Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic vs. Regne de França

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria. El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Similituds entre Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat de Flandes, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Borgonya, Ducat de Bretanya, Francesc I de França, Llei Sàlica, Lluís XII de França, Renaixement.

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Comtat de Flandes і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Comtat de Flandes і Regne de França · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Dinastia borbònica і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia borbònica і Regne de França · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Dinastia dels Habsburg і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia dels Habsburg і Regne de França · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Ducat de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Borgonya і Regne de França · Veure més »

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Ducat de Bretanya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Bretanya і Regne de França · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Francesc I de França і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Francesc I de França і Regne de França · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Llei Sàlica і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Llei Sàlica і Regne de França · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Lluís XII de França і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Lluís XII de França і Regne de França · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Renaixement · Regne de França і Renaixement · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic té 107 relacions, mentre que Regne de França té 217. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 3.09% = 10 / (107 + 217).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: