Accés més ràpid que el navegador!
222 les relacions: Alan Turing, Albert Einstein, Alexander Grothendieck, Anàlisi complexa, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Anàlisi numèrica, Anàlisi real, Andrei Kolmogórov, Anell (matemàtiques), Antiga Grècia, Apollo 11, Apologia d'un matemàtic, Aristòtil, Aritmètica, Aritmètica modular, Arquimedes, Astronomia, Augustin Louis Cauchy, Axioma, Émilie du Châtelet, Évariste Galois, Àlef, Àlgebra abstracta, Bellesa, Bernard Bolzano, Blaise Pascal, Carl Benjamin Boyer, Carl Friedrich Gauß, Caroline Herschel, Català, Càlcul diferencial, Càlcul infinitesimal, Càlcul numèric, Càlcul vectorial, Christine Darden, Ciència, Ciència formal, Ciències naturals, Ciceró, Combinatòria, Comerç, Complexitat computacional, Compressió de dades, Comptabilitat, Conjectura de Goldbach, Conjectura de Poincaré, Conjectura dels nombres primers bessons, Conjunt, Cos (matemàtiques), ..., Criptografia, Darrer teorema de Fermat, David Hilbert, Demostració (matemàtiques), Derivada, Dorothy Vaughan, Economia, Edat antiga, Elements d'Euclides, Emmy Noether, Entropia, Equació de Laplace, Equació diferencial, Error d'arrodoniment, Espai vectorial, Estadística, Euclides, Eugene Paul Wigner, Eureka!, Física, Física teòrica, Fibrat vectorial, Filosofia de les matemàtiques, Florence Nightingale, Fonaments de la matemàtica, Forces fonamentals, Formulació de la integral de camins, Fractal, Funció, Galileo Galilei, Geometria, Geometria algebraica, Geometria analítica, Geometria diferencial, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Godfrey Harold Hardy, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grec antic, Grup (matemàtiques), Grup de Lie, Grup topològic, Henri Poincaré, Hipàcia, Hipòtesi de Riemann, Incertesa, Informàtica, Informàtica teòrica, Integració, Investigació operativa, Isaac Newton, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Joan Clarke, John Napier, Joseph Louis Lagrange, JSTOR, Julia Robinson, Karl Weierstrass, Katherine Johnson, Lògica, Lògica matemàtica, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Llatí, Llista de matemàtiques, Maquinari, Maria Gaetana Agnesi, Mary Jackson (enginyera), Mary Somerville, Maryam Mirzakhani, Matemàtic, Matemàtica discreta, Matemàtica financera, Matemàtica pura, Matemàtica recreativa, Matemàtiques aplicades, Màquina de Turing, Màquina Enigma, Mètode de reducció de Gauss, Música, Mecànica dels fluids, Mecànica quàntica, Medalla Chern, Medalla Fields, Morris Kline, Museu de Matemàtiques de Catalunya, NASA, National Advisory Committee for Aeronautics, Niels Henrik Abel, Nombre, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre enter, Nombre infinit, Nombre natural, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Notació matemàtica, Numerologia, Octonió, Olimpíada Internacional de Matemàtiques, Optimització matemàtica, Oxford English Dictionary, Oxford University Press, P versus NP, Paolo Ruffini, Paul Erdős, Philip Jourdain, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Pitàgores, Polinomi, Premi Abel, Premi dels problemes del mil·lenni, Premi Nobel, Premi Wolf, Probabilitat, Problema matemàtic, Proofs from THE BOOK, Pseudociència, Quaternió, Regla de Ruffini, Relativitat general, René Descartes, Richard Feynman, Royal Astronomical Society, Sófia Kovalévskaia, Set savis de Grècia, Sistema determinista, Sistema dinàmic, Sistema formal, Sophie Germain, Subconjunt, Tales de Milet, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema de Pitàgores, Teorema de Tales, Teorema dels quatre colors, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de categories, Teoria de conjunts, Teoria de cordes, Teoria de grafs, Teoria de grups, Teoria de l'ordre, Teoria de la computabilitat, Teoria de la computació, Teoria de la demostració, Teoria de la informació, Teoria de la probabilitat, Teoria de la relativitat, Teoria de models, Teoria de nombres, Teoria del caos, Teoria dels jocs, Teoria ergòdica, Termodinàmica, Thomas Bayes, Topologia, Transformada de Fourier, Transformada de Laplace, Transformada ràpida de Fourier, Trigonometria, Variable aleatòria, Varietat diferenciable, Vector (matemàtiques), 1643, 1727. Ampliar l'índex (172 més) »
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Nou!!: Matemàtiques і Alan Turing · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Matemàtiques і Albert Einstein · Veure més »
Alexander Grothendieck
Alexander Grothendieck (Berlín, 28 de març de 1928 - Sent Gironç, 13 de novembre de 2014) va ser un matemàtic apàtrida, nacionalitzat francès el 1971, que durant la segona meitat del va portar a terme un extraordinari procés d'unificació de l'aritmètica, la geometria algebraica i la topologia, donant gran impuls al desenvolupament d'aquestes tres branques fonamentals de les matemàtiques.
