més »
Força inercial
Una força inercialC.
Nou!!: Mecànica clàssica і Força inercial · Veure més »
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Nou!!: Mecànica clàssica і Formulació hamiltoniana · Veure més »
Formulació lagrangiana
La formulació lagrangiana o mecànica lagrangiana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda per Joseph Louis Lagrange el 1788.
Nou!!: Mecànica clàssica і Formulació lagrangiana · Veure més »
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Nou!!: Mecànica clàssica і Fricció · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Mecànica clàssica і Galàxia · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Mecànica clàssica і Galileo Galilei · Veure més »
Geodèsica
La geodèsica en la geodèsia és la línia més curta que va d'un punt a un altre dins una superfície.
Nou!!: Mecànica clàssica і Geodèsica · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Mecànica clàssica і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Mecànica clàssica і Geometria euclidiana · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Mecànica clàssica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Nou!!: Mecànica clàssica і Gradient (matemàtiques) · Veure més »
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Graus de llibertat (física) · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Mecànica clàssica і Gravetat · Veure més »
Hidrostàtica
La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia el comportament mecànic dels fluids en repòs o equilibri, dins d'un camp de forces.
Nou!!: Mecànica clàssica і Hidrostàtica · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Inèrcia
En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.
Nou!!: Mecànica clàssica і Inèrcia · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Mecànica clàssica і Integració · Veure més »
Integral de moviment
Una integral de moviment o constant del moviment d'un problema mecànic és una funció de la posició i les velocitats (o equivalentment de les coordenades generalitzades i les seves moments conjugats) que és constant al llarg d'una trajectòria del sistema al llarg de les fases.
Nou!!: Mecànica clàssica і Integral de moviment · Veure més »
Irradiància
arxiv.
Nou!!: Mecànica clàssica і Irradiància · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Mecànica clàssica і Isaac Newton · Veure més »
Jean Buridan
Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.
Nou!!: Mecànica clàssica і Jean Buridan · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Mecànica clàssica і Johannes Kepler · Veure més »
Joseph Liouville
Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Mecànica clàssica і Joseph Liouville · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Mecànica clàssica і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Lagrangià · Veure més »
Llei científica
Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.
Nou!!: Mecànica clàssica і Llei científica · Veure més »
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de conservació · Veure més »
Llei de Hooke
En mecànica dels medis continus, la llei de Hooke enunciada el 1660 pel físic anglès Robert Hooke (1635-1703) indica que quan un sòlid és sotmès a una força de tracció externa, es deforma en proporció directa entre la força aplicada i l'allargament.
Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de Hooke · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de Planck · Veure més »
Llei de Stokes
La llei de Stokes es refereix a la força de fricció experimentada per objectes esfèrics movent-se en el si d'un fluid viscós en un règim laminar de baixos nombres de Reynolds.
Nou!!: Mecànica clàssica і Llei de Stokes · Veure més »
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Nou!!: Mecànica clàssica і Lleis de Kepler · Veure més »
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Nou!!: Mecànica clàssica і Lleis de Newton · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Mecànica clàssica і Llum · Veure més »
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Nou!!: Mecànica clàssica і Magnetisme · Veure més »
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Nou!!: Mecànica clàssica і Magnitud física · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Mecànica clàssica і Mart (planeta) · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Mecànica clàssica і Massa · Veure més »
Màquina
Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.
Nou!!: Mecànica clàssica і Màquina · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica · Veure més »
Mecànica analítica
El terme mecànica analítica és usat per descriure la forma més matemàtica de la mecànica clàssica, formulada inicialment per Isaac Newton.
Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica analítica · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica estadística · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Mecànica clàssica і Mecànica quàntica · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Mecànica clàssica і Metre · Veure més »
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Nou!!: Mecànica clàssica і Microscopi · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Mecànica clàssica і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Mecànica clàssica і Molècula · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Mecànica clàssica і Moment angular · Veure més »
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Nou!!: Mecànica clàssica і Moment d'inèrcia · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Mecànica clàssica і Moviment · Veure més »
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Nou!!: Mecànica clàssica і Moviment circular · Veure més »
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Nou!!: Mecànica clàssica і Nau espacial · Veure més »
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Nou!!: Mecànica clàssica і Nivell d'energia · Veure més »
Nivell macroscòpic
En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).
Nou!!: Mecànica clàssica і Nivell macroscòpic · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Mecànica clàssica і Objecte astronòmic · Veure més »
Observador
En física, un observador és qualsevol ens capaç de realitzar mesuraments de magnituds físiques d'un sistema físic per obtenir informació sobre l'estat físic d'aquest sistema.
Nou!!: Mecànica clàssica і Observador · Veure més »
Paradoxa de Gibbs
En termodinàmica i mecànica estadística, la paradoxa de Gibbs, plantejada per Josiah Willard Gibbs, part d'una expressió no extensiva de l'entropia segons la qual, si en un sistema tancat es dona un procés isobàric i isotèrmic de difusió pel qual es barregen dos gasos ideals qualssevol, la variació d'entropia del sistema sempre serà positiva, fins i tot si tots dos gasos són iguals.
Nou!!: Mecànica clàssica і Paradoxa de Gibbs · Veure més »
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Nou!!: Mecànica clàssica і Parell de forces · Veure més »
Partícula puntual
En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.
Nou!!: Mecànica clàssica і Partícula puntual · Veure més »
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Nou!!: Mecànica clàssica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »
Pla inclinat
Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.
Nou!!: Mecànica clàssica і Pla inclinat · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Mecànica clàssica і Planeta · Veure més »
Potència (física)
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.
Nou!!: Mecànica clàssica і Potència (física) · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Mecànica clàssica і Pressió · Veure més »
Primitiva
El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').
Nou!!: Mecànica clàssica і Primitiva · Veure més »
Principi de mínima acció
A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Principi de mínima acció · Veure més »
Projectil
Projectil per canó de 90 mm M33C Un projectil és un cos que s'expulsa, generalment amb una arma i que continua el seu moviment per la mateixa inèrcia per tal de colpir un objectiu.
Nou!!: Mecànica clàssica і Projectil · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Mecànica clàssica і Quantitat de moviment · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Mecànica clàssica і Quàntum · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Mecànica clàssica і Quilogram · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Mecànica clàssica і Radiació · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Mecànica clàssica і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat Galileana
Galileo Galilei La relativitat Galileana és un principi segons el qual «dos sistemes de referència en moviment relatiu de translació rectilínia uniforme són equivalents des del punt de vista mecànic; és a dir, els experiments mecànics es desenvolupen de la mateixa manera en tots dos, i les lleis de la mecànica són les mateixes». Les lleis de la física són iguals en tots els sistemes de referència inercials.
Nou!!: Mecànica clàssica і Relativitat Galileana · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Mecànica clàssica і Routledge · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Mecànica clàssica і Segon · Veure més »
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Nou!!: Mecànica clàssica і Simetria · Veure més »
Sistema de referència inercial
Figura 1. Sistema de referència en rotació (S') respecte a un altre sistema (S)D'acord amb la mecànica de Newton, un sistema inercial és un sistema no sotmès a cap força exterior i que, per tant, es desplaça a velocitat constant.
Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema de referència inercial · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema dinàmic · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Mecànica clàssica і Sistema solar · Veure més »
Sobreacceleració
La sobreacceleració (en anglès jerk, jolt, surge o lurge) és una magnitud física que mesura la taxa de canvi de l'acceleració respecte al temps.
Nou!!: Mecànica clàssica і Sobreacceleració · Veure més »
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Nou!!: Mecànica clàssica і Tecnologia · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Mecànica clàssica і Temps · Veure més »
Tensió superficial
sabaters, insectes que aprofiten la tensió superficial per desplaçar-se per damunt de l'aigua. La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió.
Nou!!: Mecànica clàssica і Tensió superficial · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: Mecànica clàssica і Teorema de Noether · Veure més »
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria · Veure més »
Teoria corpuscular de la llum
En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.
Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria corpuscular de la llum · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria del tot · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Mecànica clàssica і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Mecànica clàssica і Termodinàmica · Veure més »
Torre de Pisa
La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa, a la regió italiana de la Toscana.
Nou!!: Mecànica clàssica і Torre de Pisa · Veure més »
Trajectòria (cinemàtica)
Trajectòria parabòlica Una trajectòria o trajecte de vol és el camí que un objecte amb massa en moviment segueix a través de l'espai en funció del temps.
Nou!!: Mecànica clàssica і Trajectòria (cinemàtica) · Veure més »
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Nou!!: Mecànica clàssica і Treball (física) · Veure més »
Tren
Tren d'alta velocitat Un tren és un vehicle que circula sobre uns rails i fa possible el transport ferroviari en ser propulsat per si mateix (autopropulsat) o per una locomotora.
Nou!!: Mecànica clàssica і Tren · Veure més »
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Nou!!: Mecànica clàssica і Tycho Brahe · Veure més »
Varietat riemanniana
Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.
Nou!!: Mecànica clàssica і Varietat riemanniana · Veure més »
Varietat simplèctica
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.
Nou!!: Mecànica clàssica і Varietat simplèctica · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Mecànica clàssica і Vector (matemàtiques) · Veure més »
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Nou!!: Mecànica clàssica і Vector unitari · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Mecànica clàssica і Velocitat · Veure més »
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.
Nou!!: Mecànica clàssica і Velocitat angular · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Mecànica clàssica і Velocitat de la llum · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Mecànica clàssica і William Rowan Hamilton · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1037 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1040 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1048 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1077 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1165 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1300 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1358 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1609 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Mecànica clàssica і 1686 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Mecànica clàssica і 965 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Mecànica clàssica і 973 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Mecànica clàssica і 980 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mecànica Newtoniana, Mecànica newtoniana.
