Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Mecànica і Mecànica clàssica
Mecànica і Mecànica clàssica tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-l-Barakat, Acceleració, Al-Khaziní, Albert Einstein, Antiga Grècia, Aristòtil, Avempace, Avicenna, Banu Mussa, Causalitat, Cèl·lula, Ciència, Cinemàtica, Dinàmica, Edat mitjana, Electromagnetisme, Energia, Energia cinètica, Energia potencial, Enginyeria, Estàtica, Experiment de Michelson-Morley, Física, Filosofia antiga, Força, Formulació hamiltoniana, Formulació lagrangiana, Galileo Galilei, Hidrostàtica, Ibn al-Hàytham, ..., Inèrcia, Isaac Newton, Jean Buridan, Johannes Kepler, Joseph Louis Lagrange, Llei de la gravitació universal, Lleis de Newton, Llum, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Moviment, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Principi de mínima acció, Quantitat de moviment, Relativitat especial, Routledge, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps, Termodinàmica, Velocitat de la llum, William Rowan Hamilton. Ampliar l'índex (23 més) »
Abu-l-Barakat
Abu-l-Barakat Hibat-Al·lah ibn Malkà al-Baghdadí al-Baladí, més conegut simplement com a Abu-l-Barakat, com a Àwhad az-Zaman (‘l'Únic del seu Temps') o com a al-Baladí (Balad, prop de Mossul, 1077 - Bagdad vers el 1164) fou un filòsof i metge d'origen jueu convertit a l'islam.
Abu-l-Barakat і Mecànica · Abu-l-Barakat і Mecànica clàssica ·
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Acceleració і Mecànica · Acceleració і Mecànica clàssica ·
Al-Khaziní
Abu-l-Fath Abd-ar-Rahman Mansur al-Khaziní o simplement Abu-l-Fath al-Khaziní (en àrab:أبو الفتح الخازني, en persa ابولفتح خازنی) (entre 1115–1130) va ser un astrònom islàmic medieval d'ètnia romana d'Orient de Merv (actualment situat al Turkmenistan).
Al-Khaziní і Mecànica · Al-Khaziní і Mecànica clàssica ·
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Mecànica · Albert Einstein і Mecànica clàssica ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Mecànica · Antiga Grècia і Mecànica clàssica ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Mecànica · Aristòtil і Mecànica clàssica ·
Avempace
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
Avempace і Mecànica · Avempace і Mecànica clàssica ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Avicenna і Mecànica · Avicenna і Mecànica clàssica ·
Banu Mussa
Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam.
Banu Mussa і Mecànica · Banu Mussa і Mecànica clàssica ·
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Causalitat і Mecànica · Causalitat і Mecànica clàssica ·
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Cèl·lula і Mecànica · Cèl·lula і Mecànica clàssica ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Mecànica · Ciència і Mecànica clàssica ·
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Cinemàtica і Mecànica · Cinemàtica і Mecànica clàssica ·
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Dinàmica і Mecànica · Dinàmica і Mecànica clàssica ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Mecànica · Edat mitjana і Mecànica clàssica ·
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Electromagnetisme і Mecànica · Electromagnetisme і Mecànica clàssica ·
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Energia і Mecànica · Energia і Mecànica clàssica ·
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Energia cinètica і Mecànica · Energia cinètica і Mecànica clàssica ·
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Energia potencial і Mecànica · Energia potencial і Mecànica clàssica ·
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Enginyeria і Mecànica · Enginyeria і Mecànica clàssica ·
Estàtica
L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o enequilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.
Estàtica і Mecànica · Estàtica і Mecànica clàssica ·
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Experiment de Michelson-Morley і Mecànica · Experiment de Michelson-Morley і Mecànica clàssica ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Física і Mecànica · Física і Mecànica clàssica ·
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Filosofia antiga і Mecànica · Filosofia antiga і Mecànica clàssica ·
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Força і Mecànica · Força і Mecànica clàssica ·
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Formulació hamiltoniana і Mecànica · Formulació hamiltoniana і Mecànica clàssica ·
Formulació lagrangiana
La formulació lagrangiana o mecànica lagrangiana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda per Joseph Louis Lagrange el 1788.
Formulació lagrangiana і Mecànica · Formulació lagrangiana і Mecànica clàssica ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Galileo Galilei і Mecànica · Galileo Galilei і Mecànica clàssica ·
Hidrostàtica
La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia el comportament mecànic dels fluids en repòs o equilibri, dins d'un camp de forces.
Hidrostàtica і Mecànica · Hidrostàtica і Mecànica clàssica ·
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Ibn al-Hàytham і Mecànica · Ibn al-Hàytham і Mecànica clàssica ·
Inèrcia
En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.
Inèrcia і Mecànica · Inèrcia і Mecànica clàssica ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Isaac Newton і Mecànica · Isaac Newton і Mecànica clàssica ·
Jean Buridan
Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.
Jean Buridan і Mecànica · Jean Buridan і Mecànica clàssica ·
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Johannes Kepler і Mecànica · Johannes Kepler і Mecànica clàssica ·
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Joseph Louis Lagrange і Mecànica · Joseph Louis Lagrange і Mecànica clàssica ·
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Llei de la gravitació universal і Mecànica · Llei de la gravitació universal і Mecànica clàssica ·
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Lleis de Newton і Mecànica · Lleis de Newton і Mecànica clàssica ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Llum і Mecànica · Llum і Mecànica clàssica ·
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Mecànica і Mecànica clàssica · Mecànica clàssica і Mecànica clàssica ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Mecànica і Mecànica quàntica · Mecànica clàssica і Mecànica quàntica ·
Model estàndard de física de partícules
alt.
Mecànica і Model estàndard de física de partícules · Mecànica clàssica і Model estàndard de física de partícules ·
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Mecànica і Moviment · Mecànica clàssica і Moviment ·
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Mecànica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Mecànica clàssica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica ·
Principi de mínima acció
A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.
Mecànica і Principi de mínima acció · Mecànica clàssica і Principi de mínima acció ·
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Mecànica і Quantitat de moviment · Mecànica clàssica і Quantitat de moviment ·
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Mecànica і Relativitat especial · Mecànica clàssica і Relativitat especial ·
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Mecànica і Routledge · Mecànica clàssica і Routledge ·
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Mecànica і Teoria de la relativitat · Mecànica clàssica і Teoria de la relativitat ·
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Mecànica і Teoria del tot · Mecànica clàssica і Teoria del tot ·
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Mecànica і Teoria quàntica de camps · Mecànica clàssica і Teoria quàntica de camps ·
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Mecànica і Termodinàmica · Mecànica clàssica і Termodinàmica ·
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Mecànica і Velocitat de la llum · Mecànica clàssica і Velocitat de la llum ·
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Mecànica і William Rowan Hamilton · Mecànica clàssica і William Rowan Hamilton ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Mecànica і Mecànica clàssica
- Què tenen en comú Mecànica і Mecànica clàssica
- Semblances entre Mecànica і Mecànica clàssica
Comparació entre Mecànica і Mecànica clàssica
Mecànica té 112 relacions, mentre que Mecànica clàssica té 180. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 18.15% = 53 / (112 + 180).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Mecànica і Mecànica clàssica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