Nou!!: Matemàtiques і Alexander Grothendieck · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Matemàtiques і Anàlisi complexa · Veure més »
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Nou!!: Matemàtiques і Anàlisi funcional · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Matemàtiques і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Anàlisi numèrica
data.
Nou!!: Matemàtiques і Anàlisi numèrica · Veure més »
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Nou!!: Matemàtiques і Anàlisi real · Veure més »
Andrei Kolmogórov
fou un matemàtic rus, preeminent en el, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica i la complexitat computacional).
Nou!!: Matemàtiques і Andrei Kolmogórov · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Matemàtiques і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Matemàtiques і Antiga Grècia · Veure més »
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Nou!!: Matemàtiques і Apollo 11 · Veure més »
Apologia d'un matemàtic
L'Apologia d'un matemàtic és un assaig escrit el 1940 pel matemàtic britànic G. H. Hardy.
Nou!!: Matemàtiques і Apologia d'un matemàtic · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Matemàtiques і Aristòtil · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Matemàtiques і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Matemàtiques і Aritmètica modular · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Matemàtiques і Arquimedes · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Matemàtiques і Astronomia · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Matemàtiques і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Matemàtiques і Axioma · Veure més »
Émilie du Châtelet
Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 17 de desembre del 1706-Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una matemàtica, física i escriptora francesa.
Nou!!: Matemàtiques і Émilie du Châtelet · Veure més »
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Nou!!: Matemàtiques і Évariste Galois · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Matemàtiques і Àlef · Veure més »
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Nou!!: Matemàtiques і Àlgebra abstracta · Veure més »
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Nou!!: Matemàtiques і Bellesa · Veure més »
Bernard Bolzano
Bernard Placidus Johann Nepomuk Bolzano (Praga, Bohèmia (actual República Txeca), 5 d'octubre de 1781 - ídem, 18 de desembre de 1848), conegut com a Bernard Bolzano va ser un matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi que va escriure en alemany i que va realitzar importants contribucions a les matemàtiques i a la Teoria del coneixement.
Nou!!: Matemàtiques і Bernard Bolzano · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Matemàtiques і Blaise Pascal · Veure més »
Carl Benjamin Boyer
va ser un historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Nou!!: Matemàtiques і Carl Benjamin Boyer · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Matemàtiques і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Caroline Herschel
fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.
Nou!!: Matemàtiques і Caroline Herschel · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Matemàtiques і Català · Veure més »
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Nou!!: Matemàtiques і Càlcul diferencial · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Matemàtiques і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Nou!!: Matemàtiques і Càlcul numèric · Veure més »
Càlcul vectorial
El càlcul vectorial o anàlisi vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions.
Nou!!: Matemàtiques і Càlcul vectorial · Veure més »
Christine Darden
(nascuda Christine Mann) és una matemàtica, analista de dades i enginyera aeronàutica estatunidenca que va dedicar gran part dels seus 40 anys de carrera en aerodinàmica a la NASA en la recerca dels vols supersònics i l'bang sònic.
Nou!!: Matemàtiques і Christine Darden · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Matemàtiques і Ciència · Veure més »
Ciència formal
Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals.
Nou!!: Matemàtiques і Ciència formal · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Matemàtiques і Ciències naturals · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Matemàtiques і Ciceró · Veure més »
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Nou!!: Matemàtiques і Combinatòria · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Matemàtiques і Comerç · Veure més »
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Nou!!: Matemàtiques і Complexitat computacional · Veure més »
Compressió de dades
La compressió de dades, aplicada al món de la informàtica, consisteix en el procés de codificació de dades utilitzant el mínim nombre possible de bits, o unitats d'informació.
Nou!!: Matemàtiques і Compressió de dades · Veure més »
Comptabilitat
La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin.
Nou!!: Matemàtiques і Comptabilitat · Veure més »
Conjectura de Goldbach
Euler, datada del 7 de juny de 1742. La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels problemes matemàtics més antics sense demostrar pertanyent a la teoria dels nombres, i forma part dels problemes de Hilbert.
Nou!!: Matemàtiques і Conjectura de Goldbach · Veure més »
Conjectura de Poincaré
varietat de 3 dimensions (per exemple, la 3-esfera, és la "superfície indescriptible equivalent a una esfera en 4 dimensions"). La conjectura de Poincaré (des de la seva demostració l'any 2003 coneguda també com a Teorema de Poincaré - Perelman) és, en matemàtiques, un teorema respecte a la caracterització de l'esfera de tres dimensions o 3-esfera.
Nou!!: Matemàtiques і Conjectura de Poincaré · Veure més »
Conjectura dels nombres primers bessons
En teoria dels nombres, la conjectura dels nombres primers bessons postula l'existència d'infinits primers bessons.
Nou!!: Matemàtiques і Conjectura dels nombres primers bessons · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Matemàtiques і Conjunt · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Matemàtiques і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Nou!!: Matemàtiques і Criptografia · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Matemàtiques і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Matemàtiques і David Hilbert · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Matemàtiques і Derivada · Veure més »
Dorothy Vaughan
va ser una matemàtica afroamericana que va treballar a la NACA (National Advisory Committee for Aeronautics), l'agència que va precedir a la NASA.
Nou!!: Matemàtiques і Dorothy Vaughan · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Matemàtiques і Economia · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Matemàtiques і Edat antiga · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Matemàtiques і Elements d'Euclides · Veure més »
Emmy Noether
fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.
Nou!!: Matemàtiques і Emmy Noether · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Matemàtiques і Entropia · Veure més »
Equació de Laplace
En càlcul vectorial, l'equació de Laplace és una equació en derivades parcials de segon ordre de tipus el·líptic, que rep aquest nom en honor del físic i matemàtic Pierre-Simon Laplace.
Nou!!: Matemàtiques і Equació de Laplace · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Matemàtiques і Equació diferencial · Veure més »
Error d'arrodoniment
En matemàtiques, l'error d'arrodoniment és aquell que indica si l'arrodoniment realitzat és correcte o no.
Nou!!: Matemàtiques і Error d'arrodoniment · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Matemàtiques і Espai vectorial · Veure més »
Estadística
lang.
Nou!!: Matemàtiques і Estadística · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Matemàtiques і Euclides · Veure més »
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Nou!!: Matemàtiques і Eugene Paul Wigner · Veure més »
Eureka!
Hieró en la part inferior dreta. Eureka! és una interjecció o exclamació amb què hom vol expressar l'alegria que se sent per haver trobat o aconseguit allò que cercava o per haver pogut solucionar un problema.
Nou!!: Matemàtiques і Eureka! · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Matemàtiques і Física · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Matemàtiques і Física teòrica · Veure més »
Fibrat vectorial
En matemàtiques, un fibrat vectorial és una construcció geomètrica on cada punt d'un espai topològic (o una varietat, o una varietat algebraica) li associem un espai vectorial de manera compatible, de manera que tots aquests espais vectorials, "enganxats junts", formen un altre espai topològic (o varietat diferenciable).
Nou!!: Matemàtiques і Fibrat vectorial · Veure més »
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Nou!!: Matemàtiques і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »
Florence Nightingale
Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.
Nou!!: Matemàtiques і Florence Nightingale · Veure més »
Fonaments de la matemàtica
Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la demostració, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Fonaments de la matemàtica · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Matemàtiques і Forces fonamentals · Veure més »
Formulació de la integral de camins
trajectòria entreA i B contribueix a la probabilitat que una partícula es propagui entre tots dos punts. La formulació mitjançant integral de camins de la mecànica quàntica és un enfocament en el qual les relacions fonamentals d'aquesta teoria es deriven utilitzant la noció de suma sobre històries, publicada per Richard Feynman el 1948.
Nou!!: Matemàtiques і Formulació de la integral de camins · Veure més »
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Nou!!: Matemàtiques і Fractal · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Matemàtiques і Funció · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Matemàtiques і Galileo Galilei · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Matemàtiques і Geometria · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Matemàtiques і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Matemàtiques і Geometria analítica · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Matemàtiques і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Matemàtiques і Geometria euclidiana · Veure més »
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Nou!!: Matemàtiques і Geometria hiperbòlica · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Matemàtiques і Geometria no euclidiana · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Matemàtiques і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Godfrey Harold Hardy
Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947) fou un rellevant matemàtic anglès, reconegut pels seus treballs en els camps de la teoria de nombres i en l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Godfrey Harold Hardy · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Matemàtiques і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Matemàtiques і Grec antic · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Matemàtiques і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Nou!!: Matemàtiques і Grup de Lie · Veure més »
Grup topològic
Grup topològic En matemàtiques, un grup topològic és una terna (G, T, \cdot) tal que.
Nou!!: Matemàtiques і Grup topològic · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Matemàtiques і Henri Poincaré · Veure més »
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Nou!!: Matemàtiques і Hipàcia · Veure més »
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Nou!!: Matemàtiques і Hipòtesi de Riemann · Veure més »
Incertesa
La incertesa és l'estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte.
Nou!!: Matemàtiques і Incertesa · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Matemàtiques і Informàtica · Veure més »
Informàtica teòrica
La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Informàtica teòrica · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Integració · Veure més »
Investigació operativa
La investigació d'operacions, investigació operativa o investigació operacional, es refereix a l'ús de models matemàtics, estadístics i algorítmics per tal de donar suport a la presa de decisions.
Nou!!: Matemàtiques і Investigació operativa · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Matemàtiques і Isaac Newton · Veure més »
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Nou!!: Matemàtiques і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »
Joan Clarke
, de casada Joan Murray, va ser una criptoanalista i numismàtica anglesa que va treballar a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Matemàtiques і Joan Clarke · Veure més »
John Napier
John Napier, baró de Merchiston (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) va ser un matemàtic escocès, reconegut per haver descobert els logaritmes.
Nou!!: Matemàtiques і John Napier · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Matemàtiques і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
JSTOR
JSTOR abreviació de l'anglès Journal Storage (conservació de revistes) és un arxiu fosc de revistes científiques en combinació amb un arxiu actiu accessible als usuaris autoritzats.
Nou!!: Matemàtiques і JSTOR · Veure més »
Julia Robinson
, de soltera Julia Bowman, va ser una matemàtica estatunidenca coneguda per les seves contribucions als camps de la teoria de la computabilitat i la teoria de la complexitat computacional, sobretot en problemes de decisió.
Nou!!: Matemàtiques і Julia Robinson · Veure més »
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Nou!!: Matemàtiques і Karl Weierstrass · Veure més »
Katherine Johnson
fou una física, científica espacial i matemàtica estatunidenca que va contribuir a l'aeronàutica dels Estats Units i als programes espacials amb l'aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA.
Nou!!: Matemàtiques і Katherine Johnson · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Matemàtiques і Lògica · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Lògica matemàtica · Veure més »
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Nou!!: Matemàtiques і Leonardo de Pisa · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Matemàtiques і Leonhard Euler · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Matemàtiques і Llatí · Veure més »
Llista de matemàtiques
Una dona (en realitat, l'al·legoria de la geometria) ensenyant a uns fraresIl·lustració dels ''Elements d'Euclides'', vers 1309-1316. La llista de matemàtiques inclou moltes dones que han destacat en les matemàtiques, tot i que, com sol passar en les diverses disciplines científiques, es tracta d'un àmbit fortament masculinitzat.
Nou!!: Matemàtiques і Llista de matemàtiques · Veure més »
Maquinari
Ratolí El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques.
Nou!!: Matemàtiques і Maquinari · Veure més »
Maria Gaetana Agnesi
Maria Gaetana Agnesi (Milà, ducat de Milà, 16 de maig de 1718 - Milà, República Cisalpina, 9 de gener de 1799) fou una matemàtica milanesa, i després teòloga, que es va distingir per la seva precocitat com a poliglota i polemista il·lustrada.
Nou!!: Matemàtiques і Maria Gaetana Agnesi · Veure més »
Mary Jackson (enginyera)
Mary Winston Jackson (Hampton, Virgínia, 9 d'abril de 1921 - 11 de febrer de 2005) va ser una matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana, que va treballar per al Comitè Consultiu Nacional per a l'Aeronàutica (NACA), que més tard es transformaria en la NASA.
Nou!!: Matemàtiques і Mary Jackson (enginyera) · Veure més »
Mary Somerville
va ser una matemàtica i astrònoma escocesa.
Nou!!: Matemàtiques і Mary Somerville · Veure més »
Maryam Mirzakhani
Maryam Mirzakhani (en persa) (Teheran, 12 de maig de 1977-Stanford, Estats Units, 14 de juliol de 2017) fou una matemàtica iraniana que va viure i va fer recerca als Estats Units.
Nou!!: Matemàtiques і Maryam Mirzakhani · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Matemàtic · Veure més »
Matemàtica discreta
Grafs com aquest són estudiats per la matemàtica discreta. Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret.
Nou!!: Matemàtiques і Matemàtica discreta · Veure més »
Matemàtica financera
Matemàtica financera és una branca de la matemàtica aplicada que s'ocupa dels mercats financers i que estudia les variacions quantitatives que es produeix en els capitals financers en el transcurs del temps.
Nou!!: Matemàtiques і Matemàtica financera · Veure més »
Matemàtica pura
consulta.
Nou!!: Matemàtiques і Matemàtica pura · Veure més »
Matemàtica recreativa
La matemàtica recreativa és un terme ampli que inclou els trencaclosques matemàtics i els jocs matemàtics.
Nou!!: Matemàtiques і Matemàtica recreativa · Veure més »
Matemàtiques aplicades
La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.
Nou!!: Matemàtiques і Matemàtiques aplicades · Veure més »
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Nou!!: Matemàtiques і Màquina de Turing · Veure més »
Màquina Enigma
Màquina Enigma LEnigma era una màquina portàtil per a encriptar i desencriptar missatges.
Nou!!: Matemàtiques і Màquina Enigma · Veure més »
Mètode de reducció de Gauss
El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.
Nou!!: Matemàtiques і Mètode de reducció de Gauss · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Matemàtiques і Música · Veure més »
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Nou!!: Matemàtiques і Mecànica dels fluids · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Matemàtiques і Mecànica quàntica · Veure més »
Medalla Chern
La Medalla Chern és un premi internacional de matemàtiques, atorgat durant el Congrés Internacional de Matemàtics (IMC) que se celebra cada quatre anys, en reconeixement als assoliments destacats de tota una vida dedicada a l'estudi de les matemàtiques al més alt nivell.
Nou!!: Matemàtiques і Medalla Chern · Veure més »
Medalla Fields
La Medalla Fields, coneguda oficialment com a Medalla Internacional per Descobriments Excel·lents en Matemàtiques (anglès: International Medal for Outstanding Discoveries in Mathematics), és un premi atorgat a dos, tres o quatre matemàtics de fins a 40 anys a cada Congrés Internacional de la Unió Matemàtica Internacional (International Mathematical Union, IMU), un congrés que es duu a terme cada quatre anys.
Nou!!: Matemàtiques і Medalla Fields · Veure més »
Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Nou!!: Matemàtiques і Morris Kline · Veure més »
Museu de Matemàtiques de Catalunya
foli 899 del Codex Atlanticus El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) té una exposició permanent al Palau Mercader, de Cornellà de Llobregat.
Nou!!: Matemàtiques і Museu de Matemàtiques de Catalunya · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Matemàtiques і NASA · Veure més »
National Advisory Committee for Aeronautics
National Advisory Committee for Aeronautics (Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica o NACA) va ser una agència federal dels EUA fundada el 3 de març de 1915 per realitzar, promoure i institucionalitzar la recerca aeronàutica.
Nou!!: Matemàtiques і National Advisory Committee for Aeronautics · Veure més »
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: Matemàtiques і Niels Henrik Abel · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre cardinal · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre complex · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre enter · Veure més »
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre infinit · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre natural · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre primer · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre racional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Matemàtiques і Nombre real · Veure més »
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Nou!!: Matemàtiques і Notació matemàtica · Veure més »
Numerologia
Base numerològica La numerologia és una creença que afirma que existeixen nombres amb propietats particulars que poden incidir en la vida física o amagar missatges reveladors.
