Obrir a Google MapsTaula de continguts
27 les relacions: Bisbat de Magalona, Carles Martell, Catarisme, Comtat de Melguer, Erau, Gòtia, Innocenci III, La Mota Granda, Llenguadoc, Magalona (entitat de població), Mar Mediterrània, Mauguòu, Melgorès, Montpellier, Occità, Occitània, Provença, Septimània, Setge d'Arbuna (737), Simó IV de Montfort, Vidorle, 1040, 1213, 14 d'abril, 737, 812, 878.
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Veure Mauguòu і Bisbat de Magalona
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Mauguòu і Carles Martell
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Mauguòu і Catarisme
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Veure Mauguòu і Comtat de Melguer
Erau
L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Mauguòu і Erau
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Mauguòu і Gòtia
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Veure Mauguòu і Innocenci III
La Mota Granda
La Mota Granda (en francès La Grande-Motte) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Mauguòu і La Mota Granda
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Veure Mauguòu і Llenguadoc
Magalona (entitat de població)
La Catedral i el lloc de Magalona vist des de l'istme Magalona o Maguelone és un veïnat del municipi de Vilanòva de Magalona (Erau).
Veure Mauguòu і Magalona (entitat de població)
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Mauguòu і Mar Mediterrània
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Veure Mauguòu і Mauguòu
Melgorès
Melgorès El melgorès o malguiurès/malguirès (en occità: melgoirés) era una moneda de billó encunyada a l'inici pels comtes de Mauguiò i després pels senyors de Montpeller, amb la participació del bisbe i dels cònsols de la ciutat.
Veure Mauguòu і Melgorès
Montpellier
* Toponímia.
Veure Mauguòu і Montpellier
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Mauguòu і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Mauguòu і Occitània
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Mauguòu і Provença
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Mauguòu і Septimània
Setge d'Arbuna (737)
El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.
Veure Mauguòu і Setge d'Arbuna (737)
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Veure Mauguòu і Simó IV de Montfort
Vidorle
Inundacions a Someire provocades pel riu Vidorle El Vidorle (de l'occità Vidorle i en francès Vidourle) és un riu que forma en gran part la línia divisòria entre els departaments francesos de l'Erau i del Gard.
Veure Mauguòu і Vidorle
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Mauguòu і 1040
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Mauguòu і 1213
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Mauguòu і 14 d'abril
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Mauguòu і 737
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Veure Mauguòu і 812
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Mauguòu і 878
També conegut com Mauguiò, Mawgjow, Melgueil, Melguèlh, Melguèl, Substancion, Substantion.