Nou!!: Matemàtiques і Numerologia · Veure més »
Octonió
Els octonions són l'extensió no associativa dels quaternions.
Nou!!: Matemàtiques і Octonió · Veure més »
Olimpíada Internacional de Matemàtiques
Logotip de l'Olimpíada Internacional de Matemàtiques LOlimpíada Internacional de Matemàtiques (OIM) és una competició matemàtica anual, que consta de 6 problemes i 42 punts, dirigida a estudiants de secundària, i és la més antiga de les Olimpíades Internacionals de Ciències.
Nou!!: Matemàtiques і Olimpíada Internacional de Matemàtiques · Veure més »
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Nou!!: Matemàtiques і Optimització matemàtica · Veure més »
Oxford English Dictionary
LOxford English Dictionary (o Diccionari anglés d'Oxford), abreujat com a OED és el principal diccionari històric de la llengua anglesa, publicat per l'Oxford University Press (OUP).
Nou!!: Matemàtiques і Oxford English Dictionary · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Matemàtiques і Oxford University Press · Veure més »
P versus NP
Diagrama de classes de complexitat suposant que '''P''' ≠ '''NP'''. Si '''P'''.
Nou!!: Matemàtiques і P versus NP · Veure més »
Paolo Ruffini
Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.
Nou!!: Matemàtiques і Paolo Ruffini · Veure més »
Paul Erdős
Paul Erdős, Erdős Pál, AFI (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria de l'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.
Nou!!: Matemàtiques і Paul Erdős · Veure més »
Philip Jourdain
va ser un matemàtic anglès, especialitzat en lògica matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Philip Jourdain · Veure més »
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Nou!!: Matemàtiques і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Matemàtiques і Pierre de Fermat · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Matemàtiques і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Matemàtiques і Pitàgores · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Matemàtiques і Polinomi · Veure més »
Premi Abel
El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.
Nou!!: Matemàtiques і Premi Abel · Veure més »
Premi dels problemes del mil·lenni
Els Problemes del Premi del Mil·lenni ("Millennium Prize Problems" en anglès) són set problemes de matemàtiques que van ser enunciats pel Clay Mathematics Institute l'any 2000.
Nou!!: Matemàtiques і Premi dels problemes del mil·lenni · Veure més »
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Nou!!: Matemàtiques і Premi Nobel · Veure més »
Premi Wolf
El Premi Wolf ha estat lliurat anualment des de 1978 a científics i artistes vius "pels seus assoliments en interès de la humanitat i de les relacions fraternals entre els pobles (...) sense distingir nacionalitat, ètnia, color, religió, sexe o tendències polítiques".
Nou!!: Matemàtiques і Premi Wolf · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Matemàtiques і Probabilitat · Veure més »
Problema matemàtic
Un problema matemàtic és un problema de naturalesa matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Problema matemàtic · Veure més »
Proofs from THE BOOK
Proofs from THE BOOK (en català: Demostracions del LLIBRE) és un llibre de demostracions matemàtiques escrit per Martin Aigner i Günter M. Ziegler.
Nou!!: Matemàtiques і Proofs from THE BOOK · Veure més »
Pseudociència
consulta.
Nou!!: Matemàtiques і Pseudociència · Veure més »
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Nou!!: Matemàtiques і Quaternió · Veure més »
Regla de Ruffini
En matemàtiques, la regla de Ruffini (o mètode de Ruffini) és un procediment que permet dividir de manera eficient un polinomi qualsevol entre un binomi de la forma x-r. També permet verificar si un nombre r és arrel d'un polinomi, i factoritzar-lo en binomis de la forma x-r. La regla de Ruffini rep el seu nom del matemàtic italià Paolo Ruffini, que en va donar una descripció l'any 1804.
Nou!!: Matemàtiques і Regla de Ruffini · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Matemàtiques і Relativitat general · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Matemàtiques і René Descartes · Veure més »
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Nou!!: Matemàtiques і Richard Feynman · Veure més »
Royal Astronomical Society
La Royal Astronomical Society (RAS) començà com la Societat Astronòmica de Londres (Astronomical Society of London) el 1820 per donar suport a la investigació astronòmica.
Nou!!: Matemàtiques і Royal Astronomical Society · Veure més »
Sófia Kovalévskaia
Sófia Vassílievna Kovalévskaia, (Со́фья Васи́льевна Ковале́вская, Moscou, 15 de gener de 1850-Estocolm, 10 de febrer de 1891) va ser una matemàtica russa, la primera dona de l'Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques, la primera a formar part del consell editorial d'una revista científica i la primera a ser nomenada professora de matemàtiques.
Nou!!: Matemàtiques і Sófia Kovalévskaia · Veure més »
Set savis de Grècia
Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica.
Nou!!: Matemàtiques і Set savis de Grècia · Veure més »
Sistema determinista
En matemàtiques, un sistema determinista és un sistema en el qual l'atzar no està involucrat en els futurs estats del sistema.
Nou!!: Matemàtiques і Sistema determinista · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Matemàtiques і Sistema dinàmic · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Matemàtiques і Sistema formal · Veure més »
Sophie Germain
Sophie Germain (París, 1 d'abril de 1776 - 27 de juny de 1831) fou una matemàtica i física francesa.
Nou!!: Matemàtiques і Sophie Germain · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Matemàtiques і Subconjunt · Veure més »
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: Matemàtiques і Tales de Milet · Veure més »
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Nou!!: Matemàtiques і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Nou!!: Matemàtiques і Teorema de Pitàgores · Veure més »
Teorema de Tales
Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales.
Nou!!: Matemàtiques і Teorema de Tales · Veure més »
Teorema dels quatre colors
Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.
Nou!!: Matemàtiques і Teorema dels quatre colors · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Matemàtiques і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de categories · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de grafs · Veure més »
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de grups · Veure més »
Teoria de l'ordre
La teoria de l'ordre és una branca de la matemàtica que estudia diverses classes de relació binària que capturen la noció intuïtiva de l'ordre matemàtic.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de l'ordre · Veure més »
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de la computabilitat · Veure més »
Teoria de la computació
La teoria de la computació és una ciència, en particular una branca de la matemàtica i de la computació que tracta de quins problemes es poden resoldre en un model de càlcul, mitjançant un algorisme, de quina manera es poden resoldre de manera eficient o en quin grau (per exemple, les solucions aproximades enfront de les precises).
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de la computació · Veure més »
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de la demostració · Veure més »
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de la informació · Veure més »
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de la probabilitat · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de models · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria de nombres · Veure més »
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria del caos · Veure més »
Teoria dels jocs
La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria dels jocs · Veure més »
Teoria ergòdica
La teoria ergòdica és una branca de les matemàtiques que va sorgir de l'estudi del físic Ludwig Boltzmann el 1871 per a la seva teoria cinètica dels gasos.
Nou!!: Matemàtiques і Teoria ergòdica · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Matemàtiques і Termodinàmica · Veure més »
Thomas Bayes
Thomas Bayes fou un matemàtic anglès del conegut pel seu treball sobre probabilitat condicionada publicat de forma pòstuma.
Nou!!: Matemàtiques і Thomas Bayes · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Matemàtiques і Topologia · Veure més »
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Nou!!: Matemàtiques і Transformada de Fourier · Veure més »
Transformada de Laplace
La transformada de Laplace d'una funció f(t) definida (en matemàtiques i, en particular, en anàlisi funcional) per a tot nombre real t, i el transforma en una variable complexa s (freqüència).
Nou!!: Matemàtiques і Transformada de Laplace · Veure més »
Transformada ràpida de Fourier
Suma de dos senyals sinusoidals de 300 i 600 Hz (imatge superior) i resultat de la FFT (imatge inferior). La transformada ràpida de Fourier (o FFT, de l'anglès Fast Fourier transform), no és més que una forma molt ràpida i eficient de calcular la transformada discreta de Fourier (DFT) d'un senyal discret i la seva inversa, la transformada inversa discreta de Fourier (IDFT).
Nou!!: Matemàtiques і Transformada ràpida de Fourier · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Matemàtiques і Trigonometria · Veure més »
Variable aleatòria
A l'estudi de molts experiments aleatoris molt sovint no ens interessa el resultat que s'obté sinó alguna quantitat numèrica relacionada amb ell.
Nou!!: Matemàtiques і Variable aleatòria · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Matemàtiques і Varietat diferenciable · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Matemàtiques і Vector (matemàtiques) · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Matemàtiques і 1643 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Matemàtiques і 1727 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ciència matemàtica, Ciències Matemàtiques, Ciències matemàtiques, Matemàtica.
